El turisme és un dels sectors que ha patit amb més força els efectes de la Covid. Els confinaments i les restriccions, en  constant revisió durant dos anys i mig, han fet trontollar una activitat econòmica que no ha parat de créixer. Primer va ser el sol i platja, després Barcelona, i ara ja s'estén per tot el territori en diversos formats. Abans de la pandèmia, el turisme representava el 12% del PIB català i un 13,5% dels treballadors ocupats. 


La Covid ha implicat la caiguda del 80% de les arribades d'estrangers durant els darrers dos anys i un descens del 43% de turisme català. Ara ja està gairebé superada i l'estiu es preveu massiu. De fet, la Setmana Santa ja va ser una premonició en tota regla. I el mes de maig, Catalunya va arribar a l'1,85 milions de viatgers, xifra que triplica les dades del 2021 (555.768), segons dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Tothom té ànsia per recuperar el temps perdut i això propiciarà que es puguin marcar rècords històrics d'ocupació. Les dificultats per trobar cambrers a causa de l'alta demanda de treballadors i les condicions de feina precàries són les dues cares de la moneda del sector.

El turisme deixa empremta. Porta associats altres problemes estructurals que, lluny de resoldre’s, s’han accentuat. És sostenible l’actual model? Com es gestiona la massificació en un espai natural verge? Els municipis turístics ofereixen serveis de qualitat als visitants i als seus veïns? Com se soluciona la convivència amb els veïns i la gentrificació en ciutats com Barcelona? I l’augment dels pisos turístics, que fa uns dies va reflectir NacióDigital? El turisme de proximitat és una bona opció? Aporta prou valor afegit el sector?
 
El model turístic català s’ha massificat i s’ha estès arreu del territori i les administracions no han sabut respondre amb rapidesa per regular-lo. Les restriccions a espais naturals tan emblemàtics com la barra del Trabucador o la Pica d'Estats o l’impost de contaminació per als creuers que impulsa el Govern són accions significatives que marquen un camí, però no són suficients. 

NacióDigital ha copsat la situació. Les 19 edicions locals i la redacció de Barcelona del diari ho aborden a partir de cròniques, reportatges i entrevistes des de diverses perspectives i ens situen en un debat que viu el seu punt més àlgid.