Entrevista

Òscar Ordeig: «Catalunya ha de deixar el centralisme i obrir-se a un model territorial de país»

El candidat del PSC a Ponent i el Pirineu creu que no és el moment de plantejar un referèndum enmig de l'emergència sanitària i la crisi econòmica

per Àlvar Llobet , Lleida, 12 de febrer de 2021 a les 08:00 |
Òscar Ordeig, candidat del PSC a Lleida | PSC
Òscar Ordeig i Molist (Vic, 1978) les ha vist de tots colors en política. Va entrar de diputat al Parlament de rebot després que Àngel Ros renunciés a l'escó l'any 2014. Ha estat candidat a l'alcaldia de la Seu d'Urgell i va guanyar les eleccions el 2019, però no és alcalde. Aquestes són les terceres eleccions en les que es presenta com a candidat del PSC per Lleida i el Pirineu, i ho fa amb un objectiu que no s'havia marcat en les campanyes del 2017 i del 2015; guanyar les eleccions.

Ordeig defensa la figura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat, carrega contra el "mal govern" d'ERC i Junts per Catalunya i reclama una mirada territorial per equilibrar el país i bandejar el centralisme que, denuncia, s'ha imposat en la política catalana. Li molesta que aparellin els socialistes amb Vox i recorda que és el diputat que més viatges ha fet per conèixer les realitats municipals lleidatanes. Diu que al cap de l'any fa 60.000 quilòmetres. 


- El Govern té la culpa de la data electoral?

- Sí. El president Quim Torra no va convocar eleccions quan va assegurar que l’executiu estava esgotat. Junts per Catalunya i ERC no es van posar d’acord per investir un nou president, el president del Parlament va dir que les eleccions serien dia 14 de febrer, després van fer un nyap jurídic amb un mal decret que fins i tot els membres de Junts per Catalunya van criticar.

 
- Però vista la situació epidemiològica, els partits es van fer enrere. Tots menys el PSC.

 
- Una cosa és la voluntat política i una altra, la llei. Tots sabem com funcionen els automatismes de l’Estatut, i calia filar molt prim en la decisió de posposar els comicis. Teníem els exemples del País Basc i de Galícia, però aquí es van voler suspendre les eleccions i no plantejar un ajornament. 

- Al PSC li va bé votar aquest diumenge.
 
- Això és lo de menys. Els ciutadans tenen drets i s’han de complir. Els comicis s’haurien pogut posposar dues setmanes, però la situació hagués estat la mateixa. A part, el desgovern actual que hi ha a la Generalitat no pot allargar-se més.   

- El candidat de Junts per Catalunya a Lleida, Ramon Tremosa, deia que el Govern ha funcionat molt millor del que diuen alguns partits de l’oposició. Que hi ha una crítica interessada.
 
- Ramon Tremosa ha aterrat a Lleida per aconseguir vots, però no té ni el cap ni els peus al territori. La pitjor pandèmia en cent anys ens agafa amb el pitjor govern en 40 anys. Així ho resumeixo. Totes les enquestes d’opinió pública fixen uns baixos índex de confiança en aquest executiu, i especialment a Lleida i al Pirineu. Ni els alcaldes dels partits que conformen el govern estan satisfets amb la gestió. Diuen que ni se’ls escolten. Al Parlament som 15 diputats lleidatans i em trobo sol defensant les comarques de Ponent i del Pirineu. S’ha utilitzat el debat nacional per amagar la incompetència en la gestió, i a sobre han enganyat els votants. 

Al Parlament som 15 diputats lleidatans i em trobo sol defensant les comarques de Ponent i del Pirineu. S’ha utilitzat el debat nacional per amagar la incompetència en la gestió

- En què?

- No han complert res del que van dir l’any 2017. Van basar els discursos en la independència i les estructures d’estat, i van fracassar perquè no hi havia res preparat. Eren els arguments per mantenir el poder i seguir aprofitant-se de la política. La gent pateix però als polítics independentistes els hi ha anat molt bé a nivell personal. Ni explicacions han donat!
 
