Marc Aloy: «Tinc bona entesa amb gent de Junts. Bacardit va molt sol fent la campanya»

L'alcalde i alcaldable per ERC destaca que el govern de Manresa amb Junts "ha estat un mirall arreu del país per la bona entesa i sintonia" entre les dues formacions

L'alcalde i candidat a l'alcaldia de Manresa per ERC, Marc Aloy
L'alcalde i candidat a l'alcaldia de Manresa per ERC, Marc Aloy | Pere Fontanals
Pere Fontanals / Aina Font Torra
25 de maig del 2023
Actualitzat a les 21:04h

Davant els que l'acusen de protagonisme. Marc Aloy assegura que ERC ha apostat sempre "per tenir governs forts i amplis", fet que demostra "haver governat amb les esquerres a la ciutat durant setze anys" i "haver investit Valentí Junyent dues vegades". Per això es considera "una persona de consens".

Afirma que amb Junts han tingut "un gran pacte", tot i que creu que "s'ha de demanar al candidat Bacardit com és que després de tres mandats dintre del govern no es fa responsable" de la feina feta. Amb tot, reconeix que després del 28-M "potser hi ha altres alternatives de govern".

- Per què vol tornar a ser alcalde?

- Doncs perquè durant aquests anys al capdavant de l'Ajuntament hem sembrat moltíssimes llavors que vull continuar regant; unes llavors en forma de projectes transformadors que miren cap al futur i que necessiten un altre mandat per a culminar-se. Em faria molta il·lusió repetir, i atès que el meu mandat ha estat de només tres anys, i amb una pandèmia pel mig, tinc ganes de veure com aquestes llavors creixen i donen fruits.

- Durant la campanya ha insistit molt en el fet que els candidats que ocupen els primers llocs de la seva llista tenen perfils específics que servirien per ocupar totes les regidories. Això ens apunta que pensen que podrien obtenir uns resultats electorals que els aproparien a la majoria absoluta i, per tant, a governar en solitari?

- Jo del que tinc ganes és de què tinguem la majoria més àmplia possible. Per tant, necessitem una candidatura que sigui capaç de tenir coneixements en tots els àmbits, amb persones que venen de mons diferents i que tenen un objectiu comú, que és el de treballar per a la ciutat. En aquest sentit, estic molt content que persones com la Tània Infante, el Lluís Vidal-Sixto o el Carles Garcia hagin apostat per formar part del nostre equip.

- Entenc que sí, doncs, que hi ha l'opció de governar sols?

- Jo soc una persona de consens i de treballar en equip. I em sembla que ho he demostrat. ERC ha apostat sempre per tenir governs forts i amplis, i això ens va portar a sumar amb les esquerres durant setze anys, i després a sumar amb Valentí Junyent, que vam investir dues vegades. Per tant, crec que ningú pot dubtar de les ganes que tenim tant jo com tot l'equip que represento, d'arribar a grans enteses. I no només en el govern, sinó també amb tots els grups municipals. Sense anar més lluny, en el darrer ple del mandat vam ser capaços d'aprovar set dictàmens molt importants per unanimitat

- Alguns caps de l'oposició l'acusen de voler ser molt protagonista o, si més no, més protagonista que altres batlles. Què hi té a dir, al respecte?

- Bé, la meva manera d'entendre la figura de l'alcalde és que ha d'estar al cas de tot; que ha de ser a tot arreu, i que ha d'atendre totes les qüestions que se li plantegen. Jo soc un alcalde que he rebut tothom que m'ho ha demanat; que he xafat els carrers, les places i les entitats, i que no tinc un no per atendre mai ningú, sigui presencialment, telefònicament, al carrer i a les xarxes socials, que no oblidem que són una font d'intercanvi d'impressions molt important i que, en el meu cas, me les porto jo mateix.

- Creu que li costa delegar?

- No. Ho he fet molt! El regidor Pol Huguet, per exemple, ha tirat endavant un contracte importantíssim -de fet, el més gran de l'Ajuntament-, que és el de la gestió dels residus. I jo l'he deixat fer. Ara bé, he estat al cas, sempre, de com anava el procés. Malament aniríem si un alcalde no sabés tot el que passa a l'Ajuntament i a la ciutat.
 

