La barraca en què vivia la guàrdia d'Azaña a La Barata

La Barata Foto: Trailsantllorenç

Per sobre de la Torre Salvans de Matadepera hi ha les restes d'una antiga barraca dels pastors. Una hipòtesi apunta que va ser llar dels guàrdies del president de la república espanyola Manuel Azaña. Les pedres de la construcció van ser trobades i autentificades per l'expert Joan Roura, impulsor del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, una de les entitats amb més reputació de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.

La descoberta, explica Lluís Hernández, es va produir en el transcurs d'una sortida cap a la Roca del Corb. En arribar a un roquissar situat sobre la Torre Salvans es va fixar en un munt de pedres i, un cop revisat, no va tenir cap dubte que es tractava d'una antiga barraca que fa molt temps servia d'aixopluc als pastors que portaven els ramats al sector de la Barata.

Per Joan Roura, "estava clar. L'experiència em feia veure una construcció de pedra, molt semblant a una de tantes que he documentat i reconstruït per tota la comarca, sobretot al terme de Castellar". Per la seva situació, i pel record de testimonis vinculats a la Torre Salvans, l'últim servei de la barraca va ser com a recer dels guàrdies que vigilaven els accessos superiors de la Torre Salvans quan hi va viure el president de la II República, Manuel Azaña. Va ser entre el febrer del 1938 i el gener del 1939. Sobre aquesta hipòtesi, reconeix Roura, "hi va posar alguna pega un home gran de Matadepera ja desaparegut. Tot i així, la segueixo defensant". Els guàrdies assignats per a la protecció d'Azaña formaven un grup nombrós, que va fer vida entre Matadepera i Terrassa.

De València a Barcelona
Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936, el govern republicà, per motius estratègics, es va traslladar a València i finalment, a Barcelona, el 31 d’octubre del 1937. Va ser llavors que va elegir-se la finca Salvans de la Barata com a casa adient per servir de residència per al president Manuel Azaña.

Mesos abans s’havia rehabilitat amb algunes intervencions necessàries per a la seguretat de la màxima autoritat de l’Estat. Es va fer un refugi al soterrani, de difícil construcció, ja que estava assentat sobre un bloc de pedra.

Aquest tenia una sortida a l’exterior amb les entrades bloquejades per dues portes de ferro de 20 centímetres de gruix. També, per fer front a un possible atac aeri, va construir-se un búnquer antiaeri de 5 x 3 metres dalt de la muntanya que hi ha enfront la Roca del Corb i també una pista per on poguessin circular els jeeps des del búnquer a la casa presidencial.

El president es va traslladar a la nova residència a principis de l’any 1938 en companyia de la seva dona i d’íntims col·laboradors. La seva estada a la casa Salvans no va arribar a fer-se pública, ni cap diari terrassenc o barceloní en va fer menció, però a Terrassa la gent ho sabia (corria el rumor), ja que es podia veure passar pels carrers de la ciutat el seu cotxe oficial quan anava a despatxar al Palau de Pedralbes de Barcelona. I també perquè bona part de la guàrdia presidencial estava instal·lada a les Escoles Pies i aquesta brigada participava en diversos actes públics de la ciutat.

Assassinat brutal
Durant la seva estada, el president Manuel Azaña va ignorar el fet que la casa havia estat pertinença de Francesc Salvans, que havia estat brutalment assassinat per revoltats. La residència responia perfectament a les possibles exigències de comoditat i confort necessàries per hostatjar-hi el president de la República. Però aquest se sentia sol i abandonat políticament pels jerarques de Barcelona. Amb prou feines sabia la realitat dels esdeveniments. Treballava al seu despatx de la torre i solia sortir a caminar pels voltants. Un cop per setmana baixava al seu despatx del Palau de Pedralbes de Barcelona.

Durant l’any d’estada a la Casa Salvans va rebre Juan Negrín, president del Govern. Un altre dels visitants va ser Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. També el va visitar Julián Besteiro, professor de lògica i diputat a Corts. L’últim dia que Manuel Azaña va passar a la Torre Salvans va ser el 21 de gener del 1939, només 5 dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Terrassa. Després d’una breu estada a Figueres, el 4 de febrer començava el seu exili a l’estranger.

Una casa de mitjans dels anys 20 del segle XX
La torre Salvans, obra de l’arquitecte Marià Espinal, es troba a la carretera de Talamanca. La va fer construir l’industrial Francesc Salvans Armengol a mitjans dels anys 20 com a segona residència. Quan va esclatar la guerra, davant l’informe presentat per Josep Rigol, la Generalitat la va tancar i segellar per evitar que pogués ser saquejada o malmesa, ja que contenia nombroses obres i peces d’art valuoses. L’edifici és de planta quadrada, amb tres nivells i golfes. La cobertura a quatre vessants està suportada per un arc. A la planta baixa hi ha el menjador principal, un de més petit, el despatx, una cuina, rebost i sala d'estar; a la primera planta hi ha un espaiós distribuïdor, l’oratori, la sagristia, 5 habitacions i una terrassa; al segon pis hi ha 6 habitacions més, banys  i l'escala que puja a l'altell. Té un elaborat sistema de captació d’aigua dissenyat per donar autonomia total d’abastament. Al soterrani hi ha una altra cuina, el celler i el refugi de guerra construït per a la seguretat del president de la República.