22
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
19:14h
La Fiscalia ha rebaixat la petició de presó de 8 a 4 anys per a l'exrector de Sant Vicenç de Castellet David Vargas. Un cop finalitzada la vista oral, la Fiscalia ha descartat el delicte d'estafa en considerar que ha quedat demostrat que els dos nuvis d'edat avançada van casar-se per l'església l'1 de juliol del 2008. Per això, només li atribueix un delicte de falsedat en document oficial. En les conclusions finals, ha acusat directament l'exrector com a responsable de les irregularitats amb les firmes i per a la filla de la núvia demana dos anys de presó com a cooperadora necessària. L'enllaç es va inscriure el març de 2009, cinc mesos després que l'home morís. L'acusació particular, en canvi, manté també la petició per estafa.
El judici contra l'exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, ha continuat aquest dilluns a la secció 10a de l'Audiència de Barcelona. Després d'escoltar el testimoni per videoconferència d'una feligresa d'edat avançada, que ha confirmat haver presenciat la cerimònia aquell 1 de juliol del 2008, les parts han procedit a les conclusions finals.
El Ministeri Fiscal ha admès que encara hi ha "molts dubtes" sobre què va passar realment però considera que ha quedat provat, a partir dels testimonis, que hi va haver cerimònia de casament i que va ser l'acusat que els va assistir. És per això que finalment no ha demanat penes per un delicte d'estafa però sí que fa responsable l'exrector d'un delicte de falsedat en document oficial i el situa com a màxim responsable del document emès per l'església que certifica el casament. "És un document de responsabilitat exclusiva del mossèn", remarca la fiscal, i per tant era qui s'havia d'assegurar que s'hagessin fet tots els passos sense irregularitats a l'hora de comprovar la documentació prèvia necessària, com ara els certificats de naixement.
D'altra banda, ha fet especial èmfasi en l'ús d'un mateix retolador de color blau que es va fer servir per omplir el document de l'església, que posteriorment s'hauria endut la núvia de forma irregular, i que va retornar després amb les signatures fetes amb el mateix retolador. La dona va morir el 2018.
El nuvi es va casar però no volia que tingués efectes legals
La fiscal també ha posat de manifest el que considera dos fets "aparentment contradictoris", com és que hi va haver casament però el nuvi no va firmar de la seva mà el document. Totes les parts han admès, tal com apunten els perits, que les signatures d'ell eren fraudulentes perquè fins i tot hi ha restes de llapis a sota per fer el calc. Segons la fiscal, l'explicació "més plausible" és que el nuvi va acceptar casar-se després de 17 anys de convivència, però no volia que quedés documentat ni tingués efectes legals. Un fet que, segons la fiscalia, explicaria per què el matrimoni no es va inscriure al registre civil fins al març del 2019, cinc mesos després que el nuvi morís. "El que és essencial és que (amb les firmes falses) es va vulnerar la seva voluntat", ha afirmat.
Per tot plegat, demana per a l'acusat una pena de quatre anys de presó i una multa de divuit mesos amb una quota diària de 10 euros així com una inhabilitació especial per a càrrec públic durant quatre anys.
I en el cas de la filla de la núvia, la fiscal també manté la petició de pena per un delicte de falsedat documental però li demana dos anys de presó i no vuit com es sol·licitava inicialment. La petició també inclou una multa de nou mesos amb una quota diària de 10 euros i una inhabilitació especial per a càrrec públic durant dos anys. Afirma que s'ha demostrat que va "participar" del delicte perquè la seva firma consta en la cerimònia com a testimoni i es va encarregar de la inscripció de matrimoni al registre civil el març del 2019i, molt especialment, perquè creu que "hi tenia interès" pel patrimoni que hi havia en joc. És per això que la situa com a "cooperadora necessària".
El que sí que ha descartat que hi pugui haver responsabilitat civil tal com demana l'acusació particular. Concretament, aquesta última demana prop de 249.000 euros.
