07
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
08
de juliol
a les
16:33h
Miquel Pueyo (1957) rep al seu nou lloc de treball, el despatx d'alcaldia de la Paeria de Lleida que encara conserva tot el mobiliari de l'antic paer en cap. Amb texans i camisa, la imatge del nou batlle difereix d'aquella de corbata i sabata que ja era costum al consistori. Pueyo, un històric d'ERC, assegura que arriba a l'alcaldia amb maduresa i prou experiència política com per no perdre's en les vanitats del poder, per bé que demana temps per posar en marxa un govern que haurà de canviar les dinàmiques creades per quatre dècades de poder socialista a la ciutat. Tem que el deute municipal limiti les polítiques del nou executiu i avança que el català tornarà a ser predominant a la Paeria després del "pacte del bilingüisme" entre PSC i Ciutadans.
- Fa 20 dies que és alcalde de Lleida. Què va pensar quan es va veure amb la vara de paer en cap?
- Sempre vaig visualitzar que la nostra podria ser la llista més votada, i aquesta idea al principi no era majoritària dins del partit. Tenia el batec que això podia passar i vaig estar molt tranquil, també la nit electoral. En la sessió d’investidura sí que vaig viure moments intensos, emotius i amb una sensació de vertigen perquè m’enfrontava a l’assumpció d’una gran responsabilitat i a la tasca de tirar endavant un canvi polític a la Paeria. Per això vaig fer un gest amb la vara.
- La va mostrar als regidors i a la ciutadania i va acotar el cap amb un rictus seriós.
- Pretenia simbolitzar que jo sóc un més. Sóc l’alcalde però estic fet de la mateixa pasta que la resta de regidors.
- Vostè no sembla un alcalde de Lleida. Vesteix sense corbata, l’hem vist asseure’s al terra del saló de plens amb un grup d’escolars...
- Entenc que la figura del paer en cap té un simbolisme que requereix de certes obligacions protocol·làries, però mai no he tingut fascinació pels gestos del poder. No m’agraden els lideratges d’estructures jeràrquiques ni tampoc haver-me de disfressar de res. Tinc una tendència a la informalitat controlada i, en la mesura del que pugui, intentaré portar la mateixa vida.
- Vostè va dir que ni pretenia passar a la història ni tenia cap interès en marcar una època, però ja ha fet història per haver acabat amb una època política a la ciutat de Lleida.
- La nostra història no l’escriurem nosaltres i la memòria és relativa. Centrem-nos en millorar les condicions de vida dels nostres contemporanis i que siguin les properes generacions les que facin les lectures que pertoquin. No obstant, sí que sóc conscient de formar part d’aquest canvi històric i de ser la cara visible de l’inici d’una nova etapa que no només és la que pretenia ERC. També les altres formacions del govern de la Paeria ho volien i fins i tot certs entorns socialistes, que admetien que tocava canviar.
- Diuen que el poder fa canviar les persones. Tem “emmetzinar-se”?
- Tinc una certa edat. Estic instal·lat en una maduresa que em permet tirar la vista enrere i veure que vaig ser diputat al Parlament de Catalunya amb 29 anys, que vaig poder ser testimoni des de les repúbliques bàltiques de com s’esquerdava l’URSS, d’entrevistar-me a Zagreb amb Franjo Tudjman juntament amb altres companys... he tingut interessants aprenentatges que m’han proporcionat grans experiències. Sincerament crec que no cauré en la part de narcisisme que s’hi pot amagar rere el poder. He fet el pas per ser alcalde i tinc responsabilitats, és cert, però el verí del poder no em picarà (riu) i si ho fes, els del meu voltant m’avisarien. No tinc un entorn cortesà que em canti les excel·lències.
- En el ple del cartipàs va dir que era necessari "metabolitzar" els resultats i mirar endavant. Es va interpretar com un missatge cap al PSC. Creu que no ha paït la pèrdua de l’alcaldia?
- Ens havien arribat a dir que no representàvem tots els ciutadans de Lleida, i he anat escoltant algunes expressions que m’han fet pensar que no han superat la derrota electoral. Però això s’ha acabat i és necessari que passem pàgina i que ens enfoquem en la nova legislatura. Nosaltres hem estat generosos i tolerants amb el cartipàs.
