08
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
12
de desembre
a les
19:16h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 27 de novembre i el 3 de desembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Amb una velocitat de propagació (Rt) molt propera a 1, la clara millora de les setmanes prèvies pel que fa a la contenció de la pandèmia s'ha frenat i, malgrat que segueix millorant, ho fa molt a poc a poc, i no a tot el país. El risc de rebrot català ha caigut l'última setmana de 210 a 200 -tot just duplicant el llindar del risc alt-, però, mentre que s'ha reduït a 20 de les 42 comarques, ha tornat a créixer a 14 d'aquestes. Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, la situació és més complicada i n'hi ha més on ha augmentat que on ha baixat.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca).
La situació, en general, és encara greu i 22 comarques i 41 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants tenen un risc de rebrot superior als 200 punts. Fa una setmana, n'eren 27 comarques i 32 ciutat, evidenciant que en els grans nuclis urbans és on la situació empitjora més, cosa especialment preocupant perquè és on hi ha més densitat de població i, per tant, on més fàcil és que es produeixin gran nombre de contagis.
Tot i això, algunes comarques han reduït molt el risc de rebrot els darrers dies, especialment l'Aran (-457 punts de l'índex EPG), l'Alta Ribagorça (-416) o el Solsonès (-404). En total, ha caigut a 20 comarques, ha crescut a 17 i a les altres cinc s'hi ha mantingut força estable. Els llocs on ha empitjorat més són el Ripollès (+568) i la Cerdanya (+536), seguits de lluny per la Conca de Barberà (+258), el Pallars Jussà (+183) o la Ribera d'Ebre (+170).
El mapa inicial mostra quines comarques controlen més la pandèmia i quines ho fan menys i, amb algunes de les excepcions ja citades, la meitat oest del país i el sud presenten una millora més clara i la meitat est, un augment del risc de rebrot més clar. Amb l'excepció de Barcelona i el seu entorn, que estan força estables, per ara. En tot cas, la meitat de comarques ja tenen una Rt superior a 1, en especial aquelles que ja han traduït aquesta variable en un increment més clar del risc de rebrot.
Pel que fa a la situació actual, el Pallars Jussà és, de nou, l'única comarca amb un risc de rebrot superior a 1.000 (1.228), malgrat que és també molt elevat a la Cerdanya (975) o el Ripollès (799) i, en menor mesura, al Pla de l'Estany (490), el Solsonès (393) o Osona (391). Per contra, tal com es pot observar en el mapa inferior, fins a set comarques ja no es troben en risc alt -la setmana passada era només una-: l'Aran (7), el Baix Ebre (65), el Pallars Sobirà (71), la Terra Alta (87), el Garraf (87), el Montsià (92) i l'Alt Camp (96).
Si es posa el focus en els municipis, la situació ha seguit millorant en l'última setmana a 23 dels 62 de més de 20.000 habitants, però el risc de rebrot ha crescut, en canvi, a uns altres 29 i s'ha mantingut estable a 11. El descens ha estat especialment notable a Santa Perpètua de la Mogoda (-506), força per davant de Sant Feliu de Guíxols (-273), Esplugues de Llobregat (-144), Tortosa (-135) o Sant Adrià del Besòs (-132). En canvi, ha crescut força a Rubí (+239), Sant Vicenç dels Horts (+208), Figueres (+201), Palafrugell (194) o Cambrils (+185).
Pel que fa a la Rt, una clara majoria de 44 ciutats la tenen ja per sobre d'1, per tan sols 18 que la mantenen per sota. Tot i això, ja n'hi ha quatre sense risc alt de rebrot -la setmana passada era només una-: Tortosa (79), Sitges (93), Lloret de Mar (97) i Castellar del Vallès (97), mentre que Salou se situa en el 100 exacte. Superen de llarg aquest llindar, en canvi, grans municipis com Manlleu (612), Banyoles (540), Palafrugell (488), Manresa (471) o Martorell (457).
