Cinquanta anys del Xup, un barri amb sentiment de poble

És el barri perifèric de Manresa per excel·lència. Un barri on, a causa de les migracions que hi va haver durant els anys seixanta va servir per acollir totes les persones de fora, sobretot provinents del sud de l'Estat Espanyol

per Aina Font Torra
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gairebé ningú no li diu pel seu nom. La paraula Xup ja és un mot propi entre la gent de la comarca del Bages. I és que encara que en realitat es digui Pare Ignasi Puig, aquesta barriada es va fer seu un altre designi, que va venir donat per una anècdota que aparentment sembla poc rellevant. Segons explica l'actual president de l'Associació de Veïns del barri, Ferran Camps, el nom de Xup ve del soroll que feien les granotes que hi havia a la riera que passava pel poble. La gent les imitava fent: "xup-xup, xup-xup".  També hi va ajudar el fet que una masia que hi havia situada en aquells terrenys, datada del segle XVIII, tenia el sobrenom de Xup. 

Els inicis de la construcció de la barriada daten de l'any 1965, quan L'"Obra Sindical del Hogar" –un organisme que encara formava part del sindicat vertical franquista, finançat pel Ministerio de la Vivienda– va admetre la donació d'unes terres de secà dedicades al conreu de la vinya, propietat del matrimoni format per Joan Farrés Amat i Maria Torra Tarrés. La parella, veient la necessitat de construcció d'habitatges en un temps on hi havia tantes migracions, va entrar amb negociacions amb l'Ajuntament de la ciutat, a qui va cedir els terrenys per construir-hi habitatges. Unes habitatges –en total 480, traduïdes amb unes dues mil persones que hi habitaven–on s'hi va aglomerar tota aquella gent de fora, provinent, sobretot, d'Andalusia. Al començament es va establir un règim de lloguer a compra, com va passar al barri de la Font dels Capellans. Al cap de 20 anys de pagar el lloguer, el pis acabava sent de la família que l'havia pagat. "Aquí no van venir els prínceps a donar les claus dels pisos", diu Camps, fent referència al que va passar a la Font: "va ser el Governador General de Catalunya d'aleshores qui en va fer l'entrega". 


"Allò era com una gàbia, semblava un cementiri", explica Camps, que comenta que durant els primers anys de creació "no hi havia res, ni per cobrir les necessitats bàsiques: l'aigua era molt escassa, molta gent no tenia llum, els edificis no disposaven de teulada, no hi havia clavegueram... Tot plegat era una mena de barraquisme". 

Per posar solució a la precarietat en la qual vivien, uns quants habitants del Xup van agrupar-se per crear una junta que, segons Camps "podríem dir que va ser pràcticament la primera Associació de Veïns que hi va haver a tot Manresa". Aquest grup de gent estava encapçalat per Joaquín Vizcaíno, un enguixador provinent de Còrdova, que va estar al capdavant de la presidència de l'AV del barri durant els primers 10 anys (fins l'any 1976, aproximadament) i que a més, era membre del Comitè Local del PSUC a Manresa. 

 

Assemblea de Veïns del Xup dirigida per Vizcaíno. Foto: AVV Xup


Durant el mandat de Vízcaíno es va aconseguir que el transport públic passés pel barri, que es construïssin teulades pels edificis, que s'instal·lés el clavegueram i que s'aprovessin les obres per construir una escola "en condicions", afirma l'actual president de l'AV, que recorda que els primers anys es feia classe de forma clandestina dins dels pisos dels edificis."Per aconseguir el que volien, els del Xup havien fet manifestacions a la seva manera, tallant la carretera amb pneumàtics per fer-se sentir", diu Camps que recalca que "fins que no assolien el que demanaven, no paraven". 
 

Terreny on actualment hi ha l'escola del Xup, en una imatge antiga. Foto: AVV Xup


Un barri fet a la seva

Molta de la gent que vivia al Xup va fer de manobre quan s'estaven construint els pisos. Això va comportar que "se sentissin molt seu el barri", comenta Ferran Camps. "Entre ells hi havia molt caliu, es donaven suport els uns als altres... però si algú que venia de fora no ajudava a millorar el barri, el feien marxar. La gent només hi era benvinguda si hi anava a fer obres de millora". 