- En quin sentit?
- L’exalcalde Fèlix Larrosa volia ser cap de l’oposició, una figura que des del govern no la consideràvem especialment moderna. Ara bé, si això ha de servir per contribuir al diàleg i a una major confiança, doncs acceptem la petició.
- Ha parlat amb l'exalcalde Àngel Ros?
- Em va enviar un missatge de felicitació, igual que va fer Antoni Siurana, i vaig coincidir en un acte amb ell. Ens vam saludar breument.
- A vostès ja els han criticat per haver format un govern amb 15 regidories. Calien tantes?
- L’anterior executiu en tenia vuit amb àrees molt àmplies. A Serveis Socials hi havia una dedicació molt limitada per part del regidor, i creiem que el model de dedicació exclusiva és el que garanteix la governabilitat. Nosaltres hem fet molts números i hem rebaixat un 4% els salaris dels regidors, però resulta que alguns partits de l’oposició hi han votat en contra. Els grups municipals podrien fer autocrítica, sobretot en les pretensions de dedicacions exclusives i personal de suport...
- Vostès aposten fer canvis en una ciutat que ha estat governada durant 40 anys per un mateix partit. Tem que el temps d'adaptació i canvi de dinàmiques tallarà les ales de les seves pretensions?
- La Paeria és un tren en marxa al que hem pujat però que no podem aturar. Aquí s’han de pagar nòmines, factures... no podem frenar. Durant un temps ens estarem organitzant, i per això demano 200 dies, no 100. Quan entres a gestionar un ajuntament on un partit ha governat durant quatre dècades et trobes amb algunes maneres de fer que s’han tenyit dels executius que hi havia, però en aquesta casa hi ha professionals competents i molt preparats, encara que és cert que hi ha diferents nivells de motivació.
- Què li han dit els funcionaris?
- Hi havia gent que ens esperava amb ganes en termes professionals i fins i tot humans. A la ciutat passa de tot i haurem de simultaniejar els plantejaments a mitjà i llarg termini, la resolució de qüestions d’impacte i sobrevingudes com el cas dels temporers, que el darrer govern havia decidit no afrontar-lo, i la bona gestió de la informació. Hem de poder explicar les coses com són, i dir, per exemple, que el govern socialista va comprometre signatures en la seva darrera setmana en temes no menors com el vial de Torre Salses o la mobilitat amb patinets elèctrics.
- Ha estat deslleial el PSC?
- No han estat elegants. Han augmentat el grau de compromís amb alguns projectes quan sabien que arribava un nou govern. Jo no ho hagués fet. Però actuarem en conseqüència amb el que nosaltres pensem.
- Vostè deia que Ros cada any posava Lleida com la capital de dos o tres àmbits i al final res es concretava. De què ha de ser capital la ciutat?
- Objectivament hi ha un àmbit en el qual som forts que és en l’agroalimentari. Se’ns hi identifica, i és lògic. D’altra banda, Lleida ha d’aspirar a ser una ciutat del coneixement; tenim 12.000 estudiants universitaris i una universitat molt bona en determinades àrees i bona en unes altres. Tenim bona base, però la marca de ciutat volem que sigui decidida i consensuada en un Consell de Ciutat en el qual hi pugui haver una setantena de persones de diferents espais i col·lectius. A vegades, els lleidatans oscil·lem entre una melancolia de ser massa lluny de Barcelona i un cofoisme excessiu per ser de Lleida. Podem trobar un punt intermig.
- Sembla que Lleida està de moda.
- Políticament hem suscitat curiositat arreu del país, sí. Vivíem en una anomalia i hem pogut fer un acord pioner amb JxCat i el Comú que podria ser exportable a tot el país. Som tres forces de govern relligades per unes bases de transparència i renovació.
- Té por que el deute de la Paeria tenalli la seva política?
