17
d'abril
del
2015
Actualitzat
a les
20:27h
Un grup d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona ha descobert una mandíbula i un húmer d’un infant neandertal (Homo neanderthalensis) a la cova del Gegant de Sitges (Garraf). L’anàlisi dels fòssils, de 55.000 d'antiguitat, confirma que són les primeres restes d'aquesta espècie trobades a Catalunya en una excavació actual.
La mandíbula es correspon a un individu que quan va morir tenia entre quatre i cinc anys, mentre que l'húmer es vincula a un infant d'entre cinc i set anys. La proximitat de les restes en el jaciment i la coincidència en les edats fa pensar als investigadors que podrien pertànyer a una mateixa persona d'aquesta espècie que va poblar Europa i l'oest d'Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. Tot i això, no es pot descartar que els dos ossos siguin de dos individus diferents.
A més, també s'han localitzat sediments que contenien eines de sílex de la mateixa època en què van viure els neandertals i restes de fauna. "Aquestes troballes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics mosterians i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica", explica l'arqueòleg Joan Daura.
Els investigadors van fer servir tècniques de microescàner d'alta resolució per avaluar les característiques morfològiques dels fòssils i els van comparar amb altres mostres de neandertals i d'éssers humans de diferents èpoques i edats. Els resultats, publicats a la revista "Journal of Human Evolution", han permès documentar atributs específics de l'espècie neandertal essencials per classificar-los, com per exemple la robustesa de l'esquelet, el desenvolupament dental més ràpid o la localització del forat mentonià.
Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya, que fins ara es reduïen a quatre: la mandíbula de Banyoles i la dent de la cova de Mollet, a Serinyà, totes dues al Pla de l'Estany, i la mandíbula i la dent trobades a la cova del Gegant, procedents d'excavacions antigues i identificades posteriorment pels mateixos investigadors de la UB.