- A Junts, Bacardit ha afirmat que a alguns dels regidors que repetiran a la seva llista els havia passat per sobre i no els havia deixat treballar...

- Jo he deixat treballar a tothom, tant als regidors d'ERC com als de Junts. Hem format un equip fort i cohesionat que penso que ha estat un mirall arreu del país per la bona entesa i sintonia, que ha treballat molt i molt, i que, per part meva, ha rebut tot el suport que ha calgut.

- Veu viable que es renovi per tercera vegada el pacte d'ERC amb Junts?

- Repeteixo: amb Junts hem tingut un gran pacte. Dit això, ERC sempre ha volgut sumar. En tot cas, s'ha de demanar al candidat Bacardit com és que després de tres mandats dintre del govern -el darrer dels quals treballant incansablement-, no es fa responsable ni d'aquesta feina tan bona ni dels dotze anys al govern, nou dels quals a l'alcaldia.

- No m'ha respost la pregunta, però.

- Jo no tinc cap problema amb cap membre de la candidatura de Junts. A banda dels quatre regidors que formen part del meu actual govern que ocupen els primers llocs de la llista juntaire, també conec altres membres de la llista, i considero que són persones qualificades i amb qui hi tinc bona entesa. Per tant, em costa entendre aquesta bel·ligerància del cap de llista. Penso que va molt sol prenent decisions i fent la campanya.

- Potser, depenent de com vagin els resultats, tampoc necessitarà pactar amb Junts i podrà plantejar-se altres opcions.

- Sí, és possible que hi hagi altres alternatives. Jo repeteixo que vetllaré per tenir el govern el màxim de fort possible, i això vol dir arribar sempre als màxims acords, sigui governant conjuntament o sigui fent avançar la ciutats amb formacions que estan fora del govern, tal com hem fet durant aquest mandat.

- Amb aquest govern el màxim de fort possible que diu que vol tenir, la prioritat és el pacte amb la formació que sigui i no pas governar en solitari?

- Fa quatre anys haguéssim pogut tenir l'alcaldia i governar la ciutat amb vuit regidors i regidores perquè no hi havia cap altra alternativa per part de la resta de partits. I tot i així, vaig optar fermament per arribar a acords encara que fos compartint l'alcaldia. I així ho vam fer, i vam investir el Valentí Junyent.

- Parlem dels grans projectes d'aquest mandat que deixarà enrere. Com avança el de la Fàbrica Nova?

- Hi estem treballant moltíssim! És un gran projecte i estic molt content. De fet, en els comicis de 2019, ERC ja dúiem al programa desencallar-lo. Recordem que aleshores, al damunt de la taula encara hi havia la possibilitat de convertir-la en un gran equipament comercial; una proposta que al final no s'ha acabat donant però que penso que tampoc era la més adequada per a la ciutat. Per tant, el que ens va semblar quan vam entrar al govern va ser, en primera instància, que el projecte de la Fàbrica Nova era prou important com perquè es liderés des de l'administració pública. Llavors, vam arribar a un acord per a comprar-la i vam trobar els recursos per pagar-la, i ara el que estem fent és teixir un projecte molt engrescador que si bé pivotem juntament amb l'UPC, hi ha moltes altres organitzacions i institucions que hi participen. I ara què falta? Doncs que comencin les obres, i això serà a finals d'aquest any o a principis del vinent.

- Es refereix a la nau central, oi?

- Sí, sí. Primer de tot ens centrem en la recuperació de l'edifici patrimonial. En aquest sentit, ja vam signar un conveni amb l'UPC pel finançament de tots els estudis tècnics i treballs, que liderarà Xavier Massó, una persona amb un gran prestigi. Alhora, estem treballant molt amb el govern de la Generalitat perquè participi de tot plegat. Per tant, doncs, no només hem arribat a un acord de compra sinó que hi ha un projecte al darrere, tenim una part molt important del finançament i estem treballant a tota màquina perquè tot plegat es faci realitat.

- Un dels altres macro projectes que no ha passat desapercebut és el de l'actuació que FGC preveu fer a la ciutat. Aquí, la majoria d'alcaldables coincideixen a dir que estan a favor del soterrament però no de l'allargament de la via ni de traslladar l'estació central a la plaça Espanya. No seria possible soterrar i prou?

