La
llei de memòria democràtica ha obert una guerra entre el
Senat i quatre municipis catalans. La cambra alta espanyola ha requerit a
Rialp (Pallars Sobirà),
Cabacés (Priorat),
Lladó i
Capmany (Alt Empordà)
que modifiquin la toponímia franquista dels seus noms, canvi al qual els alcaldes d'aquests quatre pobles es resisteixen.
Així, doncs, i segons la normativa actual de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), aquests municipis haurien de dir-se
Rialb,
Cabassers,
Campmany i
Lledó -igual que un municipi de Terol-. Tots ells es tracten de les fórmules aprovades el 1933 per la
Generalitat de l'època de la
Segona República.
En l'escrit de sol·licitud, firmat pel senador del grup parlamentari de l'Esquerra Confederal i de Compromís,
Carles Mulet, s'apunta que aquests quatre municipis no compleixen la
llei de memòria democràtica en mantenir un topònim imposat durant el franquisme. De fet, la
llei de Política Lingüística catalana, aprovada el 1998, ja els obligava a corregir els seus topònims franquistes, ja que la normativa lingüística recollida per l'IEC era l'única considerada com a oficial.
El canvi, però, tal com explica l'escrit del Senat, encara no s'ha produït. De fet, els alcaldes de Rialp, Cabacés, Lladó i Capmany han reiterat en diverses ocasions que no volen abordar la modificació. Més enllà d'aquests casos, hi ha sis municipis més que no segueixen la norma de l'IEC, però que són oficials. Són
Castell-
Platja d'Aro (Castell i Platja d'Aro, segons l'IEC),
Figaró-
Montmany (el Figueró i Montmany),
Massanes (Maçanes),
Navàs (Navars),
Torrelavit (Terrassola i Lavit),
Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada).
Altres notícies que et poden interessar