Entrevista

Eloi Hernàndez: «Els pressupostos de la Generalitat del 2022 han d'incloure la variant de la C-55 a Castellgalí»

El nou president del Consell Comarcal del Bages insisteix en la necessitat d'impulsar millores a les infraestructures comunicatives del Bages, però també aposta fermament pel desenvolupament rural

per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 17 de juliol de 2021 a les 16:22 |
En nou president del Consell Comarcal, Eloi Hernàndez, al seu despatx | Pere Fontanals
Eloi Hernàndez porta 6 anys d'alcalde de Fonollosa. Aquest últim mandat, amb tots els regidors seus, d'ERC. Va ser un dels alcaldes més joves del país i, ara, amb 33 anys, a accedit a la presidència del Consell Comarcal del Bages després de la renúncia d'Estefania Torrente.

Apassionat del teatre, confia poder participar encara aquest any a Els Pastorets de Calaf. Diu que el seu lideratge és compartit, no només amb la surienca Marta Viladés, sinó també amb tots els consellers i conselleres del govern comarcal. Diu que els pressupostos de la Generalitat de l'any que bé han de tenir present la variant de la C-55 a Castellgalí, i i també recorda que, ben aviat, s'impulsarà una gossera comarcal pública.


- En la teva presa de possessió de la presidència, entre els tres eixos que va destacar hi havia la millora del règim intern, la llei de transparència i millorar l'entorn digital. Com es tradueix, això, a la pràctica.

- Aquí com a institució pública nosaltres hem de complir un seguit de preceptes legals. Tenim la llei de la transparència que en aquest cas entenem a nivell intern que ha de ser una prioritat, i que ens hem de situar en el marc i en el nivell de les institucions que l'estan complint amb uns percentatges lleugerament superiors als que tenim ara mateix. Evidentment, complir la llei de transparència no vol dir que sigui més transparent o no complir no vol dir que no sigui transparent, vol dir que es compleixin o no uns preceptes legals.


- A banda de l'aspecte legal?

- Ens hem d'obrir a nivell comunicatiu. Hem fet una feina molt important aquests darrers anys a nivell d'imatge exterior del Consell. Evidentment també i, sobretot internament, això passa per aplicar tot el tema de l'administració electrònica. Ara mateix, no estem funcionant com a administració electrònica almenys per als procediments interns. Per què?. Doncs també perquè estàvem a expenses que la Diputació de Barcelona tirés una prova pilot amb la que ja s'havia compromès amb el Consell Comarcal. A això ja hi hem pogut donar un impuls.

Sembla que és imminent que puguem entrar en aquesta prova pilot i implementar-la. Això ens ha de permetre ser més eficients i més efectius. Millorar processos, optimitzar processos interns de la casa, però també de cara a la ciutadania. Al cap i a la fi, és aquesta ciutadania a qui li estem prestant la majoria de serveis del Consell Comarcal. A grans trets, seria això. Sobretot proposar-nos fer aquest compliment normatiu de la llei de la transparència per aconseguir que els indicadors que la regeixen siguin millors i que ens posicionin com a Consell Comarcal.

Ja ho deia. Som govern republicà. Per tant, comunicatiu, obert i transparent. Hem de predicar amb l'exemple i hem de ser els primers o dels primers a estar a un bon nivell, en aquest sentit.

- Encara que a vegades el poble no ho conegui, el Consell Comarcal té un catàleg ampli en el tema de social, se n'hi poden afegir més?

- La cartera és molt àmplia i haver passat aquesta època de pandèmia ha demostrat que més que mai el ciutadà està al mig de les polítiques públiques, com d'important n'és el servei social. Serveis Socials que per cert hem de reforçar a nivell de professionals amb més finançament que ja tenim i que, per tant, hem s'ha de traslladar als municipis que depenen dels professionals del Consell Comarcal i del finançament que donem des del Consell. En aquest sentit, ho hem de fer també des d'una vessant d'acció comunitària, no tenint en compte només els serveis socials, sinó pensant també en termes de convivència en termes de sentiment de pertinença d'inclusió.

- Entesos, millor finançament i eines.

