1 de 10
Creu de Sant Jordi

La pastora en actiu més gran del país, guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Marina Vilalta, de 94 anys, va néixer a Ogassa i viu a la Bruguera, al municipi de Ribes de Freser

La pastora Marina Vilalta | Salvador Vergés
per Redacció, Ripoll, Catalunya | 28 de juny de 2022 a les 13:27 |
El Govern ha aprovat aquest dimarts la llista de guardonats amb la Creu de Sant Jordi, en els quals la cultura hi té un pes predominant. Entre els premiats destaquen grups com Estopa, format pels germans José i David Muñoz, i la Companyia Elèctrica Dharma, amb dècades d'experiència als escenaris. L'actriu Carme Elias, que fa uns mesos va fer públic que patia Alzheimer, també rebrà la distinció. Aquí trobareu la llista completa de distingits.

Pel que fa al Ripollès, ha estat distingida Marina Vilalta, la pastora en actiu més vella de Catalunya. Se li ha reconegut la seva trajectòria vital, vinculada des del primer moment a la ramaderia, un ofici imprescindible que és patrimoni de la nostra cultura i història. La seva devoció pel camp, el treball amb el bestiar i el manteniment de les tradicions orals de la comarca del Ripollès, participant en festivals com el Càntut, són exemples de la importància del treball al món rural, i de la resiliència de les persones que s’hi dediquen.


Marina Vilalta té 94 anys i és la pastora en actiu més vella de Catalunya. La dona viu a la Bruguera, al municipi de Ribes de Freser.

La Marina va néixer a Solanguit, una casa rònega i humil del terme d’Ogassa. Va tenir 11 germans; els més grans eren fills del primer matrimoni i els petits del qui havia set el cunyat de la mare, perquè quan va enviudar es va casar amb el germà del seu home. Per tant, tots els germans tenien els mateixos cognoms.


De jove ja va treballar a la fàbrica, però això va durar poc; aquell no era el seu món. Malgrat que hi treballava de nits, no podia mirar les estrelles. Per a ella, dormir és de ganduls, però haver-ho de fer de dies, amb la llum del sol, li semblava un insult a la natura. Quan es va casar, ella i el seu home varen anar a viure a Cal Sibí de Bruguera, i des de llavors mai no ha deixat de fer el que realment li agrada.

Només ha sortit de Catalunya en una ocasió, concretament a Mallorca, i per poder complir el somni que tenia de volar. Ella explica que volia experimentar què sentien les àligues des de dalt, però aquell mateix dia a la tarda va tornar a Bruguera, perquè enyorava les seves ovelles…


No ha tingut mai un gran ramat; la Marina sempre ha cregut que l’herba que alimenta els seus animals ha de sortir de dins del terme de la casa. Potser per això la seva clientela sempre li ha estat fidel, perquè la qualitat de la carn dels seus xais la fa inconfusible, i ningú li regateja mai el preu. Ella té molt clar que per fer de pastora has d’estimar les ovelles, t’ha d’agradar la muntanya, i has de saber gaudir de la solitud i oblidar-te dels dies de festa. 
 

La Marina no ha abandonat mai la seva vida a pagès, el seu poble, el seu entorn; no ha deixat mai de treballar i de cuidar i criar el ramat, cada dia sense descans, a pesar dels seus 94 anys i de la duresa de les condicions. I sempre amb bon humor i amb ganes de cantar.

Fa uns mesos es va iniciar una recollida de signatures per demanar que li donessin la Creu de Sant Jordi.

 

Participació