Memòria Històrica

50 anys de l'Assemblea del Bages, el primer nucli local de lluita antifranquista de Catalunya

El març de 1971, una seixantena de persones constituïa a l'església Santa Maria de Camps l'òrgan que va estar actiu fins a les eleccions de juny de 1977

per Pere Fontanals , Manresa, 26 de març de 2021 a les 11:40 |
Acte unitari al Congost, el setembre de 1976, convocat per l'Assemblea | Jordi Pascual Barrera / Memòria.cat
L'Assemblea del Bages va ser el primer nucli local i comarcal unitari de lluita antifranquista de Catalunya, fundada el març de 1971. Es va integrar a l'Assemblea de Catalunya, l'òrgan opositor a la dictadura més ampli, constituït mig any més tard, el novembre d'aquell mateix any, amb voluntat de ser present als municipis i les comarques.

Una seixantena de persones es van aplegar a l'església Santa Maria de Camps, al terme de Fonollosa, cedida pel rector Jordi Canamases, a la primera sessió plenària de l'Assemblea del Bages. Hi acudiren membres del PSUC, Comissió de Promoció Política (més tard anomenada Unió Socialista del Bages), CCOO, Unió Democràtica, Partit Carlí, sectors dels moviments catòlics i representants de la societat civil. També hi va ser Joan Colomines, del Front Nacional de Catalunya, com a representant de l'embrió de l'Assemblea de Catalunya.


"A diferència de Terrassa o altres poblacions més grans, a Manresa el PSUC no era obrerista, els seus membres no treballàvem a grans fàbriques, i la mida de la ciutat feia que tots ens coneguéssim més i coincidíssim més", raona Ramon Majó per entendre quins van ser els motius que el Bages acollís la primera Assemblea local del país. Això no treu que "gràcies al PSUC es va poder arribar a barris com el Xup, que des d'altres agrupacions hauria estat impossible d'arribar-hi".

Ramon Majó va participar en la fundació de l'Assemblea del Bages a l'església de Camps el març de 1971 com a membre del PSUC. També hi van ser Ignasi Perramon i Josep Camprubí com a membres de la Comissió de Promoció Política (CPP). "Hi vàrem anar sigilosament i en vàrem sortir gradualment", recorda Perramon d'aquella trobada. "Una vegada, en una reunió de l'Assemblea de Catalunya a Montserrat vàrem estar-nos tres hores per sortir un a un perquè els monjos van voler assegurar-se que no s'aixecarien sospites", apunta Camprubí.


El segon plenari a Fals el 1973

El segon plenari de l'Assemblea del Bages se celebrà a l'església de Fals l'abril de 1973, que es dividí en l'Assemblea de Manresa i l'Assemblea Democràtica del Bages a partir de 1976. Les delegacions s'estengueren a la majoria de municipis de la comarca, amb assemblees molt actives com la de Navarcles o la de Sallent.

"Entre els dos plenaris, del 1971 al 73, les reunions que teníem de la permanent eren, bàsicament, reactives per donar resposta a les accions del franquisme", diu Perramon, "però més endavant es va anar intensificant l'acció i gairebé a diari se sortia en el diari per una cosa o una altra", recorda. El procés de Burgos, la visita de Nixon a Espanya, l'assassinat de Puig Antich i altres execucions es van donar en aquells anys d'agonia del franquisme. "Repartíem octavetes, organitzàvem concentracions", recorda.

"El funcionament de l'Assemblea era de tipus piramidal -explica Majó- gairebé no sabíem quina era la missió ni què feia el que tenies a sobre ni el que tenies en paral·lel". La voluntat era clara, "evitar que es pogués donar massa informació si algú era detingut". "Teníem debats intensos, i fins i tot discussions, però sempre arribàvem a punts d'acord per actuar unitàriament contra el franquisme", assenyala Perramon.

Una experiència, aquesta, que van tastar el "dilluns després del plenari de l'Assemblea del Bages a Fals". Ignasi Perramon recorda com aquell dia la policia va anar a detenir Joan Badia, que havia estat a la reunió, a casa seva a Callús. "Vàrem pensar que ens havien descobert i que anirien caient noves detencions, però la detenció d'en Badia va ser per la seva pertinença a la Comissió Ciutadana de Solidaritat", de manera que el projecte d'Assemblea va quedar "salvat" i Badia va ser alliberat al cap de pocs dies.

Ramon Majó entre els 113 detinguts a l'església de Santa Maria Mitjancera

L'Assemblea de Catalunya va aglutinar la majoria de partits polítics democràtics junt amb sindicats, organitzacions socials i artistes i intel·lectuals importants d'aquell temps, i va coordinar, liderar i organitzar la resistència i les principals mobilitzacions populars contra la dictadura, sota els quatre punts d'amnistia, llibertats, estatut d'autonomia com a pas a l'autodeterminació i solidaritat amb tots els pobles.

El diumenge 28 d'octubre de 1973 va tenir lloc la detenció dels 113 a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona en una reunió clandestina de l'Assemblea de Catalunya. Majó, que hi representava l'Assemblea del Bages, recorda que "tot d'un plegat van començar a entrar grisos amb metralleta i quan ens van tenir a tots parats va fer la seva entrada un de la secreta, que no en tenia res de secreta".

Majó i 112 activistes més van ser detinguts i empresonats a la presó Model. "No entenc perquè em van detenir a mi -bromeja- ja que entre els assistents hi havia gent més important que jo". Majó va estar-se empresonat tres mesos a la Model amb els principals referents de la lluita antifranquista. "Fins i tot, compto que vaig coincidir amb en Puig Antich, ja que se celebraven patrons en què tots els interns coincidíem", fa memòria. "Al cap de pocs mesos de jo ser fora de la presó, el van assassinar".

L'any 1976 l'Assemblea va promoure accions obertes per l'Amnistia el gener, a l'abril una manifestació pels ajuntaments democràtics i al setembre el primer acte unitari i autoritzat al Congost. Amb la legalització de la majoria de partits polítics i les eleccions de juny de 1977 l'Assemblea va anar perdent pes fins que es va dissoldre.

Fa 10 anys, coincidint amb el 40è aniversari de l'Assemblea del Bages, Oriol Luján va escriure El pacte per la llibertat. L'Assemblea del Bages (1971-79), editat per Zenobita.

Crida a commemorar el 50è aniversari de l'Assemblea del Bages

Òmnium Bages-Moianès, Associació Memòria i Història de Manresa, Centre d'Estudis del Bages i Fundació Independència i Progrés han elaborat un manifest en el què fan una crida a commemorar aquest 50è aniversari "com a aportació al deure de memòria democràtica històrica, posant en valor la força que va tenir l'Assemblea del Bages impulsant el canvi cap a la democràcia, sumant persones i grups de diferents ideologies entorn d'uns punts compartits i acordats".

El manifest insta l'Ajuntament de Fonollosa, el Consell Comarcal del Bages i al Memorial Democràtic a considerar les esglésies de Camps i de Fals espais de memòria democràtica amb la instal·lació de plaques explicatives i la seva inclusió en les rutes catalanes de lluita antifranquista.

Així mateix, les entitats reclamen als ajuntaments on l'Assemblea del Bages hi va tenir activitat, que commemorin dignament aquests 50 anys.

 

Participació