- També hem de seguir treballant d'una manera molt transversal entre les diverses àrees i polítiques del Consell. Una part molt important és tot el treball que s'està fent amb la gent gran en l'envelliment actiu o en el suport contra el maltractament cap a ells. Són projectes que s'han iniciat aquest mandat i que hem de consolidar-los i acostar-los a la joventut, que és un altre dels grans sectors de la societat que, una vegada més, es veu immensament perjudicat per la crisi sanitària que acaba sent una crisi social i una crisi econòmica.

- Què pot fer el Consell en el suport a la joventut?

- Tota l'àrea de Joventut també l'hem de reforçar i insistir amb aquells serveis i projectes dels municipis que ja estem duent a terme. És imprescindible reforçar-los, però que acabin tenint un impacte major i posar també especial atenció en aquells municipis que són més petits i que són els que més dificultats tenen. En aquests casos, però també en aquells d'immigració, d'inclusió, d'igualtat de les diversitats afectivo-sexuals o de sentiment amb el propi cos.

- Com es cobreix això millor si falta finançament?

Tots aquests són temes molt importants que es tracten des del Consell i on el Consell també acaba sent aquella ròtula que trasllada recursos d'altres administracions com la Generalitat i la Diputació, que potser queden una mica lluny dels petits municipis. El Consell està al costat dels ajuntaments i vehiculem aquests diners de finançament cap als projectes. També fem la funció de mancomunar municipis per fer projectes conjunts per fer projectes, que un de sòl no és lògic ni és eficient que ho facin, però, en canvi, si coordinem els diversos ajuntaments, és quan podem fer polítiques públiques de més qualitat i que realment tinguin una incidència directa en millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones.

- L'altra pota de la seva presidència, deia, serà el Territori.

- Si d'una cosa hem d'estar molt contents i orgullosos és el que hem sigut capaços de crear des del Consell -evidentment amb col·laboració molt estreta amb Manresa i amb la resta de municipis-, és Bages Turisme, que agrupa tots els ajuntaments de la comarca, però que també fa la funció de concertació amb els agents privats, perquè la clau de l'èxit és caminar junts el sector públic i el sector privat, perquè si no, no té cap mena de sentit en tot el que és el tema del desenvolupament turístic de la comarca.

- Hi participa el Consell Comarcal a Manresa 2022?

- A Manresa 2022 també hi participa el Consell Comarcal. Evidentment, també el discurs i les accions que s'estan fent des de Bages Turisme s'impregnen de tot l'esperit de Manresa 2022, perquè és una oportunitat i perquè no podem fer més que sumar-nos-hi i fer activitats i col·laborar amb les que s'organitzen des de l'Ajuntament, però que segueixin la mateixa sintonia. El tema turístic em sembla un dels eixos vertebradors que aglutina més i a molts altres sectors de la comarca. És una gran potencialitat i és un motor econòmic i de desenvolupament del nostre territori. També hi ha tot un seguit d'altres línies que s'han treballat i que les hem de continuar treballant com són les diverses rutes de la ruta ignasiana.

- També hi ha el Geoparc de la Catalunya Central.

- Al setembre, en principi, hem de revalidar el segell de la UNESCO com a Geoparc Mundial de la Catalunya central que ens dóna un valor afegit molt potent al territori i que ens acosta uns visitants per uns fets concrets, que ens dóna un valor molt alt en turisme.

- O la gastronomia.

- La promoció dels productes locals autòctons a través del Rebost del Bages, l'enoturisme o la Ruta del Vi, que és la més recent i que és el màxim exponent en la col·laboració entre l'administració i el sector privat a través de la DO Pla de Bages és bàsica. Sí, a més, hi involucren altres agents: el turisme rural, el món cultural, el món esportiu el turisme actiu o el turisme saludable, serà una de les potes principals a nivell de desenvolupament del territori.
 

En nou president del Consell Comarcal, Eloi Hernàndez, al seu despatx. Foto: Pere Fontanals


- Les infraestructures de mobilitat no ajuden.

- Els reptes que tenim, a part de desenvolupar el turisme, és transformat el Bages i la Catalunya Central d'un lloc de pas a un lloc d'oportunitat. Aquesta oportunitat vol dir ser capaços de generar les condicions per ser competitius per tenir unes bones infraestructures ferroviàries, viàries i de mobilitat pública també en general i que la gent pugui desenvolupar els seus projectes empresarials. Aquí és evident que hi ha tot un seguit de greuges històrics que fan que qui aposta per la nostra comarca ha de fer un esforç.

