27
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
9:16h
Aquest mes de gener s'enllesteixen els treballs silvícoles rodals demostratius de la Garrotxa, unes intervencions repartides en un bosc de pi roig i alzina de Sales de Llierca i un bosc mixt de roure martinenc i alzina a Santa Pau, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A la fase inicial del projecte, en aquests rodals s’hi va dur a terme un diagnòstic i al llarg dels darrers mesos s’hi han executat diferents treballs forestals, que integren mesures de millora de la biodiversitat. Algunes actuacions són l’eliminació d’espècies exòtiques, l’increment de la quantitat de fusta morta, respectar una part dels arbres més grans o afavorir la regeneració obrint clarianes en boscos més madurs, entre d’altres.
Aquestes feines formen part dels treballs silvícoles als 22 rodals demostratius del projecte Life Biorgest, unes intervencions repartides en zones boscoses de 10 comarques catalanes i 4 àrees d’Occitània. Les finques demostratives es troben a la Selva, Barcelonès, Garrotxa, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Empordà, Maresme, Bages, Baix Llobregat, Osona, a més de les zones de la regió d’Occitània.
A més, el projecte compta amb 6 altres rodals que s’han deixat evolucionar a dinàmica natural, als quals no s’ha realitzat cap actuació silvícola, servint així com a rodals de referència. Els 28 rodals demostratius són representatius dels boscos mediterranis, com les pinedes de pi blanc, els alzinars i les rouredes, i es troben en hàbitats forestals d’interès comunitari, inclosos en Xarxa Natura 2000 de Catalunya i Occitània
El desplegament d’aquestes pràctiques, juntament amb d’altres mesures innovadores en la planificació i gestió forestal actual, ha de servir per integrar la millora de la biodiversitat. I aquesta, tal com persegueix el projecte Life Biorgest, ha de ser compatible amb la sostenibilitat econòmica de la gestió forestal, per garantir la persistència d’aquestes masses boscoses i la seva adaptació al canvi climàtic.
Un altre objectiu del projecte és sensibilitzar la societat sobre la importància de millorar la biodiversitat amb una gestió forestal sostenible que eviti l’abandonament rural i permeti millorar la vitalitat dels boscos, perquè constitueixin un ecosistema ric i resilient a les condicions climàtiques adverses.
Cinc anys de projecte, però amb una mirada a llarg termini
D’aquestes actuacions forestals que ara s’acaben se’n generaran un seguit d’indicadors socioeconòmics i de conservació de la biodiversitat per avaluar-ne l’èxit. Una de les eines amb les quals es compta per fer el seguiment és una nova versió de l’Índex de Biodiversitat Potencial (IBP), que s’està desenvolupant en el marc del projecte adaptant-la al context mediterrani, un instrument de suport a la planificació i la gestió forestal.
La fase final del projecte de millora de la biodiversitat als boscos mediterranis contempla la integració de les tècniques i mesures desenvolupades en les polítiques i normatives específiques que regeixen la gestió dels boscos mediterranis, així com la transferència als propietaris, gestors, empreses i administració forestal per tal de promoure la seva adopció i garantir-ne la continuïtat.
El Life Biorgest, que té una durada de cinc anys, està coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya i hi participen com a socis el Centre de la Propietat Forestal (CPF), el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i el Centre National de la Propriété Forestière (CRPF), a França. D’aquesta manera, el projecte que compta amb el recolzament financer del programa LIFE de la Unió europea, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els propis socis, integra un equip pluridisciplinari de propietaris forestals, administració, científics i experts del món de la conservació i gestió forestal del bosc.
Aquest caràcter transversal, que ha de facilitar l’entesa entre el món de la conservació i el de la gestió del bosc, fa del projecte Life Biorgest un referent a la conca mediterrània. I tot i que el projecte es desenvolupa a Catalunya i França, la seva experiència demostrativa serà replicable al conjunt de l’arc mediterrani, on fins ara hi ha molt poques experiències en aquest camp.
