75 anys d'Orquestra Rosaleda

Àngel Vilalta: «Un forner del poble va pagar 260 pessetes pel primer concert de l'Orquestra Rosaleda»

La històrica formació sallentina celebrarà dissabte els 75 anys de la seva creació amb un any d'endarreriment per culpa de la pandèmia, en un acte que servirà d'homenatge als 112 músics que hi han passat i als únics tres fundadors que queden vius

per Pere Fontanals, Sallent | 1 de juny de 2021 a les 12:23 |
Xavier Planes parla amb Àngel Vilalta a casa seva, davant la mirada de Joan Fons | Pere Fontanals
"Rovellons tres pins", o "avui rovellons", deia el representant o el comptable, i tots sabien que havien d'esperar al final del bolo per cobrar. "A vegades al descans", apunta Xavier Planes Gorina, actual representant de l'Orquestra Rosaleda. "Era l'argot que es feia servir perquè ningú no marxés despistat després de l'actuació", assenyala. "Això ara ja no es fa així", indica Joan Fons Cardona, el director musical.

Aquest dissabte se celebrarà a Sallent el concert d'homenatge de l'Orquestra Rosaleda amb motiu del seu 75è aniversari. És un acte que s'havia de celebrar l'any passat, però que la pandèmia ho va impedir. El concert serà a les 9 del vespre a la Torre del Gas i hi assistiran 112 músics i els únics tres fundadors que queden vius.


Un d'ells és l'Àngel Vilalta Freixa que actualment té 92 anys. Hi ha tocat el trombó i el fiscorn, i durant els gairebé 50 anys que hi va participar -es va retirar el 1994- va fer gairebé de tot, de representant, de comptable. "Durant un temps eres tu qui pagaves els músics", li apunta Planes. "I tant que sí", recorda ell.

L'acte començarà a 2/4 de 8 del vespre amb una exposició on s'hi podran veure fotografies de totes les èpoques dels músics, i que estarà situada a l'entrada de l'Espai Cultural Fàbrica Vella. També s'hi trobaran altres elements típics d'orquestra com els antics faristols, els cartons estampats per aguantar les partitures, vestits de l'època, cartells de promoció, etc. Posteriorment, a les 9 de la nit, es farà el concert.


Xavier Planes, que va entrar a l'orquestra el 1990, i Joan Fons, que ho va fer un any després, van coincidir encara uns anys amb l'Àngel Vilalta. El primer toca la trompeta i el violí, i a les sardanes, el flabiol; el segon, la trompeta i la guitarra. Tot i ser molt més recent que als orígens, ells també recorden haver viatjat asseguts en un sofà falcat amb totxos en una furgoneta. "Abans les coses eren més espontànies", expliquen.
 

L'Orquestra Rosaleda en la foto abans del seu primer concert, el 1945, durant les Enramades de Sallent. Foto: Orquestra Rosaleda


Els orígens

Per espontànies, però, les primeres experiències. El primer concert de l'Orquestra Rosaleda va tenir lloc a les Enramades de Sallent de 1945. "Ens va contractar un forner de la plaça per 260 pessetes", recorda Àngel Vilalta. L'orquestra estava formada per nou integrants "que ens vàrem comprar un niqui de color blau per anar uniformats".

"Vam començar com un joc", reconeix. A Sallent hi havia molts conjunts i molta iniciativa cultural. "Suposo que una mica com arreu després dels primers anys de postguerra", raona. "El professor Viñas va veure que hi havia un grupet de l'Escola de Música que ho fèiem prou bé, i va muntar l'orquestra", apunta. "Jo vaig ser-ne el primer representant, però mai no hem tingut problemes greus de relació entre nosaltres", recorda. Després ho va ser el Sunyé, més tard el Planes -el pare del Xavier-.

Vilalta també recorda que els primers anys hi havia molts canvis. "Teníem entre 16 i 17 anys i molts desapareixien de la foto perquè havien d'anar a fer la mili". Més tard, el 1958, van incorporar la formació de cobla "i van venir alguns músics de fora". Actualment, l'Orquestra Rosaleda és l'única cobla-orquestra de Catalunya fora de la demarcació de Girona. "En som set, en total, però sis són de les comarques gironines", apunta Planes.

Malgrat la incorporació de músics de fora, l'Orquestra Rosaleda sempre ha apostat per la incorporació de gent "de la casa". "Quan hem hagut de cobrir una vacant, gairebé mai no anem a buscar músics experimentats, sinó que mirem valors en les escoles de música del territori i els fem la prova", assenyalen Planes i Fons.

