07
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
09
de setembre
a les
15:15h
Malgrat un increment de la notorietat mediàtica dels fets delictius a Manresa durant aquest 2021, especialment durant l'estiu, les dades objectives de delinqüència a la capital del Bages durant els primers vuit mesos de l'any assenyales que el nombre total de delictes, ha baixat un 5% respecte de 2019, i les que fan referència a delictes contra el patrimoni, o sigui, robatoris, el descens encara ha estat més pronunciat, d'un 7,7%, segons les dades facilitades pels Mossos d'Esquadra a NacióManresa. Els increments o descensos s'apliquen sobre l'any 2019, perquè l'any 2020, amb confinament i altres mesures, no és representatiu.
El cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d'Esquadra al Bages, Enric Gerónimo, ha advertit que "una cosa és la inseguretat real i una altra és la sensació d'inseguretat", i que en aquest sentit hi ha factors que compten: per exemple "si els delictes i les actuacions policials han sortit als mitjans de comunicació i a les xarxes, o no", o "si hi ha més incivisme als carrers, que no necessàriament es tradueix en més delictes".
Baixen tots els robatoris menys els atracaments a comerços, els robatoris en vehicles i els furts
"Globalment, les dades estadístiques sobre delinqüencial durant aquests primers vuit mesos de l'any a Manresa són molt bones", resumeix Gerónimo. Els delictes contra el patrimoni, que signifiquen aproximadament 3 de cada 4 delictes que es cometen a Manresa, han baixat fins a 31 d'agost un 7,7% respecte del mateix període de 2019, i han baixat en cadascun dels tipus delictius excepte els robatoris amb violència i intimidació a establiments comercials, que en xifres absolutes són molt pocs, i els furts, que són els més nombrosos, però que no comporten violència física cap a la víctima.
En aquests primers vuit mesos de l'any, el total de robatoris amb força ha baixat un 44,7% respecte de 2019. D'aquests, els robatoris amb força a domicilis han baixat un 48,2%; els robatoris amb força a establiments comercials, un 44,2%; els robatoris amb força a empreses, un 37,5%, i la resta de robatoris amb força -a trasters, pàrquings, obres...-, baixen un 40,8%.
Pel que fa a delictes sobre les persones, els robatoris amb violència i intimidació també baixen, en aquest cas un 20,5%. El què no baixa, i de fet puja significativament, és el tipus de robatori amb violència i intimidació en establiments comercials, els atracaments, que ho fan en un 38%, "i poden explicar el malestar d'aquest sector", explica el cap policial, tot i que apunta que "cal tenir en compte que, en números absoluts, són pocs i per això s'enfila el percentatge".
El que també puja en aquests vuit mesos són els furts, o sigui robatoris "al descuit" sense enfrontament amb la víctima. L'increment respecte de 2019 és d'un 2,7%, però en aquest cas els furts són el tipus delictiu més nombrós.
Finalment, aquest 2021 s'ha detectat un increment en els robatoris a interior de vehicles, que puja un 25% respecte de fa dos anys. "Aquest tipus de delicte és, generalment, molt fluctuant,
Pugen els delictes contra les persones i les agressions sexuals baixen
Un dels delictes que sí que ha pujat aquests mesos de 2021 respecte dels mateixos mesos de fa dos anys són els delictes contra les persones. Aquells que afecten a la integritat física o personal sense que l'objectiu sigui el robatori, o sigui baralles, agressions o amenaces.
En el cas de les lesions, que inclou els delictes per agressions o baralles, ha pujat un 5,4%. En el cas d'amenaces o coaccions, els delictes han pujat un 11,9%. Aquests són dos tipus de delicte que s'incrementa estacionalment i que es dona més durant l'estiu. "Passa cada any i passa a tot arreu, no només a Manresa", explica Enric Gerónimo.
El que també ha baixat a Manresa, en el marc d'unes xifres absolutes molt baixes, és el nombre d'agressions sexuals o violacions, que ho han fet en un 11,1%. A més, s'ha de tenir en compte que en aquest grup, també hi ha les agressions sexuals en l'àmbit familiar que, tot i ser igual de greus, generalment no tenen translació a peu de carrer.