A la fase inicial del projecte, en aquests rodals s’hi va dur a terme un diagnòstic i al llarg dels darrers mesos s’hi han executat diferents treballs forestals, que integren mesures de millora de la biodiversitat. Algunes actuacions són l’eliminació d’espècies exòtiques, l’increment de la quantitat de fusta morta, respectar una part dels arbres més grans o afavorir la regeneració obrint clarianes en boscos més madurs, entre d’altres.
Aquestes feines formen part dels treballs silvícoles als 22 rodals demostratius del projecte Life Biorgest, unes intervencions repartides en zones boscoses de 10 comarques catalanes i 4 àrees d’Occitània. Les finques demostratives es troben a la Selva, Barcelonès, Garrotxa, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Empordà, Maresme, Bages, Baix Llobregat, Osona, a més de les zones de la regió d’Occitània.
A més, el projecte compta amb 6 altres rodals que s’han deixat evolucionar a dinàmica natural, als quals no s’ha realitzat cap actuació silvícola, servint així com a rodals de referència. Els 28 rodals demostratius són representatius dels boscos mediterranis, com les pinedes de pi blanc, els alzinars i les rouredes, i es troben en hàbitats forestals d’interès comunitari, inclosos en Xarxa Natura 2000 de Catalunya i Occitània
El desplegament d’aquestes pràctiques, juntament amb d’altres mesures innovadores en la planificació i gestió forestal actual, ha de servir per integrar la millora de la biodiversitat. I aquesta, tal com persegueix el projecte Life Biorgest, ha de ser compatible amb la sostenibilitat econòmica de la gestió forestal, per garantir la persistència d’aquestes masses boscoses i la seva adaptació al canvi climàtic.
Un altre objectiu del projecte és sensibilitzar la societat sobre la importància de millorar la biodiversitat amb una gestió forestal sostenible que eviti l’abandonament rural i permeti millorar la vitalitat dels boscos, perquè constitueixin un ecosistema ric i resilient a les condicions climàtiques adverses.
La fusta morta afavoreix el foment de la biodiversitat al bosc. Foto: @LifeBiorgest.
Cinc anys de projecte, però amb una mirada a llarg termini
D’aquestes actuacions forestals que ara s’acaben se’n generaran un seguit d’indicadors socioeconòmics i de conservació de la biodiversitat per avaluar-ne l’èxit. Una de les eines amb les quals es compta per fer el seguiment és una nova versió de l’Índex de Biodiversitat Potencial (IBP), que s’està desenvolupant en el marc del projecte adaptant-la al context mediterrani, un instrument de suport a la planificació i la gestió forestal.
La fase final del projecte de millora de la biodiversitat als boscos mediterranis contempla la integració de les tècniques i mesures desenvolupades en les polítiques i normatives específiques que regeixen la gestió dels boscos mediterranis, així com la transferència als propietaris, gestors, empreses i administració forestal per tal de promoure la seva adopció i garantir-ne la continuïtat.
El Life Biorgest, que té una durada de cinc anys, està coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya i hi participen com a socis el Centre de la Propietat Forestal (CPF), el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) i el Centre National de la Propriété Forestière (CRPF), a França. D’aquesta manera, el projecte que compta amb el recolzament financer del programa LIFE de la Unió europea, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els propis socis, integra un equip pluridisciplinari de propietaris forestals, administració, científics i experts del món de la conservació i gestió forestal del bosc.
Aquest caràcter transversal, que ha de facilitar l’entesa entre el món de la conservació i el de la gestió del bosc, fa del projecte Life Biorgest un referent a la conca mediterrània. I tot i que el projecte es desenvolupa a Catalunya i França, la seva experiència demostrativa serà replicable al conjunt de l’arc mediterrani, on fins ara hi ha molt poques experiències en aquest camp.