1 de 10
Entrevista: Eleccions municipals 2023

Jordi Ballart: «Els ajuntaments necessitem més suport per tractar les ocupacions conflictives»

L'alcalde de Terrassa es presenta a les eleccions municipals i es mostra convençut que cap partit a la ciutat pactarà amb Vox "ni per activa ni per passiva" si l'extrema dreta entra a l'Ajuntament

L'actual alcalde de Terrassa, Jordi Ballart | Juanma Peláez
per Albert Hernàndez / Marina Torras, Terrassa, Catalunya | 11 de novembre de 2022 a les 20:45 |
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (Terrassa, 1980), torna a liderar la candidatura en la cursa a l'alcaldia del proper mes de maig i ho fa amb el seu projecte polític, Tot per Terrassa (TxT), després de trencar amb amb el PSC el 2017. Serà el tercer cop consecutiu que es presenta a una cita amb les urnes. 

Orgullós de les decisions preses durant aquest govern amb ERC i conscient d'aquells projectes inacabats, Ballart posa el focus en continuar amb la renaturalització de les rieres, pacificar els carrers i solucionar el trànsit a Galileu i Arquímedes, i demana més poder pels ajuntaments per acabar amb les "ocupacions conflictives".


- Tercera candidatura que encapçala, en les altres dues aventures ha abanderat la lluita contra els bancs per pisos buits i la municipalització de l'aigua. Quin serà ara el cavall de batalla?

- N'hi ha molts: estem en un moment bastant excepcional, amb una crisi energètica i una societat que està canviant a un ritme accelerat. Però, el gran repte és reivindicar el municipalisme i s'ha posat en evidència amb la pandèmia, donant resposta a la ciutadania. I no només a Terrassa, s'hauria de reconèixer el paper protagonista dels municipis i que se'ls doti d'eines i recursos, com ara, en l'àmbit social i habitatge.


Per què costa tant que es reconegui aquesta feina? 

- És una qüestió del govern espanyol, de no voler donar poder a una administració més propera. El model de referència és França, en l'elecció dels alcaldes i alcaldesses i a l'hora de tenir més competències i recursos. Durant les primeres setmanes de la pandèmia no ens arribava material, ni una mascareta. Vam ser els ajuntaments qui vam fer una compra d'un milió de mascaretes per enviar a les cases. El mateix va passar a les residències de gent gran: ningú es preocupava ni els portava material de protecció. Durant molts anys no es parlava del descontrol que hi havia i la pandèmia ho va evidenciar. Per això, és un dels àmbits on hauríem de tenir competència directa.


- En quins altres àmbits també considera que calen aquestes competències?

- En Educació. S'hauria de separar els cicles infantil, primària i secundària i repartir les competències en una administració o una altra en funció del cicle. També en temes d'habitatge.

- Ara que ho diu, comparteix el discurs de l’Arc Metropolità, del qual en forma part, sobre les "ocupacions conflictives"? 

- No sentim una comoditat total amb aquest discurs, però és una qüestió que s'ha de parlar. S'han de diferenciar les ocupacions i no posar-les totes dins del mateix sac. N'hi ha algunes que són per necessitat i s'han de tractar a través de serveis socials, la mesa d'emergència i l'habitatge públic, però també n'hi ha de conflictives, que tenen màfies darrere i delinqüents, i ens causen molts problemes de convivència. Els ajuntaments necessitem més suport per tractar les ocupacions conflictives i poder fer més desnonaments administratius.

"No tenim eines i hem de buscar escletxes a la llei per multar als bancs"

- Sota la seva alcaldia va ser pioner en les sancions a bancs per pisos buits. Com es troba la situació? El setmanari Crític va elaborar un mapa i situava Terrassa com la segona ciutat catalana que més en té, 1.264.

