09
d'abril
del
2022
Bernat Lavaquiol Colell (Andorra, 1994) és un dels portaveus de la plataforma "Stop Jocs Olímpics", el col·lectiu que s'oposa a la candidatura del Pirineu per a les olimpíades d'hivern del 2030. Assegura que el certamen no solucionarà les mancances endèmiques de les comarques de muntanya, al contrari.
Creu que els recursos es destinaran al sector que ja copa les inversions actuals, el turisme, en detriment de la pagesia i la indústria, àmbits poc atesos. Denuncia que els informes de la Generalitat estan caducats i alerta de la poca informació que té la ciutadania sobre aquest projecte que es sotmetrà a consulta el 24 de juliol.
- En què es basa el rebuig de la plataforma als Jocs d’Hivern?
- La posició contrària als Jocs d’Hivern la resumim en tres arguments: el model socioeconòmic, l’emergència climàtica i la poca transparència. La majoria de pobles del Pirineu són petits i tenen unes infraestructures limitades, molt pocs serveis i unes escasses ofertes de transport públic. A més, molts joves han de marxar del territori per estudiar, i el que és més greu, després no veuen oportunitats per tornar. Més enllà del turisme no s’inverteix en res.
- I aquest problema no es resoldrà amb els Jocs?
- No. La mateixa consellera Vilagrà ens ha dit que els Jocs d’Hivern no portaran ni carreteres, ni trens, ni hospitals ni escoles. I la realitat ho demostra.
- Com?
- Vostè creu que si el Govern tingués prevista la construcció d’una carretera o d’un hospital no ho hauria dit ja, a tres mesos de la consulta? Haurien muntat una campanya mediàtica per intentar guanyar-la! Si no ho fan és perquè no hi ha res projectat.
- Els informes parlen d’una candidatura sostenible i positiva pel territori. No se’ls creu?
- Aquests informes són antics i no se sotmetran a votació. Els va elaborar el Govern anterior sota la tutela del conseller Damià Calvet, i l’actual consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ens va dir que se’n farien de nous perquè les qüestions de sostenibilitat no estaven ben plantejades. Ara resulta que l’executiu presenta els documents caducats que no agradaven. És una maniobra de distracció.
- La consulta serà el 24 de juliol i presencial. A la plataforma la beneficia el dia i les condicions?
- El que nosaltres volem és que voti el màxim de gent possible, i al mig de l’estiu la mobilització és més complicada. Vostè ha vist que unes eleccions al Parlament es fessin al juliol? A l’estiu molta gent treballa lluny de casa i ho tindrà més complicat per anar a votar. A més, no hi ha ni informes ni pressupostos. La gent votarà a cegues i el Govern farà tots els possibles per guanyar la votació. No ens creiem la seva neutralitat.
-Què els hi diu la ciutadania?
- Ens sorprèn el grau d’entusiasme que ha generat el nostre discurs. Estem trencant el relat hegemònic de la sociovergència que durant anys ha dominat al Pirineu.
- Quin és aquest relat?
- Li dic en una frase: turisme és riquesa. Nosaltres tombem aquesta idea.
- De quina manera?
- El PIB del turisme a Catalunya és d’un 11% i a les zones amb més visitants com la Costa Brava, un 15%. Al Pirineu és del 25%. La mitjana de llits turístics a Catalunya és de 60 per cada 1.000 habitants. Al Pirineu aquesta proporció arriba als 600 per 1.000 i al Pallars Jussà arriba a 1600 per 1.000. El negoci del turisme es lliga a la construcció i a l’especulació urbanística, i això ens porta una altra dada: les segones i terceres residències al Pirineu és del 45% quan la mitjana catalana és l’11%, i això sense comptar els pisos que estan gestionats per Airbnb, un dels principals patrocinadors dels Jocs d’Hivern. Aquest panorama es rebla amb les dades dels salaris dels treballadors del Pirineu, que es situen a la meitat que els de la resta del país. Si les feines estan mal pagades no es pot dir que el turisme genera riquesa. Al contrari, provoca precarietat.
- Els Jocs d’Hivern poden ser un aparador que permeti atraure més inversió, i això seria riquesa. Posaran el territori al mapa, diuen des del Govern.
- Jo no he vist cap mapa on no aparegui el Pirineu. Per què ens hem de fer més coneguts? Per augmentar encara més la pressió turística? El que defensem és una diversificació de les inversions cap al sector primari i secundari, i els Jocs no ajudaran a invertir ni en ramaderia intensiva ni en petites indústries. El 90% de la inversió que el Govern fa al Pirineu es destina a les pistes d’esquí, un 4% a l’agricultura i un 6% a telecomunicacions. És un parc temàtic.
- Parc temàtic?
- Els Jocs Olímpics són una excusa que ens serveix per fer visible la crítica cap al model de gestió. La solució no és invertir en més turisme, i els propis informes de la Generalitat ho corroboren. Amb el canvi climàtic i l’augment de les temperatures, cada cop serà més inviable mantenir pistes d’esquí i fer neu artificial. Arribarà un punt que no serà ni ètic, però el Govern insisteix en seguir per aquesta línia, la del parc temàtic. Les prioritats han de ser unes altres.
- Què faran vostès si guanya l’opció del "sí" als Jocs d’Hivern?
- Ara estem centrats en socialitzar el nostre discurs perquè considerem que urgeix un canvi en la gestió del Pirineu. Si els Jocs d’Hivern fossin avalats en la consulta, analitzaríem les alternatives, però no ens rendiríem. La pregunta és si el Govern admetrà que cal canviar les polítiques en el cas que guanyi l’opció del "no". El moment de fer caure la candidatura és ara.
