Cultura

Tarima Ex Novo: quan la passió per la música és la resposta a totes les preguntes

Les instal·lacions del mercat de Puigmercadal van acollir la fase final d'aquest insòlit concurs, en una vetllada on, cada hora que passava, més s'omplia de gent

per Aina Font Torra, Manresa | 31 de març de 2019 a les 18:00 |
L'equip Amigant, en ple concert | Pol Farriols
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Havia arribat el dia. Des de primera hora que el Puigmercadal bullia d'activitat, i és que a banda dels comerços habituals que encetaven la jornada atenent els clients més matiners, per les instal·lacions del mercat també hi voltaven els organitzadors de Tarima Ex Novo, ultimant els detalls tècnics per poder acollir la fase final del seu insòlit concurs sense precedents. 

A l'ala dreta de la nau comercial hi havien col·locat dos petits escenaris que havien batejat amb els noms dels dos carrers que, justament, envolten l'edifici del mercat: el de La Muralla i el de La Canal. De fet, la nomenclatura dels passatges de Manresa ha estat una constant en el transcurs de Tarima Ex Novo: els seus organitzadors -els membres de la consultoria cultural Cultura del Bé Comú (Cebecé)- van decidir que els equips que participessin al concurs s'haurien de batejar amb el nom d'algun dels carrers de la ciutat. I més concretament, del Centre Històric, el seu locus amoenus per excel·lència, on duen a terme totes les propostes artístiques que engendren. 


Recordem que Tarima Ex Novo va néixer com una ramificació de Tarima, un cicle de concerts de grups musicals emergents i de quilòmetre zero impulsat, l'any passat, per Cebecé. Tal com explicaven Marc Orriols i Jet Serra -dues de les alma mater d'aquesta iniciativa- el mes de desembre passat, "quan ens vam posar a pensar en la segona edició del cicle Tarima, vam adonar-nos que tant a Manresa com al Bages hi havia un nombre molt reduït de formacions artístiques que oferissin propostes creatives originals". Lluny de tirar la tovallola, els de la consultoria cultural van fer-se seva l'expressió Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya, i van decidir convertir-se en fabricadors de bandes musicals.
 

L'equip Pòpul tocant a l'escenari de La Muralla Foto: AFT


I com? Doncs a través d'un concurs, Tarima Ex Novo, que, tal com explicaven Serra i Orriols quan el van presentar, "busca crear un total de deu equips de quatre persones que, durant un mes, hauran de compondre tres cançons inèdites i tocar-les en públic". 

L'èxit de la proposta va ser tan gran, que abans que s'acabés el termini d'inscripció, les places ja estaven completes. Els equips es van formar mitjançant un sorteig, el passat 28 de febrer. Aquest component tan atzarós (i els de Cebecé n'eren conscients) podia provocar que, en algun cas, els membres d'un grup toquessin tots un mateix instrument. Però això era secundari: "l'únic que volem és que la gent creï sense complexos, des de dins, i que perdi la por", asseguraven. 

I així ho van fer. Tots deu equips -els membres dels quals no es coneixien- van començar la fase creativa. Cadascun d'ells es reunia quan i on volia. Van tenir un mes per idear les tres cançons que el concurs els demanava. Alguns van anar de cara a la idea; a d'altres els va costar més definir un estil que representés a tots els components de la banda; n'hi havia que no trobaven el moment de quedar... Cada equip era un món. Fins i tot n'hi va haver dos (Tahones i Vallcendrera) que per qüestions de poca disponibilitat van haver d'abandonar el joc. En tres casos, algun membre de la banda va plegar. Així, aquest dissabte, dia de la gran final, dels vuit equips participants, tres estaven compostos per dos membres (Pòpul, Llissach i Arbonés); un, per tres (Ignasi Malalt), i la resta, per quatre (Amigant, Cantarell, Beates i Pedregar).

