1 de 10
REPORTATGE

La salut i l'educació: els pilars desprestigiats

Una professora jubilada i una metgessa que ho està a punt de fer miren enrere per descriure com han canviat dues professions que són els puntals bàsics de la nostra societat

La Toia i la Rosa s'han dedicat tota la vida a l'educació i la salut pública, respectivament | Martí Albesa
per Pau Masó, Olot | 25 de gener de 2023 a les 20:00 |
"He decidit jubilar-me perquè vull viure". És la frase que moltes persones podrien respondre a la pregunta "per què et jubiles?". Però també és la resposta de la Toia Codina, una professora d'Olot de 66 anys que s'ha jubilat fa pocs mesos després de dècades a les aules de la Garrotxa. "Tinc la sensació que m'he buidat", assegura també la Rosa Vilar, una metgessa de 64 anys que ha vist passar tres generacions de garrotxins per les consultes dels Centres d'Atenció Primària de Besalú i Olot. La Rosa es jubilarà el pròxim mes d'agost i fa quaranta anys que treballa a la sanitat pública, pràcticament els mateixos que la Toia al món educatiu. Sense conèixer-se, coincideixen en una mateixa conclusió: "S'han carregat la salut i l'educació".


Després d'una trajectòria vital en els dos àmbits professionals més importants de la societat, la Toia i la Rosa pleguen amb ganes i amb la sensació que les seves professions han anat a pitjor. "Ens sentim menyspreades. Hi ha un desprestigi a l'atenció primària", diu la Rosa qui descriu la situació actual com "una buidor i una desil·lusió". Pel que fa a l'educació, la Toia també constata el desprestigi i relata un empitjorament: "Veig que ha quedat una professió desvirtuada socialment perquè ens diuen que tenim moltes vacances i que els mestres han perdut autoritat davant la mainada". El desprestigi és la punta de l'iceberg dels problemes que arrosseguen des de fa anys els dos sectors.
 

La Rosa a la seva consulta, al CAP Nord d'Olot. Foto: Martí Albesa

 

Les condicions laborals i la burocràcia

La Rosa va veure néixer els centres d'atenció primària de la Garrotxa als anys vuitanta amb el desplegament de les primeres àrees bàsiques. "Tot era nou, tot era accessibilitat i treball en equip. Va ser una explosió de vida", explica. Una vida que s'ha anat perdent: "Teníem una sanitat pública que era l'enveja de tothom. Per tant, alguna cosa no hem fet bé entre tots plegats". La Toia va començar també als anys vuitanta treballant per les associacions de pares i mares. Quan van arribar les especialitats va convertir-se en professora de música, d'això fa més de vint anys: "Tenies molts més alumnes a l'aula, fins a trenta-cinc. Però la professió era respectada perquè t'escoltaven. Hi havia un equilibri i les famílies també estaven per l'escola".

Tot això ara ha canviat i un dels principals motius ha estat l'empitjorament de les condicions laborals, principalment, promogut per les retallades de la crisi del 2008. Això ha portat al fet que la sanitat pública catalana es trobi actualment en una situació enrocada. La falta de professionals, les condicions laborals que s'ofereixen, els més de deu anys que es necessiten per formar-se i una sanitat privada que atrau amb millors condicions, son els principals ingredients d'un còctel que ha tensat les consultes. I és que segons Metges de Catalunya, un professional de la salut pot tenir un sou de 1.200 euros que acabarà sent més elevat gràcies a les guàrdies que se sumin a les quaranta hores setmanals. "Els metges ens hem quedat sense gasolina. Esgotadíssims per les deficiències de personal o les deficiències estructurals. Aquí a Olot, per exemple, anem com sardines als dos centres que hi ha de primària", explica Vilar.
 

La Toia Codina té 66 anys i s'ha jubilat després de quaranta anys en el món de l'educació. Foto: Martí Albesa


Pel que fa als professors, segons el Departament d'Educació, el sou base d'un mestre és de poc més de 1.000 euros, que pot arribar a més de 2.000 afegint un complement de destinació i complements específics. Però més enllà del sou, assenyalen un altre factor: la burocràcia. "Això s'ho ha menjat tot. S'ha de fer el pla lingüístic, el pla de tutoria, el pla de biblioteca... s'han de fer molts plans que son paper, paper i paper. És clar, tot això val hores de feina. I abans aquestes hores de feina les dedicàvem a fer material per a la mainada. Però ara, les hores que no són lectives, estàs reunit fent programes i projectes. Et quedes tot el dia fent reunions i emplenant paperassa", diu Codina, qui ha fet de professora els últims dotze anys a l'Escola d'Adults d'Olot.

A la medicina, els informes i la burocràcia també han anat a més, fet que ha comportat més tensió a la plantilla: "Ha estat horrorós. Els últims anys ha augmentat molt la quantitat de burocràcia que has de fer", explica la doctora Vilar, qui ho compara amb el que hi havia vint anys enrere: "L'única burocràcia grossa que hi havia és que feia les receptes a mà i ho havies d'escriure tot. Però la burocràcia d'ara, informes aquí, informes allà, no recordo que n'hi hagués tanta".
 