"Als 40 i els 50 viatjàvem en autobús de línia o si anàvem cap al nord, en tren, però havíem arribat a desplaçar-nos en una furgoneta de repartiment de gasoses", diu l'Àngel Vilalta. I, evidentment, quan anaven a actuar en una Festa Major, s'hi passaven tres o quatre dies, "tot i que els concerts eren molt més de proximitat que els actuals", apunta Planes. "Sí, però vàrem arribar a tocar a Saragossa, i durant una setmana vàrem ser a les Balears per inaugurar una cadena d'hotels", s'exclama Vilalta. Això, però, ja va ser entre els 70 i els 80.

Quan actuaven en Festes Majors s'allotjaven a les cases particulars de la gent del poble "i competíem entre nosaltres per presumir d'amfitrions: que si m'han posat això o això altre per dinar... i quan no era així, ens ho inventàvem". També en aquella època va fer fortuna l'expressió "et faltarà un dia", quan algun músic coincidia en una casa amb pubilla.
 

L'Orquestra Rosaleda a Gòsol, l'any 1948. Foto: Orquestra Rosaleda


Orquestra semi-professional

L'orquestra sempre ha estat semi-professional. "Es cobra, però no es pot viure només de les actuacions", apunta Planes. Els temps han canviat, però. "Els fundadors i els músics de les primeres dècades compaginaven les actuacions amb la feina a la fàbrica o la colònia -assenyala Planes-, però actualment, encara que no visquem de les actuacions, sí que podem viure exclusivament de la música: tant el Joan com jo, per exemple, som professors de música".

Una orquestra professionalitzada aguanta per l'interès, però al ser semi-professional, "l'Orquestra Rosaleda sempre ha estat una orquestra molt familiar, amb molt bon ambient. cordialitat i confiança". "Si no, ja ens haguéssim dissolt", apunta Fons. "Mai no recordo cap enfrontament ni discussió important", explica el veterà del grup. "Moltes altres orquestres, fins i tot de més joves que nosaltres, ja no existeixen", assenyalen.

Crisi més enllà de la pandèmia

L'actualitat de les orquestres, però, "és una mica delicada", més enllà de l'aturada per la pandèmia. "El públic a qui ens adrecem és cada vegada és més gran i això és un problema, no de la Rosaleda, sinó de totes les orquestres", explica Planes. "Nosaltres no som un grup de versions, sinó que tenim un públic de casats, toquem per a un públic de 60 i 70 anys, i és un públic que es va acabant", lamenta.

El model de les festes majors també ha canviat. "Abans hi havia la sardana, el concert i el ball, i les festes s'han anat renovant i a vegades no hi ha lloc per a tants actes d'aquest tipus de formació, i entre això, les crisis successives i la competència", cada cop costa més tancar contractacions. També els pressupostos dels ajuntaments són cada cop més petits. "Recordo, quan començava, que hi havia festes majors que tenien dues orquestres en un poble, amb ball continu", s'enyora Planes. "S'ha de resistir els anys que es pugui perquè encara hi ha demanda", es resigna.

Per mirar de canviar la dinàmica, actualment l'Orquestra Rosaleda fa concerts amb un repertori més atractiu. "Nosaltres per exemple fem un repertori amb Queen o musicals amb un espectacle visual, alguna cosa que actualitzi una mica el concert més típic del Rosó i Les paraules d'amor", expliquen.

Dissabte, l'homenatge

Un dels temes emblemàtics que sonarà dissabte al concert d'aniversari de l'Orquestra Rosaleda serà My Way, que estarà interpretat pels tres excantants sallentins i acompanyats dels membres actuals. Després, l'orquestra interpretarà les músiques de la Marató i es passarà una peça col·lectiva, El Batallador, per tal que aquells músics que ho vulguin pugin a l'escenari per interpretar-la. La partitura manuscrita d'aquesta peça és la que s'ha utilitzat en el programa de mà. Finalment, hi haurà un repertori de temes catalans. Entremig del concert s'aprofitarà per fer l'homenatge als músics i als fundadors, als quals se'ls farà entrega d'un record.

L'orquestra ha dissenyat una línia del temps on poder ubicar tots els músics que han anat passant al llarg del temps. Pràcticament tots els fundadors de l'Orquestra Rosaleda eren de Sallent. Van ser-ne nou i aviat tres més. Actualment tres són vius. Es tracta d'Àngel Vilalta i Carles Vilarnau, i Albert Prat que s'hi va incorporar pocs dies després. Per la resta de fundadors, l'entrega del record es farà als seus familiars. L'acte comptarà amb la presència de les famílies d'una cinquantena de músics, unes 170 persones vinculades emocionalment amb l'orquestra. Si es vol assistir a l'acte, cal reservar l'entrada a fabricavella.sallent.cat.

L'Àngel Vilalta es mostra il·lusionat. "On haurem de seure nosaltres?", pregunta. "No pateixis, que serà ben endavant", li responen.

 

Participació