La mort del comerç convencional

Redacció
14 de març del 2011
Pere Fontanals: Si hom es preocupés de fer-se un petit estudi com els que proposen al CIO de Manresa, els pocs negocis comercials que s'obren a l'interior de les ciutats impulsats per persones voluntarioses i que, generalment, malviuen durant uns mesos o poc més d'un any, ni naixerien. O es treballa un producte exclusiu, o es té el local en propietat i sense hipoteques, o es treballa amb uns marges prou amplis. No n'hi ha una altra de possibilitat.

El comerç convencional, el quiosc que treballa productes de a euro amb marges del 30%, la botiga de queviures que encara treballa amb marges més baixos o la botiga d'electrodomèstics no adscrita a una central de compres, ja no existeix. Simplement no surt a compte i quan veiem algú emprendre l'aventura de nou en nou, podem pensar, sense dubtar-ho, que no ha fet els números prou bé. Alguns tipus de negocis ja només es poden imaginar des de macroestructures, fora dels nuclis de població, en que el volum de vendes creix més del que creixen les despeses respecte d'un negoci equivalent, gairebé personal, en una botiga urbana. I en aquest diferencial hi ha el benefici.

Això ha fet canviar la fesomia comercial de Manresa i encara la farà canviar més en els propers anys. Tenim comerç i a Manresa, per sort, encara hi baixa gent de la comarca i del Berguedà i el Solsonès, i hi puja gent de l'Anoia a comprar, però la subsistència del comerç de barri és impossible de mantenir: poc marge i molta despesa fixa. Tenim aspecte de població envellida també en la botiga: no neixen botigues (o viuen poc) i el comerç clàssic, lentament si es vol, va tancant.

Modestament, no compto, però, que l'oposició sistemàtica a tota novetat que exerceix la UBIC sigui la solució. Contra el carril bici, contra les àrees de vianants, contra l'ampliació de la TUC,... pot ser comprensible en primera instància, però no ajuda ni a visualitzar un teixit comercial modern i flexible, ni a la pràctica, no suposa cap benefici real pel comerç: la botiga condemnada a mort ho està independentment de bicis, vianants i trames urbanes.

Només es pot salvar el comerç amb una legislació específica que li ofereixi beneficis fiscals i subvencions pel lloguer o l'adquisició de locals basant-nos en la seva important tasca de vertebració i manteniment urbà. I amb una organització zonal, especialitzant els barris o els carrers amb una oferta coherent de la mateixa manera que a les Set Portes es ven electrònica o a la Roca Village, moda: traslladant els polígons comercials a l'interior de les ciutats dotant-los de personalitat pròpia. Si no pots vèncer un model, millor copia'l.