03
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
11:39h
La filòloga, lingüista i traductora Marie-Nöelle Marange (1950), establerta a Besalú, ha publicat una guia que estimula l'escriptura a joves estudiants a través de la creativitat. Jocs d'escriptura aplicables a l'aula és un recull de fitxes adreçada als educadors i que afavoreix el gust per la lectura i desperta la imaginació i la creativitat a estudiants de 7 a 12 anys.
Marange, d'origen francès, està posant en pràctica tallers literaris en col·laboració amb els mestres en horari escolar lectiu a diferents centres escolars de les comarques gironines, complementaris a les assignatures de llengua. També, ensenya aquests tallers a l'aula hospitalària del Josep Trueta, de Girona.
Aquest recull de jocs literaris (cal·ligrames, contes en imatges, pictogrames i cartes) és fruit de més de 10 anys impartint tallers d'escriptura per a una gran diversitat de públic. Marange és la presidenta d'Entretemps, una associació cultural que paral·lelament posa en pràctica tallers terapèutics en centres de salut mental gironins.
La passió de Marange per l'escriptura es va gestar quan tenia set anys i estava hospitalitzada a París per poliomielitis, una malaltia neurològica. “Per a distreure'm, dels 7 als 15 anys vaig ensenyar a escriure a nens i nenes que no en sabien. En aquell moment ja vaig veure que em fascinava el món de les lletres”, recorda. Després, va formar-se a la universitat, va ser professora de francès i amb 40 anys va descobrir els tallers d'escriptura a Barcelona de Silvia Adela Kohan, filòloga argentina especialista en tècniques narratives. Va anar a viure a Besalú i els primers tallers els va posar en pràctica el 2015 a l'escola d'Argelaguer i, més tard, a Olot i a Celrà.
Marange explica que “si demanes als alumnes que redactin què han fet el cap de setmana, a l'hora de la veritat ningú ha fet res. Són exercicis avorrits i no hi ha estímul per la imaginació ni per l'escriptura”. Marange inicia els tallers amb una petita història i un debat. “Els hi presento com un joc i el seu èxit és que no hi ha guanyadors ni perdedors, ni millor ni pitjor nota; tothom obté el seu propi resultat i es poden competre errors”.
La guia inclou activitats com cal·ligrames, contes en imatges, pictogrames i cartes, dissenyats per Isabel Bonilla. “Amb aquestes activitats els nens tenen més ganes d'escriure, descobreixen que la imaginació i les idees van abans que l'escriptura. Els nens escriuen contents, jugant i sense obligacions. La resposta que estem tenint és espectacular, els professors em pregunten si tinc una vareta màgica”.
La besaluenca afegeix que amb aquesta guia els educadors descobreixen com els nens poden jugar a escriure i aprendre a escriure alhora. A través del joc literari, els nens aprenen a jugar amb els components de l'escriptura, com les lletres, les paraules, les frases i els textos. L'objectiu és apropar l'escriptura als nens a través d'activitats lúdiques. “Ensenyar a escriure als nens és una tasca molt agraïda i plena de satisfaccions atès que, com a educadors, tenim el compromís de transmetre el gust no només per les lletres sinó també per la lectura”, diu la presidenta d'Entretemps, que comparteix els tallers amb Carme Cau, la seva sòcia.
Practicar l'escriptura creativa a l'aula “és beneficiós perquè desperta la imaginació i la creativitat; desenvolupa en pensament abstracte; la comunicació en general; i afavoreix la comprensió, l'expressió verbal i el gust per la lectura”.
Les sessions a les escoles són de 45 minuts i les imparteix en horari lectiu: “No és una activitat extraescolar, faig els tallers a la classe de llengua. La nostra feina és complementària a la dels mestres, la majoria d'ells participen als tallers i veuen que no els trepitgem. Un mestre ha de complir un programa de sintaxi, de temàtica i de llengua, mentre que nosaltres treballem la llengua de manera implícita”. La filòloga, lingüista i traductora garrotxina ressalta que “no aportem cap nova veritat sobre l'escriptura, però està comprovat que es pot escriure d'una altra manera”.