Un cop la barriada tenia els serveis mínims, Vizcaíno va fundar el Casal Cívic, un espai pensat sobretot per a la gent gran. Després d'aquella feta, el de Córdoba va abandonar la presidència donant pas al mandat de Julián Sánchez, que va coincidir amb el traspàs de la competència de la gestió dels habitatges de protecció oficial a la Generalitat, un fet que va ajudar a millorar els carrers del Xup i les seves condicions. 

L'època d'Ángeles Serrano

Com bé s'ha anat veient al llarg del reportatge, per la gent del Xup les decisions importants les prenia el president de l'Associació de Veïns. Per a ells, aquesta figura és com la de l'alcalde, perquè és qui de primera mà vetlla pels seus interessos i el seu benestar. És per això que l'arribada al "poder" d'Àngeles Serrano –coneguda popularment com Angelita– va remoure els habitants de la barriada. "Era com un sergent", recorda Camps que explica que va aturar tota la feina que s'havia fet fins el moment. "El Xup va estar més de 10 anys sense evolucionar". 

Una de les decisions que va prendre la presidenta va ser la de tancar el Casal Cívic. "Deia que allò era un niu de droga i que no podia ser. Va barrar-hi el pas a tothom, amb el conseqüent descontentament per part de la gent que en formava part, que no entenia el per què d'aquella decisió, quan al Casal s'hi reunia gent gran per fer activitats conjuntes", explica Camps, que no nega en cap moment la fama que va tenir el Xup durant molts anys de ser el centre de la drogoaddicció. "Una fama", diu "ben merescuda". I és que durant els anys noranta, persones d'arreu del Bages es reunien al bar del centre del barri per consumir i traficar amb drogues. "De fet", i tal i com comenta l'actual president de l'AV, "la drogoaddicció fa pocs anys que ha desaparegut d'aquí". 

La cultura i les tradicions catalanes

Ferran Camps Cama, l'actual President de l'Associació de Veïns del Xup va néixer a Tarroja de Segarra (Lleida) i es va instal·lar a la barriada de Manresa l'any 1993, dirigint el Casal Cívic. A partir de llavors, i per aconseguir diners per poder organitzar la Festa Major del barri, va començar a impulsar caminades i sortides de caire cultural "perquè la gent aprengués i veies coses del país on vivim", afirma. 

Tenint en compte que el barri sempre ha estat format, sobretot, per persones provinents de fora de Catalunya va ser complicat arrelar les tradicions del país al Xup –de fet, tal com recorda Camps, "el jovent cremava banderes catalanes sistemàticament". "Al principi només hi havia un grup de gent que ballava sevillanes, però mica en mica van anar sorgint grups de bastoners i de grallers". Més endavant es va crear la Colla Gegantera i Grallera del Xup, que són els que cada Festa Major fan ballar els gegants Maria i Miquel (en honor a la dona que va fer la donació dels terrenys i d'un home que va ajudar molt al desenvolupament de la barriada). 

A banda de la introducció a la cultura del seu país d'acollida, Camps remarca com cada cop més, els "xuperos" –que és com ell anomena els que viuen al barri– s'involucren en la política de la ciutat. I és que aquest gener va ser la proposta de l'Associació de Veïns del Xup d'adequar el camí de la riera de Rajadell –el projecte anomenat "Xup Riera Viva"– la que va obtenir més vots en el pressupost participatiu de l'Ajuntament. "Van baixar més de 100 xuperos a votar", somriu Camps. 
 

Ferran Camps, al centre, amb altres membres de la junta. Foto: Aina Font Torra


La Festa Major

Cada segon cap de setmana de juliol els del Xup celebren la seva Festa Major. Enguany serà una mica més especial a causa del seu cinquantè aniversari i és per això que s'han organitzat actes per commemorar-lo, com ho és l'exposició fotogràfica "50 anys fent barri" que es podrà visitar a partir d'aquest divendres i fins a finals de juliol al local de l'AV. 

També, i per no deixar de banda el projecte de millora de la riera de Rajadell, el dissabte 11 de juliol a les deu del matí, el pintor i escenògraf Txema Ricco dissenyarà un mural en directe al túnel que hi ha just al costat de l'edifici de l'Associació de Veïns, basant-se en el projecte "Xup Riera Viva". 

Un dels actes més emblemàtics de la Festa Major és l'arrossada popular, que se celebrarà diumenge a les dues del migdia i anirà seguida d'actuacions musicals i de ball.
 

Programa de festes del Xup

Participació