Religió

Josep Maria Soler, l'abat que ha fet entrar Montserrat al segle XXI

Deixa un monestir adaptat a la modernitat tecnològica d'aquest segle, amb molta més llum que ombres en la seva faceta ètica, i compromès, com sempre, amb el país, la llengua i la cultura

per Pere Fontanals, Montserrat, Catalunya | 13 d'agost de 2021 a les 20:45 |
Josep Maria Soler, durant l'homilia en que va demanar perdó a les víctimes dels abusos | Gemma Aleman
Després de 21 anys, aquest divendres l'abat Josep Maria Soler (Santa Eugènia de Ter - Gironès, 1946) ha renunciat a la direcció espiritual de Montserrat deixant un monestir adaptat a la modernitat tecnològica del segle XXI, amb molta més llum que ombres en els valors ètics i igual de compromesa amb el país, la llengua i la cultura.

La matinada del 9 al 10 de juny del 2000 va caure un fort aiguat que va deixar 100 litres per metre quadrat en només 45 minuts i va malmetre greument l'entorn del monestir de Montserrat. Just 26 dies abans, el 16 de maig, Josep Maria Soler havia estat elegit abat de Montserrat, però la seva benedicció abacial es va haver d'endarrerir fins al 13 d'agost, dia del seu aniversari, degut a les destrosses d'aquell episodi meteorològic. Tot i tenir un inici d'abadia complicat, les destrosses van ser una oportunitat per afrontar una sèrie de millores que sense aquell fet s'haguessin allargat en el temps.


Ara, coincidint amb el seu 75è aniversari, Josep Maria Soler -que havia entrat al monestir com a monjo el 1970 amb 24 anys- presenta la seva renúncia al càrrec tal i com marca la regla de Sant Benet.

Són 21 anys exactes en els quals ha mantingut el compromís del monestir amb el país i la llengua i la cultura catalanes, que l'ha obert encara més internacionalment, que ha gaudit d'una bona convivència tant a nivell de comunitat com de santuari, i que l'ha adaptat a les noves tecnologies i a les noves realitats, donant continuïtat a allò que li ha semblat millor dels últims cinc abats, des d'Antoni Maria Marcet fins a Sebastià Bardolet.


Modernitat i internacionalització


Una de les herències que ha mantingut i eixamplat Josep Maria Soler ha estat la internacionalització de la imatge de Montserrat. Ja ben d'hora, el 2002, el monestir va acollir el Congrés Internacional de Santuaris, que es va celebrar a escala europea. L'Escolania ha mantingut un programa internacional de gires, gairebé sense aturades. Turísticament, Montserrat ha seguit millorant les seves propostes i ha consolidat la seva preeminència com a destí de país, atraient milions de persones d’arreu del món.

En aquests anys, Montserrat tampoc no ha deixat passat el tren de les noves tecnologies i ha estat pionera en la seva implantació en el món religiós català. El monestir emet per ràdio, televisió i Internet totes les seves pregàries i actes litúrgics des de molt abans de la pandèmia.

Un altre dels capítols importants de gestió de Josep Maria Soler com a abat va ser la construcció d'un nou orgue per al Monestir de Montserrat, amb la seva benedicció i el concert inaugural, el 2010. Soler, que no té formació musical, va prendre aquesta decisió, després que els dos abats anteriors, que sí que eren músics, no l'haguessin tirat endavant.

La construcció del nou orgue ha comportat que per Montserrat hagin passat els millors organistes del món, principalment en el marc del Festival Internacional d'Orgue de Montserrat (FIOM).

Compromís amb el país, amb la llengua i la cultura


Josep Maria Soler no ha evitat mostrar el compromís de la comunitat i de Montserrat amb el país seguint les passes dels seus antecessors a l'abadia. Sense haver de viure capítols, com ells, de sonar suport al catalanisme clandestí, Soler es va mostrar obertament i pública a favor del dret a decidir abans del referèndum de l'1-O i va mostrar un "respecte absolut" pel dejuni dels presos i va acollir el dejuni del president Quim Torra.

