PERFIL

Laura Vilagrà, l'«alter ego» de Pere Aragonès

La dos d'ERC el 14-F, desconeguda pel gran públic, està bregada en el municipalisme i en el planter del partit i exhibeix perfil de gestió

per Pere Fontanals / Sara González , Manresa / Barcelona, 1 de desembre de 2020 a les 20:34 |
La número dos d'ERC a les eleccions, Laura Vilagrà | ACN
De buscar una independent de número dos, a escollir una dirigent bressolada a les joventuts del partit. Aquest és el trajecte que ha fet ERC en les darreres setmanes per acabar escollint Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) com a número dos a les eleccions catalanes del 14-F, en les quals aspira a assolir per primera vegada la presidència de la Generalitat. Qui coneix la seva trajectòria, en destaca la seva experiència de gestió, el seu coneixement del territori i la defineix com a "sòbria, tècnica i analitzadora", motiu pel qual la consideren un "alter ego" polític a més de generacional del vicepresident del Govern i candidat, Pere Aragonès.

No li ha costat acceptar el repte, malgrat ser desconeguda pel gran públic i que en aquests moments, com a gerent del Consell Comarcal del Bages, portava una vida allunyada de les turbulències de la primera línia de la política. "Sap on es posa, no és una temerària", expliquen fonts coneixedores de com s'ha teixit el seu sí, tancat abans que Laura Borràs guanyés les primàries de Junts i mantingut en l'absoluta discreció fins que el partit ho va fer públic aquest dilluns.


El cert és que la consolidació a nivell intern de Vilagrà, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, màster en Direcció Pública a ESADE i mare de dues filles, ha anat en paral·lel a la del cap de llista, amb la diferència que la projecció pública d'Aragonès va arribar molt abans. Tots dos van coincidir uns anys a les JERC, on hi va posar els peus a finals dels 90, una mica abans que Aragonès i mentre concloïa els estudis UAB. La tria de Vilagrà, segons fonts d'ERC, és l'única que s'ha sotmès a consideració de l'executiva, malgrat que va haver-hi altres noms sobre la taula. 


Descartada Marta Rovira, que no volia assolir cap rol simbòlic i que considera que en les actuals circumstàncies cal que els candidats siguin "sobre el terreny" que han de governar,  altres noms han estat en dansa, com el d'Elisenda Alamany -número dos d'Ernest Maragall a Barcelona o, fins i tot, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, tot i que aquesta darrera està implicada en l'impuls de Guanyem Catalunya. Finalment, però, s'ha optat per un nom més bregat internament que de cara a la galeria per apuntalar el segell de gestió amb el qual Aragonès vol impregnar a la seva candidatura.

"Ella multiplica la capacitat de gestió que té el Pere", sostenen dirigents de l'executiva d'ERC com Isaac Peraire

"És una tria per governar. Un perfil de gestió", asseguren fonts del partit. "Ella multiplica la capacitat de gestió que té el Pere", expliquen dirigents de l'executiva d'ERC com Isaac Peraire, que la coneix des de fa més de 15 anys. Els republicans jugaran aquesta carta davant la via de confrontació que exhibeix Junts, malgrat que altres quadres del partit posen en dubte si és encertat situar en el primer lloc i en el segon dos perfils tan similars en comptes de buscar-ne de "complementaris" per aconseguir que tots els votants potencials trobin amb qui identificar-se.

La lectura que fa la cúpula, però, és que les necessitats de la crisi sanitària, social i econòmica tindran un pes cabdal als comicis del 14-F més enllà del conflicte enquistat entre Catalunya i Espanya. A més, el partit d'Oriol Junqueras és conscient que tot allò que passi en el Govern en les pròximes setmanes, tenint present que les conselleries que ostenta ERC són les que estan en el focus del combat de la pandèmia, pot repercutir directament a les urnes.

Bressolada a les JERC i alcaldessa als 27 anys

Aragonès concorrerà als comicis, doncs, fent tàndem amb una dirigent amb una llarga trajectòria dins del partit i, en bona part, generacionalment coincident. Tot i que ella no tenia cap càrrec orgànic a les JERC, era de les afins a l'aleshores portaveu Uriel Beltran, Josep Carrapiço -secretari d'organització- i el mateix Aragonès -tresorer o secretari de finances-.

És aquesta connexió la que li acaba garantint un vincle amb el partit a escala nacional mentre es fogueja al Bages i a escala territorial de la mà de les joventuts. La seva militància i els seus estudis fan que sigui alliberada per ERC Bages, i comença a treballar a la seu de la Plaça Major de Manresa. El 1999 es presenta a les eleccions de Santpedor com a cap de llista i entra de regidora, però es queda a l'oposició del que seria l'últim mandat del socialista Josep Santamans.


Tot i això, ERC pacta amb el PSC el govern del Consell Comarcal del Bages, i Vilagrà és nomenada consellera de Promoció econòmica i turisme, on comença a conèixer l'administració. L'exconseller Josep Huguet va ser inicialment un dels seus mentors, però Vilagrà no ha necessitat padrins. Realment, el Consell Comarcal va ser la primera escola. Inicialment, combina la feina de consellera amb la d'alliberada a ERC Bages. És a l'any 2003 quan aconsegueix l'alcaldia de Santpedor i es converteix, en aquell moment, en l'alcaldessa més jove de Catalunya, amb 27 anys. "Realment ha estat un referent per a la nostra generació, representa un revulsiu", assegura Peraire.

L'experiència del Consell Comarcal en l'àrea de promoció afavoreix l'impuls de Santpedor en aquest àmbit durant els seus tres mandats fins que decideix no repetir l'any 2015. "Sempre ha sabut quan marxar i fer-ho, a més, en moments àlgids", sostenen des del partit. Darrere seu, després d'alguna "disputa" entre els seus "barons", la relleva Xavi Codina, l'actual batlle. Entre 2006 i 2011 compagina l'alcaldia amb l'escó de diputada al Parlament. Va reenganxar-se a la política com a delegada del govern a Catalunya Central, càrrec que va deixar per l'aplicació de l'article 155. I d'allà al tercer sector, la seva única experiència fora de la política. Va ser gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella d'Ampans fins al setembre de 2019, quan es converteix després d'un concurs que l'oposició va criticar en gerent del Consell Comarcal del Bages.

Exportar els ponts territorials a escala nacional

Més enllà de l'experiència en gestió llaurada pràcticament durant 20 anys, la direcció del partit ha valorat la capacitat per teixir ponts en l'independentisme. Al Bages, ERC, JxCat, el PDECat han aconseguit establir pactes estables i traçar sinergies amb la CUP. En un moment de màxima crispació de les relacions amb Junts, els republicans aspiren que aquest clima es pugui exportar a l'hora de negociar després de les eleccions.

Que és partidària del pragmatisme en el llenguatge i poc avesada als eufemismes ho ha deixat intuir en les seves primeres declaracions públiques en una entrevista a l'ACN: entesa amb els partits independentistes, sí, però ni "enganyar" ni "vendre sopars de duro" de cara a la campanya, per a la qual ha reclamat "joc net" a Junts. Els que la coneixen expliquen que tant te la pots trobar en xandall a les portes de Lledoners perquè hi arriba caminant -li agrada fer esport, especialment la natació- com oferint una conferència sobre municipalisme. El repte serà ara transformar l'aval intern en un lideratge de portes enfora en tan sols dos mesos i mig.

 

Participació