08
de març
del
2024
Actualitzat
el
14
de març
a les
19:01h
L'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat a Memòria.cat un web per donar a conèixer la història de Pedro Pérez Vengut, un comandant de l'exèrcit de la República durant la Guerra Civil que va haver de marxar de Manresa i exiliar-se a França, on va viure amagat de les tropes alemanyes en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, fins que va morir a Pamiers (Occitània) l'any 1954. Ara, després de 70 anys, les seves cendres han tornat a Manresa, a casa de la seva filla Rosario Pérez Morera.
Pérez Vengut va morir a Pamiers (Occitània) l'any 1954 i la seva història va estar a punt de caure en l'oblit. La troballa d'una documentació per part de l'Associació Memòria i Història de Manresa i les gestions dels seus familiars, van permetre, l'octubre de l'any passat, localitzar la seva tomba, que estava coberta per la vegetació en el cementiri de Pamiers.
Les restes de Pedro Pérez Vengut es van exhumar i es van incinerar a inicis de gener. En l'actualitat, estan a Manresa, al pis on viu la seva filla, Rosario Pérez Morera (Manresa, 1935). "Aquesta història m'ha vingut com si fos una pel·lícula. Això estava mort fins que us vaig conèixer", comenta als responsables de Memòria.cat.
La Rosario Pérez es mostra agraïda a la tasca feta des de l'Associació Memòria i Història de Manresa. "Sembla un miracle que hàgim pogut trobar les restes del meu pare i que s'hagin pogut traslladar a Manresa. Ja que no va poder tornar mai a casa, ara ha tornat d'allà on va sortir. És el tancament d'un cercle", diu emocionada.
El descobriment de la tomba de Pedro Pérez Vengut ha permès un retrobament simbòlic per a la seva família, especialment per a la seva filla, Rosario Pérez, que ha pogut recuperar les restes del seu pare. Finalment, Pérez Vengut ha pogut tornar a Manresa, ciutat on va viure durant uns anys, on es va casar amb la manresana Llúcia Morera Agut i on va tenir una filla, la Rosario.
El comandant Pérez Vengut va viure amagat als voltants de Beaumont-de-Lomagne, un poble situat a prop de Montauban i Tolosa, per evitar la persecució de les tropes alemanyes. Una vegada va finalitzar la guerra, va estar sempre esperant la caiguda del general Franco, gràcies a una intervenció internacional, i anhelant el retorn amb la seva dona i la seva filla, però finalment, no va poder tornar i va morir el 1954 a Pamiers, Occitània.
En aquest web de Memoria.cat, es pot llegir una entrevista realitzada a la seva filla, Rosario Pérez Morera, en què explica la infantesa viscuda en una França marcada per la Segona Guerra Mundial.
Rosario Pérez rememora els records que conserva del seu pare, el qual només veia fugaçment perquè tenia por de ser descobert, així com l'arribada de les tropes alemanyes al poble on vivia i el pas de camions carregats amb jueus i espanyols que es dirigien als camps de concentració.
També es poden consultar fotografies i documentació sobre Pérez Vengut, com la carta que va escriure l'agost del 1939 des del camp de concentració de Sètfonts adreçada al cònsol general de Mèxic a París, en què li demanava poder-se exiliar amb la família al seu país, i en què desglossava la seva trajectòria militar i mostrava la seva permanent i indestructible fidelitat a la República espanyola.
L'entrevista ha estat elaborada pels historiadors Joaquim Aloy i Jordi Pons, i pel periodista Aleix Solernou.
Pérez Vengut va morir a Pamiers (Occitània) l'any 1954 i la seva història va estar a punt de caure en l'oblit. La troballa d'una documentació per part de l'Associació Memòria i Història de Manresa i les gestions dels seus familiars, van permetre, l'octubre de l'any passat, localitzar la seva tomba, que estava coberta per la vegetació en el cementiri de Pamiers.
Les restes de Pedro Pérez Vengut es van exhumar i es van incinerar a inicis de gener. En l'actualitat, estan a Manresa, al pis on viu la seva filla, Rosario Pérez Morera (Manresa, 1935). "Aquesta història m'ha vingut com si fos una pel·lícula. Això estava mort fins que us vaig conèixer", comenta als responsables de Memòria.cat.
La Rosario Pérez es mostra agraïda a la tasca feta des de l'Associació Memòria i Història de Manresa. "Sembla un miracle que hàgim pogut trobar les restes del meu pare i que s'hagin pogut traslladar a Manresa. Ja que no va poder tornar mai a casa, ara ha tornat d'allà on va sortir. És el tancament d'un cercle", diu emocionada.
El descobriment de la tomba de Pedro Pérez Vengut ha permès un retrobament simbòlic per a la seva família, especialment per a la seva filla, Rosario Pérez, que ha pogut recuperar les restes del seu pare. Finalment, Pérez Vengut ha pogut tornar a Manresa, ciutat on va viure durant uns anys, on es va casar amb la manresana Llúcia Morera Agut i on va tenir una filla, la Rosario.
Una història marcada per l'exili
Pedro Pérez Vengut (Palos de la Frontera, 1906 - Pamiers, 1954) va abandonar l'Estat després de la derrota del bàndol republicà, va travessar la frontera amb els seus soldats i va acabar al camp de concentració de Sètfonts (Occitània), d'on va sortir temps més tard gràcies a l'ajuda de la seva dona.El comandant Pérez Vengut va viure amagat als voltants de Beaumont-de-Lomagne, un poble situat a prop de Montauban i Tolosa, per evitar la persecució de les tropes alemanyes. Una vegada va finalitzar la guerra, va estar sempre esperant la caiguda del general Franco, gràcies a una intervenció internacional, i anhelant el retorn amb la seva dona i la seva filla, però finalment, no va poder tornar i va morir el 1954 a Pamiers, Occitània.
En aquest web de Memoria.cat, es pot llegir una entrevista realitzada a la seva filla, Rosario Pérez Morera, en què explica la infantesa viscuda en una França marcada per la Segona Guerra Mundial.
Rosario Pérez rememora els records que conserva del seu pare, el qual només veia fugaçment perquè tenia por de ser descobert, així com l'arribada de les tropes alemanyes al poble on vivia i el pas de camions carregats amb jueus i espanyols que es dirigien als camps de concentració.
També es poden consultar fotografies i documentació sobre Pérez Vengut, com la carta que va escriure l'agost del 1939 des del camp de concentració de Sètfonts adreçada al cònsol general de Mèxic a París, en què li demanava poder-se exiliar amb la família al seu país, i en què desglossava la seva trajectòria militar i mostrava la seva permanent i indestructible fidelitat a la República espanyola.
L'entrevista ha estat elaborada pels historiadors Joaquim Aloy i Jordi Pons, i pel periodista Aleix Solernou.