12
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
23:08h
L'Audiència de Barcelona ha absolt aquest dimarts tots els exdirectius de Catalunya Caixa acusats d'administració deslleial, entre els quals hi ha els bagencs Adolf Todó i Jaume Massana i l'expresident de l'entitat, Narcís Serra. Aquesta sentència arriba el mateix dia de l'inici del judici contra l'independentisme.
Serra va ser cridat a la cambra catalana en el marc de la comissió que estudiava la gestió de les caixes catalanes, que va viure un autèntic terratrèmol en els anys de la crisi econòmica: Catalunya Caixa havia requerit al voltant de 12.000 milions d'euros en recursos públics per al seu rescat durant la crisi econòmica. Alhora, creixien les retribucions dels membres del consell de l'administració i els mateixos directius.
Todó, per la seva banda, no només ha estat jutjat pels sobresous, sinó també per la seva gestió. El jutge va decidir investigar-lo per un forat de 720 milions d'euros en un dels bucs insígnia del panorama econòmic català que, amb el temps, també es va acabar convertint en un dels exemples més clars dels efectes de la crisi en les entitats financeres.
Segons les dades del Tribunal de Comptes, rescatar Caixa Catalunya va costar -amb dades fins al 2015- 12.676 milions d'euros, més que Bankia, que va implicar un esforç del contribuent per valor de 12.347 milions.
La decisió de l'Audiència de Barcelona
El judici va acabar el passat 29 de novembre del 2018. Durant la causa, el fiscal Fernando Maldonado va rebaixar de quatre a tres anys la petició de presó per l'exdirector i l'expresident de l'entitat pels delictes d'administració deslleial pels sobresous, una decisió acompanyada d'una multa de 67.500 euros pels dos.
La defensa de Serra havia demanat la seva absolució, al·legant que l'augment de sous eren "totalment legals" i que no perjudicaven l'activitat de l'entitat. Assegurava que el Banc d'Espanya coneixia els moviments que feia. En la mateixa línia, l'advocat de Todó va defensar que en el judici havia quedat demostrat que l'exdirector s'havia absentat el dia de la votació de l'augment de sou del consell de l'administració.
Quines causes es van obrir pel cas Catalunya Caixa?
El primer procés judicial que es va obrir per investigar les irregularitats a Catalunya Caixa va centrar-se en els sobresous que el consell d'administració de l'entitat va aprovar el 2010, coincidint amb un ERO que va afectar uns 1.300 treballadors i amb una injecció de més de 1.200 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per evitar-ne la fallida.
El magistrat instructor del cas va considerar que hi havia indicis d'un delicte d'administració deslleial per part de qui va ser president de Catalunya Caixa, Narcís Serra, el seu ex-director general, Adolf Todó.
El segon front que es va obrir feia referència a la gestió que Serra, Todó i 11 directius més van fer de Catalunya Caixa. La Fiscalia Anticorrupció va enviar a l'Audiència Nacional espanyola un escrit en el qual apuntava indicis d'un altre delicte d'administració deslleial que hauria causat un perjudici econòmic a l'entitat de més de 720 milions d'euros.
El fiscal Fernando Maldonado detallava en el text que el consell d'administració de la caixa "va acordar intervenir" en diverses operacions immobiliàries de viabilitat dubtosa. El fiscal retreia que es van dur a terme diverses operacions milionàries sense demanar "taxacions per experts independents dels terrenys" o que es compraven superfícies d'un soci. Aquest dijous el jutge ha imputat Narcís Serra, Adolf Todó i l'ex-cúpula de Catalunya Caixa pel forat de 720 milions.
Serra va ser cridat a la cambra catalana en el marc de la comissió que estudiava la gestió de les caixes catalanes, que va viure un autèntic terratrèmol en els anys de la crisi econòmica: Catalunya Caixa havia requerit al voltant de 12.000 milions d'euros en recursos públics per al seu rescat durant la crisi econòmica. Alhora, creixien les retribucions dels membres del consell de l'administració i els mateixos directius.
Todó, per la seva banda, no només ha estat jutjat pels sobresous, sinó també per la seva gestió. El jutge va decidir investigar-lo per un forat de 720 milions d'euros en un dels bucs insígnia del panorama econòmic català que, amb el temps, també es va acabar convertint en un dels exemples més clars dels efectes de la crisi en les entitats financeres.
Segons les dades del Tribunal de Comptes, rescatar Caixa Catalunya va costar -amb dades fins al 2015- 12.676 milions d'euros, més que Bankia, que va implicar un esforç del contribuent per valor de 12.347 milions.
La decisió de l'Audiència de Barcelona
El judici va acabar el passat 29 de novembre del 2018. Durant la causa, el fiscal Fernando Maldonado va rebaixar de quatre a tres anys la petició de presó per l'exdirector i l'expresident de l'entitat pels delictes d'administració deslleial pels sobresous, una decisió acompanyada d'una multa de 67.500 euros pels dos.
La defensa de Serra havia demanat la seva absolució, al·legant que l'augment de sous eren "totalment legals" i que no perjudicaven l'activitat de l'entitat. Assegurava que el Banc d'Espanya coneixia els moviments que feia. En la mateixa línia, l'advocat de Todó va defensar que en el judici havia quedat demostrat que l'exdirector s'havia absentat el dia de la votació de l'augment de sou del consell de l'administració.
Quines causes es van obrir pel cas Catalunya Caixa?
El primer procés judicial que es va obrir per investigar les irregularitats a Catalunya Caixa va centrar-se en els sobresous que el consell d'administració de l'entitat va aprovar el 2010, coincidint amb un ERO que va afectar uns 1.300 treballadors i amb una injecció de més de 1.200 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per evitar-ne la fallida.
El magistrat instructor del cas va considerar que hi havia indicis d'un delicte d'administració deslleial per part de qui va ser president de Catalunya Caixa, Narcís Serra, el seu ex-director general, Adolf Todó.
El segon front que es va obrir feia referència a la gestió que Serra, Todó i 11 directius més van fer de Catalunya Caixa. La Fiscalia Anticorrupció va enviar a l'Audiència Nacional espanyola un escrit en el qual apuntava indicis d'un altre delicte d'administració deslleial que hauria causat un perjudici econòmic a l'entitat de més de 720 milions d'euros.
El fiscal Fernando Maldonado detallava en el text que el consell d'administració de la caixa "va acordar intervenir" en diverses operacions immobiliàries de viabilitat dubtosa. El fiscal retreia que es van dur a terme diverses operacions milionàries sense demanar "taxacions per experts independents dels terrenys" o que es compraven superfícies d'un soci. Aquest dijous el jutge ha imputat Narcís Serra, Adolf Todó i l'ex-cúpula de Catalunya Caixa pel forat de 720 milions.