- Sí. Tenim un gran deute i el volem acreditar amb una auditoria per saber els números reals. Crec que la capacitat d’inversió aquest any serà molt limitada i que la llosa del deute pesarà molt de temps. Hem de valorar també quines possibilitats tenim de renegociar amb els bancs i quines altres fonts de finançament tenim essent conscients que no podem augmentar la pressió fiscal. Tot això caldrà explicar-ho bé als ciutadans i no descarto fer una consulta per tal que sigui la ciutadania que ens marqui el camí de les inversions a prioritzar.
- Entenc que la rebaixa d’impostos s’intueix complicada...
- Hi podem haver reduccions per circumstàncies especials en relació amb la renda, per la via del medi ambient o per la cessió de solars a canvi de no pagar l’IBI, però no em veig amb cor de fer una valoració més àmplia. Vull ser prudent i realista.
- Han anunciat la creació d’una comissió sobre l’1-O, però poc se’n sap. Concreti’m alguna cosa més.
- La primera missió que ha de tenir aquesta comissió és la de fixar el relat del que va passar. Ara mateix els únics documents oficials que hi ha són els de la Fiscalia, i si algú els llegeix d’aquí uns anys es pot pensar que a Lleida una minoria intolerant va atacar les forces de seguretat. Un cop establert el relat del que va passar caldrà valorar si hi ha damnificats que necessiten ajuda per part de la Paeria, reconeixements o fins i tot impulsar accions jurídiques. Aquesta comissió pot ser incòmoda per alguns, però la veritat no ha de fer por.
- Fa quatre anys el PSC i Ciutadans van segellar un acord de bilingüisme a l’Ajuntament de Lleida deixant català i castellà al mateix nivell. Com ho vol revertirà?
- D’aquell acord en van sorgir mesures com el canvi d’algunes senyals de trànsit o la impressió de centenars de programes de la Festa Major en castellà que no es van ni repartir. L’impacte d’aquell pacte va ser limitat però va reforçar una de les idees força de Ciutadans, el tema lingüístic. Van generar un problema allà on no n’hi havia perquè a Lleida no hi havia hagut mai tensió per la llengua. Ens comprometem a defensar el català a la Paeria i a protegir-lo com a llengua amenaçada que és.
- Això vol dir que es deixaran d’imprimir programes de la Festa Major en castellà i que canviaran senyals de trànsit?
- Ho anirem valorant, però sí que li puc dir és que tornarem a la predominança tranquil·la del català a la Paeria com l’havia tingut sempre. Això no obsta que hi hagi documents que es puguin fer en castellà si es requereix.
- Una curiositat, quants idiomes parla vostè?
- Català, castellà, el francès el parlo força fluid i l’anglès el llegeixo millor que el parlo, però cada any intento fer el repte d’aprendre’n més.
- Parli’m del projecte comercial de Torre Salses. El seu govern no el vol, però potser ja no tenen més remei que assumir-lo.
- No és el nostre model, certament, i no sé si tindrem l’oportunitat de frenar-lo perquè s’han accelerat actuacions de tipus legal. No puc afirmar que estiguem en condicions d’aturar-lo perquè ja hi ha procediments que estan aprovats i no podem començar a estripar papers, però sí que el revisarem. El govern anterior va voler deixar lligat tot el que va poder.
- Per quina raó s’ha quedat amb la regidora de seguretat?
- La majoria de polítics esquiven aquestes carteres perquè hi ha més a perdre que a guanyar, però jo com a delegat de Govern vaig tenir l’oportunitat de gestionar els serveis d’emergències i porto l’experiència de viure alguns incendis com el d’Horta de Sant Joan, on van morir bombers de Lleida. La gestió de la seguretat és una àrea inseparable de l’exercici del poder, i a la ciutat ja he fet la diagnosi que cal fer créixer l’àrea de Protecció Civil, que actualment és molt insuficient.
- Més enllà de la política lleidatana, creu que ERC ha de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez?
- Sincerament no tinc una resposta definitiva. Estic en un moment en el qual escolto dins i fora del meu partit.
- Veu possible un referèndum pactat?
- Fins que la crisi catalana no torni al carril de la política hi haurà inestabilitat, també a l’Estat espanyol. El govern espanyol ha de decidir què vol fer en aquest cas sabent que a altres països com Escòcia o a Irlanda del Nord es van solucionar amb diàleg els conflictes polítics que hi havia.