- La llei segueix vigent i continuem amb la potestat d'obrir expedients a fons i entitats bancàries. Vam poder recuperar habitatge públic i augmentar la borsa en més de 500 pisos, i estem negociant la cessió d'aquests. Hem parlat amb la Sareb, per tal que ens en cedeixin amb un mínim de condicions, però costa. Tenim aquest paper de sancionador i adoptem una disciplina, però alhora volem negociar que ens traspassin aquestes finques per gestionar-les des de les borses de lloguer de l'Ajuntament. Primerament, necessitem que s'aprovi la llei de l'habitatge i es reconegui el paper de les administracions. Calen més eines, no en tenim cap, i hem de buscar escletxes en la legislació per poder multar els bancs. 

- Com creu que podrà negociar amb les grans immobiliàries el 30% d'habitatge protegit a la ciutat? Hi haurà acord?

- Hem obert el debat perquè pugui participar tothom, tot i que ens genera dubtes perquè tenim l'exemple d'alguns municipis on no ha acabat de funcionar. No només aconseguirem habitatge públic amb el 30%, hi ha altres fórmules que estem implementant en diferents punts de la ciutat, com treure a concurs solars de titularitat pública perquè promotors privats facin pisos d'aquest tipus. Hem pactat amb Incasòl i amb altres promotores per fer grans promocions, de les quals n'estem fent dues.



- Quina valoració fa del mandat que s'acaba?

- El dividiria en tres fases. Una primera amb un inici amb molta il·lusió, després de 40 anys d'un mateix govern municipal i amb cares noves, amb un canvi a la organització que va tenir un període d'adaptació. A més, en un temps rècord, i no havia passat mai en democràcia, l'aprovació d'uns pressupostos i ordenances dins els primers 100 dies de mandat. Això ens va permetre començar a impulsar algunes de les mesures del nostre programa electoral com, el desembre de 2019, la gratuïtat del transport públic a l’Hospital de Terrassa. Ho vam poder fer, malgrat que ens van dir que era electoralista.

També vam constituir una comissió bilateral amb la Generalitat, quan la presidia Quim Torra, perquè la institució ens mirés cara a cara i quan començàvem agafar velocitat de creuar va arribar la pandèmia. I aquí arriba la segona fase, amb dos anys molt marcats i amb conseqüències emocionals per a moltes persones i econòmiques, a les arques municipals han suposat un cost de 22 milions d'euros. A més, evidentment moltes de les polítiques no s'han pogut fer o s'han demorat. I una tercera fase de mandat de reactivació, però condicionat per la dificultat, que pot semblar una excusa.
 

Ballart aspira a revalidar l'alcaldia Foto: Juanma Peláez


- I ho és?

- Estem en un context de crisi energètica i de pujada dels materials, cosa que ha provocat renegociar obres. En aquest tram final estem posant en marxa la ciutat i recuperant transformacions que estaven en un calaix: l'antiga fàbrica AEG, Sala Badrinas, Vapor Cortès i les rieres, que semblava una utopia com va ser el Parc de Vallparadís al principi de la democràcia, però que va ser possible. Són grans projectes de ciutat que no s'acabaran i han de tenir continuïtat en el següent mandat.

"No s'ha fet cap actuació concreta de futur a les rieres, però té vigència i tindrà continuïtat"

- Precisament, les rieres s'han quedat sense els diners sol·licitats als fons europeus.

- És una prioritat molt clara de present i futur. Les rieres són una barrera física i psicològica. El nostre compromís era tenir una idea clara de transformació i ara sabem què es pot fer, amb el pla estratègic desenvolupat: cobriments parcials de la riera del Palau i renaturalització de les Arenes. I encara que no hi hagi fons europeus, és un projecte estrella, malgrat que no s'hagi fet una actuació concreta de futur, però té vigència i tindrà continuïtat. Seguirem presentant-nos a totes les convocatòries europees i si no en pressupostos municipals i trucant a d'altres administracions.

- En matèria de seguretat, les dades no concorden amb la percepció que en té la ciutadania, segons el baròmetre municipal. Com es pot justificar?