L'acusació particular manté el delicte d'estafa
El lletrat de l'acusació particular ha mantingut els dos delictes que demanava inicialment Fiscalia. En el cas del delicte d'estafa, ha remarcat la "falsedat i irregularitat" dels documents que es van presentar a posteriori per registrar l'enllaç. L'advocat ha destinat bona part de l'exposició final per qüestionar l'important patrimoni que té l'exrector i l'ha acusat directament de fer servir un "modus operandi" que inclouria presumptament transaccions de diners i operacions de patrimoni de dones d'edat avançada de qui es guanyava la seva confiança. Així mateix, també ha qüestionat la validesa d'uns testimonis que, com afirma que ja ha passat a altres causes judicials de l'acusat, apareixen "com ombres en un teatre xinès".
Les defenses dels acusats demanen l'absolució
El lletrat de l'exrector ha demanat la seva absolució. Ho ha fonamentat amb l'actual jurisprudència espanyola segons la qual, quan hi ha algun defecte de forma en la tramitació, el que realment compta i té valor és el consentiment que es fa durant una cerimònia canònica. I en cap cas queda establert que la inscripció al registre civil s'ha de fer en un termini sinó que fins i tot s'accepta que es faci després de la mort d'alguns dels nuvis.
En relació a les firmes i al delicte de falsificació, també ha posat de manifest que els perits han subratllat durant el judici que "no es poden atribuir a ningú en concret" i ha demanat que se l'exculpi de tots els càrrecs perquè s'ha demostrat que "no s'ha beneficiat de les irregularitats" en la tramitació de la documentació.
Per la seva banda, la lletrada de l'acusada també ha demanat l'absolució de la seva clienta tot dient que les proves pericials no demostren que ella sigui autora de les signatures falses i que es va limitar a ajudar a la seva mare i que li ha comportat una "càrrega i una angoixa" per tot aquest procés judicial. També ha remarcat que el registre civil no va detectar ni informar de cap irregularitat i que "es van passar els controls".
El cas ha quedat vist per a sentència.
Altres causes obertes
Vargas va ser rector de Sant Vicenç de Castellet entre 2006 i 2011. Dos anys més tard, el Vaticà li va retirar la seva condició de sacerdot per no tenir una personalitat "idònia" després que apareguessin unes fotos seves "comprometedores" de caràcter homosexual.
A banda d'aquesta causa, l'excapellà en té una altra d'oberta per presumptament haver comès diversos delictes d'estafa mentre exercia a la població bagenca, pels quals hauria tret un benefici que superarien els 3,5 milions d'euros.
El judici contra l'exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, ha continuat aquest dilluns a la secció 10a de l'Audiència de Barcelona. Després d'escoltar el testimoni per videoconferència d'una feligresa d'edat avançada, que ha confirmat haver presenciat la cerimònia aquell 1 de juliol del 2008, les parts han procedit a les conclusions finals.
El Ministeri Fiscal ha admès que encara hi ha "molts dubtes" sobre què va passar realment però considera que ha quedat provat, a partir dels testimonis, que hi va haver cerimònia de casament i que va ser l'acusat que els va assistir. És per això que finalment no ha demanat penes per un delicte d'estafa però sí que fa responsable l'exrector d'un delicte de falsedat en document oficial i el situa com a màxim responsable del document emès per l'església que certifica el casament. "És un document de responsabilitat exclusiva del mossèn", remarca la fiscal, i per tant era qui s'havia d'assegurar que s'hagessin fet tots els passos sense irregularitats a l'hora de comprovar la documentació prèvia necessària, com ara els certificats de naixement.
D'altra banda, ha fet especial èmfasi en l'ús d'un mateix retolador de color blau que es va fer servir per omplir el document de l'església, que posteriorment s'hauria endut la núvia de forma irregular, i que va retornar després amb les signatures fetes amb el mateix retolador. La dona va morir el 2018.
