10
de maig
del
2023
No recorda si Franco havia mort o li quedava poc temps, però el cas és que a mitjans dels anys 70, el manresà Josep Heras va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns (AVV) del que aleshores era el seu barri, el Vic-Remei. Convençut del poder dinamitzador i aglutinador d'aquest tipus d'entitats, Heras va procurar, en la mesura que podia -"la feina m'absorbia molt", explica-, participar de les activitats que s'hi organitzaven. No va ser, però, fins que es va prejubilar -l'any 2005-, que va implicar-se més intensament en l'activisme veïnal. Feia un parell d'anys que se n'havia anat a viure a Les Escodines, i és per això que va vincular-se a l'AVV d'aquella barriada de Manresa.
Durant els cinc primers anys, va ocupar el càrrec de tresorer i va responsabilitzar-se de la vocalia d'enterraments, un servei amb més de quaranta anys d'història ofert per diverses associacions de veïns de la ciutat, que el que busca és, per una banda, garantir un enterrament digne i de preu ajustat a les persones que s'hi associen i, de l'altra, posar en pràctica els valors de solidaritat, cooperació i proximitat que caracteritzen les entitats veïnals.
El funcionament no dista gaire del de les assegurances de decessos: qui en vol formar part ha de pagar una quantitat econòmica concreta cada cert temps (cada entitat estableix el preu i els tempos de pagament com vol), i amb això se li assegura que el dia que traspassi, tindrà l'enterrament pagat, i que la família no haurà d'assumir els tràmits burocràtics -tan feixucs quan s'acaba de perdre algú estimat- corresponents al funeral i tot el que se'n deriva.
Al començament de la seva creació, les vocalies funcionaven molt bé: el nombre d'associats amb què contaven era considerable, i això permetia mantenir els preus pràcticament inalterables. Tot va començar a canviar, però, a partir de la primera dècada del 2000, moment en què les associacions de veïns van detectar que perdien el pes i la popularitat que havien tingut anys enrere: "Durant els anys 70 i 80 aquest tipus d'entitats van ser claus per donar resposta a les reivindicacions socials, però amb el pas del temps han anat perdent força perquè ara hi ha moltes més maneres de vehicular les demandes", reflexiona Genoveva Gorchs, de l'AVV de la Mion.
Quan Josep Heras va agafar les regnes de la gestió de la vocalia d'enterraments de Les Escodines, l'any 2006, el nombre d'associats amb què contava era d'un miler. "El que passava, però, era que el nombre de defuncions anuals -unes 22- era molt més elevat que la xifra de nous associats -entre quatre i cinc per any", explana. Aquest desfasament considerable entre baixes i altes també van notar-lo altres AVV de la ciutat que, preocupades no només pel futur de la vocalia d'enterraments sinó també per l'obsolescència del seu modus operandi, van decidir reunir-se per plantejar un nou model de funcionament i, així, vetllar per un relleu generacional.
Amb l'entrada, l'any 2018, de Toni Erro a la presidència de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa (FAVM), aquell estancament es va desencallar: "Vaig comprometre'm a ajudar-los amb el que calgués", diu. Després de veure els resultats de l'informede diagnosi que va elaborar-los una consultora, "vam tenir clar que el primer que calia era explorar quina forma jurídica havíem d'adquirir per poder seguir amb les vocalies".
Desestimant la mutualitat -"vèiem que no complia amb els valors d'una entitat veïnal"-, van decidir posar-se en contacte amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que després d'estudiar el cas, van determinar que era possible crear una cooperativa funerària: "Ens van dir que seríem la primera de tot l'Estat espanyol", apunta Heras.
"Durant aquest primer període, des de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ens van posar en contacte amb Ensó i Facto, dues cooperatives que ens van ajudar molt a entendre com hauríem de funcionar un cop ens establíssim com a tal", detalla Heras.
Uns mesos més tard va entrar a l'equip la cooperativa Dies d'agost, encarregada "de tot allò referent a la comunicació i a la marca personal", comenta Genoveva Gorchs. Va ser en el marc d'aquesta incorporació que el grup motor va decidir el disseny del logotip; com s'organitzarien pel que fa a la difusió tant a xarxes com a mitjans, i, evidentment, quin nom tindria el nou ens: es diria Recer.
Recer funcionarà com a cooperativa de consum perquè la manera de participar-hi dels associats serà amb el pagament dels enterraments de les persones que es morin. A més, també comptarà amb una persona assalariada que "ens ajudarà a professionalitzar un servei que fins ara havíem entomat els voluntaris de cada barri", exposa Gorchs, tot afegint que "poder contractar una persona ens permetrà, a les entitats veïnals, desofegar-nos una mica de tasques burocràtiques i d'oficina i fer el que realment tenim vocació de fer, que és crear comunitat i tenir contacte directe amb la gent".