Pel que fa al conjunt de delictes sexuals, o sigui, les agressions esmentades i els abusos -tocaments amb força i sense, petons...- l'any 2019 fins a l'agost van haver-hi 33 casos en total i el 2021, n'hi van haver 31, o sigui, un 6,1% menys.
Finalment, les ocupacions delinqüencials han sofert un increment "suau" en els darrers dos anys. "Cal distingir, però, les ocupacions per necessitat de les ocupacions delinqüencials, que normalment generen més sensació d'inseguretat", avisa Gerónimo.
Dispositiu Tremall durant l'estiu
Malgrat que les dades generals de l'any són "molt bones", amb l'arribada del mes de juny, els Mossos d'Esquadra van detectar un lleuger repunt dels delictes de furts, robatoris amb violència i intimidació i robatoris en interior de vehicles a la ciutat.
Per revertir la situació, a finals d'aquell mes es va activar el dispositiu Tremall, juntament amb la Policia Local de Manresa i la Policia Nacional. El dispositiu "fa una anàlisi de les dades i dels mapes amb les zones on es produeixen més fets delictius i s'actua per tal d'evitar-los i, quan això no és possible, identificar i detenir el delinqüent", explica el cap de l'ABP del Bages.
El dispositiu Tremall "es va crear a Barcelona el 2020 i es va traslladar a les resta de comissaries del país posteriorment". "Consisteix en un treball transversal dels diferents serveis i cossos policials per prevenir delictes o resoldre'ls quan són consumats", explica Gerónimo.
Les dades són clares en aquest aspecte: "el 20% dels delinqüents fan el 80% dels delictes". Amb aquestes xifres, es posa l'objectiu sobre persones multi-reincidents, "que són els que fan la majoria de delictes". S'activen serveis policials com investigació, patrullatge o administratiu -"per detectar, per exemple, vendes a comerços de segona mà"- amb agents d'uniforme i de paisà".
L'activació del dispositiu va ser força visible a Manresa durant l'estiu, no només al Centre Històric sinó a altres punts de la ciutat. Com a resultat del dispositiu, aquells tres tipus de delictes van acabar contenint-se durant el més d'agost, amb un lleuger descens, fins i tot, confirma el cap policial repassant les xifres.
Malgrat tot, el cap de l'ABP del Bages reconeix que "aquest tipus de dispositius no es poden sostenir en el temps perquè tenen un fort desgast de personal pel que fa a unitats i tenim els efectius que tenim". En aquest sentit, les càmeres de videovigilància al carrer "des d'un punt de vista estrictament policial ens ajudarien en la prevenció i a resoldre delictes -les altres variables del que suposen no em toca valorar-ho a mi-"
Sensació d'inseguretat
El cap policial Enric Gerónimo admet que "totes aquestes xifres no signifiquen res quan ets víctima d'un robatori", però s'ha de tenir en compte que "una cosa és la inseguretat i una altra la sensació d'inseguretat". Si hi ha perfils més actius a les xarxes a l'hora de denunciar públicament els delictes, si els mitjans de comunicació donen més informació al respecte, "o si hi ha més incivisme als carrers, que no necessàriament es tradueix en més delictes" es pot transmetre una sensació d'inseguretat que després les dades objectives la desmenteixen.
"Aquest estiu no hi han hagut gaires més delictes greus dels que heu informat els mitjans de comunicació", explica, "i si heu publicat més notícies amb delictes que altres anys, pot ser que la sensació d'inseguretat creixi entre la població".
Grups ciutadans per la seguretat
També aquest estiu els grups de ciutadans que s'han activat, sobretot a les xarxes socials, contra la inseguretat han estat més actius que mai. "La postura dels Mossos d'Esquadra en aquests casos sempre ha estat la mateixa i molt clara", sentencia el cap comarcal.
O sigui, que és una funció exclusivament policial, que requereix d'una preparació professional i que, en el cas de patrulles ciutadanes de carrer, es pot incórrer en errors de judici, que poden ser fatals, i que són perilloses per als propis ciutadans.
En aquest sentit, Gerónimo recorda que la funció policial no es limita només a patrullar les ciutats, prevenir i empaitar delinqüents, sinó que "hem de facilitat la feina a la Fiscalia i a la Judicatura", però també "coordinar-nos amb els propis agents socials i econòmics de Manresa".