- És un tema que fa parlar, perquè, per una banda, les dades ens diuen que estem per sota de la mitjana catalana i d'altres municipis i, per l'altra, hi ha aquesta sensació. Què estem fent? Modernitzar la Policia Municipal, amb més recursos materials i humans; hem recuperat la policia de proximitat i els agents duen càmeres unipersonals, després de moltes demandes. Vam començar el mandat amb 209 efectius i l'acabarem amb 276, cosa que no s'havia produït mai en un mandat. I tot i així, hem de lluitar contra una societat canviant, en la qual hi juguen les xarxes socials per on es difonen informacions falses, tal com va passar fa uns mesos amb un segrest a l'avinguda Madrid, que després es va demostrar que era fals. Tot plegat, fa un caldo de cultiu, sense treure importància el que suposa per a les persones que pateixen algun fet delictiu, que hem de donar resposta, però tractar-ho amb la justa mesura i amb un element nou que no hi era: l'extrema dreta.

- Li preocupa la seva presència i que puguin irrompre a la sala de plens?

- És una realitat i el que sap greu és que els partits que competeixen electoralment amb Vox assumeixin el seu discurs. Això fa que el seu altaveu sigui més gran. I si entren a la sala de plens? Espero que no. Sortosament, en els últims mesos, sembla que va de baixada a costa d'una recuperació del PP, que és una dreta més europea i moderna. Desitjo que la ciutadania s'adoni que, al cap i a la fi, fan polítiques a la contra, que generen divisió, odi i no aporten res. Si grates una mica es veu, no hi ha mesures per millorar la vida de la ciutadania. Entre tots, partits democràtics i mitjans de comunicació, s'ha de desemmascarar el seu discurs, que està totalment buit de contingut.

Crec que si, malauradament, entressin al ple a Terrassa cap partit polític hi pactaria, ni per activa ni per passiva. En aquest sentit, potser la pregunta que es podria fer en un debat seria: “Hi ha alguna formació o candidata que acceptaria els vots de Vox per arribar a l'alcaldia?”. Això ja s'ha vist, sense anar més lluny a Barcelona es van acceptar els d'un senyor de dretes.

- Com veu un cordó sanitari?

- No pactar amb ells, sí. Crec que ningú ha trobat la recepta. Uns diuen que millor no parlar-ne i d'altres, afrontar-ho. El que s'ha de fer és no assumir discursos i postulats i no tenir por a perdre vots per fer-ho. I dins de l'esquerra no tenir inconvenient en parlar de seguretat, perquè són preocupacions que té la ciutadania i s'han de donar respostes.
 

L'alcalde de Terrassa durant l'entrevista Foto: Juanma Peláez


- Tornant al seu mandat, com ha estat la relació amb el seu soci, ERC?

- Un govern còmode, ens hem entès tant a nivell personal com polític. Sí que és cert que, de vegades, hi ha formes de fer diferent i algunes visions, sobretot en l'àmbit nacional. Però en temes de ciutat hem coincidit i és un govern que pot tenir continuïtat en el futur. De totes maneres, lluitem per tenir una gran majoria, però estem disposats a parlar amb ERC, especialment amb ells, però també amb tots els partits polítics, excepte amb Vox, que és la línia vermella.

"La relació amb Sabadell és millor que mai. En canvi, quan durant molt anys hi ha hagut alcaldes del mateix partit, la relació era més difícil"

- Fa cinc anys de l'estripada del carnet del PSC. Quina relació té amb el PSC actual i la seva candidata, Eva Candela?

- El trencament va ser dolorós i complicat, però hem anat normalitzant les relacions. Ara és cordial i de consens en temes de ciutat, també amb l'Eva. És el principal partit de l'oposició i una alternativa de govern. 

- Quins avantatges i desavantatges té que TxT no depengui d'altres sigles?

- Ha obert moltes portes, el que deia de la comissió bilateral amb la Generalitat o també amb Sabadell. Malgrat que ara siguem d'opcions diferents, ens entenem millor que mai. En canvi, quan durant molts anys hi ha hagut alcaldes del mateix partit, la relació era més difícil. El fet que no et vegin com a competidor en unes eleccions nacionals facilita les coses. Així, hem aconseguit, per exemple, la residència de gent gran a Sant Pere Nord que portàvem més de 30 anys reivindicant, l'Institut Escola Sala Badrinas al barri del segle XX i el carril bici entre Terrassa i Sabadell...

