«Sempre he tingut la vocació de formar, ajudar la gent a créixer»

Fundador i director de l'ESCAC, Josep Maixenchs (Terrassa, 1943) ha aplicat el seu esperit pedagògic al cinema. El premi, que reconeix la seva contribució al sector audiovisual català, se suma a la Medalla d'Honor de la ciutat que va rebre fa tres mesos.

-La Creu de Sant Jordi significa..
Un honor inesperat i una sorpresa. M'imagino que reconeix l'impuls d'un conjunt de persones que ha fet camí i pinya amb mi.

-Què ha aportat l'ESCAC al cinema català?
De l'escola n'han sortit set directors que actualment són reconeguts i quinze tècnics de so, fotografia i imatge. Hem ajudat a una nova generació de cineastes que seran importants. El Parc Audiovisual aporta un gra de sorra i l'ESCAC forma tècnics i creatius. Ara bé, el cinema català té una crisi forta, no d'idees perquè hi ha talent, sinó de finançament. No entenem el cinema com indústria sinó com cultura i la cultura, si no se l'ajuda des del poder públic, difícilment pot funcionar.

-La formació ha millorat molt?
Sí, perquè abans de l'ESCAC hi havia un buit total de formació audiovisual, ara hi ha cinc centres forts de formació al país.

-El cinema és la seva vida?
N'és una part important però no ho és tot. És una manera de comunicar idees i inquietuds que sempre m'ha fascinat. Però la meva vocació sempre ha estat formar, ajudar la gent a créixer.

-No li fa pena que els cinemes de la ciutat s'hagin desplaçat a les afores i que s'hagi apostat pel model del macrocomplex?
Sí, aquests cinemes dels parcs recreatius i comercials tenen el seu públic i el seu èxit. El problema és que estan en mans de multinacionals. Et posaran un "Titanic" però també t'hauràs d'empassar quinze pel·lícules de mal gust.

-A vegades, tot i haver-hi 24 sales, és difícil trobar una proposta que no sigui comercial...
Més que comercial, és un cinema d'entreteniment fàcil i barat i les pel·lícules de més qualitat no hi tenen cabuda. El Cinema Catalunya té una vida fràgil però estable, els del Segle XXI tenien una rendibilitat baixa; si posessim sales disperses per la ciutat, donarien resultat. L'única solució és apostar pel cinema de proximitat i, si es pot gestionar de manera independent, molt millor.