15
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
9:29h
Aquest dimecres s'ha presentat a la seu del Consell Comarcal la Memòria del Consell d?acció Social de la Garrotxa (CASG) corresponent a l'any 2020, en què destaca, entre d'altres, un augment del 13,95% pel que fa al nombre de famílies ateses pels serveis socials bàsics, que han estat 5.125, amb 9.912 persones implicades, segons les dades que ha detallat la directora del CASG durant la presentació, Teia Fàbrega, que va estar acompanyada del president, i, també, batlle d'Olot, Pep Berga, i del president del Consell Comarcal de la Garrota, Santi Reixach.
La Memòria del CASG de 2020, que igualment va ser presentada dilluns via Zoom a tots els càrrecs electes de la comarca, revela que durant l'any de l'esclat de la pandèmia, les problemàtiques més destacables –que s'han afegit a la greu precarietat ja existent de moltes famílies– han girat al voltant dels problemes de la salut i l'autonomia personal (33,62%); els econòmics (21,67%); els d’habitatge (5,5%), i, els derivats dels documents legals d’estrangeria (5%).
.jpg)
Més enllà de la pandèmia, però, d'altres realitats han tingut efecte en el serveis socials de la comarca al llarg de l’any 2020. Per una banda, la immigració forçosa del triangle nord de l’Amèrica Central (Guatemala, Hondures i el Salvador) i, per una altra, l’arribada de joves no acompanyats al territori, uns joves que quan arriben a la majoria d’edat es veuen obligats a deixar els centres de protecció a la infància, amb les afectacions que genera aquest fet sobre les seves vides.
Com a president del CASG, Pep Berga ha destacat que la pandèmia ha obligat a reformular tots els serveis oferts pel Consorci, especialment durant els moments més durs del confinament estricte, especialment pel que fa a les actuacions relacionades amb la dependència, quan les persones grans a les residències no podien ser visitades pels familiars ni relacionar-se amb ningú a causa de la seva vulnerabilitat.
Les persones ateses que han arribat noves al consorci són 2.676. Les problemàtiques que més es repeteixen en aquestes casos són: econòmiques, lligades, en un 21%, amb la irregularitat administrativa i les dificultats al voltant de l’habitatge.
L’activitat del CASG ha estat detallada per la directora, Teia Fàbrega,tot destacant-hi les següents dades:
Necessitats d’autonomia personal
El 45 % de les famílies ateses per les professionals del CASG tenen necessitats lligades a l’autonomia personal. En quant al seu perfil, el 65% són dones de més de 75 anys. En total 3.547 persones de 2.512 nuclis familiars.
En aquest àmbit, la pandèmia va impactar fortament en les residències de la gent gran, sobretot al llarg de la primera onada, quan es disposava de menys informació i preparació per fer front a un virus desconegut. Lamentablement, molts residents van ser víctimes del coronavirus, amb la pèrdua de moltes vides i generant un impacte molt negatiu en les condicions de salut i solitud dels residents.
La pandèmia també ha impactat als recursos diürns d’atenció a l’autonomia personal, tant de gent gran com de discapacitats, perquè en molts períodes de l’any, com a mesures per evitar la propagació del virus, els centres han hagut de tancar, amb la conseqüent càrrega a les famílies per la cura d’aquestes persones. Finalment, en l’àmbit de l’atenció domiciliària, la por que entressin els cuidadors de l’exterior i poguessin transmetre el coronavirus, o la por ha sortir a l’exterior, també ha impactat de manera negativa en la vida de les persones dependents.
Respecte als recursos en l’àmbit de l’autonomia personal, destaquen les 405 valoracions realitzades pel servei de valoració de la discapacitat i les 604 valoracions del servei de valoració de la dependència.
Quant als serveis a l’entorn domiciliari:
- Servei d’ajuda a domicili: 374 persones, 7.424 hores.
- Servei d’àpats a domicili: 143 persones, 26.735 àpats/any.
- Servei de teràpia ocupacional i productes de suport: 130 persones, 317 valoracions, 116 productes de suport.
- Servei de teleassistència: 1.629 persones, amb 201 detectors (101 de fum , 61 de fuita de gas,31 de no mobilitat i 8 de caiguda).
- Targetes d’aparcament de discapacitat: 270 targetes.