- Però és injust i contraproduent reclamar a l'empresari un esforç, quan des de l'altra banda...

- Mica en mica, molt tímidament, jo penso que s'ha pogut anar fent feina i millorant. En aquest sentit ens en queda molta. A ningú se li escapa que el repte que tenim amb tot el que és l'eix ferroviari és espectacular, la R4, el Pla de Rodalies. Com a Consell, jo personalment, en aquesta primera etapa com a president del Consell d'Alcaldes, he vist com hi hem estat molt a sobre, hem pogut estar molt en contacte amb Renfe i amb Adif per arribar a Barcelona en menys d'una hora.

La via ha de ser una via més ràpida i més segura, i hem de trobar aquelles condicions de competitivitat que facin que això sigui possible. Aquests darrers temps després dels desgraciats accidents mortals que hi van haver fa un parell d'anys, és cert que s'han posat les piles i s'han fet inversions si més no a nivell de seguretat. S'està pendent de tot un seguit de temes al túnel de Montcada Bifurcació que també se segueixen des del Consell, però també des de la Generalitat i evidentment des de la resta d'agents del territori.

- I el desdoblament de la C-55, que és de la Generalitat?

- A nivell polític tenim la confiança que hi ha companys de partit que estan a la Generalitat, i a Madrid també, i per tant podem anar fent contactes a tots els fronts haguts i per haver. Sobre la C-55 hem de ser capaços, i això és un punt innegociable perquè va rebre el suport dels 30 ajuntaments de la comarca i del gran pes dels agents socioeconòmics de la comarca, amb la declaració de Mobilitat del Consell d'Alcaldes i Alcaldesses de desembre de 2019-, de construir la variant de Castellgalí per solucionar el problema del coll d'ampolla que tenim en aquell pas per dintre del tram urbà. Com a mínim això, ho han de tenir present els pressupostos de la Generalitat del 2022.

Això ha d'anar acompanyat de totes les millores en transport públic i de tot allò que pugui anar encaminat a millorar la competitivitat de l'autopista i traspassar vehicles de la C-55 la C-16. La C-16 està desdoblada, però és una via ràpida que no té bons accessos al territori. Per tant, s'han de construir nous accessos a la C-16 i hem veure de quina manera l'abús que representa el peatge de Manresa, o del Bages a Barcelona, ha anat minvant. La Generalitat, en aquest sentit, ha fet una bona feina defensar els seus interessos enfront d'Autema. El que pagà el ciutadà i la Generalitat pel nostre pas diari per aquesta autopista és una vergonya.

- A ERC teniu gent del partit a Barcelona i Madrid, però al Govern hi ha la Laura Vilagrà, al cap d'una de les Conselleries més importants.

- Evidentment que dintre el Govern de la Generalitat hi ha una persona sensibilitzada, coneixedora i implicada en el territori com és la Laura Vilagrà, que, recordem-ho, ha estat en el Consell, com a política i com a gerent fins fa pocs mesos. Ajudarà. Serà positiu. De la mateixa manera que ajudarà que tinguem diputats de gairebé tots els colors polítics al Parlament de Catalunya que van donar suport a l'actuació a la C-55. Més enllà del fet que hi hagi la Laura Vilagrà, que en el seu moment ja va dir que faria d'ambaixadora de la comarca, també des del Consell Comarcal ens hem de reunir amb els diputats. També hi ha sensibilitat en el nou executiu i al Departament de Territori.

En aquesta carretera hem fet moltes tasques de seguretat i hem estat capaços de millorar la taxa de mortalitat, que era escandalosa. Això cada actor ho valorarà, legítimament, més bé o més malament, ara bé la carretera no és competitiva i hem de fer que ho sigui, i per això una de les primeres coses en què ens hem posat d'acord a nivell del territori és prioritzar aquesta variant de Castellgalí per ajudar que aquest flux de trànsit no sigui un problema en el seu pas pel nucli d'aquesta població. Però ho hem de fer des de la responsabilitat, des del consens, des de la unanimitat i no intentant fer jocs polítics per treure rèdits o tenir titulars. O sigui, fent poc soroll.

- Fa uns dies, el president de Pimec, Antoni Cañete, deia que cal també l'alliberament de sòl industrial.

