19
de març
del
2024
Actualitzat
a les
18:58h
Olot torna a portar el Nucli Antic a quiròfan. Ho fa en l'enèsima operació per reanimar un pacient que des de fa anys s'enfronta a un tractament mèdic profund i llarg: tornar tenir vida. Després de diferents intervencions com el Pla de Barris del 2004 o el PIAM del 2017 que, sobretot, actuaven en la superfície (la via pública), ara els metges s'enfronten al mal més difícil de curar: l'habitatge.
Aquest dijous, el ple municipal de l'Ajuntament d'Olot aprovarà la creació de la Comissió per a la regeneració del Nucli Antic. Es tracta d'una taula formada per tots els grups polítics que neix amb un consens clar per afrontar la intervenció quirúrgica: quines eines s'utilitzaran i qui serà la doctora que operarà.
La resposta: l'arquitectura social serà l'eina i Itziar González la doctora. L'arquitecta barcelonina, que ja fa un any que indaga sobre el procés de regeneració del Nucli Antic ha explicat aquest dimarts la seva estratègia donar vida al barri olotí a través de l'habitatge. ho ha fet en una roda de premsa al coworking Ca-Nyera acompanyada de diferents regidors de l'Ajuntament.
Per aconseguir la comunitat, González vol utilitzar l'arquitectura social com a eina clau, la qual consisteix a considerar per iguals i reunir la propietat privada (propietaris), la part pública (Ajuntament) i la comunitat (habitants). Amb aquests tres agents, es pretén arribar a acords perquè habitatges i edificis del Nucli Antic que avui en dia tenen deficiències residencials (poques obertures, sense ascensor, pocs metres quadrats, etc.) s'uneixin per convertir-se en illes i finques d'habitatges amb millors prestacions (patis interiors, ascensors, amb elements sostenibles, més metres quadrats, etc.).
"L'origen d'una ciutat és una cooperació, però ens n'hem oblidat i ens pensem que és una qüestió pública o privada. No hem pensat que potser podem arribar a acords i potser anem més ràpid. El que no havíem fet mai és pensar-ho alhora i junts, donant autonomia als agents que es vulguin manifestar. Per què no podem tornar a ser una ciutat que junts rescatem el Nucli Antic? Per què no pensem que la persona que hi viu és un recurs estratègic per a bon urbanisme? Per això, arquitectura social", diu González.
Aquest marc legal seria innovador a Catalunya i podria servir com a mètode desllorigador a altres barris cèntrics de ciutats que pateixen el mateix problema de degradació que Olot. Segons González, ha de servir per crear una confiança perquè els agents comencin a cooperar entre ells. "Agafa una unitat bàsica de cooperació: una illa on hi ha deu propietaris, vint veïns, dos bancs i l'Ajuntament i comences a comunicar-los-hi que formen part d'una comunitat. Es tracta de fer tot un treball d'anar-los motivant i dir-los que si no fan res, d'aquí a deu anys tindran la meitat del valor que té ara i si s'hi sumen, ho tindran més fàcil, se sentirà orgullós i haurà contribuït en la millora de la seva ciutat", diu l'arquitecta que des d'aquest 2024 viurà a Olot per dirigir el procés que liderarà.
A més del marc legal, González també posa molt d'èmfasi a donar veu a tots els actors, i per això s'instal·larà a un local amb planta baixa al Nucli Antic d'Olot encara per determinar. Aquest punt serà una oficina i un espai cooperatiu ciutadà, on s'atendran tots els agents i s'impulsarà el procés.
Per tant, no està previst que sigui fins al 2025, com a mínim, que es pugui començar a passar del paper al carrer. El futur Pla de Barris ha de ser l'impuls econòmic de la regeneració del barri olotí el que permeti començar a actuar en una illa d'habitatges que serveixi com a pacient zero de la reforma habitacional del barri. Per això, es calcula que em aquest mandat es pugui començar a actuar i en el següent (2027-2031) ja hi hagi, com a mínim, una illa rehabilitada.
El calendari és resultat de la urgència de la intervenció i el mal del pacient. Per això, Itziar González té clar que no queda res més que començar a operar, que passar a l'acció: "Penso que són molts anys de fer moltes coses i crec que les persones necessiten veure resultats. Hauré de ser molt clara i contundent, no puc estar fent projectes, he de fer accions. El Nucli Antic està madur. Tot el que hi ha hagut ha servit i permet fer la cirereta final que és l'arquitectura social. Cal cridar a tothom a cooperar, dir com i fer-ho. Ara ja venim a fer".
Aquest dijous, el ple municipal de l'Ajuntament d'Olot aprovarà la creació de la Comissió per a la regeneració del Nucli Antic. Es tracta d'una taula formada per tots els grups polítics que neix amb un consens clar per afrontar la intervenció quirúrgica: quines eines s'utilitzaran i qui serà la doctora que operarà.
La resposta: l'arquitectura social serà l'eina i Itziar González la doctora. L'arquitecta barcelonina, que ja fa un any que indaga sobre el procés de regeneració del Nucli Antic ha explicat aquest dimarts la seva estratègia donar vida al barri olotí a través de l'habitatge. ho ha fet en una roda de premsa al coworking Ca-Nyera acompanyada de diferents regidors de l'Ajuntament.
