10
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:18h
El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Manresa ha absolt el propietari d'un pis de Sant Vicenç de Castellet d'un delicte d'amenaces i un altre de coaccions, a qui la seva inquilina va denunciar en dues ocasions per, entre altres, retirar-li els comptadors de l'aigua i de la llum mentre ella residia junt amb els seus fills de 2 i 3 anys a l'habitatge, per col·locar-li silicona al pany de la porta de casa perquè no hi pogués accedir o, fins i tot, tapiar-li la porta del pis mentre ella i els seus fills es trobaven a l'interior. Tot això, a banda de viure episodis d'amenaces i crits de forma continuada en què arribava a entrar a casa seva sense el seu permís.
La sentència, que ha estat apel·lada per l'advocada de la denunciant, argumenta que la inquilina no va veure qui, efectivament, li tapiava la porta, que no coneixia els extrems del contracte de lloguer que el propietari tenia amb el que era el seu marit en el moment de signar el contracte per retirar-li els comptadors, i que la denunciant no concretava quines eren les amenaces que havia rebut del denunciat en aquests episodis.
Una sentència "esbiaixada, desordenada i errònia"
Segons l'advocada de la defensa, la sentència, a la que ha tingut accés NacióManresa, recull "de forma esbiaixada, desordenada cronològicament, i inclús de forma errònia" els fets objectius denunciats per la inquilina tant davant dels Mossos d'Esquadra com durant el propi judici. En l'al·legació que ha presentat, l'advocada exposa que "una percepció tan diferenciada entre el jutjador i la defensa ha de ser redimida per un òrgan superior, mitjançant una escrupolosa revisió del que va passar".
L'apel·lació destaca com la sentència del magistrat confon dates i situacions que fins i tot han estat registrades en actuacions dels Mossos d'Esquadra, com quan van haver d'actuar davant la porta tapiada per alliberar-la, o quan van recollir la denúncia després que la inquilina es trobés el pany de casa ensiliconat. La sentència també explicita que el propietari va entrar una vegada a casa de la inquilina quan, tant en la denúncia com durant la vista, la denunciant va afirmar que "cada setmana hi entrava en diverses ocasions".
L'escrit presentat per l'advocada també destaca que la sentència justifica que la retirada de comptadors que va portar a terme el propietari va ser "en últim lloc", quan la denunciant i els seus dos fills van estar 5 mesos sense llum i 8 mesos sense aigua. Pel que fa a les amenaces, l'advocada destaca que, a diferència de la inconcreció de què parla la sentència, eren continues i concretes, inclosa la de tirar-li els mobles per la finestra o tapiar-li la porta amb ella i els seus fills a dins, "que, com hem vist, es va acabar portant a terme".
Finalment l'apel·lació recorda que en la denúncia i en la vista també es va explicar que la inquilina es va trobar el pany del traster canviat i totes les pertinences que hi guardava, desaparegudes, i que li van arrencar la bústia, tot i que en la sentència no fa cap referència als dos casos.
Com a punt final, la sentència deixa entreveure que la denunciant continua vivint en l'habitatge en qüestió, quan va deixar el pis l'octubre de 2020 i "va tornar les claus en seu judicial", després que la treballadora social de l'Ajuntament de Sant Vicenç li tramités un pis d'emergència davant les coaccions contínues que estava patint.
La lletrada de la denunciant destaca que tots aquests detalls "esbiaixats, desordenats i erronis" de la sentència es donen malgrat existir informes fotogràfics i documentals dels Mossos d'Esquadra i d'aquesta mateixa treballadora social, "que van ser admesos com a prova a la causa, però després ignorats per la resolució judicial".
L'acusació vol que sigui jutjat com a delictes greus i no lleus
Un altre dels objectes de l'apel·lació presentada per la defensa de la inquilina, és que en dues ocasions el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Manresa va desestimar els seus recursos perquè el procediment es jutgés com a delicte greu, malgrat la jurisprudència existent per a casos similars.
La lletrada argumenta en que l'acusat "la increpava de forma regular de fins i tot diversos cops a la setmana" i cada vegada "amb un major grau de violència". Que aquests fets situava la inquilina "en una situació de contínua intranquil·litat i por en la que era el seu habitatge", i que aquesta situació "es va allargar durant més d'un any", i que fins i tot a hores d'ara "té terror de trobar-se l'acusat al carrer".
L'escrit recorda que per a que un delicte de coaccions sigui lleu "la vexació ha de ser lleu, les molèsties mínimes i la reparació fàcil i ràpida", de manera que considera que la retirada dels comptadors d'aigua i llum, de la bústia de casa seva, de l'ensiliconada al pany de casa o el canvi de pany del traster no coincideixen amb aquesta descripció.
La lletrada argumenta diverses sentències del Tribunal Suprem que fets com canviar un pany o tallar els subministraments s'ha considerat com a delicte greu de coaccions, o sense anar més lluny, una sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona ha considerat la retirada de subministraments com a delicte greu de coaccions a l'inquilí.
Fruit d'una separació
Els fets es remunten a la primavera de 2019, quan el marit de la inquilina es va separar d'ella i la va deixar sola, sense ingressos i amb els dos fills de 2 i 3 anys. En conèixer la situació, sempre segons l'escrit d'apel·lació, el llogador, coneixedor que el contracte de lloguer era a nom del marit, va pujar-li el lloguer i la inquilina només va poder fer front a la situació durant tres mesos.