- És tant per la feina en aquestes comissions o l'arribada dels Next Generation?

- Al final, si no hi hagués hagut un treball previ, un projecte o una demanda, els fons no haurien arribat. Ho va dir així la que aleshores era consellera de Drets Socials, Violant Cervera, perquè els terminis eren molt ràpids. De totes maneres, hi havia el compromís del Govern i haguessin arribat els diners igualment.
 

Ballart destaca la bona entesa actual amb Sabadell Foto: Juanma Peláez


- Parlava de la bona relació amb Sabadell. Com està la petició de la Ronda Nord o acabar el Quart Cinturó amb el relleu a Territori?

- Demanem que el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) es respecti. Està aprovat des del febrer de 2021 per la Generalitat d'ERC i Junts. En aquest document s'especificava la Ronda Nord en els sistemes urbans de Terrassa i Sabadell amb aquesta terminologia. No parlem de B-40, ni Quart Cinturó. Estem parlant d'un enllaç entre la rotonda del barri de Can Roca, on acaba la B-40, i la Ronda Oest de Sabadell. I fins a la reunió fallida al Consell Comarcal del passat mes de juny, hem fet moltíssimes reunions convocades per la Generalitat. Ells van propiciar l'acord, perquè des de l'aprovació del PEMV i fins a la visita de la ministra sempre ho han estat. Després ja s'hi va afegir l’Estat i al març d'enguany es va tancar un acord a Madrid amb totes les parts presents.

Després, per sorpresa, els mateixos que van convocar una roda de premsa no es van presentar. Molt surrealista tot plegat. Espero que ara amb aquesta proposta del Parlament es desencalli. També és cert que el conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha expressat la seva opinió sobre aquest projecte.

- Ja tenen una data tancada per trobar-se amb el conseller?

- Encara formalment, no. També he parlat amb el president, Pere Aragonès, i ha expressat que vol una solució amb aquest tema. Bé, ara haurem de veure com ho escenifiquen, perquè, de vegades, els discursos en privat no tenen res a veure amb el que es diu en públic. L'1 de desembre hi ha consell d'alcaldes del Consell Comarcal i vindrà, però en una trobada bilateral amb Terrassa, encara no hi ha res formal. Tampoc amb el Joaquim Nadal [conseller de Recerca i Universitats], perquè, en el seu temps, també ho defensava i hi volem parlar.

- Quina importància creu que té Terrassa en la presa de decisions de caràcter comarcal-metropolità i nacional?

- Molta. Tenir aquesta comissió bilateral, les relacions amb Sabadell i anar a una amb els alcaldes i alcaldesses amb l'Arc Metropolità fa que la ciutat tingui més pes en l'àmbit nacional. Notem un reconeixement del Govern del poder que té la ciutat i la capacitat d'influir en les decisions importants de país. Encara ens agradaria que es comptés més amb els ajuntaments. Des de fa anys lluitem per la proposta d'un consell d'alcaldes i alcaldesses a tota la regió metropolitana, perquè tinguem més veu a l'hora de la planificació de les polítiques a Catalunya. 
 

L'alcalde de Terrassa es presenta per tercera vegada a l'alcaldia Foto: Juanma Peláez


- Tornant a temes locals, i un de molt recurrent: el trànsit als carrers Galileu i Arquímedes. Quina resposta dona als veïns, que segueixen denunciant la congestió de vehicles?

- Som el primer govern de la ciutat que té una mirada molt clara cap aquests carrers i hi tenim un pla de pacificació del trànsit. Hem començat amb unes mesures de senyalització, però el gran canvi vindrà quan arribin les càmeres que discriminaran el trànsit de pas, que hem comprat gràcies als fons Next Generation. Pacificarem més carrers, com es va fer amb el pla de transformació dels carrers del centre després dels Jocs Olímpics. La voluntat de tirar endavant el pla és real, en aquest mandat i en el següent. Som conscients que no serà fàcil, hem d'escoltar els veïns i comerciants i buscar equilibri.