"La situació delinqüencial de Manresa no és diferent que a altres ciutats del país", conclou Gerónimo. Cal recordar que, històricament, la Regió Policial Central és la segona regió amb menys delinqüència del país, "només per darrere de la Regió Policial dels Pirineus"
El cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d'Esquadra al Bages, Enric Gerónimo, ha advertit que "una cosa és la inseguretat real i una altra és la sensació d'inseguretat", i que en aquest sentit hi ha factors que compten: per exemple "si els delictes i les actuacions policials han sortit als mitjans de comunicació i a les xarxes, o no", o "si hi ha més incivisme als carrers, que no necessàriament es tradueix en més delictes".
Baixen tots els robatoris menys els atracaments a comerços, els robatoris en vehicles i els furts
"Globalment, les dades estadístiques sobre delinqüencial durant aquests primers vuit mesos de l'any a Manresa són molt bones", resumeix Gerónimo. Els delictes contra el patrimoni, que signifiquen aproximadament 3 de cada 4 delictes que es cometen a Manresa, han baixat fins a 31 d'agost un 7,7% respecte del mateix període de 2019, i han baixat en cadascun dels tipus delictius excepte els robatoris amb violència i intimidació a establiments comercials, que en xifres absolutes són molt pocs, i els furts, que són els més nombrosos, però que no comporten violència física cap a la víctima.
En aquests primers vuit mesos de l'any, el total de robatoris amb força ha baixat un 44,7% respecte de 2019. D'aquests, els robatoris amb força a domicilis han baixat un 48,2%; els robatoris amb força a establiments comercials, un 44,2%; els robatoris amb força a empreses, un 37,5%, i la resta de robatoris amb força -a trasters, pàrquings, obres...-, baixen un 40,8%.
Pel que fa a delictes sobre les persones, els robatoris amb violència i intimidació també baixen, en aquest cas un 20,5%. El què no baixa, i de fet puja significativament, és el tipus de robatori amb violència i intimidació en establiments comercials, els atracaments, que ho fan en un 38%, "i poden explicar el malestar d'aquest sector", explica el cap policial, tot i que apunta que "cal tenir en compte que, en números absoluts, són pocs i per això s'enfila el percentatge".
El que també puja en aquests vuit mesos són els furts, o sigui robatoris "al descuit" sense enfrontament amb la víctima. L'increment respecte de 2019 és d'un 2,7%, però en aquest cas els furts són el tipus delictiu més nombrós.
Finalment, aquest 2021 s'ha detectat un increment en els robatoris a interior de vehicles, que puja un 25% respecte de fa dos anys. "Aquest tipus de delicte és, generalment, molt fluctuant,
Un agent parla per la ràdio durant una actuació dels Mossos a Manresa. Foto: Mossos
Pugen els delictes contra les persones i les agressions sexuals baixen
Un dels delictes que sí que ha pujat aquests mesos de 2021 respecte dels mateixos mesos de fa dos anys són els delictes contra les persones. Aquells que afecten a la integritat física o personal sense que l'objectiu sigui el robatori, o sigui baralles, agressions o amenaces.
En el cas de les lesions, que inclou els delictes per agressions o baralles, ha pujat un 5,4%. En el cas d'amenaces o coaccions, els delictes han pujat un 11,9%. Aquests són dos tipus de delicte que s'incrementa estacionalment i que es dona més durant l'estiu. "Passa cada any i passa a tot arreu, no només a Manresa", explica Enric Gerónimo.
El que també ha baixat a Manresa, en el marc d'unes xifres absolutes molt baixes, és el nombre d'agressions sexuals o violacions, que ho han fet en un 11,1%. A més, s'ha de tenir en compte que en aquest grup, també hi ha les agressions sexuals en l'àmbit familiar que, tot i ser igual de greus, generalment no tenen translació a peu de carrer.
Pel que fa al conjunt de delictes sexuals, o sigui, les agressions esmentades i els abusos -tocaments amb força i sense, petons...- l'any 2019 fins a l'agost van haver-hi 33 casos en total i el 2021, n'hi van haver 31, o sigui, un 6,1% menys.
Finalment, les ocupacions delinqüencials han sofert un increment "suau" en els darrers dos anys. "Cal distingir, però, les ocupacions per necessitat de les ocupacions delinqüencials, que normalment generen més sensació d'inseguretat", avisa Gerónimo.