Creu que els recursos es destinaran al sector que ja copa les inversions actuals, el turisme, en detriment de la pagesia i la indústria, àmbits poc atesos. Denuncia que els informes de la Generalitat estan caducats i alerta de la poca informació que té la ciutadania sobre aquest projecte que es sotmetrà a consulta el 24 de juliol.
- En què es basa el rebuig de la plataforma als Jocs d’Hivern?
- La posició contrària als Jocs d’Hivern la resumim en tres arguments: el model socioeconòmic, l’emergència climàtica i la poca transparència. La majoria de pobles del Pirineu són petits i tenen unes infraestructures limitades, molt pocs serveis i unes escasses ofertes de transport públic. A més, molts joves han de marxar del territori per estudiar, i el que és més greu, després no veuen oportunitats per tornar. Més enllà del turisme no s’inverteix en res.
- I aquest problema no es resoldrà amb els Jocs?
- No. La mateixa consellera Vilagrà ens ha dit que els Jocs d’Hivern no portaran ni carreteres, ni trens, ni hospitals ni escoles. I la realitat ho demostra.
- Com?
- Vostè creu que si el Govern tingués prevista la construcció d’una carretera o d’un hospital no ho hauria dit ja, a tres mesos de la consulta? Haurien muntat una campanya mediàtica per intentar guanyar-la! Si no ho fan és perquè no hi ha res projectat.
- Els informes parlen d’una candidatura sostenible i positiva pel territori. No se’ls creu?
- Aquests informes són antics i no se sotmetran a votació. Els va elaborar el Govern anterior sota la tutela del conseller Damià Calvet, i l’actual consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ens va dir que se’n farien de nous perquè les qüestions de sostenibilitat no estaven ben plantejades. Ara resulta que l’executiu presenta els documents caducats que no agradaven. És una maniobra de distracció.
"Si el Govern tingués previstes inversions en infraestructures ja les hauria anunciat a tres mesos de la consulta. No tenen res pensat"
- La consulta serà el 24 de juliol i presencial. A la plataforma la beneficia el dia i les condicions?
- El que nosaltres volem és que voti el màxim de gent possible, i al mig de l’estiu la mobilització és més complicada. Vostè ha vist que unes eleccions al Parlament es fessin al juliol? A l’estiu molta gent treballa lluny de casa i ho tindrà més complicat per anar a votar. A més, no hi ha ni informes ni pressupostos. La gent votarà a cegues i el Govern farà tots els possibles per guanyar la votació. No ens creiem la seva neutralitat.
-Què els hi diu la ciutadania?
- Ens sorprèn el grau d’entusiasme que ha generat el nostre discurs. Estem trencant el relat hegemònic de la sociovergència que durant anys ha dominat al Pirineu.
- Quin és aquest relat?
- Li dic en una frase: turisme és riquesa. Nosaltres tombem aquesta idea.
- De quina manera?
- El PIB del turisme a Catalunya és d’un 11% i a les zones amb més visitants com la Costa Brava, un 15%. Al Pirineu és del 25%. La mitjana de llits turístics a Catalunya és de 60 per cada 1.000 habitants. Al Pirineu aquesta proporció arriba als 600 per 1.000 i al Pallars Jussà arriba a 1600 per 1.000. El negoci del turisme es lliga a la construcció i a l’especulació urbanística, i això ens porta una altra dada: les segones i terceres residències al Pirineu és del 45% quan la mitjana catalana és l’11%, i això sense comptar els pisos que estan gestionats per Airbnb, un dels principals patrocinadors dels Jocs d’Hivern. Aquest panorama es rebla amb les dades dels salaris dels treballadors del Pirineu, que es situen a la meitat que els de la resta del país. Si les feines estan mal pagades no es pot dir que el turisme genera riquesa. Al contrari, provoca precarietat.
"La ciutadania votarà a cegues perquè el Govern no ha presentat ni informacions ni pressupostos"
- Els Jocs d’Hivern poden ser un aparador que permeti atraure més inversió, i això seria riquesa. Posaran el territori al mapa, diuen des del Govern.
- Jo no he vist cap mapa on no aparegui el Pirineu. Per què ens hem de fer més coneguts? Per augmentar encara més la pressió turística? El que defensem és una diversificació de les inversions cap al sector primari i secundari, i els Jocs no ajudaran a invertir ni en ramaderia intensiva ni en petites indústries. El 90% de la inversió que el Govern fa al Pirineu es destina a les pistes d’esquí, un 4% a l’agricultura i un 6% a telecomunicacions. És un parc temàtic.
- Parc temàtic?
- Els Jocs Olímpics són una excusa que ens serveix per fer visible la crítica cap al model de gestió. La solució no és invertir en més turisme, i els propis informes de la Generalitat ho corroboren. Amb el canvi climàtic i l’augment de les temperatures, cada cop serà més inviable mantenir pistes d’esquí i fer neu artificial. Arribarà un punt que no serà ni ètic, però el Govern insisteix en seguir per aquesta línia, la del parc temàtic. Les prioritats han de ser unes altres.
- Què faran vostès si guanya l’opció del "sí" als Jocs d’Hivern?
- Ara estem centrats en socialitzar el nostre discurs perquè considerem que urgeix un canvi en la gestió del Pirineu. Si els Jocs d’Hivern fossin avalats en la consulta, analitzaríem les alternatives, però no ens rendiríem. La pregunta és si el Govern admetrà que cal canviar les polítiques en el cas que guanyi l’opció del "no". El moment de fer caure la candidatura és ara.