Amb una velocitat de propagació (Rt) molt propera a 1, la clara millora de les setmanes prèvies pel que fa a la contenció de la pandèmia s'ha frenat i, malgrat que segueix millorant, ho fa molt a poc a poc, i no a tot el país. El risc de rebrot català ha caigut l'última setmana de 210 a 200 -tot just duplicant el llindar del risc alt-, però, mentre que s'ha reduït a 20 de les 42 comarques, ha tornat a créixer a 14 d'aquestes. Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, la situació és més complicada i n'hi ha més on ha augmentat que on ha baixat.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca).
La situació, en general, és encara greu i 22 comarques i 41 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants tenen un risc de rebrot superior als 200 punts. Fa una setmana, n'eren 27 comarques i 32 ciutat, evidenciant que en els grans nuclis urbans és on la situació empitjora més, cosa especialment preocupant perquè és on hi ha més densitat de població i, per tant, on més fàcil és que es produeixin gran nombre de contagis.
Tot i això, algunes comarques han reduït molt el risc de rebrot els darrers dies, especialment l'Aran (-457 punts de l'índex EPG), l'Alta Ribagorça (-416) o el Solsonès (-404). En total, ha caigut a 20 comarques, ha crescut a 17 i a les altres cinc s'hi ha mantingut força estable. Els llocs on ha empitjorat més són el Ripollès (+568) i la Cerdanya (+536), seguits de lluny per la Conca de Barberà (+258), el Pallars Jussà (+183) o la Ribera d'Ebre (+170).
El mapa inicial mostra quines comarques controlen més la pandèmia i quines ho fan menys i, amb algunes de les excepcions ja citades, la meitat oest del país i el sud presenten una millora més clara i la meitat est, un augment del risc de rebrot més clar. Amb l'excepció de Barcelona i el seu entorn, que estan força estables, per ara. En tot cas, la meitat de comarques ja tenen una Rt superior a 1, en especial aquelles que ja han traduït aquesta variable en un increment més clar del risc de rebrot.
Pel que fa a la situació actual, el Pallars Jussà és, de nou, l'única comarca amb un risc de rebrot superior a 1.000 (1.228), malgrat que és també molt elevat a la Cerdanya (975) o el Ripollès (799) i, en menor mesura, al Pla de l'Estany (490), el Solsonès (393) o Osona (391). Per contra, tal com es pot observar en el mapa inferior, fins a set comarques ja no es troben en risc alt -la setmana passada era només una-: l'Aran (7), el Baix Ebre (65), el Pallars Sobirà (71), la Terra Alta (87), el Garraf (87), el Montsià (92) i l'Alt Camp (96).
Si es posa el focus en els municipis, la situació ha seguit millorant en l'última setmana a 23 dels 62 de més de 20.000 habitants, però el risc de rebrot ha crescut, en canvi, a uns altres 29 i s'ha mantingut estable a 11. El descens ha estat especialment notable a Santa Perpètua de la Mogoda (-506), força per davant de Sant Feliu de Guíxols (-273), Esplugues de Llobregat (-144), Tortosa (-135) o Sant Adrià del Besòs (-132). En canvi, ha crescut força a Rubí (+239), Sant Vicenç dels Horts (+208), Figueres (+201), Palafrugell (194) o Cambrils (+185).
Pel que fa a la Rt, una clara majoria de 44 ciutats la tenen ja per sobre d'1, per tan sols 18 que la mantenen per sota. Tot i això, ja n'hi ha quatre sense risc alt de rebrot -la setmana passada era només una-: Tortosa (79), Sitges (93), Lloret de Mar (97) i Castellar del Vallès (97), mentre que Salou se situa en el 100 exacte. Superen de llarg aquest llindar, en canvi, grans municipis com Manlleu (612), Banyoles (540), Palafrugell (488), Manresa (471) o Martorell (457).