1 de 10
Manresa 2022

A la recerca de Sorioneku

El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dilluns l'acte institucional de la commemoració dels 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a Catalunya

Acte institucional de la commemoració dels 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a Catalunya | AjM
per Oriol Pérez Treviño, Barcelona, Catalunya | 15 de novembre de 2022 a les 10:35 |
El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya va acollir aquest dilluns l'acte institucional de commemoració dels 500 anys de l'estada de Sant Ignasi de Loiola (1491-1556) a Catalunya. Presidit pel president Pere Aragonés i el cardenal Joan Josep Omella, precisament va ser aquest religiós de Queretes (Matarranya) qui va llegir, als assistents, una carta del papa Francesc adreçada que li havia adreçat com a cardenal, arquebisbe de Barcelona i President de la Conferencia Episcopal Española i on, d'alguna forma, s'ha posat punt i final al munt de moviments i especulacions haguts en els darrers anys per possibilitar una visita del pontífex a Manresa. Però abans de la lectura de la carta van passar diferents coses que ens permeten definir l'acte com a important. O, si més no, amb una important presència d'elements arquetípics.

Va ser l'antropòleg, teòleg i fenomenòleg de les religions Xavier Melloni sj qui en la seva intervenció va voler fer adonar als assistents dels símbols arquetípics que el principat de Catalunya havia proporcionat al sant basc pel seu pas per Cataunya com ara la muntanya, la cova i la concavitat que li havia fet trobar la seva condició de pelegrí. Potser sense saber-ho, aquest dilluns també se'ns van oferir una sèrie d'elements arquetípics que perfectament poden fer-nos obrir les portes a la reflexió, més enllà del propi acte o de si vam assistir-hi o no. 


En primer lloc perquè el 14 de novembre és la festivitat de Sant Josep Pignatelli (1737-1811), un important reformador de la Companyia de Jesús del segle XVIII. També havia estat aquest mateix dilluns quan havíem conegut com del territori oriünd de Sant Ignasi, Euskalherria, s'havia localitzat l'anomenada Mà d'Irulegi, que porta incorporada la inscripció en euskera més antiga que es coneix i, per tant, la troballa confirmava les hipòtesis dels lingüistes i arqueòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi sobre l'origen de la llengua basca. També ha estat entre dilluns i dimarts quan el nostre planeta Terra ha acollit l'arribada de l'habitant número 8.000 milions amb tota la complexitat de reflexions que ens pertoca fer sobre el que comporta aquesta sobrepoblació, com ara l'escassetat de recursos, les desigualtats cada vegada més grans o el canvi climàtic.

Ho podem dir més fort, però no més clar. Tots som conscients que estem instal·lats en un món que ha canviat radicalment de daltbaix i que ha portat un munt de problemes i urgències del que n'intuïm, en l'horitzó, unes hipòtesis catastròfiques i apocal·líptiques en forma, per exemple, de col·lapse d'espècie. A l'igual que els arqueòlegs i lingüistes esmentats, nosaltres també ens fem les pertinents hipòtesis i intuïcions en el marc global d'aquest planeta absolutament sobredimensionat del que en cal una imminent reforma profunda i seriosa. I això ho saben responsables polítics i religiosos com els que van intervenir a l'acte. L'horitzó d'esperança no pot ser més lluminós. I és que la paraula basca localitzada en l'esmentada inscripció, Sorioneku, significa "bona fortuna". Serà la bona fortuna que tindrem si som capaços col·lectivament de reformar, com va fer en el seu context Pignatelli, un planeta del que n'hem de viure amb la consciència que en som uns convidats i no uns propietaris. El fer-ho o no, serà el que ens farà parlar d'aquesta major o menor bona fortuna. Com fer-ho? La lliçó de la commemoració ignasiana és clara i evident. A partir d'un procés de transformació interior, en cadascun de nosaltres, com el viscut per Sant Ignasi a la capital del Bages. I això va més enllà de la nostre condició de ser o no creients. 