- Fa 20 dies que és alcalde de Lleida. Què va pensar quan es va veure amb la vara de paer en cap?
- Sempre vaig visualitzar que la nostra podria ser la llista més votada, i aquesta idea al principi no era majoritària dins del partit. Tenia el batec que això podia passar i vaig estar molt tranquil, també la nit electoral. En la sessió d’investidura sí que vaig viure moments intensos, emotius i amb una sensació de vertigen perquè m’enfrontava a l’assumpció d’una gran responsabilitat i a la tasca de tirar endavant un canvi polític a la Paeria. Per això vaig fer un gest amb la vara.
- La va mostrar als regidors i a la ciutadania i va acotar el cap amb un rictus seriós.
- Pretenia simbolitzar que jo sóc un més. Sóc l’alcalde però estic fet de la mateixa pasta que la resta de regidors.
- Vostè no sembla un alcalde de Lleida. Vesteix sense corbata, l’hem vist asseure’s al terra del saló de plens amb un grup d’escolars...
- Entenc que la figura del paer en cap té un simbolisme que requereix de certes obligacions protocol·làries, però mai no he tingut fascinació pels gestos del poder. No m’agraden els lideratges d’estructures jeràrquiques ni tampoc haver-me de disfressar de res. Tinc una tendència a la informalitat controlada i, en la mesura del que pugui, intentaré portar la mateixa vida.
- Vostè va dir que ni pretenia passar a la història ni tenia cap interès en marcar una època, però ja ha fet història per haver acabat amb una època política a la ciutat de Lleida.
- La nostra història no l’escriurem nosaltres i la memòria és relativa. Centrem-nos en millorar les condicions de vida dels nostres contemporanis i que siguin les properes generacions les que facin les lectures que pertoquin. No obstant, sí que sóc conscient de formar part d’aquest canvi històric i de ser la cara visible de l’inici d’una nova etapa que no només és la que pretenia ERC. També les altres formacions del govern de la Paeria ho volien i fins i tot certs entorns socialistes, que admetien que tocava canviar.
- Diuen que el poder fa canviar les persones. Tem “emmetzinar-se”?
- Tinc una certa edat. Estic instal·lat en una maduresa que em permet tirar la vista enrere i veure que vaig ser diputat al Parlament de Catalunya amb 29 anys, que vaig poder ser testimoni des de les repúbliques bàltiques de com s’esquerdava l’URSS, d’entrevistar-me a Zagreb amb Franjo Tudjman juntament amb altres companys... he tingut interessants aprenentatges que m’han proporcionat grans experiències. Sincerament crec que no cauré en la part de narcisisme que s’hi pot amagar rere el poder. He fet el pas per ser alcalde i tinc responsabilitats, és cert, però el verí del poder no em picarà (riu) i si ho fes, els del meu voltant m’avisarien. No tinc un entorn cortesà que em canti les excel·lències.
"Tinc una certa edat i no cauré en la part de narcisisme que es pot amagar rere el poder. El verí del poder no em picarà"
- En el ple del cartipàs va dir que era necessari "metabolitzar" els resultats i mirar endavant. Es va interpretar com un missatge cap al PSC. Creu que no ha paït la pèrdua de l’alcaldia?
- Ens havien arribat a dir que no representàvem tots els ciutadans de Lleida, i he anat escoltant algunes expressions que m’han fet pensar que no han superat la derrota electoral. Però això s’ha acabat i és necessari que passem pàgina i que ens enfoquem en la nova legislatura. Nosaltres hem estat generosos i tolerants amb el cartipàs.
- En quin sentit?
- L’exalcalde Fèlix Larrosa volia ser cap de l’oposició, una figura que des del govern no la consideràvem especialment moderna. Ara bé, si això ha de servir per contribuir al diàleg i a una major confiança, doncs acceptem la petició.
- Ha parlat amb l'exalcalde Àngel Ros?
- Em va enviar un missatge de felicitació, igual que va fer Antoni Siurana, i vaig coincidir en un acte amb ell. Ens vam saludar breument.
- A vostès ja els han criticat per haver format un govern amb 15 regidories. Calien tantes?