I és que tal com explica l'equip matriu de Recer, la idea és que la cooperativa creixi més enllà del municipi i, si s'escau, de la comarca. "Es tracta d'un projecte estimulant, innovador i necessari que no només donarà continuïtat a les vocalies d'enterraments i assegurarà la supervivència de les entitats veïnals, sinó que també contribuirà a evitar que es faci negoci amb la mort", assenyala Gorchs.
És important assenyalar, però, que pertànyer al grup impulsor de Recer no és sinònim d'estar dintre de la cooperativa. De fet, tal com especifica Toni Erro, "en aquests moments encara no hi ha cap barri que en formi part". Però temps al temps.
La idea és que Recer entri en funcionament durant la tardor d'aquest any. Segons expliquen Gorchs, Heras i Erro, "l'ideal seria començar amb una base social d'unes 3.500 persones associades, amb un potencial d'aconseguir-ne 14.000" a mitjà termini.
"Amb la professionalització de les vocalies d'enterraments aconseguirem fer accions comercials per incrementar el nombre de socis i posar-nos al mateix nivell que altres companyies asseguradores com Ocaso o Santa Lucía", celebren.
Amb la voluntat d'explicar a la ciutadania què és i com funcionarà Recer, la FAVM ha organitzat, per aquest dijous 11 de maig, un acte de presentació del projecte, que comptarà amb la presència de representants de les diverses associacions veïnals implicades, així com també de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. L'acte, obert a tothom i d'entrada lliure, tindrà lloc a l'auditori de l'EspaiPlana de l'Om i començarà a les sis de la tarda.
Així mateix, el dimecres 24 de maig, i en el marc dels actes de la Festa del Riu de Manresa, se celebrarà la taula rodona Capgirem el negoci funerari, amb les intervencions de Júlia Sánchez Cid (de l'associació Som Provisionals); de Jordi Masdeu (exregidor de l'Ajuntament de Manresa i exconseller comarcal), i de Genoveva Gorchs i Josep Heras. L'acte arrencarà a les sis de la tarda i es durà a terme al local de l'AVV del Poble Nou.
Durant els cinc primers anys, va ocupar el càrrec de tresorer i va responsabilitzar-se de la vocalia d'enterraments, un servei amb més de quaranta anys d'història ofert per diverses associacions de veïns de la ciutat, que el que busca és, per una banda, garantir un enterrament digne i de preu ajustat a les persones que s'hi associen i, de l'altra, posar en pràctica els valors de solidaritat, cooperació i proximitat que caracteritzen les entitats veïnals.
El funcionament no dista gaire del de les assegurances de decessos: qui en vol formar part ha de pagar una quantitat econòmica concreta cada cert temps (cada entitat estableix el preu i els tempos de pagament com vol), i amb això se li assegura que el dia que traspassi, tindrà l'enterrament pagat, i que la família no haurà d'assumir els tràmits burocràtics -tan feixucs quan s'acaba de perdre algú estimat- corresponents al funeral i tot el que se'n deriva.
Al començament de la seva creació, les vocalies funcionaven molt bé: el nombre d'associats amb què contaven era considerable, i això permetia mantenir els preus pràcticament inalterables. Tot va començar a canviar, però, a partir de la primera dècada del 2000, moment en què les associacions de veïns van detectar que perdien el pes i la popularitat que havien tingut anys enrere: "Durant els anys 70 i 80 aquest tipus d'entitats van ser claus per donar resposta a les reivindicacions socials, però amb el pas del temps han anat perdent força perquè ara hi ha moltes més maneres de vehicular les demandes", reflexiona Genoveva Gorchs, de l'AVV de la Mion.
Quan Josep Heras va agafar les regnes de la gestió de la vocalia d'enterraments de Les Escodines, l'any 2006, el nombre d'associats amb què contava era d'un miler. "El que passava, però, era que el nombre de defuncions anuals -unes 22- era molt més elevat que la xifra de nous associats -entre quatre i cinc per any", explana. Aquest desfasament considerable entre baixes i altes també van notar-lo altres AVV de la ciutat que, preocupades no només pel futur de la vocalia d'enterraments sinó també per l'obsolescència del seu modus operandi, van decidir reunir-se per plantejar un nou model de funcionament i, així, vetllar per un relleu generacional.
2018: de l'estancament a l'acció
La primera reunió per intentar buscar solucions va celebrar-se l'any 2014 i va comptar amb representants de les AVV de Les Escodines i de les barriades de Saldes-Plaça Catalunya, Vic-Remei i Carretera de Santpedor. "Va ser una època que, tot i la infinitat de trobades, va ser poc fructífera: les propostes que fèiem no acabaven de transcendir i les portes on trucàvem va resultar que no eren les adequades", memora Heras."L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va determinar que era possible crear una cooperativa funerària i ens van dir que seríem la primera de tot l'Estat espanyol"
Amb l'entrada, l'any 2018, de Toni Erro a la presidència de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa (FAVM), aquell estancament es va desencallar: "Vaig comprometre'm a ajudar-los amb el que calgués", diu. Després de veure els resultats de l'informede diagnosi que va elaborar-los una consultora, "vam tenir clar que el primer que calia era explorar quina forma jurídica havíem d'adquirir per poder seguir amb les vocalies".