- L’independentisme ha fet autocrítica i alguns partits han canviat el discurs i les maneres. ERC s’ha assegut a negociar amb el govern espanyol.

- Ells van prometre accions i no van fer res, i ara els hi toca anar a l’oposició. ERC no havia tingut mai tan poder com ara, i per tant ha d’assumir responsabilitats. No es pot donar la culpa de tot a Madrid i als socialistes, perquè no és just i no es pot viure sempre del conflicte. Hi ha partits que atien la tensió per sobreviure, i això s’ha d’acabar.
 
- Ara que el PSOE governa Espanya, els socialistes tenen l’ocasió per resoldre la crisi catalana que tan li reclamaven al PP. Els partits independentistes demanen un referèndum. S’avindria vostè a negociar-lo?

- En el moment actual, en plena pandèmia, amb una emergència sanitària molt gran i una profunda crisi econòmica, no és moment de plantejar aquest debat. La nostra prioritat és que els hospitals funcionin bé i que no hi hagi més morts.

No és moment de plantejar un referèndum enmig d'una emergència sanitària i d'una crisi econòmica com l'actual

- La pandèmia sembla una excusa per no abordar el conflicte amb Catalunya, que fa anys que dura. No li he preguntat per un referèndum la setmana vinent o d’aquí dos mesos...

- Els partits independentistes han provat tot tipus d’estratègies, i totes han fet aigües. Cal que vingui algú altre a plantejar nous projectes. La nostra voluntat és trobar acords, parlar de la sanitat, de l’ensenyament, de la llengua, de l’autonomia, de la convivència entre catalans. El referèndum no el contemplem.

- I de federalisme en volen parlar?

- El territori que més li convé una relació federal és Lleida. Amb l’Aran, amb Aragó, amb França, amb Andorra... és necessària una cooperació entre administracions públiques i que ningú estigui en un rol de submissió. L’horitzó és aconseguir fer realitat l’Europa de les regions, que deia Pasqual Maragall. Que les autonomies puguin desplegar totes les seves facultats amb projectes de construcció i no que estiguin fets a reacció.
 
- Catalunya ha construït projectes de país en contra d’algú?


- L’independentisme ha estat molt reactiu, sí. Contra Espanya. I el futur passa per bastir grans consensos amb altres territoris. La cooperació interterritorial és bàsica en un context global canviant, i si no ho fem ens quedarem més enrere del que ja estem. Catalunya ha deixat de ser un motor econòmic.
 
- Amb qui volen pactar després de les eleccions?

 
- Anem a guanyar-les i a fer un govern fort amb Salvador Illa de president. Ell és el polític més ben valorat i l’únic candidat amb possibilitats reals de proposar un canvi al Govern. La nostra prioritat és replicar el govern d’Espanya a Catalunya, amb un executiu amb els comuns.

- Si volen que els independentistes passin a l’oposició, es van tancat les possibilitats de pactes. A vostès els han interpel·lat sobre la possibilitat que la ultradreta de Vox els hi doni suport.

- Els socialistes tenim 140 anys d’història i molta gent del nostre partit ha mort a mans del feixisme per defensar els drets i les llibertats. He llegit algunes afirmacions que són indignes. Ni parlarem ni tindrem cap mena de relació amb Vox perquè no defensen uns mínims democràtics exigibles. Alguns partits estan jugant perillosament a la carta de la ultradreta perquè no tenen programa, i això és un error perquè ells mateixos estan fent la campanya a Vox. Els posen al centre del debat.

Ni parlarem ni tindrem cap mena de relació amb Vox perquè no defensen uns mínims democràtics exigibles. Alguns partits estan jugant perillosament a la carta de la ultradreta perquè no tenen programa
 
 - Està d’acord amb una amnistia pels polítics empresonats?
 
- No em sortiré del que ja ha dit el nostre cap de llista per Barcelona.
 
- Vostè pensa diferent i no ho vol dir?
 