El nuvi es va casar però no volia que tingués efectes legals
La fiscal també ha posat de manifest el que considera dos fets "aparentment contradictoris", com és que hi va haver casament però el nuvi no va firmar de la seva mà el document. Totes les parts han admès, tal com apunten els perits, que les signatures d'ell eren fraudulentes perquè fins i tot hi ha restes de llapis a sota per fer el calc. Segons la fiscal, l'explicació "més plausible" és que el nuvi va acceptar casar-se després de 17 anys de convivència, però no volia que quedés documentat ni tingués efectes legals. Un fet que, segons la fiscalia, explicaria per què el matrimoni no es va inscriure al registre civil fins al març del 2019, cinc mesos després que el nuvi morís. "El que és essencial és que (amb les firmes falses) es va vulnerar la seva voluntat", ha afirmat.
Per tot plegat, demana per a l'acusat una pena de quatre anys de presó i una multa de divuit mesos amb una quota diària de 10 euros així com una inhabilitació especial per a càrrec públic durant quatre anys.
I en el cas de la filla de la núvia, la fiscal també manté la petició de pena per un delicte de falsedat documental però li demana dos anys de presó i no vuit com es sol·licitava inicialment. La petició també inclou una multa de nou mesos amb una quota diària de 10 euros i una inhabilitació especial per a càrrec públic durant dos anys. Afirma que s'ha demostrat que va "participar" del delicte perquè la seva firma consta en la cerimònia com a testimoni i es va encarregar de la inscripció de matrimoni al registre civil el març del 2019i, molt especialment, perquè creu que "hi tenia interès" pel patrimoni que hi havia en joc. És per això que la situa com a "cooperadora necessària".
El que sí que ha descartat que hi pugui haver responsabilitat civil tal com demana l'acusació particular. Concretament, aquesta última demana prop de 249.000 euros.
L'acusació particular manté el delicte d'estafa
El lletrat de l'acusació particular ha mantingut els dos delictes que demanava inicialment Fiscalia. En el cas del delicte d'estafa, ha remarcat la "falsedat i irregularitat" dels documents que es van presentar a posteriori per registrar l'enllaç. L'advocat ha destinat bona part de l'exposició final per qüestionar l'important patrimoni que té l'exrector i l'ha acusat directament de fer servir un "modus operandi" que inclouria presumptament transaccions de diners i operacions de patrimoni de dones d'edat avançada de qui es guanyava la seva confiança. Així mateix, també ha qüestionat la validesa d'uns testimonis que, com afirma que ja ha passat a altres causes judicials de l'acusat, apareixen "com ombres en un teatre xinès".
Les defenses dels acusats demanen l'absolució
El lletrat de l'exrector ha demanat la seva absolució. Ho ha fonamentat amb l'actual jurisprudència espanyola segons la qual, quan hi ha algun defecte de forma en la tramitació, el que realment compta i té valor és el consentiment que es fa durant una cerimònia canònica. I en cap cas queda establert que la inscripció al registre civil s'ha de fer en un termini sinó que fins i tot s'accepta que es faci després de la mort d'alguns dels nuvis.
En relació a les firmes i al delicte de falsificació, també ha posat de manifest que els perits han subratllat durant el judici que "no es poden atribuir a ningú en concret" i ha demanat que se l'exculpi de tots els càrrecs perquè s'ha demostrat que "no s'ha beneficiat de les irregularitats" en la tramitació de la documentació.
Per la seva banda, la lletrada de l'acusada també ha demanat l'absolució de la seva clienta tot dient que les proves pericials no demostren que ella sigui autora de les signatures falses i que es va limitar a ajudar a la seva mare i que li ha comportat una "càrrega i una angoixa" per tot aquest procés judicial. També ha remarcat que el registre civil no va detectar ni informar de cap irregularitat i que "es van passar els controls".
El cas ha quedat vist per a sentència.
Altres causes obertes
Vargas va ser rector de Sant Vicenç de Castellet entre 2006 i 2011. Dos anys més tard, el Vaticà li va retirar la seva condició de sacerdot per no tenir una personalitat "idònia" després que apareguessin unes fotos seves "comprometedores" de caràcter homosexual.
A banda d'aquesta causa, l'excapellà en té una altra d'oberta per presumptament haver comès diversos delictes d'estafa mentre exercia a la població bagenca, pels quals hauria tret un benefici que superarien els 3,5 milions d'euros.