KreiosSpace, l'empresa amb segell egarenc que vol revolucionar el sistema de propulsió dels satèl·lits

Set estudiants de la UPC de Terrassa han creat aquesta premiada "start up" de motors elèctrics per aquests aparells espacials

Els set creadors de
Els set creadors de | UPC Terrassa
M.S.
20 de juliol del 2021
Set estudiants del màster universitari en Enginyeria Aeronàutica de la UPC de Terrassa han creat la primera start-up de l'Estat dedicada a un nou sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits. Amb el projecte, anomenat KreiosSpace, el grup ha aconseguit el segon premi de la Hackathon Galactica, en la qual han participat 40 equips d’arreu d’Europa, i el primer premi del programa UPC Space Santander Explorer, per davant de 50 projectes.

KreiosSpace, la start-up fundada pels joves, proposa un sistema de propulsió elèctric per a satèl·lits que orbiten a poca altura. Segons els seus integrants, aquest sistema millorarà la resolució de les imatges captades i permetrà unes connexions "més accessibles i de més qualitat". A més, farà els aparells espacials més sostenibles.
 

Tal com exposen des de la UPC, aquest sistema amb segell egarenc soluciona algun dels reptes de la indústria aeroespacial: reduir l’ús de combustibles fòssils, disminuir el cost de les missions espacials, alleugerir el pes dels satèl·lits, reduir el nombre d’aparells que ocupen les òrbites i millorar-ne els resultats. La propulsió elèctrica, asseguren, baixaria el cost i permetrien als satèl·lits apropar-se més a la Terra.

L'empresa té com a objectiu fabricar, a partir del 2023, un propulsor basat en la tecnologia Air-Breathing Electric Propulsion, que genera energia amb motors de font d'helicó (HPT). Aquests motors creen plasma a través de radiofreqüència, que creen impuls gràcies a l'acceleració de l'aire atmosfèric en una tovera magnètica.
 

Un dels prototips creats pels fundadors de "KreiosSpace" Foto: UPC Terrassa


Un dels fundadors de l'empresa, Adrián Senar, es tracta d'una idea "molt simple amb un desenvolupament i execució complicats". A més, apunta que el sistema HPT s'experimenta arreu del món des de fa anys, però ells, de manera diferencial, el volen emprar sense combustible, i només amb aire atmosfèric. El nou sistema, segons els seus creadors, tindrà un preu d'entre 40.000 i 200.000 euros i es podrà utilitzar en satèl·lits petits i grans.