entrevista

Pere-Joan Cardona: «Els recursos cap a la Covid agreujaran la tuberculosi»

El científic manresà del servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias ha desenvolupat una vacuna que pot ser útil contra el coronavirus i creu que s'estan fent els deures: "No caldrà anar cap a un segon confinament"

per Pep Martí , 7 de novembre de 2020 a les 16:21 |
Pere-Joan Cardona | Adrià Costa
Pere-Joan Cardona (Manresa, 1967) va quedar impactat per la lectura de La muntanya màgica, la gran obra de Thomas Mann que té com a escenari un sanatori de Davos on busquen remei alguns malalts de tuberculosi. La novel·la de Mann, escrita mentre Europa es dessagnava en la Primera Guerra Mundial, és un retrat per força pessimista, a les portes dels anys vint i el posterior triomf del nazisme. 

Cardona sembla més optimista. La seva recerca contra la tuberculosi, duta a terme des del servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, va fer realitat la coneguda com a vacuna Ruti, ja fa prop de vint anys. Ara, l'agència de medicaments de l'Argentina ha autoritzat un estudi clínic per avaluar l'efecte que pot tenir contra la Covid-19


- Expliqui'ns la seva recerca i com pot incidir en el combat contra la Covid-19.

- El que feia abans de la Covid-19... perquè la Covid ens ha caigut com una piconadora. Nosaltres ens hem dedicat a estudiar durant molts anys la història natural de la tuberculosi. Som experts a elaborar diferents models experimentals i en som referents d'àmbit mundial, no només pel que fa a la interpretació d'allò que seria la història natural de la malaltia, sinó també per oferir altres mètodes diagnòstics o de prevenció. 


- Què vol dir exactament la història natural de la tuberculosi?

- L'evolució des que entra el microorganisme fins que genera la malaltia. Saber per què molta gent s'infecta. Per què s'infecta el 25% de la població mundial.

- El 25%?

- Sí, és una brutalitat. Uns 2.500 milions de persones estan infectades. És el patogen perfecte. El de la Covid-19 és un bunyolet. El patogen de la tuberculosi és el més sofisticat, es transmet per via aèria, ja sabem la problemàtica que té, es pot mantenir al nostre cos durant anys sense manifestar-se. Després del primer o el segon any és quan hi ha més possibilitats que es manifesti la malaltia. Per això no se sap quasi mai qui t'ha infectat. Cada any es generen deu milions de casos nous i mor un milió i mig de persones. Els tractaments duren sis mesos i es poden allargar fins a 22 mesos. Hi ha tractaments molt agressius. Té una dimensió colossal i hi ha qui associa la seva gravetat a la del càncer. A més, amb la Covid, sabem que anirà a pitjor. 

- Serà una conseqüència de la Covid?

- Sí, molts recursos dedicats a recerca s'han destinat a la Covid-19. S'ha vist en el tema dels dispensaris. Ho hem vist aquí, quan s'ha tancat el centre de les Drassanes, específic per a tuberculosi, a la zona on hi havia més incidència de Barcelona, i que s'ha traslladat a Vall d'Hebron. I això en petita escala. Pensem en llocs com a l'Índia, on hi ha menys diagnosi i gent que no segueix el tractament. Un dels problemes de la tuberculosi és que genera moltes resistències i si no se segueix la diagnosi de manera escrupolosa, hi ha conseqüències. Ja s'assegura que augmentarà un 25% el nombre de morts. 
 

Pere-Joan Cardona Foto: Adrià Costa


- La Covid-19 provocarà més incidència de la tuberculosi?

- Això segur, clarament. De cop, ha deixat d'haver interès per la recerca en tuberculosi. El desastre està servit. Si es deixa de tractar una persona, es converteix en una font de disseminació. Una persona tractada per tuberculosi té un retard de diagnòstic de seixanta dies a Barcelona. Pot tenir una simptomatologia molt lleu i va infectant a tothom. Hi haurà un rebrot.

- Per què li va interessar estudiar la tuberculosi?

- La veritat és que va ser una casualitat. Quan era estudiant, vaig estudiar a la Vall d'Hebron amb el doctor Gavaldà i el doctor Pahissa amb models experimentals d'infecció, i al fer el MIR vaig guanyar la plaça aquí, on es treballava la tuberculosi. Em van enviar als Estats Units, en vaig aprendre i vaig tornar. A Can Ruti hi havia l'únic laboratori a Europa que podia fer aquests models. Jo volia tornar als EUA, però vaig tenir la "mala sort" que es va establir el laboratori aquí...  

- La tuberculosi, a més, arrossega una gran tradició literària. 

- A més, això. Jo soc un fan de La muntanya màgica.  La tuberculosi és un dels temes de la novel·la. De fet, aquí a Can Ruti, ja estem en una muntanya màgica. A nosaltres a la universitat ens van ensenyar la tuberculosi com si fos la verola, com una cosa que existia però que estava de capa caiguda. I al 1993, només acabar jo la carrera, ja van declarar l'emergència mundial. Però no havia tornat, simplement no se n'havia anat mai.


- I ara, les seves recerques en tuberculosi poden ser útils contra el coronavirus.

