Laura Tejada publica la novel·la «L'ordre de les coses», d'ambientació 100% garrotxina

L'autora la presentarà a la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot aquest 3 de març a les set del vespre, acompanyada del periodista Josep Puigbó

Laura Tejada serà a Olot aquest dijous per a presentar la seva novel·la.
Laura Tejada serà a Olot aquest dijous per a presentar la seva novel·la. | @Comanegra.
NacióGarrotxa
02 de març del 2022
Actualitzat a les 12:15h
Laura Tejada, nada a Barcelona el 1969, és sabadellenca, però viu i escriu a muntanya, entre Oix, a l'Alta Garrotxa, i Andorra. Aquest dijous, a les set del vespre, acompanyada del periodista Josep Puigbó, presentarà a la Biblioteca Marià Vayreda la seva segona novel·la, L'ordre de les coses (Comanegra, 2022), una obra cent per cent garrotxina ambientada a Olot, amb tot de personatges, de tota mena, edat i condició, que es mouen en plànols-seqüencia i travellings per a mostrar les fortaleses i febleses de llurs vides.

La segona novel·la de Laura Tejada és un retorn molt esperat. Sis anys després d’Un cop morta (premi El Lector de l’Odissea 2016), Comanegra acull una autora que escriu a foc lent i es fa llegir amb un ritme trepidant. És una novel·la d’ambientació garrotxina que retrata l’encadenament de relacions que formen el substrat d’una comunitat: les inquietuds, els anhels, i tots els alts i baixos emocionals dels qui omplen de vida els carrers d'Olot són els veritables protagonistes. El retorn de Laura Tejada brinda una narració farcida d'ironia, amb una pluralitat de punts de vista i l'encís de viure.

És estiu a Olot, i el bar del Firal és una olla de grills. Els grills, a l’estiu, viuen cada dia com si fos l’últim, i així ho fan, també, els personatges de L’ordre de les coses. Tejada passa llargues temporades a Oix, on ha escrit aquesta novel·la d’ambientació garrotxina que suposa el seu retorn i consolidació a la literatura catalana contemporània.

La novel·la és bastida a partir de petits gestos, que retrata l’encadenament de relacions que formen el substrat d’una comunitat. El protagonista, s’acostuma a dir, és el poble; doncs bé, aquí la sentència és més certa que mai. Una novel·la àgil que esmola la llengua, els punts de vista, la ironia i la joia de viure.

La Clàudia s’encaparra amb el professor de música i en Blai, l’amic d’infància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altres col·legues del poble encaren l’estiu com si s’hi juguessin la vida. Muntaran una banda perquè tremolin les festes majors dels pobles veïns. En Pepe, mentrestant, plora la Rosario (amor de joventut que li va morir als braços) mentre serveix cerveses al jovent desenfadat. L’Ester sembla que no hi és tota, i s’imagina amors i odis que amenacen la Clàudia i el seu professor. I la Nina sembla l’únic far de seny del poble. Al forn de la Marga, és clar, s’hi suca pa amb xafarderies.

Són alguns dels integrants d’aquesta colla de personatges que malden per trobar l’ordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, en surfejar el desordre. La gràcia de la vida, descobreixen, és justament aquest desordre. Aquest descontrol.

"El coll prim de pell blanca i llisa. En Pepe la mira i pensa que com és pos- sible que la vida li faci això, ara. Com pot ser que la noia s’assembli tant a la seva Rosario. Així, envoltada de les companyes d’institut, li sembla una visió estranya."

Laura Tejada va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, es va començar a forjar com a autora a l’Ateneu Barcelonès i la primera novel·la que va escriure ja va sortir amb un bon premi sota el braç.

Que és una autora apreciada i esperada ho demostra, entre altres coses, que una de les primeres apostes de l’editorial La Magrana, en el seu rellançament aquest mes de febrer, és la reedició de la primera novel·la de Laura Tejada.

Podeu fer un tast del llibre des d'aquest vincle.
 

Coberta de «L'ordre de les coses», de Laura Tejada. Foto: Comanegra.


 
Arxivat a