- Precisament, els comerciants s'han mostrat descontents amb l'illa de vianants del centre, que sempre ha defensat. Com ho solucionarà?

- Les ciutats avancen cap a models més sostenibles, més pensades pels vianants que pels vehicles privats. Mesures com la de l’illa de vianants sabem que són impopulars, i estem fent moltes reunions amb els comerciants per mirar de no perjudicar ningú. Farem petites modificacions, com la millora de la senyalització i el canvi de sentit d'alguns carrers per facilitar l'accés als pàrquings, com al carrer del Vall per facilitar l'accés al de la Plaça Vella. Hem implantat la gratuïtat durant mitja hora als aparcaments públics i privats de la ciutat, perquè som conscients que encara hi ha moltes persones que agafen el cotxe per anar a comprar, i han de tenir itineraris que els ho permetin.

- També la neteja i la despreocupació per als barris és un altre factor que preocupa a la ciutadania.

- És un àmbit en què hem dedicat molt d'esforç. A finals del 2020 vam fer un pla de xoc de neteja, vam contractar més de 100 persones i vam incrementar en sis milions el pressupost. Les incidències per incivisme s'han reduït en un 50%. Encara hi ha punts negres i concrets en barris que s'han de tractar, però, poc a poc estem millorant. La ciutat està creixent i ens trobem amb noves realitats. Hem de tornar a insistir en el reciclatge i demanar el màxim de civisme a la ciutadania.


Ballart repassa el seu mandat Foto: Juanma Peláez


- Pel que fa a la llista electoral de TxT, hi haurà cares noves o seran conegudes?

- Hi haurà continuïtat amb algunes persones i un percentatge alt de renovació. Serà un projecte molt obert, on s’afegiran persones de diferents col·lectius i sectors de la ciutat.

- Sempre ha dit que quan arribi a la quarantena d'anys ho deixaria i recentment, en una entrevista al Diari de Terrassa, ha dit que serà l'última com a candidat. Aleshores, quin serà el futur de TxT?

- És el moviment polític més important de la ciutat, i darrere la cara visible hi ha milers de persones, grups de treball i comissions. Altres figures destacades agafaran el relleu.

- En l'àmbit personal, s'havia replantejat presentar-se a les eleccions després de l'hospitalització del seu fill?

- Sí, els primers dies després de la diagnosi tenia molt clar que marxava. La meva prioritat era l'atenció al meu fill. Al cap de les setmanes i amb el suport de l'equip, vaig veure que podia seguir fent d'alcalde des de l'hospital, gràcies als mitjans telemàtics que vam aprendre de la pandèmia. La voluntat és seguir quatre anys més.


- Per últim, quina opinió li mereix que la resta de candidates siguin dones. Creu que pot ser una tendència a la qual Txt també s'hi sumi?

- És molt positiu, és important que la ciutat tingui un alcalde o alcaldessa feminista. Ara en té, i Txt garanteix que a partir del 2023 pugui seguir havent-hi un.

Allò que potser no sabies de Jordi Ballart:


 

Ballart a l'àrea de jocs Foto: Juanma Peláez

 
  • Som a la Plaça Bòbila Segués (també coneguda com a Plaça de Jamaica). Per què ha escollit aquest lloc de la ciutat per fer l'entrevista? De petit sempre venia a jugar aquí amb la meva germana. Vivia al costat, al carrer Col·legi. Abans hi havia molt trànsit, i quan es va començar a fer aquesta plaça el parc no existia, era un solar.
  • Què li agrada fer en el seu temps lliure? Tocar el violí és la meva passió. També passejar amb els meus fills, anar al teatre, a la muntanya…
  • Una pel·lícula o una sèrie que miraria en bucle? La lengua de les mariposas, de José Luís Cuerda, és una pel·lícula que hauria de veure tothom. La societat seria millor, i alguns no votarien a l'extrema dreta si la veiessin.
  • Quin llibre recomanaria? Cinco horas con Mario de Miguel Delibes. L'he llegit moltes vegades i crec que és de lectura obligatòria.
  • Quin menjar li encanta? Els formatges.
  • El seu destí preferit? L'Empordà.

 

Participació