- Nosaltres havíem desenvolupat una vacuna terapèutica, la Ruti, fa vint anys. Se sabia que una vacuna antiga contra la tuberculosi, la BCG, ja tenia un efecte clar per fer disminuir altres malalties. Fa cinc anys, el doctor Netea, un metge romanès, va començar a estudiar-la i va veure un mecanisme totalment nou que canviava el concepte de la immunologia. La vacuna Ruti és molt similar. La seva essència és que són microbactèries en tuberculosi humana, no és viva, està fragmentada i codificada i, per tant, és més segura que no la BCG. És la que vam fer aquí fa vint anys. Després vam fer transferència de tecnologia a l'empresa Archivel Farma, que ha fet tot el desenvolupament industrial. S'han fet assajos clínics, se n'han fet a l'Àfrica del Sud, a Ucraïna, a l'Índia i s'ha prioritzat per part de l'Agència Europea del Medicament. 

- D'aquí ve la notícia. Han autoritzat el primer assaig clínic, a l'Argentina. 

- Sí. Podia haver estat aquí, però ha estat a l'Argentina. L'altre projecte que estem treballant és un suplement alimentari, el microbacteri manresensis, que també té una aplicació pràctica contra el coronavirus. És una microbactèria ambiental que es troba a l'aigua de l'aixeta i la vam aïllar. Es pren per via oral i hauria de tenir efecte. Mentre no disposem d'una vacuna específica, aquestes estratègies podrien reduir la infecció en un 30 o un 40%, poden ser una bona eina. I fins i tot pot servir per complementar l'eficàcia de la vacuna específica.
 

Pere-Joan Cardona Foto: Adrià Costa


- Quan creu que arribarà l'específica? Què seria el més realista?

- Jo havia dit a inicis del 2022. També és cert que, per primer cop, abans que s'acabi l'estudi d'eficàcia ja es fa la producció. Estan produint des de fa sis mesos. Si per la primavera de l'any que ve es comencés a repartir estaria molt bé.

- Creu que hi haurà un repartiment democràtic de la vacuna?

- Sembla que els moviments que es produeixen van per aquí. La major part de les vacunes vindran de l'Índia, que són els grans productors de vacunes actualment. 

- La segona onada ens pot retornar al març?

- Jo crec que no. El pànic que vam viure el març no crec que torni. No hi havia tests per ningú. Aquí a l'hospital es feien 200 PCR per dia, ara se'n fan 10.000. No hi havia mascaretes per a tothom ni equips de protecció individual!

"Dins del context general i del que es podia fer, no es pot criticar la resposta dels governs"

- Hi ha hagut polèmica entorn la resposta dels governs. Han estat a l'alçada? 

- Dins del context general i del que es podia fer, no es pot criticar. És veritat que hi ha hagut moltes morts que es podien evitar, però això a tot arreu. No hi havia ni la informació ni l'agilitat per respondre a aquest tipus de fenomen. A l'Àfrica han respost molt bé perquè allí havien patit l'Ebola i estan entrenats. Sabent el que passava a Itàlia, s'hagués pogut tancar una setmana abans. Potser sí. Però la decisió de tancar no devia ser fàcil i es van haver de tenir en compte molts factors.      

- Creu que tornarem a un confinament total?

- No ho crec. Es va fer un confinament total perquè no es disposava de més estris. Ara hi ha més informació. És veritat que hi ha col·lapse als hospitals, però tenim indicadors de menys infecció. Hem fet els deures i crec que no s'haurà d'anar més enllà. I això és gràcies a la col·laboració ciutadana. La gent està esgotada. 
 

Pere-Joan Cardona Foto: Adrià Costa


- Aquesta crisi ha posat l'atenció sobre l'estat de la recerca a Catalunya i a l'estat espanyol. Vostè que ho veu cada dia, la investigació es troba on hauria d'estar?

- Hi ha hagut una forta desinversió els darrers anys. Altres països han prioritzat la recerca i l'han considerada com una inversió, no pas com una despesa, com passa aquí.

- I això a què es deu?

- Jo crec que és un tema cultural. Hi ha països que ho tenen en el seu ADN, com el Regne Unit.

"Ser independents seria positiu per a la recerca, fixem-nos en Portugal"

- Però potser fer aquestes comparacions amb països tan allunyats és una mica extemporani, no?

- Bé, però hi ha països molt propers que s'ho han pres més seriosament. Portugal, per exemple. En el seu moment va fer una inversió molt important en formació. No cal anar a França. És cert que a Catalunya s'ha fet una inversió amb fons propis, buscant talent a través del programa ICREA i estructurant centres d'investigació molt competitius amb el CERCA. Nosaltres sobrevivim gràcies als programes europeus, així de clar. Malgrat els esforços de la Generalitat. 

- Té molts vessants. Va ser un dels impulsors de Científics per la Independència.

- Sí, ens hi vam trobar molta gent. Va ser una iniciativa per defensar un model de país molt més compromès amb la recerca. Amb la crisi s'ha perdut activitat i ho ha afectat tot. Les mobilitzacions no són el que era. Però la independència és un referent i disposar d'un estat propi seria molt positiu per a la recerca. Fixem-nos de nou en Portugal. No cal ser un país ric, només es tracta d'integrar en la cultura del país el que han de ser les nostres prioritats. Estar en un estat com Espanya ho entrebanca bastant.
      

Altres notícies que et poden interessar








 

Participació