- L’anterior executiu en tenia vuit amb àrees molt àmplies. A Serveis Socials hi havia una dedicació molt limitada per part del regidor, i creiem que el model de dedicació exclusiva és el que garanteix la governabilitat. Nosaltres hem fet molts números i hem rebaixat un 4% els salaris dels regidors, però resulta que alguns partits de l’oposició hi han votat en contra. Els grups municipals podrien fer autocrítica, sobretot en les pretensions de dedicacions exclusives i personal de suport...
- Vostès aposten fer canvis en una ciutat que ha estat governada durant 40 anys per un mateix partit. Tem que el temps d'adaptació i canvi de dinàmiques tallarà les ales de les seves pretensions?
- La Paeria és un tren en marxa al que hem pujat però que no podem aturar. Aquí s’han de pagar nòmines, factures... no podem frenar. Durant un temps ens estarem organitzant, i per això demano 200 dies, no 100. Quan entres a gestionar un ajuntament on un partit ha governat durant quatre dècades et trobes amb algunes maneres de fer que s’han tenyit dels executius que hi havia, però en aquesta casa hi ha professionals competents i molt preparats, encara que és cert que hi ha diferents nivells de motivació.
"Quan entres a un ajuntament on un partit ha governat quatre dècades et trobes amb maneres de fer que s’han tenyit dels executius que hi havia"
- Què li han dit els funcionaris?
- Hi havia gent que ens esperava amb ganes en termes professionals i fins i tot humans. A la ciutat passa de tot i haurem de simultaniejar els plantejaments a mitjà i llarg termini, la resolució de qüestions d’impacte i sobrevingudes com el cas dels temporers, que el darrer govern havia decidit no afrontar-lo, i la bona gestió de la informació. Hem de poder explicar les coses com són, i dir, per exemple, que el govern socialista va comprometre signatures en la seva darrera setmana en temes no menors com el vial de Torre Salses o la mobilitat amb patinets elèctrics.
- Ha estat deslleial el PSC?
- No han estat elegants. Han augmentat el grau de compromís amb alguns projectes quan sabien que arribava un nou govern. Jo no ho hagués fet. Però actuarem en conseqüència amb el que nosaltres pensem.
- Vostè deia que Ros cada any posava Lleida com la capital de dos o tres àmbits i al final res es concretava. De què ha de ser capital la ciutat?
- Objectivament hi ha un àmbit en el qual som forts que és en l’agroalimentari. Se’ns hi identifica, i és lògic. D’altra banda, Lleida ha d’aspirar a ser una ciutat del coneixement; tenim 12.000 estudiants universitaris i una universitat molt bona en determinades àrees i bona en unes altres. Tenim bona base, però la marca de ciutat volem que sigui decidida i consensuada en un Consell de Ciutat en el qual hi pugui haver una setantena de persones de diferents espais i col·lectius. A vegades, els lleidatans oscil·lem entre una melancolia de ser massa lluny de Barcelona i un cofoisme excessiu per ser de Lleida. Podem trobar un punt intermig.
- Sembla que Lleida està de moda.
- Políticament hem suscitat curiositat arreu del país, sí. Vivíem en una anomalia i hem pogut fer un acord pioner amb JxCat i el Comú que podria ser exportable a tot el país. Som tres forces de govern relligades per unes bases de transparència i renovació.
"Políticament hem suscitat curiositat arreu. A Lleida es vivia en una anomalia i hem fet un acord pioner que podria ser exportable arreu del país"
- Té por que el deute de la Paeria tenalli la seva política?
- Sí. Tenim un gran deute i el volem acreditar amb una auditoria per saber els números reals. Crec que la capacitat d’inversió aquest any serà molt limitada i que la llosa del deute pesarà molt de temps. Hem de valorar també quines possibilitats tenim de renegociar amb els bancs i quines altres fonts de finançament tenim essent conscients que no podem augmentar la pressió fiscal. Tot això caldrà explicar-ho bé als ciutadans i no descarto fer una consulta per tal que sigui la ciutadania que ens marqui el camí de les inversions a prioritzar.
