política municipal

Terrassa fa història amb la celebració del primer Ple de Dones

Entitats i partits polítics han posat les bases del full de ruta perquè les polítiques feministes siguin transformadores a la ciutat

per Anna Mira, Terrassa, Catalunya | 9 de juliol de 2021 a les 12:30 |
Terrassa celebra el seu primer Ple de Dones de la història. | Cedida
L'Ajuntament de Terrassa ha fet història. Aquest divendres 9 de juliol al matí el Saló de Plens s'ha omplert de dones per assistir a la primera sessió plenària, exclusivament de dones. Amb mascaretes fetes per l'ocasió, onze de les dotze regidores dels diferents partits amb representació al Consistori han ocupat les cadires de la Sala de Plens. La responsable de Cultura, Rosa Boladeras, ha hagut de seguir el Ple des de casa per culpa de la pandèmia. Entre el públic, representants de les entitats i associacions locals que han treballat en l'elaboració de les diferents propostes de resolució que s'han aprovat.

El Ple ha començat amb un minut de silenci en memòria de totes les dones i els seus infants assassinats per la violència masclista o LGTB-fòbica. Conscients que avui és un dia històric per la ciutat, les diferents representants polítiques i socials que han pres la paraula, han expressat la seva satisfacció, alegria i orgull de fer possible un plenari exclusivament de dones on posar a l'agenda pública les polítiques d'igualtat de gènere de la mà de les entitats locals. Set propostes de resolució que, com era previsible, s'han aprovat per unanimitat amb el vot a favor de les representants dels cinc partits polítics al consistori: Tot per Terrassa, PSC, ERC-MES, Junts i Ciutadans.


Homenatge a la primera regidora de Terrassa


Presidit per la portaveu del govern, Núria Marín, la primera proposta ha estat la d'atorgar honors i distincions Quitèria Tarragó Casellas, que precisament un 9 de juliol, però de l'any 1937 va ser anomenada regidora a Terrassa, convertint-se en la primera de tot l'Estat. La regidora d'ERC-MES, Ona Martínez, ha estat l'encarregada de presentar el text i explicar que Tarragó va ser regidora de Cultura i d'Acció Social, "sindicalista i exemple de lideratge feminista en una època on el patriarcat estava ben arrelat". Tarragó va estar 12 anys a la presó fruit de la repressió durant la Guerra Civil Espanyola. Se la distingirà com a filla adoptiva de terrassa i la seva incorporació a la galeria de terrassencs il·lustres.


Unanimitat feminista


Ivette Baldó en representació del grup de treball ha donat veu a la segona proposta basada en les violències masclistes "que són l'expressió més punyent de la desigualtat estructural de gènere i tenen l'objectiu de mantenir el sistema patriarcal vigent", ha expressat. Tot seguit, la regidora de Junts, Montse Trullàs, en nom dels grups municipals, ha expressat que "els micromasclismes són difícils de detectar perquè són fórmules subtils i de domini molt integrades a la nostra societat". "Ens hem de coeducar per poder combatre aquesta xacra".

La tercera proposta s'ha llegit de la mà de Marta Codina, en representació del grup de treball sobre la prevenció i sensibilització de les violències masclistes. "Han de ser centrals de les polítiques públiques per tal abordar la desigualtat de gènere a través d'una transformació cultural". La intervenció per part dels grups municipals l'ha fet la regidora de Cs, Isabel Martínez, qui ha expressat que cal treballar amb la prevenció i sensibilització. "La violència rarament comença de cop, comença amb petites accions i desconsideracions. La força i la violència es va fent més força i la víctima es fa més petita". És per això que ha insistit en la importància de la prevenció feta a temps.

Rosa Garcia ha estat l'encarregada de fer l'exposició de la proposta que ha treballat els drets de les dones en el treball productiu. Encara persisteixen greus desigualtats entre dones i homes al món laboral i ha expressat amb una escletxa salarial del 22,2%. Des del Ple de Dones es reclama fer una lectura transversal i tenir en compte que "la situació de desigualtat que s'ha agreujat amb la pandèmia", ha dit. Per part del Consistori, la regidora d'ERC-MES, Teresa Ciurana, ha estat l'encarregada de posicionar-se. Ciurana ha insistit en la lectura que cal fer de la desigualtat tenint en compte la interseccionalitat que té a veure amb l'origen, l'edat, el color de la pell, o les capacitats diverses "són més afegits a la precarietat i la pobresa i impedint que puguin desenvolupar un projecte de vida que els sigui satisfactori".

