27
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
10:20h
Amb la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2003, que recollia, a més, els elements culturals considerats patrimoni de Terrassa amb data de 1986, el catàleg s'amplia fins a 312 elements patrimonials. L'ampliació ha estat fruit de l'enderroc de 16 elements dels 54 que hi havia inclosos al POUM del 2003, ja que es permetia el seu enderroc.
Amb aquesta modificació, que ha comptat amb la major participació ciutadana de la història -la ciutadania va proposar fins a 283 elements a protegir- s'elimina la possibilitat d'enderrocar els edificis considerats protegits i s'afegeixen també, com a criteri a tenir en compte, l'energia solar fotovoltaica i les cases taller de la finca Torrebonica. Aquesta modificació no inclou els permisos ja concedits d'edificació, i ara només resta l'aprovació definitiva de la Generalitat.
Ara bé, aprofitant l'aprovació del nou POUM, el PSC ha obert un debat sobre les obres en curs del Passeig d'Ègara, que pretén una pacificació total d'aquest i substitució del paviment. Marc Armengol, arquitecte i socialista, ha reivindicat que els treballs no només estan substituint el paviment actual- que recentment s'ha vist que a sota hi ha llambordes vermelles- sinó que han enderrocat els bancs i murs històrics creats per l'arquitecte Ignasi Escudé i el paisatgista Jaume Argmení el 1942.
En descobrir les llambordes, l'Ajuntament de Terrassa ja va confirmar que estudiaria com aprofitar aquests elements. Tot i així, tant la regidora de Territori, Lluïsa Melgares, com el regidor d'Urbanisme, Carles Caballero, han constatat que els murs eren útils per separar vehicles i persones, fet que ja no caldrà al pacificar totalment el Passeig.
"Els cotxes ja no formaran part del paisatge urbà, especialment perquè es tracta de zones escolars", ha expressat Caballero. "Estem parlant d'unes obres d'una època negra, en post-guerra. Ara, els temps han canviat", ha afegit Melgares, davant la proposta del PSC d'aturar les obres i afegir que el Col·legi d'Arquitectes també està en contra de les obres del Passeig Comte d'Ègara.
Amb aquesta modificació, que ha comptat amb la major participació ciutadana de la història -la ciutadania va proposar fins a 283 elements a protegir- s'elimina la possibilitat d'enderrocar els edificis considerats protegits i s'afegeixen també, com a criteri a tenir en compte, l'energia solar fotovoltaica i les cases taller de la finca Torrebonica. Aquesta modificació no inclou els permisos ja concedits d'edificació, i ara només resta l'aprovació definitiva de la Generalitat.
Ara bé, aprofitant l'aprovació del nou POUM, el PSC ha obert un debat sobre les obres en curs del Passeig d'Ègara, que pretén una pacificació total d'aquest i substitució del paviment. Marc Armengol, arquitecte i socialista, ha reivindicat que els treballs no només estan substituint el paviment actual- que recentment s'ha vist que a sota hi ha llambordes vermelles- sinó que han enderrocat els bancs i murs històrics creats per l'arquitecte Ignasi Escudé i el paisatgista Jaume Argmení el 1942.
En descobrir les llambordes, l'Ajuntament de Terrassa ja va confirmar que estudiaria com aprofitar aquests elements. Tot i així, tant la regidora de Territori, Lluïsa Melgares, com el regidor d'Urbanisme, Carles Caballero, han constatat que els murs eren útils per separar vehicles i persones, fet que ja no caldrà al pacificar totalment el Passeig.
"Els cotxes ja no formaran part del paisatge urbà, especialment perquè es tracta de zones escolars", ha expressat Caballero. "Estem parlant d'unes obres d'una època negra, en post-guerra. Ara, els temps han canviat", ha afegit Melgares, davant la proposta del PSC d'aturar les obres i afegir que el Col·legi d'Arquitectes també està en contra de les obres del Passeig Comte d'Ègara.