Necessitats en les relacions familiars
La pandèmia ha impactat a totes les famílies, però especialment en aquelles que ja estaven en situació més vulnerables. El tancament de les escoles o la presencialitat alguns dies de la setmana han fet aflorar encara més les desigualtats educatives, accentuant-se amb la bretxa digital, la manca de competències, les capacitats, el material necessari, la connectivitat, etc. També el impacte econòmic ha accentuat més la fragilitat i les situacions de risc social de les famílies.
El confinament domiciliari ha provocat un impacte molt gran amb els infants i especialment en els joves més vulnerables, que s’han quedat tancat a casa abusant de les xarxes socials i l’accés a internet, o han sortit trencant les mesures de confinament. S’ha detectat la incapacitat d’algunes famílies per controlar els joves més fràgils i més conflictius.
Des del CASG s’ha treballat amb 570 famílies, fent acompanyament en les seves competències parentals o donant suport i habilitats a nens i nenes i joves i, en alguns casos, fent una intervenció més terapèutica a les famílies.
Un dels temes més preocupants, especialment durant el confinament, han estat les situacions de violència en el marc del domicili. El CASG ha atès durant l’any 2020 a 103 infants i adolescents que han necessitat una actuació protectora. Pel que fa a la violència masclista, s’han atès a 219 dones en atenció psicològica i 47 per qüestions jurídiques.
Necessitats materials i instrumentals
Les pèrdues de llocs de treball, els expedients de regulació d’ocupació, la inestabilitat laboral, l’augment dels deutes i en generals, els problemes econòmics com a conseqüència de la pandèmia han marcat a moltes famílies, abocades a situacions de necessitat, accentuats en els casos de no disposar de recursos i habilitats per gestionar requeriments, peticions electròniques, etc.
La Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital, haurien de pal·liar les situacions de pobresa econòmica, però no ha estat així i per tant les famílies han necessitat d’ajudes als serveis socials. Les persones ateses per necessitats instrumentals en el nostre servei són el 20%.
Pel que fa a ajuts d’urgència, que són ajuts puntuals, urgents i bàsiques, durant 2020 ha augmentat en un 48,5 % la despesa, bàsicament en tres conceptes:
— Aliments: 1733 famílies, amb unes ajudes de 222.081,71 euros (ajuts econòmics o Centre de Distribució d’Aliments).
— Habitatges / pensions: 153 famílies i 462 beneficiaris, amb ajudes per 302.493,72 euros (ajuts o pensions).
— Subministraments: 598 famílies i 1814 persones beneficiàries amb unes ajudes de 52.352,45 euros.
Destaquen els 171 joves entre 18 i 25 anys atesos al llarg de 2020, 40 d’ells per primera vegada i sense referents familiars.
Necessitats en les relacions comunitàries
L’impacte de la pandèmia en aquest àmbit ha generat més conflictivitat entre veïns i veïnes, especialment els que ja tenint relacions molt febles. També s’ha detectat un major índex de malestar emocional i solitud. L’altra cara de la moneda ha estat la creació de xarxes informals d’ajudes i més voluntariat.
De les dades dels serveis comunitaris, destaquen:
• Acollida o primera acollida: 2034 altes noves a Olot. Les nacionalitats més importants de les persones arribades de fora de l’Estat espanyol ha estat: Índia (191), Marroc (162), Colòmbia (135), Hondures (133) i Gàmbia (122). Acollides especialitzades.
• Demandants de protecció internacional: a la Garrotxa són 152 persones/59 famílies de refugiats de 16 països diferents.
• Mentoria (famílies que acompanyen a persones refugiades): durant 2020 han rebut formació 10 persones, arribant a un total de 42 persones mentores
• Acollida juvenil: 18 joves atesos.
• Tràmits d’estrangeria:
— 160 persones per informes d’arrelament.
— 382 persones assessorament jurídic (conveni Càritas).
• Atenció a la diversitat o diversitat sexual, afectiva i de gènere: A més del treball d’atenció en el SAI de suport als professionals, destaca el programa de Ràdio Olot “Olot t’entén “ i l’elaboració de la Diagnosi sobre la realitat LGBT feta conjuntament amb la Universitat de Girona, que es presentarà els propers dies.
• Diversitat de creences: taula de diàleg interreligiós, acompanyament amb les comunitats religioses amb les mesures de protecció de la pandèmia.
