Jaime Rosales serà Premi d'Honor del Festival Clam 2022

El seu nou film, "Girasoles silvestres", tindrà la seva estrena catalana al Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya

«Girasoles silvestres» és l'última pel·lícula de Jaime Rosales
«Girasoles silvestres» és l'última pel·lícula de Jaime Rosales | A Contracorriente Films
Redacció
10 d'agost del 2022
Actualitzat a les 22:46h
El cineasta barceloní Jaime Rosales serà enguany un dels homenatjats amb el Premi d'Honor del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, que se celebrarà del 23 de setembre al 2 d'octubre. Rosales, conegut per films com La soledad i Petra, serà present en la cerimònia de premis del Clam 2022, on rebrà el màxim guardó del certamen. En els 18 anys de trajectòria del Clam, el Premi d'Honor l'han rebut creadors com Montxo Armendáriz, Sergi López o Agustí Villaronga, entre molts altres.

Rosales presentarà també al festival en estrena catalana la seva darrera creació: Girasoles silvestres. Dos joves intèrprets amb una trajectòria tan meteòrica com Ana Castillo (Viaje al cuarto de una madre) i Oriol Pla (Incerta glòria) protagonitzen el sofert relat d'una mare que lluita per defensar els seus fills mentre reconstrueix la seva vida sentimental.

Girasoles salvajes serà només una de les moltes estrenes que presentarà enguany el Clam, amb un ànim de portar a les seves seus de Manresa, Navarcles i Sant Fruitós el millor cinema d'autor social de la temporada.

Biografia de Jaime Rosales
Pocs creadors catalans han mantingut un rigor formal i de contingut com el que ha exercit Jaime Rosales (Barcelona, 1952) en la seva brillant carrera. Els seus films són observacions morals d'una realitat a la qual aplica una conclusió cinematogràfica perfecta, fusionant contingut i forma magistralment. Ha mantingut un extraordinari vincle amb el Festival de Canes, especialment amb la quinzena de realitzadors i la secció Una certa mirada, des d'on ha presentat la majoria de les seves pel·lícules.

El seu debut, Las horas del día, en va sortir amb el premi de la crítica, i ja va demostrar la riquísima subtilesa de la seva mirada, que podríem agermanar sense dubtar-ho a les de Bresson i Ozu. La soledad, el seu segon film, consolida immediatament el seu cinema amb el premi Goya a la millor película i al millor director. Tiro en la cabeza, Sueño y silencio, Hermosa juventud i Petra mantenen totes les característiques del seu cinema i emfatitzen la recerca del que ell anomena "la veritat i la eternitat": un cinema que busca la veritat per als seus contemporanis i que aspira a il·luminar les properes generacions.