12
de juny
del
2021
Actualitzat
el
13
de juny
a les
20:22h
Sí, hi ha una altra manera de funcionar més enllà de la que dicta el mercat. I sí, no és fàcil remar a contra-corrent quan aquest ferotge sistema capitalista en el qual vivim ens empeny, sense cap mena d'escrúpol, a ser egoistes, a mirar-nos el melic, a ambicionar més i més cada dia, a trepitjar qui faci falta per arribar com més amunt millor. Concebre la producció com un element que afavoreixi el bé comú i no com un instrument de pur enriquiment individual (en detriment, molts cops, de l'empobriment d'algú altre) és gairebé un acte de rebel·lia. Practicar i predicar amb aquesta filosofia durant dècades, és una heroïcitat.
I això és, ni més ni menys, el que porten fent Propaganda pel fet! i Tigre de paper des de fa 25 i 10 anys, respectivament, dues cooperatives pioneres en els àmbits músical i literari que van néixer a Manresa i que són referents en el seu camp arreu del país i també de l'Estat espanyol. ¿El secret que els ha dut fins aquí malgrat les inclemències polítiques i socials? La seva coherència en tot el que fan; la seva fixació per construir un món més just i igualitari a través de la contracultura (aquella que molt sovint incomoda l'statu quo perquè el qüestiona i desacredita), i la seva ferma convicció que l'única manera d'avançar i créixer és no oblidar mai d'on venim i quines són les nostres arrels.
La festa d'aniversari conjunta que han celebrat aquest dissabte, 12 de juny, a l'Anònima de Manresa, ha estat ben bé això: una trobada amb la gent que hi va ser des del primer dia, amb aquella que ha acompanyat tots dos projectes al llarg de la seva trajectòria vital. Celebrar 25 anys sense la família -deia Litus Tenesa, de Propaganda pel fet!- no tindria cap sentit. Igual que tampoc tindria sentit, exposava Marc Garcés, de Tigre de Paper, que la celebració s'hagués fet fora de la capital del Bages, el bressol de totes dues cooperatives culturals. A casa, amb la gent de sempre. ¿Quina millor manera per fer anys que aquesta?
La resposta ha estat molt clara: cap. I és que des de les dotze del migdia (que és quan l'espai de l'Anònima ha obert portes) ha estat constant el degoteig de gent que s'ha deixat caure per l'antiga fàbrica del Centre Històric. Al matí i al migdia, malgrat la calor, més d'un centenar de persones han tret el cap per les parades que s'havien instal·lat a l'exterior del recinte amb productes diversos relacionats amb la creació artística i la reivindicació política. Gran part dels assistents també han aprofitat per menjar i beure alguna cosa a l'espai que s'ha habilitat per a l'ocasió amb barra de bar i una food truck.
Un concert d'homenatge popular
Tot i que la cirereta del pastís ha arribat amb el concert d'Ovidi4, cal destacar el ple absolut que han registrat els dos actes que han complementat la jornada de festa: per una banda, la presentació del darrer poemari de Mireia Calafell, Nosaltres, qui. Per l'altra, el debat Difón la idea, que ha girat entorn d'aquelles iniciatives culturals que es creen al marge del sistema.
A les set de la tarda, David Fernández, Borja Penalba i David Caño (els components d'Ovidi4 juntament amb Mireia Vives, que per qüestions personals no hi ha pogut ser) han pujat dalt de l'escenari col·locat a l'espai exterior lateral de l'edifici de l'Anònima per cloure la celebració. Hi havia gairebé 350 cadires per al públic. S'han omplert totes. L'entrada era de pagament. La gent, un cop acabada l'actuació, somreia: "per veure el que acabem de veure, dues vegades i tot, hauria pagat". Hi havia persones de totes les edats. Ovidi Montllor és un referent que ha anat passant de generació en generació.
Amb una taula parada (amb estovalles de quadres), el trio ha anat desgranant un repertori de poesia i melodies que han fet saltar més d'una llàgrima a aquells nostàlgics de l'històric 1-O i també a aquelles que ansien un món menys hostil i més manyac. El recital (ple d'homenatges als referents però també a tothom que lluita per la llibertat i al poble que ho sustenta tot) ha comptat amb dos artistes convidats de luxe: Feliu Ventura i Toti Soler. La coral manresana InCordis, de l'Ateneu La Sèquia, també ha acompanyat la banda en una versió musicada del poema de Maria Mercè Marçal Cançó de fer camí.
