Informàtica

Xavier Giralt, un manresà de 15 anys que acaba de treure al mercat el seu primer joc digital

Batejat amb el nom de "The Rocket's Dream", la creació -pensada per a dispositius mòbils- l'ha dut a terme amb el suport dels professionals del centre de programació i pensament computacional Codelearn, del qual fa anys que n'és alumne

per Aina Font Torra , Manresa, 24 d'octubre de 2020 a les 20:23 |
Xavier Giralt, el jove creador del joc The Rocket's Dream | Arxiu personal
Des de ben petit, un dels jocs favorits del Xavier Giralt consistia en muntar xarxes elèctriques a partir de cables que trobava per casa amb l'objectiu de fer funcionar interruptors, electrodomèstics "o el que fos", explica. En aquell moment -devia tenir sis o set anys- "em pensava que els endolls eren màgics i que podien fer anar qualsevol cosa"; d'aquí, que aquest món el fascinés i l'atrapés cada vegada més. Qui no al·lucina quan veu que una bombeta s'engega prement un interruptor?

Va haver-hi un dia, però, que el món del Xavier es va il·luminar: "vaig descobrir que tot el que jo creia que funcionava per art de màgia tenia molt a veure amb els ordinadors, i que jo podia aprendre com fer-ho", recorda aquest manresà de 15 anys que actualment està cursant 4t d'ESO a l'institut Lluís de Peguera. Si fins aleshores la seva gran afició consistia en fer combinacions de cablejats amb la voluntat de descobrir els misteris de l'electricitat, quan va esbrinar que un dels grans responsables d'aquest sistema de subministrament eren els ordinadors, la seva atenció va desviar-se en aquest sentit: "el joc podia continuar des d'una pantalla", somriu. 


I és en aquest moment quan el jove Xavier Giralt comença a introduir-se en el món de la informàtica; un món que el va atrapar des del primer moment. Recorda perfectament el dia que va descobrir que a Manresa s'obriria la primera acadèmia de programació i pensament computacional de l'Estat, Codelearn: "allò estava fet per a mi, i no vaig dubtar en apuntar-m'hi", assegura. Es va convertir en el primer alumne del centre. Tenia 8 anys. Ara, set anys després, el mètode Codelearn s'ha escampat per diversos països europeus i s'ha convertit en un sistema d'aprenentatge pioner pel que fa al món de la programació i del pensament computacional.

I si no, que li ho preguntin al Xavier, que acaba de treure a la llum la seva primera creació digital, The Rocket's Dream (El somni del coet en català) (per a Android), un joc tipus arcade en què el protagonista és un coet que, en el seu viatge cap a l'espai, ha d'aconseguir esquivar tots els obstacles que se li posin al davant. Però com va ser el procés de creació del joc? Quines dificultats va tenir per tirar-lo endavant? De tot això i de molt més en parlem amb el mateix Giralt:


- Ets el primer alumne Codelearn; només això ja deu ser una satisfacció.

- Oi tant! És molt gratificant saber que vaig ser l'alumne que va inaugurar aquesta escola.

- Ara també t'has convertit en el primer que ha tret un joc per a dispositius mòbils. No pares!

- La veritat és que estic molt content. Durant els anys que fa que soc a Codelearn he fet un procés d'aprenentatge molt gran que m'ha permès crear aquest projecte personal que em motiva molt i que va més enllà del joc que he publicat.

- Què vol dir que va més enllà?

- Doncs que també he gestat una pàgina web, krakerstudios.com, que serà la plataforma des d'on em vull donar a conèixer com a programador i des d'on mostraré els jocs que vagi creant.

- Ah! N'hi haurà més?

- Sí! Tinc moltes idees al cap! De fet, tinc clar que el proper joc que creï tindrà un caràcter educatiu. Però perquè això sigui possible, hauré d'ampliar coneixements i tenir més llenguatges de programació consolidats.

- Fa set anys que ets a Codelearn i encara et queden coses per aprendre?

- Per suposat. Sense anar més lluny, quan vaig començar amb el procés de creació del joc que acabo de treure, The Rocket's Dream, vaig adonar-me que hi ha infinitat de variables que has de tenir en compte.

- Et va costar més del que et pensaves, crear el joc?

- No sé si em va costar més del que em pensava; el que sí que és cert és que hi vaig dedicar moltes més hores de les que creia que em caldrien.