A partir de juliol de 2019 la inquilina no es va poder fer càrrec del lloguer i va ser llavors quan va començar la situació de fustigació del propietari del pis cap a ella. Una situació que es va allargar en el temps fins el mes d'octubre de 2020, quan va tornar-li les claus en seu judicial, "malgrat que la sentència recull que encara hi estava vivint".
Al judici, que es va celebrar el 16 d'octubre passat, l'acusat no s'hi va presentar.
La sentència, que ha estat apel·lada per l'advocada de la denunciant, argumenta que la inquilina no va veure qui, efectivament, li tapiava la porta, que no coneixia els extrems del contracte de lloguer que el propietari tenia amb el que era el seu marit en el moment de signar el contracte per retirar-li els comptadors, i que la denunciant no concretava quines eren les amenaces que havia rebut del denunciat en aquests episodis.
Una sentència "esbiaixada, desordenada i errònia"
Segons l'advocada de la defensa, la sentència, a la que ha tingut accés NacióManresa, recull "de forma esbiaixada, desordenada cronològicament, i inclús de forma errònia" els fets objectius denunciats per la inquilina tant davant dels Mossos d'Esquadra com durant el propi judici. En l'al·legació que ha presentat, l'advocada exposa que "una percepció tan diferenciada entre el jutjador i la defensa ha de ser redimida per un òrgan superior, mitjançant una escrupolosa revisió del que va passar".
L'apel·lació destaca com la sentència del magistrat confon dates i situacions que fins i tot han estat registrades en actuacions dels Mossos d'Esquadra, com quan van haver d'actuar davant la porta tapiada per alliberar-la, o quan van recollir la denúncia després que la inquilina es trobés el pany de casa ensiliconat. La sentència també explicita que el propietari va entrar una vegada a casa de la inquilina quan, tant en la denúncia com durant la vista, la denunciant va afirmar que "cada setmana hi entrava en diverses ocasions".
L'escrit presentat per l'advocada també destaca que la sentència justifica que la retirada de comptadors que va portar a terme el propietari va ser "en últim lloc", quan la denunciant i els seus dos fills van estar 5 mesos sense llum i 8 mesos sense aigua. Pel que fa a les amenaces, l'advocada destaca que, a diferència de la inconcreció de què parla la sentència, eren continues i concretes, inclosa la de tirar-li els mobles per la finestra o tapiar-li la porta amb ella i els seus fills a dins, "que, com hem vist, es va acabar portant a terme".
Finalment l'apel·lació recorda que en la denúncia i en la vista també es va explicar que la inquilina es va trobar el pany del traster canviat i totes les pertinences que hi guardava, desaparegudes, i que li van arrencar la bústia, tot i que en la sentència no fa cap referència als dos casos.
Com a punt final, la sentència deixa entreveure que la denunciant continua vivint en l'habitatge en qüestió, quan va deixar el pis l'octubre de 2020 i "va tornar les claus en seu judicial", després que la treballadora social de l'Ajuntament de Sant Vicenç li tramités un pis d'emergència davant les coaccions contínues que estava patint.
La lletrada de la denunciant destaca que tots aquests detalls "esbiaixats, desordenats i erronis" de la sentència es donen malgrat existir informes fotogràfics i documentals dels Mossos d'Esquadra i d'aquesta mateixa treballadora social, "que van ser admesos com a prova a la causa, però després ignorats per la resolució judicial".
L'acusació vol que sigui jutjat com a delictes greus i no lleus
Un altre dels objectes de l'apel·lació presentada per la defensa de la inquilina, és que en dues ocasions el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Manresa va desestimar els seus recursos perquè el procediment es jutgés com a delicte greu, malgrat la jurisprudència existent per a casos similars.
La lletrada argumenta en que l'acusat "la increpava de forma regular de fins i tot diversos cops a la setmana" i cada vegada "amb un major grau de violència". Que aquests fets situava la inquilina "en una situació de contínua intranquil·litat i por en la que era el seu habitatge", i que aquesta situació "es va allargar durant més d'un any", i que fins i tot a hores d'ara "té terror de trobar-se l'acusat al carrer".
L'escrit recorda que per a que un delicte de coaccions sigui lleu "la vexació ha de ser lleu, les molèsties mínimes i la reparació fàcil i ràpida", de manera que considera que la retirada dels comptadors d'aigua i llum, de la bústia de casa seva, de l'ensiliconada al pany de casa o el canvi de pany del traster no coincideixen amb aquesta descripció.
La lletrada argumenta diverses sentències del Tribunal Suprem que fets com canviar un pany o tallar els subministraments s'ha considerat com a delicte greu de coaccions, o sense anar més lluny, una sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona ha considerat la retirada de subministraments com a delicte greu de coaccions a l'inquilí.
Fruit d'una separació
Els fets es remunten a la primavera de 2019, quan el marit de la inquilina es va separar d'ella i la va deixar sola, sense ingressos i amb els dos fills de 2 i 3 anys. En conèixer la situació, sempre segons l'escrit d'apel·lació, el llogador, coneixedor que el contracte de lloguer era a nom del marit, va pujar-li el lloguer i la inquilina només va poder fer front a la situació durant tres mesos.
A partir de juliol de 2019 la inquilina no es va poder fer càrrec del lloguer i va ser llavors quan va començar la situació de fustigació del propietari del pis cap a ella. Una situació que es va allargar en el temps fins el mes d'octubre de 2020, quan va tornar-li les claus en seu judicial, "malgrat que la sentència recull que encara hi estava vivint".
Al judici, que es va celebrar el 16 d'octubre passat, l'acusat no s'hi va presentar.