- En aquest sentit, nosaltres com el Consell estem plantejant fer un Pla Director de Polígons Industrials de la comarca. Aquests darrers dos anys hem treballat la coordinació dels ajuntaments per intentar la uniformitat d'algunes condicions del sòl industrial, com la fiscalitat dels diversos municipis. Som conscients que és molt complicat perquè a més a més cada municipi gaudeix d'autonomia local, però sí que hem de tendir a crear un territori d'oportunitats que cada zona de la comarca tingui el seu paper i tingui el seu pes. És evident, per exemple, que a Fonollosa, a casa meva, no hi ha indústria. A Fonollosa s'ha de passar un altre tipus de desenvolupament econòmic.

La pàgina web de polígons i empreses del Bages que fa aquesta feina de mitjancers entre vol qui busca sòl i que hi hagi aquest sòl, compleix aquesta funció. Doncs això ho hem de continuar fent tal i com ho porten fent des de fa molts anys. Vaig compartir visita amb el president de Pimec i en aquest sentit el Consell Comarcal està alineat totalment amb el que diu la patronal, tal com hem fet des de l'àrea desenvolupament comarcal, que serà la de Promoció Econòmica i Desenvolupament Rural.

- Aquest canvi és un dels que també anunciava a l'arribat a la presidència.

- El desenvolupament rural tindrà un pes específic important en les polítiques del Consell Comarcal per a tot aquell territori precisament que és diferent. Sant Mateu, Aguilar de Segarra, Rajadell, Fonollosa, Mura, Talamanca, Sant Feliu Sasserra no tenen res a veure amb la zona més del Pla de Bages o la zona del Bages rural.

- Sector primari?

- Sí, però no només. El primer sector òbviament tindrà un pes, però també el tema turístic específic d'aquesta zona. Per exemple, fins ara el Rebost del Bages, que promociona productes de tota la comarca, també de Manresa, no era específicament de turisme. Ara serà un treball col·laboratiu entre desenvolupament rural i l'àrea de Turisme. Per posar alguns exemples, tenim el repte de l'Agenda Rural de Catalunya. S'està en un procés participatiu molt important a nivell de tot el país, que com a territori també ens hem de posicionar i dir la nostra i tenir veu pròpia. Això ho hem de canalitzar des del Consell amb l'ajuda de tots els ajuntaments que estan afectats.

- Però això també necessita recursos.

- Com més recursos tinguéssim, més polítiques, més imaginació i més inventiva tindríem. Podríem dir que aquest és un altre dels grans reptes, però no del Consell Comarcal sinó del país. El sistema tal com està muntat representa l'infrafinançament dels consells per les funcions que tenim delegades. Instem en aquest cas al Govern de la Generalitat a que es pugui obrir un debat i una modificació i un nou sistema de com s'estructuren els consells comarcals i el seu finançament.

- Això ens torna a portar al desconeixement que la ciutadania té sobre els consells comarcals.

- Els consells gestionem molts milions d'euros en el tema educatiu, amb les beques menjador, amb les beques de transport, gestionant menjadors escolars, gestionant centenars de línies que cada dia aporten milers de nens a les escoles de la nostra comarca o als serveis socials. Necessitem també més diners per altres temes polítiques d'habitatge per exemple tenim una Oficina d'Habitatge Comarcal aquí el consell que funciona molt bé, on complim i superem els índexs mínims que l'Agència d'Habitatge a Catalunya ens demana cada any. On ara, més enllà de gestionar i ajudar la gent a presentar-se a ajudes i programes superiors, per primera vegada traurem una primera línia d'ajudes a l'habitatge d'abast comarcal i ho farem d'aquí ben poc.

De la mateixa manera que aquest mandat hem posat en marxa la borsa d'habitatge social del Bages que està arrencant. Costa molt també perquè els recursos que tenim són molt limitats. El Consell Comarcal també tenim conselleria específica d'habitatge -aquest mandat Joventut i Habitatge-. Per tant tenim molt recorregut i a nivell polític hem de ser ambiciosos per desenvolupar projectes on sigui possible.

- A principi de mandat vàreu dir que la seva vicepresidència era gairebé una presidència compartida amb l'Estefania Torrente. Ara com quedarà això?