• Diversitat funcional: destaca la creació de l’itinerari, conjuntament amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Olot “Cossos i ments, la dignitat de la diferència “ i el llibre editat.
• Diversitat cultural: inici del treball amb la Universitat de Girona de la discriminació en l’accés a l’habitatge.
Altres recursos en l’àmbit dels serveis comunitaris:
— Programa intervenció comunitària als barris i municipis: S’ha treballat amb els barris de Sant Miquel, Les Tries i Pequin, el barri de Sant Roc d’Olot i el poble de Mieres.
— Veïnatge i convivència: Les situacions de conflictivitat han pujat. El CASG ha treballat en quatre espais públics i divuit blocs de pisos. Durant el confinament s’ha dut a terme la campanya #femveïnatge.
— Participació i suport a les entitats: pel que fa als processos participatius, s’han hagut d’adequar. Moltes entitats han hagut de suspendre les seves activitats però destaca l’acció del voluntariat a la comarca, al llarg de 2020 que ha estat molt intensa.
9,5 MEUR de pressupost
En resum, 2020 ha estat un any molt complicat i exigent per als professionals dels serveis socials de la comarca, que han vist com augmentaven les necessitats de molts ciutadans i ciutadanes. Destacar l’esforç dels professionals de l’àmbit social durant un any molt dur i intens i subratllar el paper dels ajuntaments de la comarca, que de la mà del CASG, han destinat molts recursos per cobrir les necessitats més urgents.
De fet, la irrupció de la pandèmia el març de 2020 ha marcat enormement l’activitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) i els seus efectes sobre la població en general, a nivell econòmic i social, continuen encara condicionant el dia a dia de moltes persones. Per fer front als reptes apareguts durant l’any 2020, al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa han treballat 88 professionals i s’ha comptat amb un pressupost de 9.535.013,45 euros, repartits entre els 33 serveis que gestiona el CASG. Aquests serveis es divideixen en quatre grans blocs, segons les següents necessitats personals
— Autonomia de les persones.
— Relacions familiars.
— Instrumentals, per dèficits materials, formatius, administratius i relacionals, - Relacions comunitàries.
En xifres globals, els professionals del CASG han treballat amb les 5.125 famílies ja esmentades, un 70% de les quals resideixen a Olot, un 56% són dones i un 34% són famílies unipersonals.
La Memòria del CASG de 2020, que igualment va ser presentada dilluns via Zoom a tots els càrrecs electes de la comarca, revela que durant l'any de l'esclat de la pandèmia, les problemàtiques més destacables –que s'han afegit a la greu precarietat ja existent de moltes famílies– han girat al voltant dels problemes de la salut i l'autonomia personal (33,62%); els econòmics (21,67%); els d’habitatge (5,5%), i, els derivats dels documents legals d’estrangeria (5%).
Pep Berga, batlle d'Olot i president del CASG. Foto: Martí Albesa.
Més enllà de la pandèmia, però, d'altres realitats han tingut efecte en el serveis socials de la comarca al llarg de l’any 2020. Per una banda, la immigració forçosa del triangle nord de l’Amèrica Central (Guatemala, Hondures i el Salvador) i, per una altra, l’arribada de joves no acompanyats al territori, uns joves que quan arriben a la majoria d’edat es veuen obligats a deixar els centres de protecció a la infància, amb les afectacions que genera aquest fet sobre les seves vides.
Com a president del CASG, Pep Berga ha destacat que la pandèmia ha obligat a reformular tots els serveis oferts pel Consorci, especialment durant els moments més durs del confinament estricte, especialment pel que fa a les actuacions relacionades amb la dependència, quan les persones grans a les residències no podien ser visitades pels familiars ni relacionar-se amb ningú a causa de la seva vulnerabilitat.
Tipologia de les ajudes d'urgència social del CASG durant el 2020. Foto: @acciocomunitari.
Les persones ateses que han arribat noves al consorci són 2.676. Les problemàtiques que més es repeteixen en aquestes casos són: econòmiques, lligades, en un 21%, amb la irregularitat administrativa i les dificultats al voltant de l’habitatge.
L’activitat del CASG ha estat detallada per la directora, Teia Fàbrega,tot destacant-hi les següents dades:
Necessitats d’autonomia personal
El 45 % de les famílies ateses per les professionals del CASG tenen necessitats lligades a l’autonomia personal. En quant al seu perfil, el 65% són dones de més de 75 anys. En total 3.547 persones de 2.512 nuclis familiars.