Desestimant la mutualitat -"vèiem que no complia amb els valors d'una entitat veïnal"-, van decidir posar-se en contacte amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que després d'estudiar el cas, van determinar que era possible crear una cooperativa funerària: "Ens van dir que seríem la primera de tot l'Estat espanyol", apunta Heras.
Recer
Dels 22 barris que actualment hi ha a Manresa, 19 estan federats a la FAVM i, d'aquests, 16 tenen vocalia d'enterraments. Quan el projecte de fundar una cooperativa funerària es va posar en marxa (l'any 2019), van sumar-se, a les quatre AVV impulsores de la iniciativa, quatre barris més: el de la Mion-Puigberenguer, el del Barri Antic, el de la Sagrada Família i el del Xup. Tots ells, igual que la resta que ja hi eren des de bon començament, van fer una aportació de 1.000 euros en concepte de despeses."Durant aquest primer període, des de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ens van posar en contacte amb Ensó i Facto, dues cooperatives que ens van ajudar molt a entendre com hauríem de funcionar un cop ens establíssim com a tal", detalla Heras.
Uns mesos més tard va entrar a l'equip la cooperativa Dies d'agost, encarregada "de tot allò referent a la comunicació i a la marca personal", comenta Genoveva Gorchs. Va ser en el marc d'aquesta incorporació que el grup motor va decidir el disseny del logotip; com s'organitzarien pel que fa a la difusió tant a xarxes com a mitjans, i, evidentment, quin nom tindria el nou ens: es diria Recer.
"És un projecte estimulant, innovador i necessari que també contribuirà a evitar que es faci negoci amb la mort"
Recer funcionarà com a cooperativa de consum perquè la manera de participar-hi dels associats serà amb el pagament dels enterraments de les persones que es morin. A més, també comptarà amb una persona assalariada que "ens ajudarà a professionalitzar un servei que fins ara havíem entomat els voluntaris de cada barri", exposa Gorchs, tot afegint que "poder contractar una persona ens permetrà, a les entitats veïnals, desofegar-nos una mica de tasques burocràtiques i d'oficina i fer el que realment tenim vocació de fer, que és crear comunitat i tenir contacte directe amb la gent".
Dotze entitats implicades (de moment)
L'any passat, Recer va rebre una subvenció de 70.000 euros de la Generalitat de Catalunya en el marc del programa Singulars de promoció de l'economia social i solidària i creació de cooperatives i projectes d'intercooperació. Aquesta bona notícia va animar tres entitats més a enfilar-se al projecte. I el més curiós de tot és que totes elles són de fora de Manresa. Es tracta de les associacions veïnals de Sallent, Cabrianes i Balsareny.I és que tal com explica l'equip matriu de Recer, la idea és que la cooperativa creixi més enllà del municipi i, si s'escau, de la comarca. "Es tracta d'un projecte estimulant, innovador i necessari que no només donarà continuïtat a les vocalies d'enterraments i assegurarà la supervivència de les entitats veïnals, sinó que també contribuirà a evitar que es faci negoci amb la mort", assenyala Gorchs.
"La idea és que Recer entri en funcionament durant la tardor d'aquest any amb una base social d'unes 3.500 persones associades"
És important assenyalar, però, que pertànyer al grup impulsor de Recer no és sinònim d'estar dintre de la cooperativa. De fet, tal com especifica Toni Erro, "en aquests moments encara no hi ha cap barri que en formi part". Però temps al temps.
La idea és que Recer entri en funcionament durant la tardor d'aquest any. Segons expliquen Gorchs, Heras i Erro, "l'ideal seria començar amb una base social d'unes 3.500 persones associades, amb un potencial d'aconseguir-ne 14.000" a mitjà termini.
"Amb la professionalització de les vocalies d'enterraments aconseguirem fer accions comercials per incrementar el nombre de socis i posar-nos al mateix nivell que altres companyies asseguradores com Ocaso o Santa Lucía", celebren.
Acte de presentació i taula rodona d'aprofundiment
Amb la voluntat d'explicar a la ciutadania què és i com funcionarà Recer, la FAVM ha organitzat, per aquest dijous 11 de maig, un acte de presentació del projecte, que comptarà amb la presència de representants de les diverses associacions veïnals implicades, així com també de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. L'acte, obert a tothom i d'entrada lliure, tindrà lloc a l'auditori de l'EspaiPlana de l'Om i començarà a les sis de la tarda.Així mateix, el dimecres 24 de maig, i en el marc dels actes de la Festa del Riu de Manresa, se celebrarà la taula rodona Capgirem el negoci funerari, amb les intervencions de Júlia Sánchez Cid (de l'associació Som Provisionals); de Jordi Masdeu (exregidor de l'Ajuntament de Manresa i exconseller comarcal), i de Genoveva Gorchs i Josep Heras. L'acte arrencarà a les sis de la tarda i es durà a terme al local de l'AVV del Poble Nou.