- Continuarà d'aquesta manera. De fet, en aquell moment la presidenta Estefania Torrente portava la presidència del Consell Comarcal. A mi se'm va delegar la presidència del Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Bages. Això ja era una manera de visualitzar aquest lideratge compartit. En aquest cas, el lideratge compartit serà amb la vicepresidenta Marta Vila, que portarà una nova conselleria de projectes estratègics. Això vol dir agafar un pes molt important en gestionar els fons europeus amb el projecte Bages TTT i amb altres temes de desenvolupament més comarcal. En aquest cas, ella no presidirà al consell d'alcaldes i alcaldesses, perquè no és alcaldessa. En aquest cas ho serà l'alcaldessa de Sant Fruitós de Bages, l'Adrià Mazcuñán que aquest juliol serà ratificada en el càrrec. Això ja demostra aquesta voluntat de tenir lideratges diverses. Aquest lideratge compartit -i gairebé m'atreviria a dir mancomunat- és al màxim de les conselleres i consellers del govern als quals tinc la màxima confiança.

- També amb les de Junts, després d'anys de picabaralles al Consell Comarcal?.

- El govern que hem aconseguit fer ha estat un govern del qual estem tots realment orgullosos perquè ha estat molt positiu. Hem treballat de manera molt còmoda, hem treballat per consens en tots els temes que hi ha hagut sobre la taula i, per tant, hem estat capaços de fer aquesta base entre els consellers i conselleres. També hi compta la voluntat a mig mandat anterior de tancar una etapa que no tenia massa sentit, de falta d'entesa, però ja no només amb Junts per Catalunya, sinó també amb la CUP i els Comuns, com era la voluntat d'Esquerra. En aquest cas, i legítimament, la CUP i els Comuns es van autoexcloure d'un govern on hi hagué Junts per Catalunya. Per tant un acord ampli no va ser possible, però va ser un cop un acord amplíssim perquè Esquerra i Junts per Catalunya representem una gran part de les alcaldies dels 30 ajuntaments de la nostra comarca.

Per tant, aquest govern cohesionat mantindrà la vicepresidència segona ocupada per Eulàlia Cerdà, amb la qual tenim tota la confiança del món. Però també hem de ser conscients que això ja ho reflectia l'acord que hi va haver en el seu moment. El pes específic que té Esquerra Republicana a la comarca amb més de la meitat de les alcaldies de la comarca ha estat traslladat al Consell Comarcal, més enllà dels caps visibles, presidència i vicepresidència o presidència del Consell d'Alcaldes i a la resta de consellers i consellers. Els consellers de Junts també tenen àrees molt potents i estratègiques a nivell intern.

- Alguna cosa que em pugui avançar?

- Tenim ara el repte -i de fet el mandat- que d'aquí pocs dies en parlarem amb alcaldes i alcaldesses de crear una gossera comarcal per garantir una gestió pública i més eficient i efectiva d'aquesta problemàtica. Un repte que tenim tots els municipis de la comarca.

- Com gestiona tota aquesta feinada? Vull dir, a més de la feina al Consell, és alcalde de Fonollosa, tot i que allà ERC té totes les regidories.

Malauradament, no hi tinc oposició. Això és cert però a l'Ajuntament hi som per treballar pels pobles i, els que em coneixen saben que això ho faig amb passió i il·lusió de treballar pels quatre pobles del meu municipi i així ho continuaré fent almenys fins a final d'aquest mandat. Combinar les funcions quan es fan amb ganes és més fàcil. Estudiar ciències polítiques fa que la política no m'és sobrevinguda, sinó que és buscada. Tinc la sort també de tenir un equip de nou regidors i regidors quer és molt potent amb alguns d'ells compartint molts anys a l'Ajuntament.

En el cas de Fonollosa hem estat almenys aquests últims sis anys liderant nosaltres el govern, picar molta pedra, treballant molt dur i ara estem en un moment molt dolç que permet poder dedicar temps al Consell Comarcal, tenint en compte que és una institució que té un altre nivell polític amb tècnics i una gerència nova a la qual hem tingut la sort de poder incorporar. Ja hi ha qui s'encarrega que es duguin a terme coses diferents en un ajuntament com el de Fonollosa on, per mida, tots els regidors ens hem d'arremangar.

 

Participació