Tarrasa encara existeix

Placa antiga amb l'antic nom oficial de la ciutat, a la carretera de Montcada. Foto: Albert Prieto

El COnsell de ministres del govern espanyol de la transició va aprovar el canvi de nom de "Tarrasa" per "Terrassa", a petició del Consistori egarenc, el 23 de juliol de 1977. Dos mesos més tard, el 23 de setembre, es publicava el canvi i l'oficialitat de "Terrassa" al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP). D'ençà, el nom oficial de la ciutat egarenca és "Terrassa", tot i que trenta-cinc anys després és encara possible trobar referències a "Tarrasa" tant dins com fora del municipi.

L'ús generalitzat de "Terrassa" a Catalunya ha deixat arraconat el topònim castellà de "Tarrasa". Tant quan s'escriu en català com en llengua castellana se sol emprar la forma oficial i catalana. La denominació antiga, però, es conserva, més enllà de documents, a diversos elements de la via pública anteriors al 1977, com rètols de carrer, planxes de clavegueram o monuments.

On és més freqüent observar el topònim "Tarrasa" és a les tapes de fundició que es troben a les voreres i a les calçades de la ciutat. N'hi ha centenars i no es corresponen només amb l'època franquista, sinó també amb períodes anteriors a la Segona República. La majoria són de l'Ajuntament de Terrassa, de les xarxes de clavegueram i de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa.

L'antic nom oficial de la ciutat (model que es reprodueix amb altres topònims) també és visible en algunes plaques de carrer antigues. El castellà, com a única llengua oficial durant el franquisme, va ser l'únic que va donar nom als carrers i als seus rètols. L'Ajuntament democràtic va substituir la majoria dels noms vinculats al règim per d'altres, i va substituir les plaques per rètols en català. En alguns carrers que conserven el mateix nom (abans en castellà, ara en català de manera oficial) es poden trobar encara les antigues plaques, sovint al costat de les modernes. Són, doncs, elements que recullen en un cop d'ull una síntesi de la situació política i social dels diferents períodes del segle passat a Terrassa.

Altres plaques commemoratives instal·lades en façanes, carrers o monuments mantenen la inscripció original amb l'antic nom oficial.

Encara en l'actualitat, algunes empreses privades opten per mantenir el nom de "Tarrasa" en la seva denominació social. És freqüent, per exemple, veure remolcs de camió de TransTarrasa.

A l'exterior de Catalunya és més fàcil trobar referències a "Tarrasa". Bona part dels mitjans de comunicació, sobretot els de tendències espanyolistes i de proximitat, es refereixen a la ciutat egarenca pel seu antic nom oficial, el tradicional en castellà. Els carrers que ciutats com Madrid, Còrdova o Sòria tenen dedicats a la ciutat egarenca no tenen en els rètols el nom oficial de Terrassa, sinó "Tarrasa".

Recuperar la catalanitat
Quan ara fa trenta-cinc anys es va fer efectiu el canvi, la reivindicació de l'oficialitat del topònim "Terrassa" venia de llarg. En els anys finals del franquisme i durant la transició va esdevenir un símbol de la lluita contra el règim i a favor del català. Després de la mort del dictador Francisco Franco, l'Ajuntament de Terrassa va iniciar els tràmits per recuperar el nom català de la ciutat, davant les reivindicacions de diversos sectors socials.
En el ple municipal del 6 de febrer de 1976, una moció de l'alcaldia-presidència proposava "alterar el nom del municipi en la seva forma oficial de 'Tarrasa' per l'autèntic toponímic català de 'Terrassa', en virtut de ser aquesta grafia la forma correcta que figura en tots els diccionaris de la llengua catalana, la forma acceptada per l'Institut d'Estudis Catalans i la Diputació Provincial en el seu mapa de Catalunya, així com en el treball paleogràfic que per a la Biblioteca Municipal Soler i Palet s'ha realitzat sobre l'evolució paleogràfica del topònim de la ciutat, per encàrrec exprés de l'alcaldia".

Unanimitat per "Terrassa"
L'acord dels regidors va ser unànime a favor de recuperar la forma "Terrassa". Després de trenta dies hàbils sotmès a informació pública (només hi va haver una reclamació, que va ser refusada) la petició del canvi de nom es va fer arribar al Ministeri de Governació espanyol, que va aprovar l'oficialitat de "Terrassa" el 23 de juliol de 1977.

L'alcalde de l'època, Josep Donadeu i Cadafalch, va afirmar que la voluntat de recuperar el nom de "Terrassa" com a oficial responia a motius "de caràcter històric, científic i totalment apolítics".

La moció aprovada en aquell ple felicitava Josep Maria Bonet, Pere Puig i Ustrell i Josep Sanllehí i Ubach per la seva "decisiva aportació a l'esclariment de l'autèntic topònim de la ciutat", que no és altre que "Terrassa".