- No són presos polítics, i hem de tenir respecte per aquells que sí que ho van ser en altres èpoques. L'indult és una opció que permet la llei, i el procediment està engegat. Quan s’acabi i el govern espanyol decideixi, nosaltres donarem suport a la decisió.
 
- Que sortissin de la presó li sembla que ajudaria a encatifar les relacions entre governs?

- Ja han sortit. Estan fent campanya ara.
 
- Vostè ja m’ha entès.

- S’ha fet mal a totes bandes i ara s’ha de mirar endavant i que tothom s’esforci per ser part de la solució. El PSC ho serà.

- Els candidats parlen de Lleida com un territori en el qual s’ha de garantir encara la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

- La demarcació de Lleida suposa el 40% de tota la superfície de Catalunya i és la zona més mal comunicada del país. Cap a altres províncies i entre els seus municipis, sobretot al Pirineu. Sóc el diputat que ha recorregut més quilòmetres per conèixer la realitat dels nostres municipis. He fet uns 60.000 quilòmetres cada any amb la voluntat de fer d’altaveu del territori. El Govern no ha fet aquesta tasca
 
- Es fa una política centralista?


- Com si fos Madrid. Barcelona decideix el futur del territori sense interpel·lar-nos directament a la gent que hi vivim, i en part això també és culpa nostra. Hem d’organitzar-nos millor i tenir suficient autoestima per reivindicar altres mirades i diferents polítiques de cara a fer un nou discurs de com ha de ser Catalunya. Com més t’allunyes de Barcelona menys empreses hi veus, i per això defenso un canvi de mentalitat que obri el país a ser més interconnectat.


Barcelona decideix el futur del territori sense interpel·lar-nos directament a la gent que hi vivim, i en part això també és culpa nostra. Hem d’organitzar-nos millor i tenir suficient autoestima per reivindicar altres mirades

- Cal que els partits siguin conscients de les grans inversions que s’han de fer en zones poc poblades.
 
- No hi ha un projecte de país, i si mira els pressupostos se n’adonarà d’això que li dic. Els comptes de la Generalitat no es destinen a potenciar aquelles zones desafavorides, i això ho hem heretat de l’època de Jordi Pujol. Durant els Tripartits es va capgirar aquesta dinàmica i a Lleida s’invertien 300 milions d’euros cada any, però ara només se n’hi posen 50. Cada any patim una desinversió de 250 milions. Hem tornat a un model centralitzat que ens porta a reclamar coses que no havíem tingut la necessitat de fer-ho en 30 anys.
 
- Com quines?

- Que no es tanquin els CAP, rebuig a que desmantellin els hospitals comarcals, no s’aposta per l’escola rural, s’han reduït inversions en camins i carreteres, el Departament d’Agricultura ha patit una pèrdua pressupostària del 40%, les inversions en regadiu han baixat un 86%, la sala de comandament dels Mossos d’Esquadra es va traslladar de Lleida a Reus....

- Hi ha dèficit de referents polítics lleidatans?
 
- La gent de Lleida no se sent ben representada i per això cal un canvi.

- Lleida té un problema amb el despoblament dels municipis. Com s’ha de resoldre?
 
- Des del PSC hem alertat moltes vegades del perill de la despoblació del món rural. De l’empobriment dels municipis. Cal que es canviï la mentalitat i pactar una estratègia per frenar l’èxode cap a les grans ciutats. S’ha de garantir inversió pública, els serveis bàsics, bones infraestructures sanitàries, educatives i de seguretat... i tot això en paral·lel a la creació de llocs de treball. Una de les prioritats del nou govern de Catalunya ha de ser la lluita contra el despoblament.

- Vostè ha estat diputat des del 2014, s’ha presentat a eleccions per ser alcalde de la Seu d’Urgell, les darreres les va guanyar però no va arribar al càrrec. Es veu ara conseller?
 
- Ho dec tot a la política i estic molt satisfet del retorn que he rebut aquests anys de la ciutadania. La confiança de la gent m’omple molt i no m’obsessionen els càrrecs. Estic a disposició de Salvador Illa.

Altres notícies que et poden interessar





 

Participació