L'arquitectura social, l'eina
Per a González, l'únic element que ha faltat al Nucli Antic d'Olot és la comunitat. "No podem reivindicar el Nucli Antic d'Olot com a bé comú si no tenim la comunitat que te'l demana. Però la comunitat no pot ser només un usuari o un ciutadà que vol arreglar el barri. Ha de ser un reconeixement de què tots tenim una part de feina a fer. La nostra metodologia vol reconèixer, primer, tots els agents i reunir-los", assegura l'arquitecta contractada per l'Ajuntament i que liderarà el procés de rehabilitació.Itziar González és una reconeguda arquitecta barcelonina que també ha impulsat la reforma de les Rambles de Barcelona. Foto: Pau Masó
Per aconseguir la comunitat, González vol utilitzar l'arquitectura social com a eina clau, la qual consisteix a considerar per iguals i reunir la propietat privada (propietaris), la part pública (Ajuntament) i la comunitat (habitants). Amb aquests tres agents, es pretén arribar a acords perquè habitatges i edificis del Nucli Antic que avui en dia tenen deficiències residencials (poques obertures, sense ascensor, pocs metres quadrats, etc.) s'uneixin per convertir-se en illes i finques d'habitatges amb millors prestacions (patis interiors, ascensors, amb elements sostenibles, més metres quadrats, etc.).
"L'origen d'una ciutat és una cooperació, però ens n'hem oblidat i ens pensem que és una qüestió pública o privada. No hem pensat que potser podem arribar a acords i potser anem més ràpid. El que no havíem fet mai és pensar-ho alhora i junts, donant autonomia als agents que es vulguin manifestar. Per què no podem tornar a ser una ciutat que junts rescatem el Nucli Antic? Per què no pensem que la persona que hi viu és un recurs estratègic per a bon urbanisme? Per això, arquitectura social", diu González.
Com aconseguir-ho?
Fins ara, l'estructura urbanística del Nucli Antic no encaixava amb el marc legal que regula les rehabilitacions integrals d'illes. Per això, González proposa trencar el marc i crear una nova metodologia legal: "La proposta implica agafar aquesta peça que és l'illa d'habitatges i considerar-la una unitat bàsica de cooperació. No és una figura urbanística, és una metodologia de gestió. La llei d'urbanisme encara no ho contempla i ho analitzarem amb experts. Indagarem sobre com desenvolupar-la i tenir una seguretat jurídica".Un local en venda al Nucli Antic d'Olot. Foto: Martí Albesa
Aquest marc legal seria innovador a Catalunya i podria servir com a mètode desllorigador a altres barris cèntrics de ciutats que pateixen el mateix problema de degradació que Olot. Segons González, ha de servir per crear una confiança perquè els agents comencin a cooperar entre ells. "Agafa una unitat bàsica de cooperació: una illa on hi ha deu propietaris, vint veïns, dos bancs i l'Ajuntament i comences a comunicar-los-hi que formen part d'una comunitat. Es tracta de fer tot un treball d'anar-los motivant i dir-los que si no fan res, d'aquí a deu anys tindran la meitat del valor que té ara i si s'hi sumen, ho tindran més fàcil, se sentirà orgullós i haurà contribuït en la millora de la seva ciutat", diu l'arquitecta que des d'aquest 2024 viurà a Olot per dirigir el procés que liderarà.
A més del marc legal, González també posa molt d'èmfasi a donar veu a tots els actors, i per això s'instal·larà a un local amb planta baixa al Nucli Antic d'Olot encara per determinar. Aquest punt serà una oficina i un espai cooperatiu ciutadà, on s'atendran tots els agents i s'impulsarà el procés.
Objectiu Pla de Barris 2025
Durant tot aquest 2024 es vol preparar el context legal i conceptual del projecte amb la mirada posada al Pla de Barris 2025. La feina d'aquest 2024 ha de servir perquè l'any que ve la regeneració del Nucli Antic d'Olot sigui un dels projectes més ben dotats del nou pla d'inversió que està previst que llenci la Generalitat. "Volem que ens donin el Pla de Barris i ens donin molts diners. Per guanyar-nos aquesta autoritat volem anar amb els deures fets i proposar metodologies que puguin ajudar altres barris d'altres ciutats", diu Gonzàlez.La reestructuració i rehabilitació de finques és la manera com es vol rehabilitar el Nucli Antic. Foto: Martí Albesa
Per tant, no està previst que sigui fins al 2025, com a mínim, que es pugui començar a passar del paper al carrer. El futur Pla de Barris ha de ser l'impuls econòmic de la regeneració del barri olotí el que permeti començar a actuar en una illa d'habitatges que serveixi com a pacient zero de la reforma habitacional del barri. Per això, es calcula que em aquest mandat es pugui començar a actuar i en el següent (2027-2031) ja hi hagi, com a mínim, una illa rehabilitada.
El calendari és resultat de la urgència de la intervenció i el mal del pacient. Per això, Itziar González té clar que no queda res més que començar a operar, que passar a l'acció: "Penso que són molts anys de fer moltes coses i crec que les persones necessiten veure resultats. Hauré de ser molt clara i contundent, no puc estar fent projectes, he de fer accions. El Nucli Antic està madur. Tot el que hi ha hagut ha servit i permet fer la cirereta final que és l'arquitectura social. Cal cridar a tothom a cooperar, dir com i fer-ho. Ara ja venim a fer".