10
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
12:48h
Disset persones podran treballar i regularitzar la seva situació administrativa gràcies a l'acompanyament de Càritas Arxiprestal de Manresa a diferents entitats manresanes, a través del Programa Treball i Formació ACOL de la Generalitat de Catalunya
Un dels eixos de treball importants de Càritas Manresa és l'acompanyament sociolaboral per afavorir la millora de la qualitat de vida de les persones que es troben en situació d'exclusió social.
Amb aquest objectiu, Càritas ha acompanyat a diferents entitats manresanes per acollir-se a la línia ACOL del Programa Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya, creat per afavorir la regularització de persones en situació irregular. El programa té per objectiu facilitar l'obtenció d'un permís de residència i treball per motiu d'arrelament social. Aquest programa, també reforça l'activitat de les entitats que s'hi acullen.
Des del primer moment, Càritas va valorar l'oportunitat que s'obria i va treballar per poder-hi accedir i sobretot donar-ho a conèixer a les entitats del territori que també se'n podrien beneficiar. El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), amb cofinançament del Fons Social Europeu, subvenciona els contractes de treball de 12 mesos de durada i les accions formatives a realitzar de forma obligatòria durant el contracte i dins de l'horari laboral.
Ha sigut a través d'aquest programa que aquesta primavera han pogut començar a treballar disset persones que han regularitzat la seva situació administrativa i passen a contribuir i a enriquir la vida de deu entitats: Ampans (4 participants), Càritas Manresa (2 participants), Fundació Sant Andreu Salut (2 participants), Fundació Convent de Santa Clara (2 participants), Cooperativa per a la Masoveria Urbana (2 participants), Fundació La Xarranca-CAE (1 participant), Associació de Veïns de les Escodines (1 participant), Enginyeria Sense Fronteres (1 participants), Frescoop (1 participant) i Fundació EMI (1 participant).
Per a les persones que han pogut entrar al programa, l'accés a una feina, i per tant a ingressos econòmics estables, suposa un canvi radical a la seva situació.
La Llei d'estrangeria, una causa d'exclusió
El projecte de formació i d'orientació sociolaboral de Càritas intenta donar resposta a les diverses situacions d'exclusió, posant al servei de la persona diferents eines i estratègies que ajudin a sortir d'aquesta situació de desigualtat:
Però hi ha un element clau i condicionant amb el què Càritas topa cada dia que és la Llei d'estrangeria, perquè aconseguir la condició de persona amb permís de residència i treball és cada vegada més difícil, "pels requisits que exigeix i per la lentitud exasperant en la tramitació".
La Llei d'estrangeria, "profundament discriminatòria", classifica les persones segons la seva situació administrativa (nacional, resident de llarga durada, resident temporal, irregular, indocumentat). Les situacions d'irregular o indocumentat bloquegen l'accés als drets socials i laborals, i no els permet tenir un contracte de treball ni permís de residència, i deixa en condicions d'absoluta precarietat a moltes persones que han sortit de casa seva buscant noves oportunitats i amb moltes ganes de contribuir a la societat de destí. Una part important de les participants dels programes de Càritas es troben vivint aquesta realitat. I sovint són persones formades, que la llei no permet aprofitar la seva experiència.
És per superar aquesta situació, que el Programa Treball i Formació – ACOL de la Generalitat de Catalunya, permet a persones migrades en situació irregular, que s'hi pugin acollir, l'obtenció del permís de residència temporal i poder subscriure un contracte de treball i realitzar una acció de formativa important per la seva inserció a la societat.
Un cop assolit aquest primer any tan important amb l'impuls del programa ACOL, continua la necessitat de trobar un nou treball, per poder mantenir els permisos de treball i residència. És part d'un llarg recorregut de cinc anys en el que la llei d'estrangeria marca uns terminis i condicions molt estrictes que pesen sobre les persones.
Això fa molt necessària la implicació posterior de la ciutadania, les empreses i les entitats per donar feina almenys durant els mesos que la llei exigeix de tenir treballats.
Un dels eixos de treball importants de Càritas Manresa és l'acompanyament sociolaboral per afavorir la millora de la qualitat de vida de les persones que es troben en situació d'exclusió social.
Amb aquest objectiu, Càritas ha acompanyat a diferents entitats manresanes per acollir-se a la línia ACOL del Programa Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya, creat per afavorir la regularització de persones en situació irregular. El programa té per objectiu facilitar l'obtenció d'un permís de residència i treball per motiu d'arrelament social. Aquest programa, també reforça l'activitat de les entitats que s'hi acullen.
Des del primer moment, Càritas va valorar l'oportunitat que s'obria i va treballar per poder-hi accedir i sobretot donar-ho a conèixer a les entitats del territori que també se'n podrien beneficiar. El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), amb cofinançament del Fons Social Europeu, subvenciona els contractes de treball de 12 mesos de durada i les accions formatives a realitzar de forma obligatòria durant el contracte i dins de l'horari laboral.
Ha sigut a través d'aquest programa que aquesta primavera han pogut començar a treballar disset persones que han regularitzat la seva situació administrativa i passen a contribuir i a enriquir la vida de deu entitats: Ampans (4 participants), Càritas Manresa (2 participants), Fundació Sant Andreu Salut (2 participants), Fundació Convent de Santa Clara (2 participants), Cooperativa per a la Masoveria Urbana (2 participants), Fundació La Xarranca-CAE (1 participant), Associació de Veïns de les Escodines (1 participant), Enginyeria Sense Fronteres (1 participants), Frescoop (1 participant) i Fundació EMI (1 participant).
Per a les persones que han pogut entrar al programa, l'accés a una feina, i per tant a ingressos econòmics estables, suposa un canvi radical a la seva situació.
La Llei d'estrangeria, una causa d'exclusió
El projecte de formació i d'orientació sociolaboral de Càritas intenta donar resposta a les diverses situacions d'exclusió, posant al servei de la persona diferents eines i estratègies que ajudin a sortir d'aquesta situació de desigualtat:
Però hi ha un element clau i condicionant amb el què Càritas topa cada dia que és la Llei d'estrangeria, perquè aconseguir la condició de persona amb permís de residència i treball és cada vegada més difícil, "pels requisits que exigeix i per la lentitud exasperant en la tramitació".
La Llei d'estrangeria, "profundament discriminatòria", classifica les persones segons la seva situació administrativa (nacional, resident de llarga durada, resident temporal, irregular, indocumentat). Les situacions d'irregular o indocumentat bloquegen l'accés als drets socials i laborals, i no els permet tenir un contracte de treball ni permís de residència, i deixa en condicions d'absoluta precarietat a moltes persones que han sortit de casa seva buscant noves oportunitats i amb moltes ganes de contribuir a la societat de destí. Una part important de les participants dels programes de Càritas es troben vivint aquesta realitat. I sovint són persones formades, que la llei no permet aprofitar la seva experiència.
És per superar aquesta situació, que el Programa Treball i Formació – ACOL de la Generalitat de Catalunya, permet a persones migrades en situació irregular, que s'hi pugin acollir, l'obtenció del permís de residència temporal i poder subscriure un contracte de treball i realitzar una acció de formativa important per la seva inserció a la societat.
Un cop assolit aquest primer any tan important amb l'impuls del programa ACOL, continua la necessitat de trobar un nou treball, per poder mantenir els permisos de treball i residència. És part d'un llarg recorregut de cinc anys en el que la llei d'estrangeria marca uns terminis i condicions molt estrictes que pesen sobre les persones.
Això fa molt necessària la implicació posterior de la ciutadania, les empreses i les entitats per donar feina almenys durant els mesos que la llei exigeix de tenir treballats.