- Tenim una línia de tren que a diferència de la de la Renfe, és una línia que no només penetra la ciutat sinó que arriba fins al centre, cosa que trobem positiva perquè llavors no cal agafar un altre mitjà de transport públic per acabar d'arribar a lloc. Què passa, però? Que es tracta d'una línia que fa de barrera i separa barris. Soterrant-la, doncs, aconseguim recosir la ciutat, completar carrers que ara queden tallats, crear noves zones verdes i itineraris de vianants i permetre que tot un seguit de sectors de l'entorn on ara hi ha els FGC i que han estat encallats durant molt temps, s'activin.

- Els pros del soterrament ja els sabem. Jo li demanava per l'allargament i la nova estació de la plaça Espanya.

- Des de FGC ens van demanar que, com que igualment haurien de desmuntar la línia per a soterrar-la i, per tant, fer una estació nova, si optàvem per mantenir-la on és ara o per construir-la en un altre lloc. I nosaltres vam decantar-nos per aquesta segona opció pel que comentava abans: com més a prop del centre la tinguem, més intermodalitat hi haurà. És importantíssim que el transport públic sigui intermodal! En aquest sentit, la plaça Espanya ens va semblar una gran opció. Però no ens vam quedar aquí!

- Què vol dir?

- Que aquesta nova línia continuarà cap a la comarca i cap a uns barris al nord de la ciutat que durant anys han vist com els passava una via de tren per davant i no podien utilitzar-la. Per tant, aquí és clau l'aposta per transformar una línia que ara és únicament de mercaderies, per fer una nova estació al barri de la Parada que permeti que totes aquestes persones puguin arribar al centre en cinc minuts amb transport públic. Així mateix, hi haurà una altra estació que donarà servei al Parc de l'Agulla i al Parc Tecnològic, dues àrees que també hem desencallat i que tenen potencial de creixement brutal. De fet, aquesta darrera parada la lligarem amb un aparcament dissuasiu molt important que permetrà a les persones de la comarca deixar-hi el cotxe i arribar al centre en tren en pocs minuts.

- Tot és positiu, doncs.

- Certament, ens sembla un projecte estratègic i transformador, i una inversió que no podíem deixar escapar de cap manera. I aquí vull que quedi clara una cosa: FGC ens donava els diners per fer això que farem. No ens van deixar escollir amb què invertir aquests 40 milions d'euros. Era això o res.

- El que també ha generat controvèrsia és el fet que es perdrà la connexió directa amb Barcelona perquè s'haurà de fer transbordament a Martorell...

- Estem parlant de dues coses diferents.

- Expliqui's.

- Doncs que tenint en compte que el que busca el Pla Director de FGC és donar la màxima eficiència i rendiment a les línies de tren, no s'entendria que hi hagués dues línies diferents per arribar a Barcelona quan els usuaris i la freqüència de la de Manresa és molt inferior als que té Martorell. Però això no passa només aquí: a la resta d'Europa funcionen igual! La intermodalitat existeix i, per tant, ha de servir per donar el màxim d'eficiència. Si s'ha de fer transbordament ha de ser per millorar el servei. I nosaltres el que hem de fer sempre és intentar tenir la màxima freqüència i el millor servei possible per respondre a les necessitats del territori.

- Tercer gran tema: Museu del Barroc. Déu n'hi do la cua que està portant, no?

- Aquesta ciutat ha destinat molts recursos a posar al dia grans equipaments culturals, i en aquest sentit, qualsevol equipament important necessita d'inversions grans. Al llarg dels darrers 25 anys s'ha posat al dia El Casino i s'han afrontat l'obra del Kursaal, però fins ara ningú havia mirat el museu de la ciutat. Nosaltres crèiem fermament que calia actualitzar-lo i fer una proposta engrescadora, i l'any 2016 ens va semblar que era el moment de començar-hi a actuar. I ho hem anat fent en funció de les ajudes que hem anat rebent. I això vull recalcar-ho moltíssim, perquè hi ha qui fa demagògia dient que ens hem gastat 9 milions d'euros per un museu de 700 metres quadrats quan això no és cert.