"El millor és la comunitat artística que es crea"

En cap cas, el concurs es va viure, el dia de la final, com una competició. Al contrari; quan un grup tocava les seves cançons, els membres dels altres set l'animaven, l'aplaudien, l'ovacionaven. "El millor de Tarima Ex Novo és la comunitat artística que es crea", assenyalaven Orriols i Serra. Una comunitat i companyerisme que també es va encomanar a la resta de públic que va atançar-se a la Puigmercadal, que com més avançava el dia, més nombrós era. Així, a les dotze del migdia -moment en el qual es va donar el tret de sortida al certamen- l'afluència era d'una seixantena de persones, i cap a les vuit del vespre el nombre s'havia pràcticament triplicat. 
 

La festa de Tarima Ex Novo va durar tot el dia Foto: Pol Farriols


Entre el públic també hi havia el jurat -format pels músics Anaïs Vila, Ian Sala i Eduard Serra-, que escoltava, atentament, les actuacions de cada formació. "Ho fan tots molt bé", deien, tot confessant que "serà difícil decidir el guanyador". Al final, però, es van haver de mullar, i van atorgar el premi a millor banda a Les Beates, formada per Òscar Ponga (guitarra elèctrica i veus), Laura Isanta (sampler, veus i ball), Gemma Lorenzo (flauta travessera i veu principal) i Joel Pérez (baix elèctric i veus). "Som un grup força peculiar perquè a cadascun de nosaltres ens agrada un estil de música diferent", explicava Òscar Ponga, que afegia que ha estat precisament aquesta barreja de gustos "el que ha fet tan especial el nostre projecte": "crec que cap de nosaltres quatre s'hagués imaginat mai que acabaríem fet el que hem fet", somreia. 

Però el del jurat no va ser l'únic premi de la nit. El públic també va poder dir-hi la seva, a través de les xarxes socials. El grup més votat en aquesta ocasió va ser Pedregar, amb Josep Pinyot a la guitarra; Guillem Estany al saxo; Pau Schultz a la bateria, i Aleksandra Janas a la veu principal. "El millor d'aquesta experiència ha estat conèixer gent nova", assegurava Josep Pinyot, tot confessant que "el que potser hem trobat a faltar ha estat una mica més de temps per compondre, perquè un mes és molt just". Aquesta màxima la van subscriure, també, la majoria dels equips: "repetiríem sense pensar-nos-ho, però amb una mica més de temps per la fase creativa", coincidien.

El premi del jurat són 300 euros en efectiu i la possibilitat de fer un concert al FABA, i el del públic dóna l'oportunitat d'enregistrar un dels temes creats a l'estudi professional Aviram, del cantautor local Albert Palomar.
 

L'equip de Les Beates, el premiat pel jurat Foto: Pol Farriols


Menjar, beure i (encara més) música de casa

La jornada de dissabte no només va comptar amb els concerts dels vuit grups participants a Tarima Ex Novo, sinó que també va rebre la visita de bandes musicals ja consolidades: les joves Maria del Río i Naima Ventura que, sota la marca Delight, van oferir un repertori musical basat en el jazz electrònic; el duet Tronco -amb els germans Conxita i Fermí Herrero-, que van fer les delícies dels amants de l'indie i el pop més alternatiu; la banda igualadina Marialluïsa, que van presentar Pren-t'ho amb calma, el seu primer treball discogràfic amb el pop metafísic com a ingredient principal; els manresans Bright Joy (Roger Rovira, Oriol Font i Josep Rojas), que van apropar al públic el seu projecte musical, un híbrid de trance, jungle i blues, i, finalment, els suriencs Art en Cicle Set DJ, que van punxar hits musicals de tots els estils i èpoques.

La vetllada va complementar-se amb un espai on els assistents podien fer un mos amb menjar dels mateixos paradistes del mercat de Puigmercadal. Presidint la zona degustació hi havia una barra de fusta, amb la paraula Hoppit il·luminada. I és que la marca de cervesa artesana nascuda a Manresa va ser la principal mecenes del certamen; un certamen que, indiscutiblement, va tenir la passió per la música com a nexe d'unió entre tots els que hi van ser i que -qui sap!- potser fa néixer noves formacions que enriqueixen el panorama artístic català. 
 

La zona degustació, al mercat de Puigmercadal Foto: AjM

 

Participació