Un pati del Kursaal sense canalla obre la programació infantil d'una Mediterrània insòlita però vital

La imatge era insòlita i, perquè enganyar-nos, una mica trista. Si la situació hagués estat normal, aquest divendres al matí, el pati del Kursaal hagués registrat un constant anar i venir de nenes i nens de diverses escoles de Manresa. I és que els centres educatius de la ciutat aprofiten l'oferta de la Fira Mediterrània per portar els alumnes a veure alguns dels espectacles que es programen durant el matí de divendres i que estan pensats, justament, per a públic infantil.

En les edicions passades del certamen ja s'havia convertit en una cosa habitual, el fet de veure canalla entrant al Kursaal per gaudir d'actuacions adreçades expressament a col·legials. Però enguany, les mesures anti-Covid imposades per les autoritats no han permès a les escoles accedir a cap dels espectacles programats al teatre manresà; uns espectacles que, si bé estaven adreçats a públic familiar, només han comptat amb la presència de gent adulta, que ha seguit amb entusiasme totes les actuacions d'una Mediterrània insòlita però vital per al sector cultural.

Després de l'actuació del grup musical i d'animació Ambauka a la sala gran del teatre (a les onze del matí), ha estat el torn de les companyies Príncep Totilau i Campi Qui Pugui, que han ofert un tastet dels seus espectacles al pati exterior del Kursaal. Amb rengleres de cadires separades, cadascuna, per un metre de distància, els primers a entrar en escena han estat els membres de la companyia anoienca Príncep Totilau, que han presentat El meu amic Brutus, un espectacle que van estrenar el mes de març de l'any passat en el marc del 10è Festival de Titelles de Barcelona i que, quan el van crear, tenien la intenció que fos itinerant.
 
Amb uns pagesos de muntanya estrafolaris i esbojarrats i amb un immens i entranyable ós bru com a protagonistes, El meu amic Brutus estava concebut com una cercavila de carrer. L'espectacle, en un inici, "requeria de molt contacte, sobretot amb els infants, i també de moltes dinàmiques lúdiques", assenyala Jordi Hervàs, un dels actors de la companyia: ara, però, i amb la pandèmia pel mig, "l'hem hagut de transformar perquè fos cent per cent segur", explica. I com ho han fet? Doncs convertint-lo en un xou estàtic. Si bé en condicions ideals el Brutus (l'ós bru) s'abraçaria i jugaria amb la canalla, en el showcase que la companyia ha dut a terme al pati del Kursaal, l'animal (un actor disfressat) ha interactuat, només, amb la resta d'intèrprets. Tot plegat, mentre el públic s'ho mirava i aplaudia des de la distància, sense intervenir en el transcurs d'un espectacle que hauria canviat molt si el contacte hagués estat possible i si hagués tingut infants entre els assistents. 

L'altra actuació que ha acollit el pati del teatre manresà portava per títol Pigs i ha anat a càrrec de Campi Qui Pugui, una companyia nascuda l'any 2008 de la mà de Jordi Pedrós i Cristina Garcia, amb una llarga trajectòria dintre del món de l'animació infantil. Igual que El meu amic Brutus, Pigs va gestar-se com un espectacle itinerant. Es va estrenar el mes de maig del 2019 a Lleida, i des d'aleshores ha voltat per diversos municipis dels Països Catalans però també per França i Corea del Sud. I qui són, els protagonistes de Pigs? Doncs ni més ni menys que els Tres Porquets. Sí! Aquells germans a qui el llop els destrossa la casa amb la seva bufera. En aquesta ocasió, però, tant els porquets com el llop s'han fet grans, i el que predomina en la posada en escena és una mena de joc del gat i la rata entre els protagonistes, amb grans dosis d'humor i, també, d'amor.
 
En condicions normals, el públic trobaria els porquets i el llop passejant pel carrer i, sense saber com, s'acabaria trobant immers dins de les seves peripècies. Però la pandèmia mana i els espectacles de carrer no poden garantir les mesures de seguretat. Així doncs, la companyia també ha hagut d'adaptar el xou. "El que hem ofert ha estat una versió de l'espectacle que ha agrupat totes les accions que fem disseminades al llarg de la cercavila", ha explicat Cristina Garcia, tot afegint que "l'únic que ha faltat ha estat la interacció constant amb la gent, que dona molt joc i completa el xou". De fet, el leitmotiv de Pigs és la recerca dels tres porquets d'una casa on viure, ja que el llop els les ha destrossat totes: "quan l'espectacle el fem pel carrer, els porquets entren dintre dels edificis i i d'algunes botigues i tot", ha comentat la directora de la companyia, que ha acabat dient que, en aquesta ocasió, "la Mediterrània i el Kursaal han estat casa seva". Una declaració que ha volgut posar en valor l'"esforç" i la "valentia" de la fira per seguir endavant malgrat les circumstàncies adverses.