Els tallers d'escriptura a l'aula hospitalària del servei de pediatria de l'hospital Josep Trueta de Girona els va iniciar el 2015. Des de l'esclat de la pandèmia que no els pot dur a terme per la restricció de visites, però confia en reprendre'ls aviat. Al Trueta hi va iniciar l'activitat després de converses amb el responsable del servei de cardiologia de l'hospital, el doctor Ramon Brugada, que, com Marange, resideix a Besalú. “Quan impartia els tallers tenia un màxim de 6 nens d'entre 4 i 12 anys; era molt familiar perquè sovint estaven acompanyats de pares o avis. Confio en poder reprendre'ls aviat, ja que pels nens és un estímul”, recorda. Per a Marange, ensenyar al Trueta suposa “tornar a la infància i recordar l'època on ensenyava a escriure a companys de planta de traumatologia infantil”. En un futur no descarta poder impartir aquests tallers a més hospitals maternoinfantils: "Un cop Entretemps s'hagi ampliat geogràficament parlant, podrem proposar aquest tipus de tallers a hospitals de Barcelona com Sant Joan de Déu o de la Vall d'Hebron".
En centres de salut mental
Marie-Nöelle Marange va fundar, el 2010, Entremps, una associació cultural amb l'objectiu de portar a terme tallers d'escriptura creativa i lúdica adreçats a nens i nenes ingressats per malalties cròniques i a entitats i institucions que acullen joves i adults amb risc d'exclusió social. En aquest cas, Entretemps n'imparteix al Trueta i en centres de salut mental de la demarcació de Girona (actualment a Figueres i a Girona ciutat, i anteriorment a Santa Coloma de Farners i a Olot).
Marange agraeix que Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, l'ajudés quan va iniciar el projecte dels tallers terapèutics: “Em va atendre quan jo no sabia com arrencar el meu projecte, li va semblar molt bo i em va posar en contacte amb la direcció de Dipsalut”.
En els tallers terapèutics a centres de salut mental l'associació ofereix als pacients eines per a fomentar la seva autoestima i confiança i millorar la seva qualitat de vida i benestar. Els tallers d'escriptura els imparteixen a una desena d'usuaris a partir de 40 anys i els ajuden a assolir els objectius terapèutics. Marange explica que “la finalitat no és només la distracció dels usuaris, sinó buscar la seva autonomia mental i física, i que puguin prendre decisions, tenir criteri i una opinió”.
Marange, d'origen francès, està posant en pràctica tallers literaris en col·laboració amb els mestres en horari escolar lectiu a diferents centres escolars de les comarques gironines, complementaris a les assignatures de llengua. També, ensenya aquests tallers a l'aula hospitalària del Josep Trueta, de Girona.
Aquest recull de jocs literaris (cal·ligrames, contes en imatges, pictogrames i cartes) és fruit de més de 10 anys impartint tallers d'escriptura per a una gran diversitat de públic. Marange és la presidenta d'Entretemps, una associació cultural que paral·lelament posa en pràctica tallers terapèutics en centres de salut mental gironins.
La passió de Marange per l'escriptura es va gestar quan tenia set anys i estava hospitalitzada a París per poliomielitis, una malaltia neurològica. “Per a distreure'm, dels 7 als 15 anys vaig ensenyar a escriure a nens i nenes que no en sabien. En aquell moment ja vaig veure que em fascinava el món de les lletres”, recorda. Després, va formar-se a la universitat, va ser professora de francès i amb 40 anys va descobrir els tallers d'escriptura a Barcelona de Silvia Adela Kohan, filòloga argentina especialista en tècniques narratives. Va anar a viure a Besalú i els primers tallers els va posar en pràctica el 2015 a l'escola d'Argelaguer i, més tard, a Olot i a Celrà.
Marie-Nöelle Marange en un taller amb infants a Argelaguer. Foto: comunica.cat
Marange explica que “si demanes als alumnes que redactin què han fet el cap de setmana, a l'hora de la veritat ningú ha fet res. Són exercicis avorrits i no hi ha estímul per la imaginació ni per l'escriptura”. Marange inicia els tallers amb una petita història i un debat. “Els hi presento com un joc i el seu èxit és que no hi ha guanyadors ni perdedors, ni millor ni pitjor nota; tothom obté el seu propi resultat i es poden competre errors”.