- Quina és, la veritat?

- D'una banda, que no són 700 metres quadrats sinó 8.000, i que no només albergaran el Museu del Barroc sinó també l'actual museu de la ciutat i moltes altres activitats. De l'altra, que d'aquests 9 milions d'euros, 5,5 han vingut de subvencions, d'ajudes, de fons europeus, de la Diputació, de la Generalitat, i fins i tot de l'Estat. I sí, no ho negarem, es tracta d'una obra molt complexa que, com que quan vam començar a plantejar-la no sabíem de quants diners disposaríem, el que hem fet ha estat anar intervenint a mesura que hem tingut els diners que nosaltres mateixos hem anat a buscar.

- Ara que parlem d'equipaments culturals, fa encara no deu dies van anunciar que crearien el Districte Cultural. Què ens en pot dir?

- Que servirà per tornar a donar vida a cinc edificis del Centre Històric que, o bé no tenien ús o bé estaven infrautilitzats. Parlem del Teatre Conservatori, de l'Auditori de Sant Francesc, de l'Anònima, del nou Arxiu Comarcal i del mateix Museu del Barroc. La idea és omplir-los d'activitat cultural de tots els àmbits i disciplines. Tot plegat, ho tirarem endavant amb un finançament que ja hem anat a buscar i que ens permetrà activar-ho durant els propers quatre anys.

- Això vol dir que tots ells funcionaran a ple rendiment abans que acabi el proper mandat?

- Alguns, com l'Auditori de Sant Francesc, segur que sí. El que celebrem és que tot està en marxa perquè aquest Districte Cultural comenci a caminar i es converteixi en un pol d'activitat cultural que porti dinamisme i activitat econòmica al Centre Històric.

- Potser tot això ajudarà a fer minvar la sensació d'inseguretat ciutadana que tant ha pesat durant aquesta campanya...

- Abans d'entrar en matèria: no podem oblidar que Manresa és una ciutat gran i, com a tal, hi passen coses. És veritat que durant l'estiu i la tardor del 2021 vam viure uns fets que van generar alarma, i també és ben cert que des del govern vam intervenir-hi de seguida. Sense anar més lluny, el conseller d'Interior ha vingut cinc cops a la ciutat per aportar solucions. Més enllà d'això, vam instal·lar i se segueixen instal·lant càmeres de seguretat; vam recuperat les patrulles mixtes de Mossos i Policia Local; es va posar en marxa un dispositiu Tremall; serem la primera ciutat amb una policia de proximitat al centre...

- Si ens basem en dades objectives, el que diuen és que els fets delictius han anat a la baixa.

- I la nostra responsabilitat és basar-nos-hi. Ara bé, aquí també cal tenir en compte la percepció d'inseguretat, que té a veure molts factors molt diversos i que si bé ja hem anat abordant, ho seguirem fent durant els propers anys. En aquest sentit, destinarem mig milió d'euros a transformar a LED l'enllumenat del Centre Històric; posarem en marxa el nou model de gestió de residus que estic segur que contribuirà a tenir una ciutat més neta, i hem signat un nou contracte de neteja amb màquines més eficients i més personal.

- I el tema de les ocupacions?

- Les que ens preocupen són les delictives. Davant d'aquestes, i amb molt poques eines i mitjans, hem tingut imaginació i hem treballat de valent perquè es poguessin desallotjar i tancar habitatges que generaven conflictes veïnals molt grans fruit d'ocupacions delinqüencials. Tanmateix, m'agradaria subratllar que el tema de la seguretat i les ocupacions no només es resolen amb aquestes mesures que he anomenat.

- Què més fa falta?

- Per començar, entendre que darrere d'aquests delictes sovint hi ha problemàtiques socials molt importants. En aquest sentit, el que cal és fer programes socials per donar resposta a totes aquestes situacions: si tenim joves sense xarxa, que han migrat sols i que la llei ens impedeix que durant tres anys els puguem donar permís de residència, de treball i d'ajudes socials si són necessàries, els estem condemnant a estar-se al carrer sense ofici ni benefici i, per tant, potenciant que acabin cometent actes delictius. Apostar per restablir programes que els ajudin, com el Model Manresa o el Sostre360, és el que hem estat fent des del govern i el que volem seguir fent.