En aquest àmbit, la pandèmia va impactar fortament en les residències de la gent gran, sobretot al llarg de la primera onada, quan es disposava de menys informació i preparació per fer front a un virus desconegut. Lamentablement, molts residents van ser víctimes del coronavirus, amb la pèrdua de moltes vides i generant un impacte molt negatiu en les condicions de salut i solitud dels residents.
Teia Fàbrega, directora del CASG, ha detallat les macroxifres de 2020. Foto: Martí Albesa.
La pandèmia també ha impactat als recursos diürns d’atenció a l’autonomia personal, tant de gent gran com de discapacitats, perquè en molts períodes de l’any, com a mesures per evitar la propagació del virus, els centres han hagut de tancar, amb la conseqüent càrrega a les famílies per la cura d’aquestes persones. Finalment, en l’àmbit de l’atenció domiciliària, la por que entressin els cuidadors de l’exterior i poguessin transmetre el coronavirus, o la por ha sortir a l’exterior, també ha impactat de manera negativa en la vida de les persones dependents.
Respecte als recursos en l’àmbit de l’autonomia personal, destaquen les 405 valoracions realitzades pel servei de valoració de la discapacitat i les 604 valoracions del servei de valoració de la dependència.
Quant als serveis a l’entorn domiciliari:
- Servei d’ajuda a domicili: 374 persones, 7.424 hores.
- Servei d’àpats a domicili: 143 persones, 26.735 àpats/any.
- Servei de teràpia ocupacional i productes de suport: 130 persones, 317 valoracions, 116 productes de suport.
- Servei de teleassistència: 1.629 persones, amb 201 detectors (101 de fum , 61 de fuita de gas,31 de no mobilitat i 8 de caiguda).
- Targetes d’aparcament de discapacitat: 270 targetes.
Necessitats en les relacions familiars
La pandèmia ha impactat a totes les famílies, però especialment en aquelles que ja estaven en situació més vulnerables. El tancament de les escoles o la presencialitat alguns dies de la setmana han fet aflorar encara més les desigualtats educatives, accentuant-se amb la bretxa digital, la manca de competències, les capacitats, el material necessari, la connectivitat, etc. També el impacte econòmic ha accentuat més la fragilitat i les situacions de risc social de les famílies.
El confinament domiciliari ha provocat un impacte molt gran amb els infants i especialment en els joves més vulnerables, que s’han quedat tancat a casa abusant de les xarxes socials i l’accés a internet, o han sortit trencant les mesures de confinament. S’ha detectat la incapacitat d’algunes famílies per controlar els joves més fràgils i més conflictius.
Des del CASG s’ha treballat amb 570 famílies, fent acompanyament en les seves competències parentals o donant suport i habilitats a nens i nenes i joves i, en alguns casos, fent una intervenció més terapèutica a les famílies.
Un dels temes més preocupants, especialment durant el confinament, han estat les situacions de violència en el marc del domicili. El CASG ha atès durant l’any 2020 a 103 infants i adolescents que han necessitat una actuació protectora. Pel que fa a la violència masclista, s’han atès a 219 dones en atenció psicològica i 47 per qüestions jurídiques.
Necessitats materials i instrumentals
Les pèrdues de llocs de treball, els expedients de regulació d’ocupació, la inestabilitat laboral, l’augment dels deutes i en generals, els problemes econòmics com a conseqüència de la pandèmia han marcat a moltes famílies, abocades a situacions de necessitat, accentuats en els casos de no disposar de recursos i habilitats per gestionar requeriments, peticions electròniques, etc.
La Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital, haurien de pal·liar les situacions de pobresa econòmica, però no ha estat així i per tant les famílies han necessitat d’ajudes als serveis socials. Les persones ateses per necessitats instrumentals en el nostre servei són el 20%.
Pel que fa a ajuts d’urgència, que són ajuts puntuals, urgents i bàsiques, durant 2020 ha augmentat en un 48,5 % la despesa, bàsicament en tres conceptes:
— Aliments: 1733 famílies, amb unes ajudes de 222.081,71 euros (ajuts econòmics o Centre de Distribució d’Aliments).
— Habitatges / pensions: 153 famílies i 462 beneficiaris, amb ajudes per 302.493,72 euros (ajuts o pensions).