- Quant temps t'ha portat, dissenyar-lo?

- Nou mesos.

- I què és el que més t'ha fet ballar el cap, en aquest procés de creació?

- Per començar, el joc està programat amb Unity, i jo no l'havia utilitzat mai. Això ja va requerir d'un procés inicial de familiarització. Llavors el que vaig haver de fer va ser decidir com volia que fos el joc: tenia clar quins personatges hi havia d'haver, però em faltava dissenyar el moviment de cadascun d'ells. Per ajustar els moviments del coet, per exemple, vaig estar-m'hi una pila de dies perquè la jugabilitat fos perfecta. I un cop vaig tenir aquesta part feta, em vaig posar a programar els obstacles que el jugador ha d'aconseguir esquivar, amb el coet, per anar avançant. Això sí que va ser laboriós!

- Per què?

- Primer de tot, perquè em vaig adonar que si volia que cada partida fos única, havia de donar aleatorietat als obstacles. A banda, com que vaig començar sense tenir gaires coneixements d'Unity, a mesura que anava avançant en la programació veia que havia comès errors de funcionament del joc que vaig haver d'anar resolent. Un cop el vaig tenir enllestit, vaig voler deixar-lo provar a amics i companys per si detectaven errades o anomalies.

- En van detectar alguna?

- Sí. Sempre hi ha coses que s'han de corregir, ja sigui perquè t'han passat per alt o perquè no es poden detectar fins que no s'hi juga. Una de les coses que més em va costar va ser aconseguir adaptar el joc a cada format de pantalla. Hem de pensar que els elements que en un dispositiu es veuen correctament, potser en un altre no es mostren perquè queden fora de la pantalla.

- Creus que sense el suport de Codelearn haguessis estat capaç d'idear The Rocket's Dream?

- Definitivament no. A Codelearn m'han donat la constància i els coneixements que s'han de tenir per no rendir-te en cap projecte que tinguis al cap. En el meu cas, qui més m'ha ajudat han estat el Jordi i l'Aitor, els meus professors. Els estic molt agraït. 

- Potenciar el pensament computacional és un dels objectius de Codelearn. Segons els seus fundadors, això permet a l'alumnat reforçar les habilitats intel·lectuals a través de l'ús d'abstraccions (és a dir, aconseguir que es focalitzi l'atenció en el problema immediat, oblidant els detalls innecessaris). Tu has notat que amb aquest mètode ets més resolutiu, a l'hora de resoldre problemes?

- Absolutament, i encara ho he percebut més durant la creació del joc. Les màquines funcionen amb ordres directes, i com més específiques millor. L'abstracció és important perquè la màquina entengui les ordres i faci exactament el que tu vols. Això fa que t'acostumis a pensar d'una manera objectiva i directa.

- Aquesta manera de treballar et serveix, a l'institut?

- El sistema de treball que reps amb la informàtica t'ajuda molt a comprendre més clarament i ràpidament les coses que t'ensenyen a l'institut, així com també la utilitat que tenen.

- Per a la gent adulta, familiaritzar-se amb aquesta nova manera de funcionar deu ser més complicat...

- Sí. Qui ho té més fàcil són els infants, per una qüestió molt bàsica: igual que els idiomes, els llenguatges són molt més assolibles si els aprens quan ets petit. Al cap i a la fi, la programació no deixa de ser un llenguatge entre el programador i la màquina.

- La vostra generació, l'anomenada generació Z, ja heu nascut en plena expansió de les noves tecnologies. Notes que encara hi ha molt desconeixement, per part de la gent més gran, pel que fa a aquest món?

- Moltíssima! Sobretot en temes de ciberseguretat. Les persones grans tenen molta més tendència a confiar cegament en l'internet. I això fa que rebin més atacs. Els adults han quedat molt al marge de les noves tecnologies: com que no hi han entrat de petits, no hi han conviscut des de l'inici i no s'hi acaben de saber moure. El que passa és que la informàtica ha vingut per quedar-se: està en l'ordre del dia i cada cop va entrant més a les nostres vides quotidianes. Per tant, el que haurà de fer la gent més gran és acostumar-s'hi i aprendre-s'hi a relacionar. I més ara que el teletreball està agafant tanta importància...

 

Participació