L'acte va iniciar-se amb una actuació de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages que portava per títol Rapte, pertanyent a l'espectacle estrenat a la darrera Fira Mediterrània. Aquesta intervenció, concisa i d'estètica minimalista, va obrir el torn d'intervencions davant d'un públic format per un centenar de persones entre les que s'hi trobaven, a part del president i el cardenal, l'alcalde Marc Aloy i diferents regidors de l'Ajuntament de Manresa, diputats del Parlament de Catalunya, consellers i exconsellers, però també una important representació d'autoritats religioses on hi havia també l'arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, Joan-Enric Vives (arquebisbe de La Seu d'Urgell), Joan Planellas (arquebisbe de Tarragona), Romà Casanova (bisbe de Vic),  els abats de Montserrat, Manel Gasch, i de Poblet, Octavi Vilà, a més de representants de les comunitats sij, jueva i ortodoxa. També diferents mossens de diferents parròquies de Manresa com ara el rector de la Seu de Manresa, mossèn Joan Hakolimana, mossèn Joan Antoni Castillo, canonge de la Basílica de la Seu i de l'arxiprest de Manresa, i David Guindulain, superior de la Cova de Manresa, que també va intervenir. 

Va obrir el torn d'intervencions la vicepresidenta Laura Vilagrà, que després de saludar el nombrós seguici polític i religiós, va deixar-nos al·lusions a les anomenades Íñigues sense poder-se estar de citar el llibre de Mireia Vila i Cortina (Les Ínyigues. L'entorn femení d'Ignasi de Loiola de Manresa) i qualificar-lo d'excepcional. No menys excepcionals van ser algunes de les seves aportacions que, hores d'ara, alguns encara hi estem donant voltes com ara aquesta que "nosaltres vivim el fet religiós a la nostra manera, des de la laïcitat". Aquesta va ser una tònica constant de les diferents intervencions dels polítics, inclosa la de l'alcalde de Manresa, on es va detectar en tot moment la prudència de saber que s'estava i s'està commemorant a una figura transcendent i capital de la història del cristianisme, per tant religiosa i espiritual, però que es vol fer des de la laïcitat i, sobretot, des de la correcció política que va quedar plenament manifestada amb l'ús en tot moment del llenguatge inclusiu. Menys prudents i més incisives i profundes van ser les intervencions manresanes. L'alcalde Aloy va demanar la necessitat de "ser capaços de mirar el món d'una altra manera" i sobretot que recordar que el projecte Manresa 2022 no és cap final de camí, "és un nou inici. Ens quedem amb aquest esperit de transformació, de millora, de caminar cap a una ciutat, un país i un món millors".

Ple de dolçor, transparència i contundència va ser el parlament de Xavier Melloni, director del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana de la Cova de Manresa, on va fer al·lusió a la celebració d'aquest intangible com és el de la transformació de Sant Ignasi que de soldat es va convertir en pelegí i que per fer-ho va haver d'obrir la seva ferida interior, davallar als propis inferns i arribar, fins i tot, a les portes del suïcidi per, finalment, rendir-se però no claudicar. Catalunya li va proporcionar el temps de la muntanya, "d'on poder veure les coses amb perspectiva", el temps de cova i troballa espiritual, "res a veure amb la cosmètica espiritual, de cap de setmana" i la troballa del seu arquetip, el de pelegrí que li va permetre resacralitzar-se a si mateix. 

Després d'aquesta intervenció es va projectar un petit documental amb imatges dels espais ignasians de la capital del Bages, del Camí Ignasià, així com de diferents actes del programa Manresa 2022. Va ser en finalitzar aquest documental quan Joan Josep Omella va iniciar el seu parlament per llegir la carta del Papa Francesc que reproduïm a continuació:

Al Cardenal Juan José Omella, Arzobispo de Barcelona y Presidente de la Conferencia Episcopal Española

Querido hermano:

El próximo 14 de noviembre se celebrará en Barcelona un evento singular, los 500 años de la llegada de un pobre soldado a un lugar recóndito de la geografía de España, cuando iba de camino a Tierra Santa. Nuestro protagonista, después de haber servido al rey y a sus convicciones hasta derramar su sangre, iba herido en el cuerpo y en el espíritu, se había despojado de todo y tenía el propósito de seguir a Cristo en pobreza y humildad. A él en ese momento poco le importaba hospedarse en albergues para pobres o tener que retirarse en una cueva para orar, menos aún que esto supusiera ser “estimado por vano y loco” (E.E. 167). Y, sin embargo —paradojas del destino—, cinco siglos después las autoridades civiles y religiosas de esa región, junto al Prepósito general del instituto religioso que él fundó, la Compañía de Jesús, se reúnen de forma institucional para celebrar este acontecimiento.