La guia inclou activitats com cal·ligrames, contes en imatges, pictogrames i cartes, dissenyats per Isabel Bonilla. “Amb aquestes activitats els nens tenen més ganes d'escriure, descobreixen que la imaginació i les idees van abans que l'escriptura. Els nens escriuen contents, jugant i sense obligacions. La resposta que estem tenint és espectacular, els professors em pregunten si tinc una vareta màgica”.
La besaluenca afegeix que amb aquesta guia els educadors descobreixen com els nens poden jugar a escriure i aprendre a escriure alhora. A través del joc literari, els nens aprenen a jugar amb els components de l'escriptura, com les lletres, les paraules, les frases i els textos. L'objectiu és apropar l'escriptura als nens a través d'activitats lúdiques. “Ensenyar a escriure als nens és una tasca molt agraïda i plena de satisfaccions atès que, com a educadors, tenim el compromís de transmetre el gust no només per les lletres sinó també per la lectura”, diu la presidenta d'Entretemps, que comparteix els tallers amb Carme Cau, la seva sòcia.
Practicar l'escriptura creativa a l'aula “és beneficiós perquè desperta la imaginació i la creativitat; desenvolupa en pensament abstracte; la comunicació en general; i afavoreix la comprensió, l'expressió verbal i el gust per la lectura”.
Les sessions a les escoles són de 45 minuts i les imparteix en horari lectiu: “No és una activitat extraescolar, faig els tallers a la classe de llengua. La nostra feina és complementària a la dels mestres, la majoria d'ells participen als tallers i veuen que no els trepitgem. Un mestre ha de complir un programa de sintaxi, de temàtica i de llengua, mentre que nosaltres treballem la llengua de manera implícita”. La filòloga, lingüista i traductora garrotxina ressalta que “no aportem cap nova veritat sobre l'escriptura, però està comprovat que es pot escriure d'una altra manera”.
Els tallers d'escriptura a l'aula hospitalària del servei de pediatria de l'hospital Josep Trueta de Girona els va iniciar el 2015. Des de l'esclat de la pandèmia que no els pot dur a terme per la restricció de visites, però confia en reprendre'ls aviat. Al Trueta hi va iniciar l'activitat després de converses amb el responsable del servei de cardiologia de l'hospital, el doctor Ramon Brugada, que, com Marange, resideix a Besalú. “Quan impartia els tallers tenia un màxim de 6 nens d'entre 4 i 12 anys; era molt familiar perquè sovint estaven acompanyats de pares o avis. Confio en poder reprendre'ls aviat, ja que pels nens és un estímul”, recorda. Per a Marange, ensenyar al Trueta suposa “tornar a la infància i recordar l'època on ensenyava a escriure a companys de planta de traumatologia infantil”. En un futur no descarta poder impartir aquests tallers a més hospitals maternoinfantils: "Un cop Entretemps s'hagi ampliat geogràficament parlant, podrem proposar aquest tipus de tallers a hospitals de Barcelona com Sant Joan de Déu o de la Vall d'Hebron".
Un dels tallers al centre de Salut mental d’Olot el setembre de 2021. Foto: Entretemps.
En centres de salut mental
Marie-Nöelle Marange va fundar, el 2010, Entremps, una associació cultural amb l'objectiu de portar a terme tallers d'escriptura creativa i lúdica adreçats a nens i nenes ingressats per malalties cròniques i a entitats i institucions que acullen joves i adults amb risc d'exclusió social. En aquest cas, Entretemps n'imparteix al Trueta i en centres de salut mental de la demarcació de Girona (actualment a Figueres i a Girona ciutat, i anteriorment a Santa Coloma de Farners i a Olot).
Marange agraeix que Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, l'ajudés quan va iniciar el projecte dels tallers terapèutics: “Em va atendre quan jo no sabia com arrencar el meu projecte, li va semblar molt bo i em va posar en contacte amb la direcció de Dipsalut”.
En els tallers terapèutics a centres de salut mental l'associació ofereix als pacients eines per a fomentar la seva autoestima i confiança i millorar la seva qualitat de vida i benestar. Els tallers d'escriptura els imparteixen a una desena d'usuaris a partir de 40 anys i els ajuden a assolir els objectius terapèutics. Marange explica que “la finalitat no és només la distracció dels usuaris, sinó buscar la seva autonomia mental i física, i que puguin prendre decisions, tenir criteri i una opinió”.