- Si toquem l'ocupació també hem de tocar l'habitatge.

- Que n'hem fet, de coses!

- I quines més es poden fer?

- Hem de tenir clar que les polítiques d'habitatge són lentes i costoses. En aquest sentit, construir nous edificis val molts diners i no ho podem fer sols. No obstant, tenim eines importantíssimes que ens ajuden en aquest sentit.

- Per exemple?

- Des de la regidoria d'Urbanisme, per exemple, s'ha de seguir preparant sòl per poder tenir parcel·les que puguin habilitar-se i per a construir-hi pisos de protecció oficial. I aquí vull trencar una llança a favor nostre, i és que després de molts anys de no generar nou habitatge, vam aconseguir arribar a un acord amb la cooperativa d'habitatges La Raval perquè intervingui en unes finques municipals a la plaça Hospital. I no només això: ja hem anunciat que tirarem endavant seixanta habitatges de protecció oficial en una finca municipal del barri de la Sagrada Família. A banda de tot això, hem treballat en altres zones, com és el cas del sector Barreres o d'una àrea de les Escodines, on tenim el sòl molt a punt per poder disposar de noves promocions d'habitatge al centre de la ciutat.

- I això de fer expropiacions i immatriculacions de vivendes amb titularitat desconeguda, com ho veu?

- Les immatriculacions les ha fet l'església de molt males maneres. Per tant, el que hem de fer és arribar a acords amb propietaris que tenen habitatges buits. I és el que estem fent a través de Fòrum. Expropiar o comprar habitatges és molt car i l'administració, sovint, ni té els recursos per a fer-ho ni tampoc pot expropiar de forma aleatòria habitatges que no estan afectats urbanísticament o que el planejament no deixa molt clar que pot ser expropiat. Per tant, penso que es tracta d'una mesura amb poc recorregut en l'àmbit local.

- En l'acte central de campanya, va desgranar les propostes de futur que tenen des d'ERC, però va haver-hi un moment que, referint-se a la residència del Xup, va dir que havien sabut dir "no" quan hi ha coses que no són possibles. Això vol dir que ja li podem dir adeu?

- No, no, no. Però s'ha de ser molt clar: la competència en l'àmbit de les residències és de la Generalitat.

- Però l'Ajuntament pot fer pressió, no?

- Sí. I n'hem fet molta. En aquest sentit, si la Generalitat ens assegura que ens concerta 90 de les places, podrem construir la residència del Xup. Si no és així, no podrem fer-ho, perquè una cosa és la inversió, però l'altra és la gestió de tot plegat! Per tant, sense el concert, ningú ens assegura que podrem, d'una banda, recuperar la inversió, i de l'altra, fer-nos càrrec d'una residència que té un cost de gestió elevadíssim. Dit això, el que hem fet com a Ajuntament és actuar en l'àmbit on sí que tenim competències.

- Es refereix al servei d'atenció domiciliària?

- Sí. L'hem triplicat! A banda d'això, també hem pressionat el govern de la Generalitat perquè, com més aviat millor, ens concerti places de residència per a aquelles persones que ja no tenen prou autonomia com per seguir vivint soles i ens hem compromès a concertar, municipalment, quatre places per als habitatges amb serveis que Sant Andreu Salut té a la plaça Major.

- Esportivament, com pensen resoldre el clam dels clubs de futbol sala, d'hoquei i de patinatge artístic de disposar de noves instal·lacions per no haver d'anar a entrenar fora de la ciutat?

- Som conscients que ho hem de resoldre i, de fet, tenim clar que la mirada per al proper mandat l'hem d'enfocar a aconseguir un nou pavelló.

- Per acabar, hi ha alguna cosa que l'enorgulleixi especialment d'aquests tres anys a l'alcaldia?

- Haver complert amb el compromís de generar llocs de treball. Partint de la base que és molt difícil crear ocupació si no tenim sòl industrial on les empreses del territori o de fora puguin venir i créixer, em sento immensament satisfet d'haver aconseguit desencallat el Pont Nou i el Parc Tecnològic.