"És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel·lió i sedició, quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat?", es va preguntat en veu alta el monjo benedictí Josep Miquel Bausset, durant una missa dominical el març de 2018. "Va ser normal la violència que es va produir l'1 d'octubre, quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial?", va continuar tot reclamant a l'Església "no callar com si no passés res"
 

El president de la Diputació, Marc Castells, i l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, en una foto d'arxiu. Foto: Pere Fontanals


L'abat ha mantingut una discreta influència sobre el moviment polític i social de Catalunya. "És veritat que, en algun moment, l'abat de Montserrat ha intentat donar consell a algun polític, però sense gaire èxit!" ha explicat en una entrevista recent a la revista Serra d'Or. I sense posicionar-se sobre què passarà en el futur, "Montserrat continuarà tenint una voluntat de servei al nostre poble, a la seva identitat, a la seva cultura, a la seva llengua".

Montserrat no es deslliura de les denúncies d'abusos a menors


A la part negativa, Josep Maria Soler no ha pogut evitar que Montserrat també se la relacionés amb els casos d'abusos sexuals a menors que han esquitxat l'Església Catòlica durant les darreres dècades. Amb la primera denúncia que van rebre sobre els abusos del monjo Andreu Soler sobre Miguel Ángel Hurtado el 1998, la comunitat va reaccionar tard i malament, "aplicant les directrius que en aquell temps tenia l'Església catòlica", va argumentar en un comunicat l'abadia un cop la víctima va denunciar els fets el 2019.

A partir que es va fer pública la denúncia als mitjans, i que van aparèixer nous casos, l'abadia va establir un nou protocol i va crear una comissió d'investigació. L'informe, que va analitzar fins a dotze presumptes víctimes que havien presentat denúncia, va concloure que el monjo va ser un "depredador sexual i un pederasta". Seguint la nova manera d'actuar sobre les denúncies que va impulsar l'abat Josep Maria Soler, l'informe es va traslladar a la Fiscalia, el Síndic de Greuges, i a organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa Congregació benedictina, tot i que els monjos acusats ja havien finat feia anys. Des de llavors, l'abadia ha incorporat la figura del defensor del menor.

Símbol cristià per frenar la caiguda de vocacions


Montserrat ha aconseguit mantenir l'ingrés d'un monjo gairebé cada any al monestir malgrat la caiguda general de noves vocacions. El fet de ser un símbol català i cristià ha ajudat que el descens de la pràctica religiosa hagi influït poc en la seva vida monàstica en aquests 21 anys.

A nivell religiós, l'etapa abacial de Josep Maria Soler té un capítol important el 13 d'octubre de 2013 amb la beatificació de vint monjos màrtirs assassinats durant la Guerra Civil, durant la beatificació més nombrosa de màrtirs mai feta per l'església catòlica, amb 522 beatificacions que es van portar a terme a Tarragona.

Amatent a les vicissituds dels creients i de tota la gent que patia des de l’esclat de la pandèmia, l’abat va adreçar una pregària especial a la Mare de Déu de Montserrat. Podeu veure el vídeo, a sota:



Com i quan es triarà el nou abat


Després que aquest divendres Josep Maria Soler hagi presentat la renúncia al càrrec a l'abat president de la seva congregació, la Benedictina Sublacense-Cassines, s'obrirà el procés per designar el seu successor

L'elecció del nou abat es farà amb una votació secreta en la qual participaran tots els monjos de la comunitat –tant els que són a Montserrat, com a altres monestirs benedictins, com ara Santa Maria del Miracle, Sant Miquel de Cuixà o a l'estranger.

Per aquesta raó, la votació molt probablement no es farà fins al setembre, valoren fonts del Monestir.

 

Participació