El cinquè punt, presentat pels grups municipals i entitats sobre els treballs de les cures l'ha fet Josefina Solé. Ha explicat que "el sistema actual de cures té molt marge de millora per evitar la subcontractació i la precarietat". A banda de reconèixer i valorar els treballs de cures "que són fonamentals per la societat", una vegada més, la mirada interseccional s'ha considerat imprescindible per garantir igualtat i millores en la feina de cuidar. També ha reivindicat la corresponsabilitat entre homes i dones. Per part dels partits, la regidora socialista Josefina Merino ha expressat que el suïcidi se n'ha de parlar perquè es tracta "d'un problema social i no individual". També ha dit que la pandèmia ha posat les cures al centre.

Després s'ha aprovat una proposta per fer un reconeixement a la senyora Carmen de Pablos pels valors de lideratge a Terrassa pel que fa a la creació de la primera associació de dones vídues, l'any 1983. Faré Alba Nos Melich en representació a la comissió 8 de març "Durant anys nostra ciutat ha estat la riquesa del teixit social, l'associacionisme ha estat una escola de valors i una xarxa" i ha reclamat reconèixer l'associacionisme feminista de la ciutat. En aquest sentit, Jennifer Ramírez, "és reconèixer tota una generació de dones que van haver de lluitar per fer sentir les seves veus". Pablos ha estat una referent feminista a la ciutat, ha afegit.

Finalment, la darrera proposta per aprovar el full de ruta de les polítiques feministes de la ciutat l'ha presentat Núria Marín. "El moviment feminista és un agent clau en la transformació social i un dic de contenció davant dels grups que ataquen els drets humans". "Hem d'anar de la mà de les entitats", ha insistit Marín qui ha dit que "des de les institucions tenim les eines per situar les dones en el centre de les polítiques públiqúes i que siguem reconegudes com a subjectes de dret".


Per acabar, les portaveus de tots els partits polítics han fet una valoració d'aquesta sessió plenària històrica a la ciutat. A banda d'oferir el ple per streaming al canal de Youtube de l'Ajuntament, també s'ha habilitat el Cinema Catalunya de Terrassa perquè membres de les entitats i la ciutadania pogués seguir aquesta sessió que ha acabat amb aplaudiments i les participants dempeus.

Què és el Ple de Dones?


L'objectiu d'aquest ple de dones és mostrar un compromís comú en les polítiques d'igualtat de gènere, així com facilitar la participació de les entitats en l'agenda política feminista. En les sessions d'aquest procés hi han participat 76 dones de 43 entitats i col·lectius, comptant les 12 regidores del ple.

Han participat al procés dones representants de la majoria de les entitats i grups que integren la Comissió 8 de març: Dones amb iniciativa de Can Palet, Dones d’Ègara, Col·lectiu de dones de Ca n’Anglada, Amunt Dona, Dones de la comunitat musulmana, Associació de Dones Bahá'í, Casal de la dona, Puntaires de Terrassa, ACORD (Dones LGTBI+), Prou barreres, Assemblea de Dones d’Esquerra de Terrassa, Dones d'Esquerra Verda, Dones Periodistes de Terrassa, Terrassa En Comú i dones de les seccions sindicals de CCOO i UGT.

També hi han participat entitats i col·lectius de la ciutat que incorporen la perspectiva de gènere: associacions veïnals del barri d’Egara, Les Fonts i Ca n’Aurell; les cooperatives L’Egarenca, Eina Cooperativa i Cooperativa Magroc, Synusia; entitats de l’àmbit de la salut com l’associació ALBA i AIDE; Creu Roja Terrassa, FUPAR, PRODIS, Fundació Maria Auxiliadora, Feministes anticapitalistes en xarxa; l’entitat esportiva Atlètic Terrassa Hockey Club; l’entitat de cultura popular comissió d'equitat Drac Baluk Astharot; Asociación Raíces; entitats d’acció humanitària com Microcrèdits per l'Àfrica i Acción contra el hambre; la Unió de jubilats i pensionistes de la UGT; i l’Associació de comerciants de Ca n'Aurell. 

 

Participació