Celebrar-ho a l'Anònima no ha estat casualitat
Tant Tigre de paper com Propaganda pel fet! han decidit celebrar els seus respectius aniversaris a l'Anònima perquè volen reivindicar l'espai i convertir-lo en un pol de cooperativisme cultural a la ciutat, aprofitant l'auge del cooperativisme i l'empenta de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en aquest àmbit. Des de les cooperatives s'explica que la idea, ara mateix, tot just comença a gestar-se i que encara falta parlar amb l'Ajuntament de la ciutat i amb el mateix Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
I això és, ni més ni menys, el que porten fent Propaganda pel fet! i Tigre de paper des de fa 25 i 10 anys, respectivament, dues cooperatives pioneres en els àmbits músical i literari que van néixer a Manresa i que són referents en el seu camp arreu del país i també de l'Estat espanyol. ¿El secret que els ha dut fins aquí malgrat les inclemències polítiques i socials? La seva coherència en tot el que fan; la seva fixació per construir un món més just i igualitari a través de la contracultura (aquella que molt sovint incomoda l'statu quo perquè el qüestiona i desacredita), i la seva ferma convicció que l'única manera d'avançar i créixer és no oblidar mai d'on venim i quines són les nostres arrels.
La festa d'aniversari conjunta que han celebrat aquest dissabte, 12 de juny, a l'Anònima de Manresa, ha estat ben bé això: una trobada amb la gent que hi va ser des del primer dia, amb aquella que ha acompanyat tots dos projectes al llarg de la seva trajectòria vital. Celebrar 25 anys sense la família -deia Litus Tenesa, de Propaganda pel fet!- no tindria cap sentit. Igual que tampoc tindria sentit, exposava Marc Garcés, de Tigre de Paper, que la celebració s'hagués fet fora de la capital del Bages, el bressol de totes dues cooperatives culturals. A casa, amb la gent de sempre. ¿Quina millor manera per fer anys que aquesta?
La resposta ha estat molt clara: cap. I és que des de les dotze del migdia (que és quan l'espai de l'Anònima ha obert portes) ha estat constant el degoteig de gent que s'ha deixat caure per l'antiga fàbrica del Centre Històric. Al matí i al migdia, malgrat la calor, més d'un centenar de persones han tret el cap per les parades que s'havien instal·lat a l'exterior del recinte amb productes diversos relacionats amb la creació artística i la reivindicació política. Gran part dels assistents també han aprofitat per menjar i beure alguna cosa a l'espai que s'ha habilitat per a l'ocasió amb barra de bar i una food truck.
L'espai on s'ha dut a terme la celebració ha comptat amb una zona de bar i un mercat amb productes diversos Foto: AFT
Tot i que la cirereta del pastís ha arribat amb el concert d'Ovidi4, cal destacar el ple absolut que han registrat els dos actes que han complementat la jornada de festa: per una banda, la presentació del darrer poemari de Mireia Calafell, Nosaltres, qui. Per l'altra, el debat Difón la idea, que ha girat entorn d'aquelles iniciatives culturals que es creen al marge del sistema.
A les set de la tarda, David Fernández, Borja Penalba i David Caño (els components d'Ovidi4 juntament amb Mireia Vives, que per qüestions personals no hi ha pogut ser) han pujat dalt de l'escenari col·locat a l'espai exterior lateral de l'edifici de l'Anònima per cloure la celebració. Hi havia gairebé 350 cadires per al públic. S'han omplert totes. L'entrada era de pagament. La gent, un cop acabada l'actuació, somreia: "per veure el que acabem de veure, dues vegades i tot, hauria pagat". Hi havia persones de totes les edats. Ovidi Montllor és un referent que ha anat passant de generació en generació.
Amb una taula parada (amb estovalles de quadres), el trio ha anat desgranant un repertori de poesia i melodies que han fet saltar més d'una llàgrima a aquells nostàlgics de l'històric 1-O i també a aquelles que ansien un món menys hostil i més manyac. El recital (ple d'homenatges als referents però també a tothom que lluita per la llibertat i al poble que ho sustenta tot) ha comptat amb dos artistes convidats de luxe: Feliu Ventura i Toti Soler. La coral manresana InCordis, de l'Ateneu La Sèquia, també ha acompanyat la banda en una versió musicada del poema de Maria Mercè Marçal Cançó de fer camí.
Celebrar-ho a l'Anònima no ha estat casualitat
Tant Tigre de paper com Propaganda pel fet! han decidit celebrar els seus respectius aniversaris a l'Anònima perquè volen reivindicar l'espai i convertir-lo en un pol de cooperativisme cultural a la ciutat, aprofitant l'auge del cooperativisme i l'empenta de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en aquest àmbit. Des de les cooperatives s'explica que la idea, ara mateix, tot just comença a gestar-se i que encara falta parlar amb l'Ajuntament de la ciutat i amb el mateix Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
Prop de 350 persones han assistit al concert d'Ovidi4 a l'Anònima Foto: AFT