20
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
16:37h
Reporters sense Fronteres (RSF), entitat que vetlla pels interessos del gremi de fotoperiodistes, s'ha manifestat amb relació a la detenció de la fotògrafa terrassenca Mireia Comas dies enrere durant un desnonament a Terrassa. En un comunicat, reconeixen la seva "preocupació" per uns fets "molt greus" que atempten contra la llibertat de premsa.
En aquesta direcció, al text situen "l'extrema tensió política i la violència als carrers" dels últims anys a Catalunya com a causa principal del "deteriorament de les relacions entre premsa gràfica i forces de seguretat". En aquest context, fan una crida a la "calma, la professionalitat" i demanen a la policia que "deixi treballar als periodistes". El president de l'entitat, Alfonso Armada, assegura que la xifra de fotògrafs acreditats a les protestes "és limitat i reconeixible", pel que l'animadversió "està servida".
D'altra banda, denuncien que sis fotoperiodistes que el diumenge van assistir a la manifestació de suport a Comas, van ser assetjats per un grup d'agents a la seva arribada a Urquinaona, on pretenien cobrir les protestes convocades pel primer aniversari de la sentència del Procés. Aquests els haurien rebut dient-los: "El destí ha volgut que siguem els mateixos que estàvem a Terrassa".
Per això, citen Lorena Sopena, fotoperiodista del Diari de Barcelona, qui assegura que es van trobar amb els mateixos mossos que havien estat vigilant la concentració de Terrassa. Segons Sopena, aquests els van amenaçar amb relació a "l'ús que donessin a les imatges de la concentració", i que si hi havia aldarulls a Urquinaona, "seria culpa seva". Per això, ella declara que se senten "criminalitzats, intimidats i amenaçats".
Segons RSF, des del referèndum de l'1 d'octubre s'han multiplicat els casos en què fotoperiodistes "s'han enfrontat a dificultats per exercir la seva tasca". L'associació de fotògrafs comptabilitza més de 500 atacs a la labor dels periodistes en els últims dos anys, la majoria durant les protestes contra la sentència de l'octubre del 2019.
En aquesta direcció, al text situen "l'extrema tensió política i la violència als carrers" dels últims anys a Catalunya com a causa principal del "deteriorament de les relacions entre premsa gràfica i forces de seguretat". En aquest context, fan una crida a la "calma, la professionalitat" i demanen a la policia que "deixi treballar als periodistes". El president de l'entitat, Alfonso Armada, assegura que la xifra de fotògrafs acreditats a les protestes "és limitat i reconeixible", pel que l'animadversió "està servida".
D'altra banda, denuncien que sis fotoperiodistes que el diumenge van assistir a la manifestació de suport a Comas, van ser assetjats per un grup d'agents a la seva arribada a Urquinaona, on pretenien cobrir les protestes convocades pel primer aniversari de la sentència del Procés. Aquests els haurien rebut dient-los: "El destí ha volgut que siguem els mateixos que estàvem a Terrassa".
Per això, citen Lorena Sopena, fotoperiodista del Diari de Barcelona, qui assegura que es van trobar amb els mateixos mossos que havien estat vigilant la concentració de Terrassa. Segons Sopena, aquests els van amenaçar amb relació a "l'ús que donessin a les imatges de la concentració", i que si hi havia aldarulls a Urquinaona, "seria culpa seva". Per això, ella declara que se senten "criminalitzats, intimidats i amenaçats".
Segons RSF, des del referèndum de l'1 d'octubre s'han multiplicat els casos en què fotoperiodistes "s'han enfrontat a dificultats per exercir la seva tasca". L'associació de fotògrafs comptabilitza més de 500 atacs a la labor dels periodistes en els últims dos anys, la majoria durant les protestes contra la sentència de l'octubre del 2019.