— Subministraments: 598 famílies i 1814 persones beneficiàries amb unes ajudes de 52.352,45 euros.
Destaquen els 171 joves entre 18 i 25 anys atesos al llarg de 2020, 40 d’ells per primera vegada i sense referents familiars.
Necessitats en les relacions comunitàries
L’impacte de la pandèmia en aquest àmbit ha generat més conflictivitat entre veïns i veïnes, especialment els que ja tenint relacions molt febles. També s’ha detectat un major índex de malestar emocional i solitud. L’altra cara de la moneda ha estat la creació de xarxes informals d’ajudes i més voluntariat.
De les dades dels serveis comunitaris, destaquen:
• Acollida o primera acollida: 2034 altes noves a Olot. Les nacionalitats més importants de les persones arribades de fora de l’Estat espanyol ha estat: Índia (191), Marroc (162), Colòmbia (135), Hondures (133) i Gàmbia (122). Acollides especialitzades.
• Demandants de protecció internacional: a la Garrotxa són 152 persones/59 famílies de refugiats de 16 països diferents.
• Mentoria (famílies que acompanyen a persones refugiades): durant 2020 han rebut formació 10 persones, arribant a un total de 42 persones mentores
• Acollida juvenil: 18 joves atesos.
• Tràmits d’estrangeria:
— 160 persones per informes d’arrelament.
— 382 persones assessorament jurídic (conveni Càritas).
• Atenció a la diversitat o diversitat sexual, afectiva i de gènere: A més del treball d’atenció en el SAI de suport als professionals, destaca el programa de Ràdio Olot “Olot t’entén “ i l’elaboració de la Diagnosi sobre la realitat LGBT feta conjuntament amb la Universitat de Girona, que es presentarà els propers dies.
• Diversitat de creences: taula de diàleg interreligiós, acompanyament amb les comunitats religioses amb les mesures de protecció de la pandèmia.
• Diversitat funcional: destaca la creació de l’itinerari, conjuntament amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Olot “Cossos i ments, la dignitat de la diferència “ i el llibre editat.
• Diversitat cultural: inici del treball amb la Universitat de Girona de la discriminació en l’accés a l’habitatge.
Altres recursos en l’àmbit dels serveis comunitaris:
— Programa intervenció comunitària als barris i municipis: S’ha treballat amb els barris de Sant Miquel, Les Tries i Pequin, el barri de Sant Roc d’Olot i el poble de Mieres.
— Veïnatge i convivència: Les situacions de conflictivitat han pujat. El CASG ha treballat en quatre espais públics i divuit blocs de pisos. Durant el confinament s’ha dut a terme la campanya #femveïnatge.
— Participació i suport a les entitats: pel que fa als processos participatius, s’han hagut d’adequar. Moltes entitats han hagut de suspendre les seves activitats però destaca l’acció del voluntariat a la comarca, al llarg de 2020 que ha estat molt intensa.
Accediu a la Memòria del CASG de 2020 fent clic damunt la coberta. Foto: @acciocomunitari.
9,5 MEUR de pressupost
En resum, 2020 ha estat un any molt complicat i exigent per als professionals dels serveis socials de la comarca, que han vist com augmentaven les necessitats de molts ciutadans i ciutadanes. Destacar l’esforç dels professionals de l’àmbit social durant un any molt dur i intens i subratllar el paper dels ajuntaments de la comarca, que de la mà del CASG, han destinat molts recursos per cobrir les necessitats més urgents.
De fet, la irrupció de la pandèmia el març de 2020 ha marcat enormement l’activitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) i els seus efectes sobre la població en general, a nivell econòmic i social, continuen encara condicionant el dia a dia de moltes persones. Per fer front als reptes apareguts durant l’any 2020, al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa han treballat 88 professionals i s’ha comptat amb un pressupost de 9.535.013,45 euros, repartits entre els 33 serveis que gestiona el CASG. Aquests serveis es divideixen en quatre grans blocs, segons les següents necessitats personals
— Autonomia de les persones.
— Relacions familiars.
— Instrumentals, per dèficits materials, formatius, administratius i relacionals, - Relacions comunitàries.
En xifres globals, els professionals del CASG han treballat amb les 5.125 famílies ja esmentades, un 70% de les quals resideixen a Olot, un 56% són dones i un 34% són famílies unipersonals.