También yo deseo unirme a este acto, para lo cual he querido que me representes, rogándote que hagas llegar mi saludo a todas las autoridades presentes, tanto civiles como eclesiásticas, y en ellas al Pueblo fiel de Dios, que recuerda a san Ignacio de Loyola con devoción y cariño, y a los hombres de buena voluntad que lo respetan por ser un hombre íntegro y coherente en sus convicciones. Del mismo modo, a los miembros de la Compañía de Jesús, que como yo lo veneran como fundador.

Es significativo en estos momentos pensar que, para llevarlo hasta allí, Dios se sirviese de una guerra y de una peste. La guerra que lo sacó del sitio de Pamplona y fue el detonante de su conversión, y la peste que le impidió llegar a Barcelona y lo retuvo en la cueva de Manresa. Es una gran lección para nosotros, pues guerras y pestes no nos faltan para que lleguemos a convertirnos. Podemos, por tanto, asumirlas como una oportunidad para revertir el rumbo seguido hasta ahora e invertir en lo que verdaderamente importa, sea cual sea el ámbito en que nos movamos. Y es que, por medio de las crisis, Dios nos dice que no somos nosotros los señores de la Historia, con mayúsculas, ni siquiera de nuestras propias historias, y por más que somos libres de corresponder o no a las llamadas de su gracia, es siempre su diseño de amor el que dirige el mundo.

En aquella circunstancia, Ignacio se mostró dócil a esa llamada, pero lo más importante es que no retuvo esta gracia para sí, sino que la consideró desde el principio como un don para los demás, como un camino, un método que podía ayudar a otras personas a encontrarse con Dios, a abrir su corazón y dejarse interpelar por Él. Desde entonces sus ejercicios espirituales, como otros itinerarios de perfección, tales como los doce grados de humildad de san Benito, las moradas de santa Teresa, o más sencillamente los que nos proponen las bienaventuranzas o los dones del Espíritu Santo, se nos presentan como esa escala de Jacob que desde la tierra nos lleva al cielo, y que Jesús promete a quienes lo buscan sinceramente.

Que el Señor te bendiga a ti, querido hermano, que bendiga al Pueblo que peregrina en aquellas tierras, y que la Virgen Santa los cuide. Y, por favor, no se olviden de rezar por mí.

Fraternalmente,

Francisco

Roma, San Juan de Letrán, 12 de septiembre de 2022.

Va ser aleshores quan, precisament, molts ens vam adonar que l'important del viatge i de l'aventura del projecte Manresa 2022, potser no era la d'assolir un objectiu tangible com ho hagués estat aconseguir la visita d'un Papa que, com ell mateix ha declarat, és a les portes de ser emèrit. L'important de l'aventura de Manresa 2022 va ser la que el mateix President de la Generalitat Pere Aragonès i Garcia ens va recordar. I és que la commemoració no només és important per a Manresa, sinó també per al conjunt del país i "reivindicar un conjunt de valors àmpliament compartits per la ciutadania de Catalunya que, més enllà de la dimensió religiosa, que hi és i que no podem ni obviar ni menystenir, posa en valor la comunitat. Moure'ns per la recerca del bé comú i compartit. Comprometre'ns en la lluita contra tota forma de desigualtat i a favor de l'emancipació dels més vulnerables". Sant Ignasi, segons Aragonès, encarna tots aquests valors. 

Per finalitzar es va comptar amb una petita actuació de l'Orfeó Manresà que va interpretar la peça Un home nou de Xavier Pagès amb text de Joan Torner. És així que, poc a poc, anem arribant al final de Manresa 2022, de la que se n'espera un dels plats forts els propers dies, del 27 al 30 de novembre, amb el fòrum internacional Cruïlla de camnins que acollirà 51 líders religiosos provinents de 33 països del món on es compta amb la presència d'una neta de Gandhi i el Gran Muftí d'Uganda. Més enllà de les qüestions de diàleg interreligiós, en la trobada també és previst que es debatin temes associats a la crisi social i climàtica del planeta terra. Tan de bo aquesta Cruïlla de camins sigui un petit gra de sorra a la recerca de Sorioneku. 

 

Participació