1 de 10
Incendi al Bages

«Les flames volaven d'arbre en arbre i en 20 minuts ens van arribar a casa»

Marc Parcerisa i Laia Mares han deixat casa seva, a la urbanització de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages, sense saber què es trobaran quan hi tornin

El Marc Parcerisas i la Laia Mares a casa de la mare d'ell, a Manresa | Pere Fontanals
per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 18 de juliol de 2022 a les 17:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Vam veure clarament com el fum de l'incendi del Pont de Vilomara canviava de direcció i les flames van començar a volar d'arbre en arbre i en 20 minuts ens van arribar a casa". Marc Parcerisas i Laia Mares van haver de fugir de casa seva a correcuita al veure que les flames entraven a la urbanització de les Brucardes, a Sant Fruitós de Bages, on ells viuen a primera línia, a tocar del bosc. "L'incendi va baixar la vall, va creuar el riu i va pujar fins a casa en vint minuts", repeteix Parcerisas.

Mares va ser la primera que va marxar amb els dos gossos que tenen. Parcerisas s'hi va quedar una estona més remullant el terreny, fins que no va aguantar la calor. "Quan vaig arribar al centre de coordinació de Sant Fruitós, els sanitaris em van atendre per netejar-me les vies respiratòries i oculars, i fer-me baixar la temperatura del cos", explica de l'episodi viscut.



Des d'aquell moment que no saben res de casa seva. Alguna informació posterior d'algun veí que els ha relatat que "el mur posterior ha cedit i els tendals de la primera planta cremaven". "Temem el pitjor", repeteixen. "Fa poc vam carregar els baixos de casa de roure sec per a l'hivern i, si les flames hi han arribat, allò serà un polvorí", es lamenten.


Però l'experiència encara hauria pogut ser pitjor. "Aquest dilluns havíem de marxar de vacances i no em vull ni imaginar com ho haguéssim viscut essent a fora sense poder-hi fer res", apunten. Ara, combinen la seva estada en una segona residència d'ella, a Sant Vicenç de Castellet, i casa de la mare d'ell, a Manresa.


Si una cosa els ha deixat molt mal regust de boca a la parella és el fet que de seguida que van veure el canvi de vent van trucar als Bombers "per demanar suport aeri, perquè per on venia el foc no s'hi podia accedir amb vehicle". "Ens van dir que estaven remullant el perímetre d'un altre flanc i que no podien venir de seguida", recorden. "Tampoc no hi ha ajudat que a la urbanització hi han faltat tasques de desbrossament, que no haurien aturat l'incendi, però segur que l'haurien fet anar més lent", apunta.

Fins a 24 hores després d'haver-se declarat l'incendi, la parella sembla resignada. "Hem passat totes les etapes del dol. De fet, ni hem dormit", expliquen. "Però no ens queda més remei que plantejar-nos que no hi podrem tornar amb molt de temps, ja que quan s'hagi apagat encara faltarà el peritatge i després els treballs per arranjar-ho", sentencien.

 

Participació