Dispositiu Tremall durant l'estiu
Malgrat que les dades generals de l'any són "molt bones", amb l'arribada del mes de juny, els Mossos d'Esquadra van detectar un lleuger repunt dels delictes de furts, robatoris amb violència i intimidació i robatoris en interior de vehicles a la ciutat.
Per revertir la situació, a finals d'aquell mes es va activar el dispositiu Tremall, juntament amb la Policia Local de Manresa i la Policia Nacional. El dispositiu "fa una anàlisi de les dades i dels mapes amb les zones on es produeixen més fets delictius i s'actua per tal d'evitar-los i, quan això no és possible, identificar i detenir el delinqüent", explica el cap de l'ABP del Bages.
Mossos i Policia Nacional identifiquen un jove al carrer en el marc del dispositiu Tremall. Foto: Mossos
El dispositiu Tremall "es va crear a Barcelona el 2020 i es va traslladar a les resta de comissaries del país posteriorment". "Consisteix en un treball transversal dels diferents serveis i cossos policials per prevenir delictes o resoldre'ls quan són consumats", explica Gerónimo.
Les dades són clares en aquest aspecte: "el 20% dels delinqüents fan el 80% dels delictes". Amb aquestes xifres, es posa l'objectiu sobre persones multi-reincidents, "que són els que fan la majoria de delictes". S'activen serveis policials com investigació, patrullatge o administratiu -"per detectar, per exemple, vendes a comerços de segona mà"- amb agents d'uniforme i de paisà".
L'activació del dispositiu va ser força visible a Manresa durant l'estiu, no només al Centre Històric sinó a altres punts de la ciutat. Com a resultat del dispositiu, aquells tres tipus de delictes van acabar contenint-se durant el més d'agost, amb un lleuger descens, fins i tot, confirma el cap policial repassant les xifres.
Malgrat tot, el cap de l'ABP del Bages reconeix que "aquest tipus de dispositius no es poden sostenir en el temps perquè tenen un fort desgast de personal pel que fa a unitats i tenim els efectius que tenim". En aquest sentit, les càmeres de videovigilància al carrer "des d'un punt de vista estrictament policial ens ajudarien en la prevenció i a resoldre delictes -les altres variables del que suposen no em toca valorar-ho a mi-"
Sensació d'inseguretat
El cap policial Enric Gerónimo admet que "totes aquestes xifres no signifiquen res quan ets víctima d'un robatori", però s'ha de tenir en compte que "una cosa és la inseguretat i una altra la sensació d'inseguretat". Si hi ha perfils més actius a les xarxes a l'hora de denunciar públicament els delictes, si els mitjans de comunicació donen més informació al respecte, "o si hi ha més incivisme als carrers, que no necessàriament es tradueix en més delictes" es pot transmetre una sensació d'inseguretat que després les dades objectives la desmenteixen.
"Aquest estiu no hi han hagut gaires més delictes greus dels que heu informat els mitjans de comunicació", explica, "i si heu publicat més notícies amb delictes que altres anys, pot ser que la sensació d'inseguretat creixi entre la població".
Patrulla i furgoneta dels ARRO de Mossos en un dispositiu a Crist Rei aquest estiu. Foto: Mossos
Grups ciutadans per la seguretat
També aquest estiu els grups de ciutadans que s'han activat, sobretot a les xarxes socials, contra la inseguretat han estat més actius que mai. "La postura dels Mossos d'Esquadra en aquests casos sempre ha estat la mateixa i molt clara", sentencia el cap comarcal.
O sigui, que és una funció exclusivament policial, que requereix d'una preparació professional i que, en el cas de patrulles ciutadanes de carrer, es pot incórrer en errors de judici, que poden ser fatals, i que són perilloses per als propis ciutadans.
En aquest sentit, Gerónimo recorda que la funció policial no es limita només a patrullar les ciutats, prevenir i empaitar delinqüents, sinó que "hem de facilitat la feina a la Fiscalia i a la Judicatura", però també "coordinar-nos amb els propis agents socials i econòmics de Manresa".
"La situació delinqüencial de Manresa no és diferent que a altres ciutats del país", conclou Gerónimo. Cal recordar que, històricament, la Regió Policial Central és la segona regió amb menys delinqüència del país, "només per darrere de la Regió Policial dels Pirineus"