- Entenc que la rebaixa d’impostos s’intueix complicada...
- Hi podem haver reduccions per circumstàncies especials en relació amb la renda, per la via del medi ambient o per la cessió de solars a canvi de no pagar l’IBI, però no em veig amb cor de fer una valoració més àmplia. Vull ser prudent i realista.
"La capacitat d’inversió serà molt limitada i la llosa del deute pesarà molt temps. Vull ser prudent i realista en aquest tema"
- Han anunciat la creació d’una comissió sobre l’1-O, però poc se’n sap. Concreti’m alguna cosa més.
- La primera missió que ha de tenir aquesta comissió és la de fixar el relat del que va passar. Ara mateix els únics documents oficials que hi ha són els de la Fiscalia, i si algú els llegeix d’aquí uns anys es pot pensar que a Lleida una minoria intolerant va atacar les forces de seguretat. Un cop establert el relat del que va passar caldrà valorar si hi ha damnificats que necessiten ajuda per part de la Paeria, reconeixements o fins i tot impulsar accions jurídiques. Aquesta comissió pot ser incòmoda per alguns, però la veritat no ha de fer por.
- Fa quatre anys el PSC i Ciutadans van segellar un acord de bilingüisme a l’Ajuntament de Lleida deixant català i castellà al mateix nivell. Com ho vol revertirà?
- D’aquell acord en van sorgir mesures com el canvi d’algunes senyals de trànsit o la impressió de centenars de programes de la Festa Major en castellà que no es van ni repartir. L’impacte d’aquell pacte va ser limitat però va reforçar una de les idees força de Ciutadans, el tema lingüístic. Van generar un problema allà on no n’hi havia perquè a Lleida no hi havia hagut mai tensió per la llengua. Ens comprometem a defensar el català a la Paeria i a protegir-lo com a llengua amenaçada que és.
- Això vol dir que es deixaran d’imprimir programes de la Festa Major en castellà i que canviaran senyals de trànsit?
- Ho anirem valorant, però sí que li puc dir és que tornarem a la predominança tranquil·la del català a la Paeria com l’havia tingut sempre. Això no obsta que hi hagi documents que es puguin fer en castellà si es requereix.
"Tornarem a la predominança tranquil·la del català a la Paeria. El pacte del bilingüisme entre PSC i Ciutadans va generar problemes on no hi eren"
- Una curiositat, quants idiomes parla vostè?
- Català, castellà, el francès el parlo força fluid i l’anglès el llegeixo millor que el parlo, però cada any intento fer el repte d’aprendre’n més.
- Parli’m del projecte comercial de Torre Salses. El seu govern no el vol, però potser ja no tenen més remei que assumir-lo.
- No és el nostre model, certament, i no sé si tindrem l’oportunitat de frenar-lo perquè s’han accelerat actuacions de tipus legal. No puc afirmar que estiguem en condicions d’aturar-lo perquè ja hi ha procediments que estan aprovats i no podem començar a estripar papers, però sí que el revisarem. El govern anterior va voler deixar lligat tot el que va poder.
- Per quina raó s’ha quedat amb la regidora de seguretat?
- La majoria de polítics esquiven aquestes carteres perquè hi ha més a perdre que a guanyar, però jo com a delegat de Govern vaig tenir l’oportunitat de gestionar els serveis d’emergències i porto l’experiència de viure alguns incendis com el d’Horta de Sant Joan, on van morir bombers de Lleida. La gestió de la seguretat és una àrea inseparable de l’exercici del poder, i a la ciutat ja he fet la diagnosi que cal fer créixer l’àrea de Protecció Civil, que actualment és molt insuficient.
- Més enllà de la política lleidatana, creu que ERC ha de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez?
- Sincerament no tinc una resposta definitiva. Estic en un moment en el qual escolto dins i fora del meu partit.
- Veu possible un referèndum pactat?
- Fins que la crisi catalana no torni al carril de la política hi haurà inestabilitat, també a l’Estat espanyol. El govern espanyol ha de decidir què vol fer en aquest cas sabent que a altres països com Escòcia o a Irlanda del Nord es van solucionar amb diàleg els conflictes polítics que hi havia.