05
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
9:22h
"Al límit". Així descriu la situació de les finances del Consell Comarcal del Ripollès el seu president, Joaquim Colomer, que també presideix el Fòrum Comarcal de l'ACM. Ell i altres presidents de consells comarcals reclamen a la Generalitat posar fi a "l'infrafinançament" dels ens comarcals. Colomer espera que els pressupostos de la Generalitat del 2023 els dotin de més recursos. Si no és així, "s'haurà fet tard una altra vegada", ha advertit. Diversos presidents de consells comarcals també demanen un canvi en la distribució dels recursos per als ens, tot i que cadascú amb els seus matisos. Els consells comarcals també lamenten retard en el pagament dels contractes programa.
El president del Consell Comarcal del Ripollès assegura que les finances dels ens comarcals estan "al límit", i espera que els pressupostos del 2023 corregeixin aquesta situació. "Estem molt al límit. Aquesta també és la queixa que tenen companys i companyes de Consells Comarcals que no aconsegueixen quadrar pressupostos", afirma. Segons Colomer, el més difícil és fer front a l'augment de les despeses, sense que pugin els ingressos: "Els municipis tenen l'eina dels impostos, amb els quals poden fer front a tots els augments, però els Consells Comarcals no recapten absolutament res del ciutadà i depenem exclusivament de les aportacions que ens fa el Govern o la Diputació. Cada any que passa és més difícil anar quadrant els pressupostos dels Consells Comarcals".
Per tot plegat, el president del Consell Comarcal del Ripollès demana que la Generalitat doti de finançament els ens comarcals: "Si els pressupostos no inclouen aquest augment, haurem fet tard una altra vegada i voldrà dir que la Generalitat no torna a confiar en els consells comarcals", adverteix. Si això passa, Colomer aposta per "reestudiar" els Consells Comarcals i donar "més projecció" als que tinguin més necessitat.
Els consells comarcals van ser creats el 1987 per la Generalitat de Catalunya. Per Colomer que els creés la Generalitat significa que l'administració catalana ha de creure en aquests organismes, però ara, més aviat, l'infrafinançament demostra que s'està en una altra circumstància.
La mateixa sensació a altres consells
"El més lògic és que, si et deleguen una tasca, aquesta vingui de bracet del finançament per poder-la desenvolupar", reflexiona la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón, que creu que fins que no es resolgui el finançament de les administracions comarcals "serà molt difícil que tinguin un mínim de consolidació i estabilitat". Alarcón afegeix que l'infrafinançament dels consells és un problema "de naturalesa" que va quedar pendent de resoldre des de la creació d'aquestes administracions, i que es va agreujar a partir del 2010 amb les retallades, fins al punt d'estar "infradotats".
Al Vallès Oriental, la situació que descriu el president del Consell, Emilio Cordero, és similar: "Estem uns 350.000 euros per sota del finançament correcte". Cordero admet que la salut financera del Consell "no és gaire bona".
Tots ells, a més, plantegen una reflexió sobre la distribució de recursos. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Sònia Martínez, remarca que el finançament ve fixat per uns criteris iguals per a tothom i reclama que es tingui en compte la "complexitat" de cada comarca. En el cas de l'Alt Empordà, una comarca amb molts pobles petits, una frontera i un turisme molt estacional que provoca que molts municipis multipliquin la població a l'estiu.
Els retards amb el pagament dels contractes programes també són un altre maldecap per als ens comarcals. Segons Colomer, això els obliga a fer modificacions de crèdit per poder pagar nòmines o haver de garantir serveis com el transport escolar a l'espera que els diners de la Generalitat arribin. "Els ajuntaments poden apujar impostos, però els consells comarcals només poden reclamar més diners a la Generalitat. Si no arriben, es va eixugant la capacitat del consell i es donen pitjors serveix", lamenta.
El president del Consell Comarcal del Ripollès assegura que les finances dels ens comarcals estan "al límit", i espera que els pressupostos del 2023 corregeixin aquesta situació. "Estem molt al límit. Aquesta també és la queixa que tenen companys i companyes de Consells Comarcals que no aconsegueixen quadrar pressupostos", afirma. Segons Colomer, el més difícil és fer front a l'augment de les despeses, sense que pugin els ingressos: "Els municipis tenen l'eina dels impostos, amb els quals poden fer front a tots els augments, però els Consells Comarcals no recapten absolutament res del ciutadà i depenem exclusivament de les aportacions que ens fa el Govern o la Diputació. Cada any que passa és més difícil anar quadrant els pressupostos dels Consells Comarcals".
Per tot plegat, el president del Consell Comarcal del Ripollès demana que la Generalitat doti de finançament els ens comarcals: "Si els pressupostos no inclouen aquest augment, haurem fet tard una altra vegada i voldrà dir que la Generalitat no torna a confiar en els consells comarcals", adverteix. Si això passa, Colomer aposta per "reestudiar" els Consells Comarcals i donar "més projecció" als que tinguin més necessitat.
Els consells comarcals van ser creats el 1987 per la Generalitat de Catalunya. Per Colomer que els creés la Generalitat significa que l'administració catalana ha de creure en aquests organismes, però ara, més aviat, l'infrafinançament demostra que s'està en una altra circumstància.
La mateixa sensació a altres consells
"El més lògic és que, si et deleguen una tasca, aquesta vingui de bracet del finançament per poder-la desenvolupar", reflexiona la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón, que creu que fins que no es resolgui el finançament de les administracions comarcals "serà molt difícil que tinguin un mínim de consolidació i estabilitat". Alarcón afegeix que l'infrafinançament dels consells és un problema "de naturalesa" que va quedar pendent de resoldre des de la creació d'aquestes administracions, i que es va agreujar a partir del 2010 amb les retallades, fins al punt d'estar "infradotats".
Al Vallès Oriental, la situació que descriu el president del Consell, Emilio Cordero, és similar: "Estem uns 350.000 euros per sota del finançament correcte". Cordero admet que la salut financera del Consell "no és gaire bona".
Tots ells, a més, plantegen una reflexió sobre la distribució de recursos. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Sònia Martínez, remarca que el finançament ve fixat per uns criteris iguals per a tothom i reclama que es tingui en compte la "complexitat" de cada comarca. En el cas de l'Alt Empordà, una comarca amb molts pobles petits, una frontera i un turisme molt estacional que provoca que molts municipis multipliquin la població a l'estiu.
Els retards amb el pagament dels contractes programes també són un altre maldecap per als ens comarcals. Segons Colomer, això els obliga a fer modificacions de crèdit per poder pagar nòmines o haver de garantir serveis com el transport escolar a l'espera que els diners de la Generalitat arribin. "Els ajuntaments poden apujar impostos, però els consells comarcals només poden reclamar més diners a la Generalitat. Si no arriben, es va eixugant la capacitat del consell i es donen pitjors serveix", lamenta.