Perdre la mirada del pacient i els alumnes

L'augment de la burocràcia ha estat acompanyat de la introducció de la informàtica. Aquest factor ha comportat, per una banda, millorar molts aspectes organitzatius, però per l'altra, perdre la mirada amb l'alumne o el pacient: "A vegades m'adono que he mirat el malalt dos minuts perquè he d'estar entrant les dades a l'ordinador. No mires el pacient", diu Vilar. Una sensació que també es trasllada a les escoles: "La mainada el que fa ara és prova-error. No llegeixen ni pensen què han de fer per buscar una resposta. Quan es posen a l'ordinador van fent clic a veure si l'encerten", diu Codina. Per unes professionals que van començar en època de diapositives, les pantalles han trencat metodologies de treball que eren humanes: "Les noves tecnologies ens han ajudat molt, però penso que no hem sabut posar un límit, ja que el malalt et demana una mirada o un silenci. T'adones que quan et dirigeixes al pacient, te'l mires o li agafes la mà, ho agraeix".
 

La Rosa Vilar va ser de les primeres metgesses que hi va haver als CAP de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa


Segons Vilar, el pacient també ha canviat respecte anys enrere. Ara la immediatesa mana i aquí, la metgessa garrotxina posa deures al col·lectiu: "Potser els sanitaris no hem sabut educar prou bé la població en general. Abans la gent passava un refredat a casa i ara venen a la consulta i volen que al cap de vint-i-quatre hores ja estiguin curats". La doctora del CAP Nord d'Olot assegura que en aquest punt els sanitaris "s'han de mirar una mica al melic" i inculcar una cultura d'"autocura" o "autoprotecció".

A les aules, segons Codina, l'alumnat també ha canviat, en un altre sentit: ha augmentat la diversitat. La immigració i la introducció d'alumnes amb necessitats especials han generat noves demandes a les aules a què els professors han hagut de fer front: "Necessitem molts més recursos. Et venen nens amb dificultats motrius que només tenen suport dues hores al dia i la resta queda en mans de la mestra".
 

Canvis polítics

La millor atenció a la diversitat a les aules o evitar la pèrdua del contacte humà a la consulta està molt determinat per la tensió que acumulin els professionals. Com més burocràcia, menys plantilla i més feina; menys atenció. "Quan vàrem tornar a obrir el CAP després de la pandèmia, algun pacient es va posar a plorar i em va abraçar per tornar-me a veure. Això és el que penso que s'ha perdut amb les noves tecnologies, la falta de personal, la càrrega de treball i la burocràcia", diu Vilar.

Precisament, aquest últim factor (la burocràcia) ha estat un element promogut per l'administració, qui cada quatre anys canvia de color. Segons Codina, això ho ha viscut una vegada i una altra en els seus quaranta anys com a mestra i creu que ha condicionat el món educatiu: "Cada vegada que hi ha un conseller nou es canvia tota la programació educativa. L'engranatge és molt lent i llavors s'acaba el mandat i quan hi estem acostumats, ve un altre i ho canvia altra vegada. No sé què pretenen. Hi hauria d'haver una línia en mestra". Per Vilar, aquest canvi no son tan accentuat a la salut pública, ja que hi ha més lleis que la regulen com la Llei d'Ordenació Sanitària i la Llei de Salut Pública.
 

La Toia Codina ha estat a diferents escoles de la Garrotxa com la d'Argelaguer, Riudaura, Castellfollit, Santa Pau o Olot. Foto: Martí Albesa


Els canvis de consellers o partits no han significat canvis rellevants la dinàmica negativa que s'ha viscut a l'educació i la sanitat les últimes dècades. Tant Vilar com Codina han assistit a diferents vagues al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria professional. Consideren que les reivindicacions han servit de poc i, per això, conviden als polítics a trepitjar les aules o les consultes: "Penso que els gestors s'han d'aixecar de la cadira i han d'anar al territori. Però no a fer la visita llampec que fan amb la foto i marxar. Que vinguin un dia a Olot i passin tot un dia a veure com és el circuit sanitari de la sanitat pública. No hi pot haver les llistes d'espera que hi ha ara, no pot ser que per anar de fer la visita a l'especialista tardin quatre mesos, no pot ser que es desprestigi l'atenció primària com si no poguéssim ser resolutius. Tot això no és una situació que ve d'ara, portem quinze anys", diu la doctora Vilar, qui també assegura que els professionals sanitaris "estan fent un gran esforç".
 

Una professió agraïda

Malgrat l'esforç, la dedicació, la lluita i la perseverança, tant la Toia Codina com la Rosa Vilar responen amb contundència quan se'ls pregunta si tornarien a triar la mateixa feina. "Quan penso en la meva professió se m'eixampla el cor perquè m'ho he passat molt bé a les classes amb els alumnes. Ha estat molt gratificant poder treballar amb gent i poder ensenyar-los coses", diu la Toia. "Tinc una emoció interna d'haver estat en una professió de servei públic. La gent m'ha demostrat que m'ha necessitat", afirma Vilar.

Professora i metgessa deixen ara enrere una vida dedicada a la salut i l'educació pública. Les seves trajectòries demostren la vocació que es pot arribar a despertar en dues professions que tot i ser els pilars de la nostra societat, no han tingut sempre el respecte social que necessiten. I potser sí, potser en la nostàlgia i la mirada enrere de la Rosa i la Toia podria haver-hi raons i maneres per recuperar l'ànima i la força que han perdut avui dia els professionals i les estructures de l'educació i la salut pública.

 

També hauries de llegir
Fa una setmana

​Seguiment dispar de la vaga de metges a la Garrotxa

Participació