Les restauradores del Frontal florentí de la Seu explicaran divendres la rehabilitació de l'obra

Carme Masdeu i Luz Morata detallaran el procés de restauració iniciat el mes de setembre de 2021 al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El frontal florentí restaurat de la seu de Manresa
El frontal florentí restaurat de la seu de Manresa | Laura Busquets
Redacció
17 de novembre del 2022
Actualitzat a les 11:00h
Aquest divendres, a 2/4 de 7 de la tarda, Carme Masdeu i Luz Morata oferiran la conferència La restauració del Frontal florentí a la Sala Gòtica de la Seu de Manresa
Morata i Masdeu, que han estat les encarregades de dur a terme tot el procés de restauració del fabulós frontal d'altar gòtic de la Seu, partiran de l'examen exhaustiu inicial i de l'estudi cientificotècnic amb anàlisis de laboratori i imatges amb diferents radiacions fet l'any 2017. Tot seguit, detallaran el procés de restauració iniciat el mes de setembre de 2021 al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on va arribar en un estat extremadament fràgil i amb alteracions de diversa índole. 

La feina duta a terme per les restauradores ha perseguit l'objectiu d'aconseguir l'estabilització dels materials per garantir la conservació a llarg termini del Frontal florentí, millorar-ne la llegibilitat i també l'accessibilitat al públic. 

Morata-Masdeu
Carme Masdeu i Luz Morata es dediquen a la conservació i restauració del patrimoni tèxtil des de l'any 1989. Totes dues són llicenciades en Belles Arts en l'especialitat de Restauració per la Universitat de Barcelona i formades en l'àmbit de la restauració de tèxtil amb la Doctora Socorro Mantilla de los Ríos, aleshores cap del departament de teixits de l'IPCE. 

Han cursat estudis de tecnologia tèxtils a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa i a Lió, al Centre Internacional d'Études des Textiles Anciens (CIETA) i de tintura aplicada a la restauració, impartit per la casa CIBA, a Barcelona i a Basilea. 

Col·laboren en la conservació-restauració d'importants col·leccions tèxtils que van des de teixits arqueològics d'Egipte i medievals fins a indumentària i obres d'art contemporànies. Entre les obres que han restaurat destaquen bona part de la col·lecció de teixits Coptes que es custodien al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o el Museu del Disseny de Barcelona; el Tapís brodat de la Creació de la Catedral de Girona entre moltes altres peces. 

El Frontal florentí
El manresà Ramon Saera encarregà l'obra al brodador florentí Geri di Lapo i la portà a Manresa. L'any 1357 el deixà en herència al seu testament a la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa. L'any 1888 l'obra es va exhibir a l'Exposició Universal de Barcelona i després va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic, fins al 1901 quan va tornar a Manresa per a l'Exposició General Manresana. L'any 1929 s'exposa a l'Exposició Internacional de Barcelona i durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic la salvaguarda primer a la Cova de Manresa i el 1938 la trasllada a Darnius. 

El frontal representa tres escenes narratives de la Infantesa, Crucifixió i Passió de Crist: a la part central hi ha l'escena principal de la Crucifixió, a l'esquerra nou escenes dela Infantessa de Jesús (les Esposalles de Maria, l'Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l'Adoració dels Reis, la Fugida a Egipte, la Presentació de Jesús al Temple, Jesús entre els Doctors i l'expulsió dels mercaders del Temple) i a la dreta de l'escena principal, es repeteix de nou la disposició de les nou escenes en tres fileres (l'Entrada de Jesús a Jerusalem, el Sant Sopar, l'Oració a l'Hort, el bes de Judes, el Judici de Jesús, la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns). 

El passat divendres 7 d'octubre, després de mesos de restauració, el Frontal es va instal·lar a la capella de la Mare de Déu de Lourdes de la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa i des de llavors ha atret molts visitants i ciutadans que n'han pogut admirar la bellesa.