Patrimoni

Manresa redescobreix l'aqüeducte de la font dels Llops, del segle XVIII, al barri de Sant Pau

L'Ajuntament ha fet desbrossar el camí que hi arribava d'esbarzers, canyes i altres matolls i que hi impedien l'accés

per Pere Fontanals , Manresa, 17 de desembre de 2020 a les 09:36 |
Aqüeducte de la font dels Llops, al barri de Sant Pau | Pere Fontanals
Els aficionats a resseguir rutes de l'Anella Verda de Manresa tenen un nou tram per descobrir des d'inicis de desembre i, a més, amb regal en forma de patrimoni. Aquest desembre han finalitzat les feines de desbrossament del camí que porta des de Sant Pau fins a l'aqüeducte de la font dels Llops i des de l'aqüeducte fins a la C-55, vora Bufalvent i la Balconada -tot i que en un tram de la carretera que no és recomanable transitar.

L'aqüeducte dels Llops és una obra del segle XVIII acabada en quatre voltes que distribuïa l'aigua d'un aqüífer que brollava de la zona de la Balconada per alimentar el regadiu de la zona. De fet, tota la zona entre la Balconada i el barri de Sant Pau està creuada per un laberint de canals que distribueix l'aigua a cada falda. Amb la descoberta de l'aqüeducte dels Llops també ha quedat accessible, tot i que cal grimpar, la font dels Llops, en una cota més alta, també seca, com l'aqüeducte, i que va ser canalitzada el 1930.


Tot i que l'aqüeducte dels Llops està senyalitzat tant des de Sant Pau com des de la C-55, portava com a mínim 12 anys amb l'accés impossible degut al creixement desmesurat de canyes i esbarzers que bloquejaven densament els camins, tant des de Sant Pau com des de la C-55.

Ha estat la insistència dels Amics de l'Art Romànic del Bages que va propiciar que, finalment, l'Ajuntament posés fil a l'agulla i mitjançant un pla d'ocupació de la Diputació iniciés el desbrossament que ha requerit la feina de dos operaris durant un mes.


Segons l'estudi que va realitzar l'historiador Jordi Piñero el 2009, la construcció de l'aqüeducte de la font dels Llops va ser encarregada molt possiblement pels jesuïtes. Les característiques tècniques i una certa ostentació de l'obra donen credibilitat a aquest plantejament, tenint en compte la potència econòmica de l'orde.
 

L'aqüeducte fotografiat en alçada. Foto: Pere Fontanals


Malgrat que l'aqüeducte comparteix espai amb el ramal de la Sèquia de Sant Pau, el dipòsit que es troba a la part alta del barri i aquesta obra del segle XVIII són independents, i segons l'historiador la primera dotava d'aigua la part oest de la falda, on ara s'assenta pròpiament el barri, i la segona alimentava el regadiu situat a l'est de la falda.

És, juntament al Pont Llarg, al Poal, un dels dos aqüeductes antics que es conserven íntegrament a Manresa.

 

Participació