Molta gent es gira quan camina pel carrer. Lo Pau de Ponts s'ha convertit, des de fa uns anys, en el personatge més popular de les comarques de Ponent i en un showman que poc a poc es va fent forat en el món de la faràndula catalana.
Nascut un 29 de juliol del 1993, el jove pontsicà ha superat l'etapa de les exitoses versions per entrar a la composició, que li encatifa el camí del seu primer disc. Assegura que està centrat en les seves pròpies cançons, una de les quals ja va ser publicada fa dues setmanes. El seu darrer clip contraposa la ruralia del seu poble amb la vida urbana barcelonina, dos mons en els quals s'hi troba a gust i on l'aturen pel carrer.
- Abans feia versions i ara cançons pròpies. Ha evolucionat.
- És una nova etapa, sí. He fet un pas endavant perquè estic preparant el meu primer disc i no hi puc incloure versions. Treballo conjuntament amb el productor musical de la discogràfica i entre els dos anem modelant les peces. Jo les penso i ell les enriqueix. La nova cançó sobre Ponts i Barcelona la vaig pensar en un viatge a Sud-Amèrica, concretament quan estava a la Sierra de Santa Marta de Colòmbia.
- Lluny de la seva terra.
- Les arrels sempre s’han de tenir presents. De fet, com més lluny ets del teu país més te’n sents. L’enyor és més gran.
- Fa un cant al seu poble però Barcelona també en surt ben parada.
- Hi estic molt bé a Ponts, però a la capital també. Visc allà jo. Hi ha un ambient que no el trobes al poble.
- També l’aturen pel carrer com a Ponent?
- La Barcelona que funciona en català sí que em té referenciat i algun cop em reconeixen. Ja m’he acostumat a aquesta popularitat, i agraeixo les bones paraules de la gent i el reconeixement de la feina.
De les versions he passat a les cançons pròpies. Estic preparant el meu primer disc que parlarà de les quotidanitats de la vida
- I no rep crítiques?
- Oi tant! Una de les més comunes és per la música, perquè fins ara agafava cançons d'èxit i les versionava. La base no era meva. Ara això canviarà amb el disc perquè hi haurà un tractament musical que no havia tingut fins ara.
- I no farà més versions?
- Les continuaré cantant als concerts, perquè funcionen molt bé i la gent se les coneix amb la meva lletra. També en faré de noves perquè m’agrada tractar l’actualitat.
Al meu disc hi haurà una cançó sobre les festes majors. Si la Trinca en té una, jo també!
- De què anirà el seu disc?
- No pretenc anar a gratar els sentiments (riu), sinó abordar la quotidianitat des del meu punt de vista. Parlo d’anar al dentista, de l’escalivada, de fer el vermut, de la festa major... presentaré una cançó d'aquest estil, perquè si la Trinca en té una, jo també!
- I com ho cantarà?
- Amb ballenato colombià, ranxera catalana, rumba, una mica de reagge...
- També treballa molt a Instagram.
- M’agrada, però la majoria de publicacions no les faig premeditadament. Em serveix també per mantenir el vincle amb la gent que em segueix.
- I en fa negoci.
- Molta gent no ha pogut celebrar el seu aniversari durant aquests darrers mesos, i jo m’ofereixo per un mòdic preu a dedicar cançons. Em donen informació de la persona a qui es vol felicitar i jo li preparo una peça personalitzada.
- I li agrada més escriure o composar?
- La melodia em costa més que la lletra. Posar-li contingut a les cançons m’agrada més perquè es veu l’essència i la personalitat.
- La seva marca li ve donada pel seu origen.
- Tinc un perfil rural que surt de l’òrbita de la capital. Molta gent amaga que és de poble, i això és un valor que s’ha de reivindicar a Catalunya. Hi ha una tendència a vincular-se a una manera de ser barcelonina, però el país és molt més que això. Jo sóc de Ponent, i aquestes arrels es reflecteixen a les meves peces. Vull que sigui així.
- És un cantant que fa pocs duets. No en té algun en cartera?
- Al nou disc en faig un amb el nen pagès de Mallorca, en Miquel Montoro. Ja en vam cantar una fa uns mesos i ara hi tornarem.
- Ho faran en català?
- Evidentment!
- Què n’opina de la polèmica sorgida arran dels vídeos de Montoro en castellà?
- Aquest seu èxit els hi ha vingut de nou i crec que la família ha fet cas a un representant que els va aconsellar parlar en castellà per arribar a més públic. És una polèmica fora de lloc i injusta, perquè aquest nen de 14 anys no té cap responsabilitat en el foment del català. No em consta que sigui el responsable de les polítiques lingüístiques de les Balears! (riu). Fa la seva feina com vol i enraona com li ve de gust. I ben fet que fa!
Sembla que per ser modern i atrevit s’ha de parlar malament l’idioma, i jo penso just a l’inrevés. Defenso el català genuí, els dialectes i les formes col·loquials que ja deien els nostres avis. La riquesa d’un idioma es veu en aquests detalls
- I com serà la cançó?
- Encara no he parlat amb ell! (riu) però tinc en ment que sigui un corrido mexicà que versi sobre la gastronomia de proximitat i el producte de casa. Però no parlarem de pilotes, que ja està massa vist!
- Té raó. He caigut a la trampa de la comercialitat! (riu) parlo d’anar a contracorrent en qüestions com, per exemple, l’ús del català. Ara sembla que per ser modern i atrevit s’ha de parlar malament l’idioma, i jo penso just a l’inrevés. Defenso el català genuí, els dialectes i les formes col·loquials que ja deien els nostres avis. La riquesa d’un idioma es veu en aquests detalls.
- I quina expressió li agrada?
- “Aquest ja no sap on dala”. Es podria traduir com “no tenir on caure mort”, i m’agrada per l’ús que se’n fa del verb donar. Donar-la s’escurça a “dar-la” i d’aquí, “dala”, que és com ho diem a Ponts.
