Albert Baradit ha publicat 'Struggle'
El cantant Albert Bacardit, manresà fill de Lleida, ha publicat un nou treball amb el nom d'"Struggle", que inclou dotze peces de rock. Bacardit ha estat acompanyat per Pau Sastre, Toni Mateos, Paco Bastante, Miquel Capilla, Gabriel Diaz, David Gès, Joan Fons i Caro Guiral.
Biografia
Albert Bacardit comença a tocar la guitarra a l'edat de 9 anys, aprenent música clàssica i cançons tradicionals. Gradualment, el seu interès es desplaça cap al rock escoltant els grans artistes dels anys 70 i 80. Així, entra a formar part de diversos grups de Lleida, la seva ciutat natal, amb els que participa en diferents concursos. Una de les seves cançons s'inclou en el disc del segon concurs de pop-rock Ciutat de Lleida, que sona sovint en importants emissores de ràdio. Porta per nom "Soledat" i l'autor l'ha regravat més de vint anys després a Struggle.
Paral·lelament, l'Albert comença a estudiar filologia anglesa per entendre millor els compositors que més admira i expressar les seves idees musicals d'igual manera. Fa l'últim any de carrera a la Universitat d'Aristòtil de Salònica, al nord de Grècia, on entra en contacte amb músics locals i comparteix coneixements. De tornada a casa, fitxa per una orquestra professional, gira àmpliament per Espanya i col·labora amb altres músics, alhora que ensenya guitarra i llengua anglesa per guanyar-se la vida.
Després d'un any de servei social substitutori a l'Arnau de Vilanova, comença a escriure una tesi doctoral sobre literatura de risc biològic. A finals dels anys noranta, es trasllada a Barcelona, treballa amb diferents grups de versions i fa cançons per a altres artistes. Mentrestant, continua fent classes, acaba el seu doctorat i s'especialitza en anglès per negocis i mèdic. Amb la mort de sa mare i l'arribada de la seva filla, decideix que és hora de posar totes aquestes experiències en el seu àlbum de debut.
Tocant estils tan diversos com el funk, dance o fins i tot el rap, les composicions de l'Albert mai abandonen totalment el comú denominador del rock. Amb un estil vocal dinàmic que pot recordar David Bowie, a qui versiona a "Nina d'Orient" (China Girl), la seva forma de tocar la guitarra evoca més l'Eric Clapton o en David Gilmour per la seva elegància i calidesa. Temes com la soledat, la passió o l'arribada i partida dels éssers estimats són tractats, ja sigui en anglès o català, de manera profunda i madura. L'autor demostra així que és possible escriure cançons de rock que no girin exclusivament al voltant de temes trivials.